ENTREVISTA A RAMON LÓPEZ DE MÁNTARAS

Buscant informació sobre la teva persona per preparar aquesta entrevista, ens adonem que tens un grapat de feina publicada i que molta part es troba accesible des d'Internet. Fins i tot hem trobat coses curioses: en una sinopsis et defineixen com a informàtic i expert internacional en intel.ligència artificial i ens ho creiem definitivament quan comprovem que en una pràctica d'Intel·ligència Artificial del Departament d'Informàtica de la Universidad Carlos III de Madrid, es demana als alumnes que calculin una variable mitjançant el mètode Mántaras. I sabem que no només a la Carlos III sinó també a diverses universitats estrangeres i en llibres de text usen un resultat teu a classes d'intel·ligència artificial. Ens pots explicar quin és el camí que has fet des de ben petit a Sant Vicenç fins a convertir-te en membre del CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques) i sots-director de l'IIIA (Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial)?
Quan era petit i fins els 14 anys estudiava al Col·legi Montserrat. El batxillerat superior el vaig acabar a Manresa. Als 16 anys vaig tenir la possibilitat d'anar a estudiar electrònica a l'Escola Politècnica de Mondragón (País Basc) ja que el meu pare treballava a l'empresa FAGOR, que és una de les empreses del que ara s'anomena MCC (Mondragón Corporación Cooperativa) i, per tant, tenia la possibilitat d'anar-hi a estudiar amb un cost molt més baix que si hagués hagut de viure a Barcelona. El sistema cooperativista industrial de Mondragón és una interessantíssima experiència única a Espanya, tenen la seva pròpia universitat, Caixa de Estalvis (Caja Laboral Popular), sistema de pensions i seguretat social (Lagun Aro), Centre de Recerca (IKERLAN), etc. Els supermercats EROSKI també pertanyen a aquest moviment cooperativista molt més just socialment que el capitalisme pur i dur que domina avui dia en el món. Dels 16 als 18 anys vaig fer els cursos preparatoris per entrar a l'Escola d'Enginyeria Tècnica de Mondragón (cal afegir que no n'hi havia prou de tenir el batxillerat per entrar a aquella escola, sinó que calia fer els cursos preparatoris ja que era més exigent que les escoles públiques d'enginyeria tècnica de l'època).

Dels 18 als 21, doncs, vaig completar els estudis d'enginyer tècnic en electrònica i com que l'Escola Politècnica de Mondragón tenia un acord amb la Universitat Paul Sabatier de Toulouse, per tal que els millors estudiants poguessin continuar els estudis a Toulouse, vaig tenir l'ocasió de marxar a França, on vaig fer una llicenciatura en automàtica i un doctorat en robòtica. La meva tesi va ser una de les primeres que es van fer en robòtica a França. Això era l'any 1977. Mentre feia la tesi vaig conèixer el professor Lotfi Zadeh, de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, ja que va fer una visita al Laboratori d'Automàtica del Centre Nacional d'Investigacions Científiques de Toulouse, on jo feia la tesi. El professor Zadeh es va interessar pel treball que jo estava fent i en acabar la tesi em va convidar a continuar els meus estudis a Berkeley amb ell. Així vaig anar cap als EEUU, on entre el 1977 i el 1979 vaig fer un màster en
intel·ligència artificial, una especialitat que a Europa gairebé no hi havia cap lloc on es pogués fer. Part del finançament de la meva estada als EEUU me'l van donar els de Mondragón i per aquest motiu quan vaig tornar dels EEUU vaig anar-hi a treballar al seu centre de recerca IKERLAN. No em vaig poder quedar més temps als EEUU perquè l'any 1979, amb 27 anys d'edat, vaig esgotar totes les pròrrogues del servei militar i si no tornava hauria tingut problemes (finalment, però, vaig estalviar-me el perdre el temps anant a la mili, ja que me'n vaig poder lliurar en ser declarat exclòs per raons mèdiques). Després d'un any a IKERLAN, on vaig desenvolupar el primer sistema d'intel·ligència artificial a Espanya que es va fer servir en una empresa, em van oferir de ser professor a la, llavors recentment creada, Facultat d'Informàtica de la Universitat Politècnica de Barcelona (ara és la Universitat Politècnica de Catalunya).

Vaig començar de professor encarregat de curs (ara se'n diuen professors associats). Per poder promocionar a professor titular vaig haver de aconseguir un doctorat a una
universitat espanyola, ja que (i això encara és així avui dia!!) a Espanya els doctorats obtinguts a l'estranger no valen automàticament, sinó que s'han de convalidar. I com que el procés burocràtic de convalidació triga entre un any i mig i dos anys!!! (això tampoc ha millorat avui dia encara....sembla mentida oi?) vaig preferir fer una altra tesi per anar més de pressa i efectivament, a finals de 1981 vaig poder defensar la meva tesi doctoral en informàtica a la UPC. Així vaig ser el primer doctor en informàtica de Catalunya i, a més, amb una tesi redactada en català. Quatre anys més tard el llavors president del Consell Superior d'Investigacions Científiques (professor Enric Trillas, un matemàtic molt interessat per la intel·ligència artificial) em va proposar fundar un grup de recerca en intel·ligència artificial dins de l'edifici del Centre d'Estudis Avançats, situat a Blanes. I així va ser com vaig passar de la Universitat al CSIC, primer guanyant una plaça d'investigador científic l'any 1986 i dos anys més tard vaig guanyar una promoció a professor d'investigació, que en el CSIC es correspon exactament al nivell de catedràtic en les universitats.

Durant aquest anys, el meu grup del CSIC ha passat de ser de 4 persones (un altre company i dos estudiants i jo mateix) a ser gairebé 40, 14 dels quals som investigadors permanents i la resta estudiants de doctorat i investigadors contractats a part del personal d'administració i serveis. L'any 1991 vam passar de ser un grup dins d'un Centre a tenir el nostre propi Institut i edifici, que està situat al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, encara que no pertanyem pas a la UAB sinó al CSIC. Col·laborem, però, amb la UAB, ja que som els responsables de l'opció Intel·ligència Artificial del doctorat en Informàtica de la UAB. Durant aquests anys vaig fer una estada com a professor convidat a la Universitat de Paris, de gener a juny de 1986, i el proper mes de setembre me'n vaig per una estada de 10 mesos convidat a la Universitat de Califòrnia a Berkeley. Això és possible perquè els investigadors del CSIC tenim la possibilitat d'obtenir permisos per fer estades a l'estranger periòdicament.


Quin es el treball que es realitza dins del Consell Superior de Investigacions Científiques?
Al CSIC hi ha actualment més de 100 centres de recerca en TOTES les àrees del saber (des de la biologia a la filosofia, passant per l'economia, les matemàtiques, la física, etc. i, evidentment, la informàtica). En aquests 100 i escaig centres hi treballem unes 6.000 persones, 2300 de les quals som els investigadors. Hi ha centres a totes les comunitats autònomes, encara que gairebé la meitat estan situats a Madrid. Catalunya, amb 15, és una de les comunitats amb més centres.


Suposem que el teu tema preferit és la intel·ligència artificial, de què tracta?
Es tracta de programar màquines (robots, ordinadors) per tal de que facin tasques que, si les fem les persones, estem d'acord que cal intel·ligència per fer-les. Una altra definició és: aconseguir que les màquines arribin a poder fer tot allò que, de moment, encara fem millor les persones.

Entre aquestes tasques hi tenim tot allò que requereix fer raonaments (diagnosticar malalties, avaries, etc.), ser capaços d'aprendre (per poder-se adaptar a situacions imprevistes i/o canviants, etc.), entendre e llenguatge parlat i escrit, tenir capacitats sensorials (veure el món que ens envolta i entendre el que veiem), etc.

Evidentment, una màquina amb aquestes capacitats té moltíssimes aplicacions
tant industrials com als serveis.


Ens pots donar exemples d'utilització quotidiana o no tan quotidiana?
Quotidiana: sistemes experts capaços de diagnosticar avaries en gairebé tot tipus de màquines, de diagnosticar malalties. Dit més en general, d'ajudar a un professional (sigui quina sigui la seva especialitat) a prendre decisions adequades: sistemes robotitzats amb visió artificial pel control de qualitat en processos de fabricació, buscadors intel·ligents per Internet, agents intel·ligents d'ajuda a la personalització de la informació a la web i d'ajut al comerç electrònic, sistemes de "mineria de dades" per trobar informació interessant en grans bases de dades, etc.

No tant quotidiana (més aviat a llarg termini, és a dir aplicables d'aquí a no menys de 15 anys però avui dia ja estudiats en centres de recerca): la construcció de robots humanoides, és a dir antropomorfs, que en un futur podrien tenir aplicacions en tant que robots domèstics (escombrar, fregar, etc.). Aquests robots es pretén que estiguin sotmesos a un procés evolutiu accelerat per tal que desenvolupin, a partir de la seva interacció amb l'entorn, coneixements de sentit comú i capacitats cognitives d'alt nivell a partir d'uns comportaments preprogramats força bàsics. El desenvolupament de màquines amb capacitat d'expressar i reconèixer emocions, etc. (nosaltres per exemple estem treballant en un sistema capaç de generar música expressiva i d'improvisar)


Seran capaces d'aprendre per si soles les màquines o haurem d'esperar encara una mica més de temps?
Ja hi ha programes que permeten a un ordinador o un robot aprendre per experiència (per exemple, nosaltres vam fer un programa capaç de diagnosticar pneumònies que aprèn per experiència, és a dir que cada cop que ha de diagnosticar un malalt no comença pas des de zero sinó que s'aprofita de la seva experiència de diagnòstics anteriors). Ara estem treballant en un robot mòbil (amb rodes) que sigui capaç d'aprendre a tenir sentit de la orientació. Sembla fàcil però avui dia encara ningú no ha resolt el problema de la manca de sentit de l'orientació dels robots autònoms (és a dir, no guiats a distància per l'home) i és per això que encara no es poden enviar robots a explorar planetes, ja que es perdrien fàcilment. Evidentment cal preprogramar-los convenientment per tal que puguin aprendre, però... nosaltres també naixem preprogramats per aprendre!!


Com s'encara el futur de les noves tecnologies aplicant conceptes d'intel·ligència artificial?
No cal ni parlar de futur. Actualment en tots els PCs amb versions recents de Windows, hi ha intel·ligència artificial encara que no ho sembli. El sistema d'ajuda que es proposa automàticament (el personatge que surt a baix a la dreta de tant en tant) es basa en el que anomenem "raonament probabilístic" i ha estat desenvolupat dins de la intel·ligència artificial. Hi ha molts altres programes de gran consum que usen tècniques d'intel·ligència artificial, sobretot en relació amb Internet (el botó "What's Related" del navegador Netscape per exemple). Els millors buscadors de darrera generació també usen extensivament la intel·ligència artificial. I aquest ús només fa que multiplicar-se cada cop més, sobretot degut al boom d'Internet, que és un extraordinari camp d'aplicacions de la intel·ligència artificial.


Veient les turbulències que generen aquestes noves tecnologies, els .com i les start-up, com és que t'has quedat treballant en un organisme públic?
A les empreses d'informàtica no es fa realment investigació de la més avançada. De fet, a Espanya no se'n fa. És per això que fins ara tots els projectes que hem fet en col·laboració amb empreses els hem fet amb empreses estrangeres. Fa un parell d'anys vam crear una spin-off del nostre Institut per tal de millorar la situació i tenir amb qui col·laborar en projectes avançats. Ara ja és una de les 25 millors empreses d'Internet a Espanya segons la revista e.Sphera i ha rebut el premi a la millor empresa digital per part de la revista Dossier Econòmic de Catalunya. Aquesta empresa la van crear 5 estudiants de doctorat nostres (2 meus) i ara ja són 170 empleats i usen tècniques d'intel·ligència artificial a Internet. Es diu iSOCO (Intelligent Software Components), jo en sóc un dels socis fundadors. Col·laborem amb iSOCO en projectes europeus i diverses persones d'iSOCO fan el doctorat amb nosaltres.


Fa falta que les empreses privades destinin més recursos a la investigació?
I tant! Com he dit a la pregunta anterior, gairebé no hi ha recerca en intel·ligència artificial a les empreses de casa nostra, excepte a iSOCO i alguna més. El problema és que les empreses més grans, que podrien dedicar recursos a la I+D, són empreses estrangeres que aquí només els interessa vendre els seus productes i la recerca la fan al país d'origen. Les empreses espanyoles són en general molt petites i no tenen prou recursos com per invertir en I+D. Les no tant petites no han entès encara la importància de la recerca i la innovació perquè són molt curtes de mires (es preocupen només pel curt termini però no planifiquen a llarg termini)


Referent a la resta de món, com veus la investigació espanyola?
La investigació que es fa a Espanya té un nivell molt alt. En intel·ligència artificial som el quart país empatats amb Itàlia (tenim al davant Gran Bretanya, Alemanya i França). En altres àrees també hi ha molt bon nivell de producció científica en revistes i congressos de qualitat (que és normalment el paràmetre que es fa servir per avaluar el nivell de recerca d'un país juntament amb les patents). El problema és que no tenim un teixit industrial preparat per rebre la transferència de tecnologia que som capaços de generar.


A un nivell més local, ens agradaria que ens donessis la teva opinió sobre les propostes electròniques que hem engegat des d'El Breny (www.elbreny.com). Has visitat la nostra versió electrònica de la revista? Creus que anem pel bon camí o bé l'evolució que han de seguir els mitjans de comunicació local dins de les noves tecnologies ha de ser diferent ?
Enhorabona! Veig que no heu caigut en el parany de simplement traslladar a la versió electrònica el que ja existeix en la versió paper, sinó que esteu en la bona línia d'aprofitar el valor afegit que ens proporcionen els mitjans electrònics en tant que via de comunicació en els dos sentits: ho dic per les seccions "El Breny pregunta" i la "Cantina de l'Ateneu". La part d'enllaços també està molt bé.


Moltes gràcies per les teves respostes en nom del Col·lectiu El Breny.

Gràcies a vosaltres també.