CLOENDA DEL 50è ANIVERSARI DE LA BIBLIOTECA S.VIVES CASAJUANA

La nostra biblioteca Salvador Vives Casajuana posa punt i final a la celebració del seu 50è aniversari amb dos actes plens de records i emotivitat. A la biblioteca, dissabte dia 9 a la tarda, començava l'acte institucional amb l'assistència del diputat de Cultura, Sr. Joan Francesc Marco; la cap del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, Assumpta Bailac; l'alcalde de Sant Vicenç, Joan Montsech; la regidora de Cultura, Glòria Torner; M. Carme Grauvilardell, penúltima bibliotecària; i Assumpta Haro, que està al càrrec de la biblioteca des de novembre de 1997 i que, seguint la línia endegada per la M. Carme, fa que quan estàs a la biblioteca no tinguis només la sensació de ser en un lloc de cultura, sinó que, com popularment es diu, "sembla que siguis a casa teva", pel tracte cordial i atent que sempre es rep.

El primer local de la biblioteca, al carrer Maria Gimferrer núm. 18, només disposava d'un espai de 75 m2, on hi cabien poc més de 2.500 llibres. Actualment, el local compta amb 250 m2, 20.000 llibres, i 3.000 audiovisuals (CD i vídeos).

La "nostra" biblioteca ha estat sempre un lloc per viure la cultura, on pots triar i remenar el que et fa falta, i on sovint, una vegada acabat l'horari oficial, es feien (i es continuen fent) actes culturals de temes tan diversos i interessants que sempre queden ganes de tornar-hi. És per això que la nostra biblioteca és una de les més actives i concorregudes de la comarca.

Encetà l'acte institucional el diputat Sr. Joan Francesc Marco, que mostrà la seva admiració per la vitalitat de la biblioteca i es comprometé públicament a recolzar amb fermesa tot el que es faci, a fi i efecte d'aconseguir un nou emplaçament més idoni per adaptar-se a les noves necessitats. Continuà el Sr. alcalde, Joan Montsech, afirmant que la biblioteca ja és una de les prioritats dels projectes futurs del consistori. Tot seguit, la M. Carme Grauvilardell féu una pinzellada sobre la personalitat i professionalitat de l'Eulàlia Mata, primera bibliotecària. La presència de la seva família (filla, gendre, germanes i nétes), que agrairen emocionades el record, encara féu més emotiu l'acte. A continuació, i com una prova més que la biblioteca està disposada a assumir tots els reptes que ens porti el futur tecnològic i informàtic, en Ramon López de Mántaras, fill il·lustre del poble, parlà del llibre en suport electrònic, un llibre que tindrà aspecte i tacte de paper sense ser-ho, i que permetrà en una sola pàgina acumular tot el contingut d'un llibre. [ Entrevista a Ramon López de Mántaras ]  

Una vegada acabat l'acte, tingué lloc un petit refrigeri i una bona tertúlia entre els assistents, que també visitaren l'exposició que, amb motiu del 50è aniversari de l'Agrupació Sardanista, s'inaugurà a la sala infantil de la biblioteca. Tot seguit, ens desplaçàvem xino-xano fins a la plaça de l'Onze de Setembre per admirar la bonica falla del llibre gegant que l'artista local Luciana Losada va crear per celebrar aquest 50è aniversari.

La conducció de la festa per part de la Iolanda, amb la col·laboració del grup de teatre Cul-i-seu contribuí a aconseguir un alt èxit de participació. La gent, i molt especialment els menuts quedaven bocabadats davant d'aquell llibre tan gran (2´5m d'alçada per 2 m de base), amb tot de coneguts personatges de contes infantils. Com que la falla s'havia de cremar i ningú no volia que aquells petits i famosos personatges dels contes es cremessin, s'organitzà un acte popular per indultar-los, i van ser sortejats i cedits a les escoles del poble.

A l'hora d'encendre la falla, en Josep Bach, un dels lectors més antics de la biblioteca, encengué la flama que va anar consumint a poc a poc aquell muntatge gegant, que escampà volaines pertot, recordant l'aniversari tan important de la nostra estimada biblioteca.

Alfons 
Núm. lector 718

LA BIBLIOTECA SALVADOR VIVES CASAJUANA AGRAEIX LES COL·LABORACIONS DE:

· L'AMPA de l'Escola Sant Vicenç
· L'AMPA del Col·legi Mare de Déu del Roser
· EL NIU, amb els seus gegants, que van donar un aire popular a la festa
· L'ESBART DANSAIRE, que contribuí a donar una nota de color amb la seva Escola de Dansa
· Gràcies a la col·laboració de les escoles, es van reunir més de 200 nens a la plaça de l'Onze de Setembre
· I què direm de les bruixes que es passejaren per la festa, com sortides del conte de la falla
· I l'Agrupació Musical Castellet, el Centre Excursionista, l'Agrupació Sardanista...
· Angelina Amorós, Josep Bach, Jordi Bergas, David Bricollé, Rosa Cinca, Ramon López de Mántaras, Luciana Losada, Marta Samper, Paquita Soldevila, Iolanda Soler...
· I, tanta i tanta gent que han ajudat a que tota la festa fos un èxit.

HOMENATGE ALS LECTORS

La Biblioteca S. Vives Casajuana ha volgut retre un petit homenatge a tots els lectors que l´any 1951, en iniciar-se el Servei de Préstec, han continuat sent fidels. Amb aquest motiu, se'ls va lliurar un diploma personalitzat amb la llegenda :

" L´any 1951 vàreu posar el primer solc de la llaurada. La tasca ha continuat i hem aconseguit una biblioteca ben arrelada al poble , que ha crescut en quantitat i en qualitat ".

En Josep Bach, un dels lectors més antics, va ser el portaveu :

"És per a mi una responsabilitat i un honor fer de portaveu de tots els lectors que, en el decurs dels darrers 50 anys han passat per aquestes sales. La nostra Biblioteca Popular ha representat sense cap dubte una porta oberta a la cultura i al coneixement. Ens ha servit, a uns per fruir de la lectura i augmentar el nostre bagatge cultural i estètic; a d'altres per ampliar els seus coneixements científics; per a estudiants i professionals una ajuda indispensable; per a d'altres ha ajudat a orientar el seu futur vocacional.

Per tot això, i molt més, en nom dels lectors vull donar les gràcies a les autoritats civils, a les institucions que varen fer possible la seva realització, i més tard l'ampliació. Un record molt agraït i entranyable per a les que han estat les seves bibliotecàries: l'Eulàlia, la M. Carme l'Assumpta, i a totes les persones que circumstancialment hi han col·laborat. 

La nostra biblioteca ha quedat petita. Què bé! És hora, doncs, de demanar-ne una nova ampliació. Ho faig confiant que aviat serà una esplèndida realitat, a la vegada que crec que d'aquí a 50 anys en celebrarem el centenari i demanarem novament una altra ampliació, que serà el signe evident de la vitalitat de la nostra Biblioteca Popular i del nostre estimat Sant Vicenç de Castellet.

Josep Bach
Núm. Lector 8

HOMENATGE A EULÀLIA MATA (1929 -1990), BIBLIOTECÀRIA DE SANT VICENÇ ENTRE 1950 I 1957

El dia 18 de juliol de l'any 1950 Sant Vicenç de Castellet visqué una efemèride inoblidable: la inauguració de la seva biblioteca, fruit de l'acord entre l'Excma. Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Sant Vicenç, amb la col·laboració de la Caixa d'Estalvis de Manresa.

Presidia l'Ajuntament l'alcalde Alfons Marigot. Dues bibliotecàries tingueren cura de la selecció i organització del material: la Pilar Boleda Isarra i l´Eulàlia Mata Garriga. Conxita Cuñado i, més endavant la Marcel·lina Grau Serra (que encara hi treballa i ja és tota una institució), es cuidaren de les tasques de subalterna. Tant la Pilar Boleda com l'Eulàlia Mata han deixat escrit al periòdic local Castellet amb quina il·lusió i entusiasme fou rebuda la biblioteca pels santvicentins.

L'Eulàlia, que ja es quedà com a directora interina, començà la seva tasca amb una professionalitat i dedicació extraordinària. De bell antuvi es cuidà d'anar encarrilant i consolidant l'allau de nens i nenes que inundaven materialment la biblioteca, al mateix temps que aconseguia que la sala de lectura (única, i de només 75 m2) fos compartida per infants, joves i adults. L'Eulàlia, entusiasta, vital i tendre anà inculcant per tots els mitjans als santvicentins el plaer de la lectura i també la idea que a la biblioteca hi trobarien les solucions a tots els seus problemes culturals.

Al mateix temps, encetà la vessant d'obertura a l'exterior, col·laborant amb les entitats santvicentines que tot just sortien del malson de la postguerra, i que ja començaven a actuar, encara que molt tímidament, com per exemple el Centre Excursionista, l'Agrupació Sardanista, etc. La col·laboració amb les escoles del poble fou també molt intensa i positiva. Ella sempre parlava amb molt agraïment dels professors.

Com a símbol de la continuïtat que ha tingut la biblioteca, hi ha en aquests moments (i fins el dia 18 de juny) una exposició sobre la trajectòria de l'Agrupació Sardanista, amb motiu del seu 50è aniversari, on, conjuntament amb material propi de l'Agrupació, s'hi mostren molts programes recollits en el fons local de la biblioteca. I, curiosament, també l'autora del projecte del monument a la sardana (també exposat a la biblioteca), és l'Elisa Arimany, prestigiosa artista que exposa arreu del món i que és precisament una de les lectores que es van inscriure a la secció de préstec de la biblioteca l'any 1951, ara fa 50 anys.

Avui queda, doncs, demostrat, que el pas de l'Eulàlia no ha estat ni serà oblidat, perquè ella va posar els fonaments que han permès anar-hi bastint la biblioteca present i futura. I ho féu des del vessant pedagògic i humà, cosa que no és d'estranyar provenint d'una família especialista en la ciència pedagògica i en el desenvolupament intel·lectual dels infants (la seva mare, l'Àngels Garriga, té una bona colla de llibres infantils publicats, i la seva germana Marta ha estat una gran impulsora de l'actual renovació pedagògica ).

Acabarem dient que actualment la biblioteca ofereix més. Les noves tecnologies han donat pas a un concepte molt més ampli de la funció de la biblioteca, la de proporcionar a l'usuari no tan sols els llibres, sinó també tot tipus de suports documentals (discs compactes, vídeos, disquets...) i, amb l'ajuda inestimable dels mitjans informàtics ens són permeses tot tipus de recerques.

Les persones, i fins i tot les institucions no són eternes, ni ho han d'ésser. Els signes del temps els fan canviar. Però la realització dels grans moments com la inauguració de la biblioteca i el record de l'Eulàlia sí que els hem de fer eterns.

M. Carme Grauvilardell