MAJORIA ABSOLUTA I
ESTABILITAT
Els resultats de les eleccions municipals del passat 13 de juny han
dibuixat a Sant Vicenç un panorama polític inèdit des que es va constituir el primer
consistori democràtic ara fa vint anys.
Mai cap partit
havia aconseguit obtenir a Sant Vicenç la majoria absoluta en unes eleccions municipals i
qui ha trencat amb la tendència ha estat el Partit dels Socialistes de Catalunya, que amb
1.757 vots ha sumat un total de 8 regidors, un més dels que necessitava per poder
governar en solitari. Els 856 vots que va rebre Esquerra Republicana de Catalunya si bé
li han servit a aquesta formació per passar de 2 a 3 regidors i per situar-se com a
segona força política a l'Ajuntament, no han estat suficients, en canvi, per mantenir
les dues carteres que han ocupat en la darrera legislatura. D'altra banda, la greu crisi
que ha afectat a Convergència i Unió durant els mesos previs als comicis, ha passat
factura a la coalició nacionalista, que amb 616 vots ha perdut un dels 3 regidors que
tenia. Finalment, els 164 vots que ha obtingut el Partit Popular no han estat prou perquè
aquest partit pogués mantenir el seu únic representant a l'Ajuntament.
Amb aquests
resultats, doncs, són diversos els interrogants que es plantegen de cara als propers
quatre anys.
D'una banda,
caldrà veure si és cert que un govern amb majoria absoluta és un govern eficaç. Que
serà un govern estable queda clar, que estabilitat sigui sinònim d'eficàcia ja és més
difícil de d'afirmar. Estabilitat implica manca de conflictes, però també absència de
debats entre les diferents veus polítiques. Estabilitat implica rapidesa en l'acció de
govern, però també precipitació en les decisions. Estabilitat implica tenir molts clars
uns objectius i unes prioritats, però també poder ignorar, si es vol, les idees dels
altres grups. L'estabilitat pot, en definitiva, il·lusionar a un partit i als qui el van
votar, però també pot desesperar a la resta de partits i a la resta de votants, en
aquest cas la meitat dels qui va passar per les urnes el 13 de juny.
D'altra banda,
caldrà veure si ERC i CiU seran capaços d'articular una oposició constructiva i,
sobretot, informativa. Només així podran conèixer els habitants de Sant Vicenç altres
punts de vista sobre l'acció de govern. Al final de la legislatura sempre es té
referència del que s'ha fet, però no sempre del que no s'ha fet o del que s'ha fet
malament. És aquí on l'oposició hi tindrà alguna cosa a dir i és precisament això el
que esperen d'aquests dos partits els ciutadans que els van votar.
Però segurament cal no
alarmar-se i confiar en les persones que portaran les regnes del poble durant la propera
legislatura. Segurament sabran estar en el seu lloc i tindran sempre present que la meitat
dels ciutadans de Sant Vicenç que van votar el 13 de juny ho van fer a altres opcions
polítiques. El que passa és que l'eròtica del poder exerceix una atracció tan poderosa
que costa molt de creure que un govern amb majoria absoluta no es deixarà portar pel seu
extraordinari poder de seducció. El Partit dels Socialistes de Catalunya té en aquests
moments a Sant Vicenç la capacitat i l'oportunitat de demostrar-nos que, malgrat tot,
aquesta temptació es pot vèncer. Esperem que ho aprofiti. |