Reportatge


SANT JAUME DE VALLHONESTA, PATRIMONI HISTÒRIC I MONUMENTAL
(2a part)

La capella romànica de Sant Jaume

La capella de Sant Jaume, temple d'origen romànic i refet el segle XV.Es tracta d'un temple d'origen romànic dedicat a sant Jaume que va ser renovat el 1449 per l'hereu Miraula, propietari del mas. Hi ha constància que ja al segle XVII s'hi celebrava la Festa del Panellet el primer de maig. En una visita pastoral el 12 de setembre de 1692 el bisbe de Vic, Antoni Pasqual, adreçant-se a Bernat Marcet, va ordenar que els oficis de difunts que els amos de cal Marcet tenien costum de celebrar-hi el Dimarts Sant es fessin a partir d'aleshores a l'església de Sant Pere de Vallhonesta. La raó era que la capella no disposava dels ornaments adequats per a la celebració. Alhora va demanar que l'almoina de pa cuit que s'hi donava als pobres es traspassés també a l'església de Sant Pere.

La tradició es va mantenir viva fins al 1932 i, després d'un parèntesi, es va recuperar l'any 1955. L'any abans s'hi havia recuperat el culte amb una missa oficiada per mossèn Josep Rovira, i a l'any següent es va restablir la tradició de repartir el panellet.

La Guerra del Francès i el quarter general de Sant Jaume

A finals del segle XVII la Festa del Panellet es va traslladar de Sant Jaume a Sant Pere de VallhonestaDurant la Guerra del Francès (1808-1814) Sant Jaume de Vallhonesta va exercir les funcions de caserna militar. Es té constància -gràcies a informacions facilitades per l'historiador Jordi Suades- que l'hostal va acollir el "quarter general" d'un ampli territori on s'exercia el comandament central d'altres punts de vigilància del Bages Sud i del Vallès. A partir d'un informe anònim datat a l'any 1808 i que porta per títol "Plan de la línea de defensa, Cordó de Coll de David" es pot saber quines eren les línies de defensa d'aquell moment en cinc punts concrets. En els punts quart i cinquè s'esmenta Sant Jaume de Vallhonesta. El quart diu literalment: "El Somaten d'Artés i Horta ocuparan des de la Casa de Sant Jaume fins al coll de Daví quedant-se una partida en Sant Jaume per les centinelles de dita Casa, i de la Casa de'n Oliva (...)". El cinquè comenta: "Les ocurrències que esdevinguen deuran ser comunicades immediatament al quartel General de Sant Jaume, i si són des de Casa Ubach fins al camí e Manresa també al Comandant de Monistrol de Montserrat, i els respectius Comandants i enviaran tots els dies son Part a dit Quartel General".

1. El Somaten de Ferrerons s'apostarà en la Marieta posant Centinella en la muntanya de casa Torruella, i altra en el turó davant de la Casa del Pla, dit lo Pujol d'en Porrera, els quals donaran tots los dies avís, o part del que ocorria, i si sobrenovetat, immediatament i el mateix si adquiriexen notícies d'alguna novetat en la part de Terrassa.
2. El Somaten de Mura, Salamanca i Rocafort ocuparà les altures i part del camí que passarà per coll de Daví i també les altures i part del coll d'Estenalles, extenent-se fins sobre la casa d'en Ubach.
3. El destacament del Sr, D. Francesc Maonet que es troba en casa d'en Ubach i Somatens de Rellinars, Vallhonesta, Sant Vicenç, Vilar i Vacarisses ocuparan des de la casa d'en Ubach al camí que va de Terrassa a Manresa, pel pont de Castellbell
4. El Somaten d'Artés i Horta ocuparan des de la Casa de Sant Jaume fins al coll de Daví quedant-se una partida en Sant Jaume per les centinelles de dita Casa i de la Casa d'en Oliva, camí extraviat i per on se sap ha pasta alguna gent sospitosa.
5. Les ocurrències que esdevinguen deuran ser comunicades immediatament al quartel General de Sant Jaume i si són des de Casa Ubach fins al camí de Manresa també al Comandant de Monistrol de Montserrat, i els respectius Comandants enviaran tots els dies són part a dit Quartel General.

Plan de la línia de defensa, o Cordó de coll de Daví (carta datada el 1808 en el dobleg. Procedent de l'AHCM. Procedent del lligall sobre “La Guerra Independència, Documents sense fetxa, capsa A”)

L'historiador Joaquim Sarret i Arbòs explica en el llibre Manresa en la Guerra de la Independència, 1808-1814 la captura de 260 francesos que s'escapaven de Manresa en retirada pel camí ral. El 4 d'abril de 1810 els francesos, després que feia dies que estaven lluitant a Manresa, decidien abandonar la ciutat aprofitant la foscor de la nit, cap a les 12 o la 1, dirigint-se cap a Barcelona pel tradicional camí de Coll de Daví. Una petita guàrdia havia observat els seus propòsits i se'n va preparar una persecució, amb el resultat d'alguns morts i presoners. En un comunicat de la Junta de Manresa del 5 d'abril es diu:

Entre les dotze i la una de la nit han fugat (…) pel camí de la Culla i pont de Vilomara, en direcció a la Barata pel camí ral. Si bé han estat observats en la seva sortida per una petita guàrdia de paisans i aquests els han fet foc seguint-los, no s'han escoltat els senyals en els demés campanents, pel qual motiu s'ha tardat tant (…), no obstant ha corregut al seu darrera el Brigadier D. Francisco Milans amb una divisió de tropes i alguns Somatenes i sabem que els han assolit abans d'arribar al coll de Daví, ja que en un part que hem rebut de l'oficial encarragat dels Presoners en la casa de Sant Jaume ens diu que hi custodia 260 i entre ells 20 ferits, dels que hi ha 9 oficials (…) Han deixat en aquest hospital 202 ferits i es calcula sobre 300 morts que han tingut en aquesta última temporada que han ocupat la ciutat (…).

També sabem que el 1811, en retirar-se definitivament de la zona pel camí ral, les tropes franceses van incendiar Sant Jaume de Vallhonesta. Aquest fet queda relatat en una carta del batlle del terme de Vallhonesta, Josep Riera, segons la qual Isidre Martí, del mas Martí de Vallhonesta, feia de masover i hostaler a la casa de Sant Jaume, i que el 31 de febrer de 1811 els francesos "li cremaren la casa de la sua habitació junt amb tots els mobles i demés que tenia en dita casa (la de Sant Jaume) i ara s'han tingut de recullir sota les voltes (es tracta de les voltes de pedra que encara avui es conserven) per recullir els que passaven pel camí Ral per ser molta part de la casa dels seus amos cremada i destruida".

L'activitat agrícola i el pas cap a una societat industrial

Imatge nevada de Sant Jaume. En primer terme, la teulada de la capellaSant Jaume de Vallhonesta, però, no només va mantenir al llarg d'aquests segles la seva activitat com a hostatgeria. Com altres masos de la zona, l'activitat agrícola va ser molt important, com ho testimonien els vestigis que encara s'hi conserven, tant a l'interior de la casa com en els terrenys de la seva propietat.

L'enclavament de Vallhonesta, que apareix documentat el 1115 com a domini comtal, es va estructurar al voltant d'uns pocs masos localitzats de forma dispersa pel seu terme. L'any 1352 pertany a la família manresana dels Planella, per compra feta al rei Pere III i comptava amb 13 focs. Les pestes del segle XIV i els continuats conflictes del segle XV van influir negativament en la seva població, tot i que es va poder recuperar amb més facilitat que el veí terme de Castellet, que no va experimentar un creixement destacable fins al darrer terç del segle XIX. En el cas de Vallhonesta, la crisi de la baixa edat mitjana en va reduir la població a 4 focs, xifra que es manté exacta en els fogatges de 1497, 1515 i 1553, i no és fins a principis del segle XVIII que es nota una recuperació substancial amb els 45 habitants censats en 7 cases l'any 1716. I en el cens Floridablanca (1787) la xifra s'incrementava encara més, arribant a 57 habitants. De fet, aquest redreçament demogràfic es produeix de forma general a tot Catalunya, gràcies, en part, al creixement i expansió de l'agricultura. La vinya és més rendible que el blat i les condicions del sòl dificulten altres conreus. En l'espectacle de celebració del mil·lenari el grup de teatre Cul-i-seu va escenificar la vida a l'hostal de Sant Jaume en temps dels bandolersA més, el seu excedent es pot comercialitzar amb facilitat cap a altres zones, sobretot de muntanya. Vallhonesta, que durant el segle XVIII demostra un important dinamisme, se suma a aquesta tendència general de creixement. Amplia notablement la superfície conreada, desenvolupa una àmplia pagesia rabassaire a l'entorn sobretot dels masos de la Serra, cal Forns, cal Serracanta i Sant Jaume, i treu especial rendiment del pas pel seu terme del camí ral de Barcelona a Manresa. La producció agrícola, però, no se centra exclusivament en el vi. Tal com recull Madoz en el seu Diccionario, l'any 1842 també s'hi conreava blat, llegums i oli. A les darreries del segle XIX Vallhonesta, com la majoria de zones viticultores del país, viu el seu millor moment amb una agricultura excedentària que li reporta beneficis comercials. L'arribada de la fil·loxera l'any 1893 no atura el ritme productiu i els camps es replanten amb cep americà. Durant els primers anys del segle XX la vinya encara es manté viva, però la preponderància de la indústria tèxtil santvicentina, més poderosa i atractiva, acaba ofegant lentament el vell model econòmic estructurat al voltant de l'agricultura.

El camí ral de Coll de Daví va enllaçar Barcelona amb Manresa entre els segles XIII i XIXVallhonesta queda totalment al marge de la transformació industrial de Sant Vicenç. La parròquia de Sant Pere ja havia passat a ser sufragània de la de Sant Vicenç de Castellbell al segle XVII, i a partir de 1870 ho seria de Sant Vicenç de Castellet. D'altra banda el terme municipal havia quedat fusionat a mitjan segle XIX amb el de Sant Vicenç. Tot i que les instruccions governamentals es fan públiques l'any 1836, no és fins a l'any 1842 que es té constància de l'agregació dels dos termes. De tota manera, la veritable decadència es percep a partir de la segona meitat del segle XX, moment en què el pes urbà de Sant Vicenç provoca l'abandonament de la majoria de cases i l'activitat agrícola queda reduïda a la mínima expressió.

En aquest sentit, un signe inequívoc del pas cap a una nova societat és la vocació industrial de Jaume Marcet, de Sant Jaume de Vallhonesta, que l'any 1896 va comprar uns terrenys al mas Vilaseca de Boades per instal·lar-hi una fàbrica tèxtil.

Una imatge de Sant Jaume dels anys 40 del segle XXA principis del segle XX, a banda de l'activitat agrícola, Sant Jaume encara feia les funcions d'hostal, com ho demostra el testimoni de la família de Joan Riera, procedent de cal Padre, que hi va viure entre 1903 i 1911. Després de la Guerra Civil va ser habitat encara alguns anys. Durant la postguerra la presència de maquis a les zones més feréstegues i poc accessibles del Pont de Vilomara i Sant Vicenç va ser molt notable. En aquella època els masos propers als torrents del sot de l'Infern i de Matarrodona van ser escenari de nombroses accions per part d'aquests grups de resistència antifranquista. Són notables alguns episodis ocorreguts a can Casassaies i a can Flequer, del Pont de Vilomara, on els maquis van trobar el suport i la complicitat dels seus habitants. Per la seva proximitat, també Sant Jaume i altres masos de Vallhonesta, com la Serra, van viure actes protagonitzats pels maquis.

A partir dels anys 50 Sant Jaume va quedar abandonat definitivament, fet que en va accelerar el procés de decadència. L'any 1952, en un article publicat al periòdic Castellet, Pere Suades fa constar que "els varis cups, alguns bassots, cassals i trulls rudimentaris que s'hi conserven, les barraques i parets que resten en els boscos i terres ermes d'aquells indrets, són prova de la riquesa vinícola i en oli del lloc". La major part d'aquests vestigis encara avui hi perviuen.

DAVID SANZ

Si voleu més informació sobre els racons més amagats i de la història de Vallhonesta, podeu consultar la revista Dovella (número 83-84 / primavera-estiu 2004) on hi trobareu un extens treball d'en David Sanz titulat "Vallhonesta, memòria viva" amb fotografies d'Alfons Plans i Jordi Largo, tots ells membres del Col·lectiu El Breny.

BIBLIOGRAFIA

Història

- Aymamí i Domingo, Gener. Camins antics... camins d'història. Llibres de Motxilla, 61. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998.

- Bertran Soler, Tomàs. Itinerario Descriptivo de Cataluña. Barcelona, 1847.

- Canal i Rius, Pere; Vila i Villamayor, Miquel. Sant Vicenç de Castellet, des de l'antiguitat fins als nostres dies. Manresa, Llibreria Sobrerroca, 1986.

- Capdevila i Plans, Jaume. "Camí Ral de Coll de Daví", Dovella, 2 (1981), 6-11.

- Ferrando i Roig, Antoni. Les sendes dels bandolers (Sant Llorenç del Munt – Serra de l'Obac). Col·lecció Cavall Bernat, 40. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002.

- Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid, 1845-1850.

- Sarret i Arbós, Joaquim. Manresa en la Guerra de la Independència 1808-1814. Manresa, 1922.

- Silvestre Gusí, Núria. El municipi de Vallhonesta. Treball inèdit, 1984.

- Suades i Marigot, Jordi; Sanz Pérez, David. Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Sant Vicenç de Castellet, Farell, 2000.

- Suades i Marigot, Jordi. "El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775, venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d'un molí fariner", Dovella, núm. 22 (1987), 15-18.

- Suades i Marigot, Jordi; i altres. "Sant Vicenç de Castellet" dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.

- Suades i Marigot, Jordi. Història gràfica de Sant Vicenç de Castellet, 1890-1936. Manresa, 1996.

- Suades Marigot, Jordi. "La festa del Panellet a Vallhonesta". Dovella, núm. 37 (abril 1991), 14-15.

- Suades i Marigot, Jordi. "Sant Jaume de Vallhonesta i la Guerra del Francès a Vallhonesta". Documentació inèdita, 2000.

- Suades Vila, Pere. "Sant Jaume de Vallhonesta i rodalia", Castellet, 85 (gener de 1952).

- Vila i Villamayor, Miquel. Sant Vicenç de Castellet, fets polítics i històrics. Gent santvicentina. Sant Vicenç de Castellet, Farell, 2000.

- Zamora, Francisco de. Diario de los viajes hechos en Cataluña (1788). Barcelona, Curial, 1973.

Guies

- Pallàs Puig, J.A. Bages-Sud. Excursions amb BTT al voltant de Castellbell i el Vilar. Castellbell i el Vilar, El Brogit, 2002.

- Sans i Ravellat, Carles. En BTT per Sant Llorenç del Munt, l'Obac i Montserrat. 20 itineraris per l'entorn de Rellinars. Col·lecció Azimut, 8. Valls, Cossetània, 2000.

- Planell i Picas, Jordi; Vilarmau i Masferrer, Marc. Rutes i camins del Bages. El pla de Bages a peu i en BTT. Col·lecció Llibres de Muntanya, 2. Sant Vicenç de Castellet, Farell, 2002.

- Ferrer i Alòs, Josep Maria; Jurado i Devant, Josep Lluís. El Bages en BTT. Col·lecció Azimut, 49. Valls, Cossetània, 2003.

- Rosaura, Rafel; Gotés, Ramon. Rutes i passejades per Sant Llorenç del Munt, l'Obac i Montserrat. Bilbao, Sua Edizioak, 2000.

Mil·lenari

- Castellet, memòria mil·lenària, guió de l'espectacle de cloenda del Mil·lenari de Sant Vicenç de Castellet (dies 22, 23 i 24 de març 2002), guió: David Bricollé i David Sanz; música: Xavier Mestres; direcció: Joan Maria Segura.

- Castellet, memòria mil·lenària, (enregistrament en CD) música original de Xavier Mestres lletres: David Bricollé i David Sanz; música original de la llegenda: Dolors Vilaseca; direcció escènica: Joan Maria Segura.

[1a part del reportatge]

 

Inici | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet