:: Associació per la defensa del Meandre, el Ginebral i Vallhonesta ::

PLATAFORMA CÍVICA NO A L'ABOCADOR I SÍ AL CORREDOR NATURAL DEL MEANDRE (CORREDOR BIOLÒGIC SANT LLORENÇ DEL MUNT - MONTSERRAT)
:: Sant Vicenç de Castellet - Rellinars - Castellbell i el Vilar - :: contacta amb la plataforma ::

[::..inici..::]

[::..arxiu..::]
:: manifest de la plataforma
:: agenda d'actes
:: corredor Sant Llorenç - Montserrat
:: connectivitat biològica
:: per un nou model de gestió de residus (Adenc)
:: Vallhonesta, història i patrimoni
:: Vallhonesta, cultura i tradició
:: la vall del Soler, harmonia i paisatge
:: Humor [El Breny]
[::..recomanem..::]
:: Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet
:: Ajuntament de Castellbell i el Vilar
:: Ajuntament de Rellinars
:: El medi natural del Bages
:: Espais d'interès natural del Bages
:: El medi natural del Vallès
:: Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
:: Parc Natural de Montserrat

:: Projecte Anella Verda

[::.. debat..::]

:: Fòrum Sant Vicenç Convidem tothom a dir la seva sobre el possible abocador del Ginebral - Vallhonesta

[::.. treballs..::]

:: "No a l'abocador" per M. Clemente, M. Gallego i L. Rodríguez

[::.. informació..::]


LA CONSERVACIÓ DE LA CONNECTIVITAT BIOLÒGICA

Meandre de Castellbell, punt central del corredorA Catalunya, diversos instruments legislatius i de planificació promulgats en el marc de la Generalitat de Catalunya amb l'objectiu de preservar els corredors biològics.

La Llei catalana 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, fa èmfasi en la connectivitat biològica. En el seu capítol tercer regula el Pla d'espais d'interès natural (PEIN) i la carta de presentació mateixa del PEIN ja assenyala la importància de la connexió entre els espais protegits i cita textualment: "Els espais naturals no poden ser concebuts com a illes relictuals, desconnectades del territori que les envolta. Cal una planificació i una gestió integrades del territori global en què es troben immerses, cercant la connectivitat biològica i, fins i tot, la continuïtat física, de manera que el sistema esdevingui una autèntica xarxa." I acaba afirmant: "L'ordenació territorial ha de preveure aquesta exigència ecològica, i protegir també aquells hàbitats naturals o seminaturals que, actuant a tall de passadissos o extensions d'altres formacions, contribueixen a la preservació de les zones o espècies de més vàlua."

El Pla General Territorial de Catalunya (PTGC), aprovat mitjançant la llei 1/1995, constitueix el document de planificació de màxim rang en l’ordenació del territori a Catalunya i té un abast de 30 anys. El PTGC considera tres raons de protecció del medi físic i natural diferents: els valors intrínsecs, els valors funcionals (dins de la qual distingeix una de productiva i l’altra relacionada amb la seva capacitat equilibradora) i la legislació sectorial vigent. El PTGC estableix que són objecte de protecció, pels seus valors intrínsecs: els espais naturals de protecció especial, els espais del PEIN i els espais “de lligam” entre els espais del PEIN. Aquests darrers són definits així: “els espais de lligam o relació entre els espais del PEIN són aquells espais de connexió que els estructuren en una xarxa contínua i els incorporen en un sistema territorial més ampli”. D’altra banda, el PTGC indica que són objecte de protecció en funció del seu valor agrícola o forestal (que pot ser bàsic o complementari): Els sòls d’especial interès agrícola, i els sòls d’especial interès forestal. Finalment, el PTGC considera que són objecte de protecció, entre altres, els següents espais definits per legislacions sectorials, els espais de la faixa litoral i els espais de la xarxa hidrogràfica. En aquest darrer cas, especifica que “en els trams no urbans poden actuar com a corredors biològics que lliguin i assegurin la continuïtat de la xarxa dels espais objecte de protecció”.

Can Vinyes, un dels vestigis arquitectònics més destacables de Vallhonesta, queda ubicat justament en la capçalera del torrent de les Pasteres, punt clau del corredor Sant Llorenç-MontserratEn relació als Plans Territorials Parcials que l’hauran de desplegar, el PTGC estableix les directrius de que hauran de delimitar els espais naturals objecte de protecció i que hauran de buscar la continuïtat física dels espais objecte de protecció resultants, per tal de conformar un sistema integrat i continu d’espais naturals i seminaturals. I especifica que s’haurà d’assegurar “la continuïtat de la taca de sòl no urbanitzable per tot el territori”.

Cal fer un esment especial a la Resolució 552/V del Parlament de Catalunya que insta el Govern de la Generalitat de Catalunya a "completar el mapa vigent a Catalunya en matèria de conservació de la natura mitjançant l'adopció d'unes directrius estratègiques per al manteniment de les connexions ecològiques i paisatgístiques necessàries entre els espais que gaudeixen d'algun tipus de protecció, com a base per a l'establiment d'una veritable xarxa ecològica a Catalunya." Les “Directrius estratègiques per al manteniment de les connexions ecològiques i paisatgístiques entre els espais protegits” foren elaborades per la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic, el 1998, reelaborades el maig de 1999, però encara no han estat aprovades.

La Llei 2/2002 d’urbanisme de Catalunya quan defineix les directrius del planejament urbanístic diu (art. 3) que “El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori (...) atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient” i també indica que “L’exercici de les competències urbanístiques ha de garantir, d’acord amb l’ordenació territorial, l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible”. De les directrius per al planejament urbanístic (art. 9) escau destacar:

- El planejament urbanístic ha de preservar els valors paisatgístics d’interès especial, el sòl d’alt valor agrícola (...).
- Les administracions urbanístiques han de vetllar perquè la distribució en el territori dels àmbits destinats a espais lliures (...) s’ajusti a criteris que en garanteixin la funcionalitat (...).

El pacte del nou govern de la Generalitat de Catalunya (2003). L’Acord per a un govern catalanista i d’esquerres del 14 de desembre del 2003 recull diverses referències importants a la incorporació de la connectivitat biològica en la planificació territorial, d’entre les quals destaquen:

- El compromís de redactar un “Pla Territorial Sectorial dels sistemes de connexió biològica entre els espais lliures”, en un termini de dos anys.
- L’adopció d’una “figura equivalent a la de suspensió de llicències o moratòria” mentre es formulen els Plans Territorials (que haurien d’estar aprovats, tots ells, abans d’octubre del 2005), en aquells indrets considerats més susceptibles d’especial protecció, entre els quals s’indiquen explícitament els connectors biològics.

DOCUMENTS D'INTERÈS

- Manifest d'Olot per la salvaguarda de la connectivitat ecològica i paisatgística de Catalunya [Olot, 20 de desembre del 2003] > Llegir
- Agenda 21 del Bages. Apartat 8: Espais d'Interès Natural i Biodiversitat [Consell Comarcal del Bages] > Llegir
- Mobilitat i infraestructures: dèficit de connectors ecològics i risc de pèrdua irreversible de diversitat paisatgística i biològica [Jordi Sargatal i Vicens, 19 de març del 2004] > Llegir

ENLLAÇOS

- Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura ADENC > Anar-hi
- Associació Cerdanyola Via Verda [corredor Sant Llorenç del Munt - Collserola] > Anar-hi
- Institució Catalana d'Història Natural > Anar-hi
- Assemblea d'Entitats Ecologistes de Catalunya > Anar-hi

:: inici ::