Cartes a El Breny

 

1. AGRAÏMENT DE LES FAMÍLIES SÁNCHEZ - LUAÑA I PRUNÉS

2. AGRAÏMENT

3. LA CONFIANÇA EL VERITABLE REPTE PEL FUTUR

4. ERC, L'ALTERNATIVA DE FUTUR

5. ERC DE SANT VICENÇ DE CASTELLET CONSIDERA DESMESURADA LA PUJADA DE SOU DE L'ALCALDE JOAN MONTSECH

 




AGRAÏMENT DE LES FAMÍLIES SÁNCHEZ - LUAÑA I PRUNÉS

Volem agrair de tot cor les mostres d’afecte rebudes de part de familiars, amics i coneguts, tant durant la malaltia de la nostra estimada mare i germana Palmira, com l’assistència al seu enterrament. Aquestes mostres d’amistat han estat per nosaltres un consol.

Famílies Sánchez - Luaña i Prunés

 


 

AGRAÏMENT

La família de Pere Brossa Clusellas vol agrair cordialment les mostres d’afecte i condol rebudes per la mort del seu estimat Pere. Moltes gràcies a tothom.

 


 

LA CONFIANÇA EL VERITABLE REPTE PEL FUTUR

L’editorial d’El Breny del passat mes de juny comenta la manca d’equipaments culturals a Sant Vicenç i cita la llista de necessitats elaborada per les entitats tal i com es va acordar amb l’Ajuntament el passat 16 de març. Celebra l’editorialista aquesta feina feta i desitja que els equipaments culturals puguin estar fets algun dia, cosa que posa molt en dubte en base a les dades que el PSC va publicar recentment.

L’editorialista es mostra pessimista i afirma que "dels 2.061 milions invertits a Sant Vicenç en la darrera legislatura, només un 0,35% s’han dedicat a cultura i joventut", cosa que li sembla "el factor més preocupant". No queda gens clar a què es refereix aquest 0,35% (uns 7 milions en quatre anys) de cultura i joventut. Per no quedar clar, no hi queden ni el propi concepte de cultura o joventut. Aquesta confusió i el to d’escepticisme que impregna tot l’escrit ens mou a fer alguna aportació al debat.

Diguem en primer lloc que del llistat d’inversions hagudes (2.061 milions) no se’n pot deduir que "l’equip d govern ha dedicat (a cultura i joventut) durant aquests quatre anys un miserable 0,35% dels diners invertits". I no es pot fer perquè ni les inversions han sortit totes de l’Ajuntament, sinó només una petita part, ni aquesta petita part són les úniques despeses que fa l’Ajuntament en qualsevol concepte.

En segon lloc, cal aclarir: ¿què és i què no és "cultura"?, ¿què és i que no és "joventut"?, ¿només una exposició de treballs manuals es pot considerar cultura?, ¿el concepte "joventut" fa només referència a un concert de rock? Posem-ho en dubte i parlem-ne.

  • L’adquisició del camp de futbol, per exemple, quan els seus usuaris són unes ¾ parts menors de 16 anys, ¿té alguna cosa a veure amb la joventut?
  • I la resta d’esport base, tots menors de 16 anys, ¿té alguna relació amb la joventut?
  • ¿Podem pensar que l’Institut de Secundària està directament relacionat amb la joventut i la cultura?
  • ¿Tindrà alguna cosa a veure amb la cultura la programació de concerts, exposicions, convenis amb entitats, organització d’actes populars, foment de les tradicions catalanes, pubilles, puntaires, corals, manteniment d’espais, bibliopiscina, etc.?
  • ¿Tindrà alguna cosa a veure amb joventut i cultura l’activitat educativa, el pressupost de la qual se situa en uns 25.000.000 de pts. Anuals?
  • I la formació, adreçada bàsicament a menors de 25 anys, preferentment dones, el volum de la qual ha assolit en quatre anys el volum de 80.000.000 de pts., ¿no té res a veure amb la cultura o la joventut?
  • Les diferents línies de suport a les entitats: assessorament, formació, informació, subvenció, coordinació ¿amb què se les ha de relacionar si no amb la cultura?
  • El projecte de promoure pisos de règim especial ¿per qui està pensat preferentment, si no per la joventut?

Podríem citar més coses: campanyes informatives, controls preventius, aula de joc, reforç escolar, etc., però no cal per adonar-se que el tema és certament, complex. Però precisament perquè ho és resulta agosarat deixar-se endur per simplificacions que no fan altra cosa que allunyar-nos de la realitat.

Arribar a dotar-nos d’un equipament cultural és un repte (un més entre molts d’altres) que tenim la societat santvicentina i que el PSC té entre les seves prioritats, però a ningú se li pot escapar que es tracta d’un objectiu ambiciós, difícil, que té molts esculls a salvar i no és oportú frivolitzar el tema bromejant sobre el preu tan econòmic que costaria o argumentant que "és una pura qüestió de voluntat política". Segurament que "voluntat política" n’ha tingut tothom i la pressuposem en tots els nostres predecessors. Els hi haurà faltat altres coses (temps, capacitat, assessorament, sort, etc.) però voluntat política, segur que no.

El poble de Sant Vicenç de Castellet ha estat capaç en aquests darrers quatre anys de fer un salt endavant molt important, amb una concentració d’inversions que, tot i no ser totes municipals, no per això s’han de minusvalorar ni passar-les sempre pel garbell de la negativitat. No ens hem pas de recrear en les coses fetes, fins i tot podem dir que ja formen part del passat. Però tampoc les hem d’associar sistemàticament amb conceptes negatius com "malauradament", "desmoralitzadora", "miserable", etc. Les coses aconseguides no ens garanteixen en absolut la consecució d’altres, però demostren que moltes fites han estat possibles, i ho han estat perquè malgrat no tenir recursos hi ha hagut grans dosis d’il·lusió i confiança en comptes de derrotisme. Queden encara moltes coses a fer en el nostre poble, i quan entre elles citem un equipament cultural (centre cívic, casal, no importa el nom) estem parlant d’in objectiu que hem de voler assolir, i hem de creure que és possible. Però si ens hi referim sempre com el desig que mai no aconseguirem, amb l’escepticisme per bandera i l’íntim convenciment que tot està en contra, aleshores podem estar segurs que, efectivament, mai no el farem realitat. La feina feta no pot servir només per lamentar-nos del que queda per fer. Al contrari, ens ha de reforçar la confiança en què, amb esforç, moltes coses són possibles.

Malgrat que sigui un tòpic, ens va bé recórrer a la famosa ampolla d’aigua per mesurar el nostre grau de confiança i derrotisme: ¿mig plena o mig buida?

Serà un tòpic, però si només veiem la part mig buida, estem comdemnats a morir de set.

Cordialment,

Grup Municipal Socialista
Sant Vicenç de Castellet

 


 

ERC, L'ALTERNATIVA DE FUTUR

A les Eleccions Municipals del 13 de juny Esquerra Republicana de Catalunya va superar a Sant Vicenç de Castellet les expectatives més optimistes. Va convertir-se en la segona força municipal i va experimentar el creixement més gran en nombre de vots i en percentatge. Va passar de 511 vots a 856 i del 12,85% al 24,11%. Aquests són els millors resultats aconseguits mai des de l'època de la República.

La pujada dels dos partits que formaven part de l'equip de govern mostra que el poble de Sant Vicenç està satisfet de la feina feta a l'Ajuntament, i que aquesta és la raó principal del creixement d'ERC i PSC. Aquesta evidència no ha estat reconeguda públicament per Joan Montsech que en un exercici de menyspreu democràtic ha atribuït la millora d'ERC al vot de càstig a CIU.

Aquesta lectura interessada dels resultats ens demostra que la majoria absoluta del PSC-PSOE no serà gens bona per a Sant Vicenç. Montsech no ha sabut estar a l'altura de Clos a Barcelona o Valls a Manresa, que la mateixa nit electoral reconeixien la decisiva aportació d'ERC en els seus equips de govern. Sembla inevitable que entrarem en una etapa on la supèrbia i l'arrogància presidiran l'acció de govern.

A Catalunya ERC ha obtingut 672 regidors gràcies a l'increment del vot juvenil, a antics electors de CIU descontents per la rendició incondicional davant el PP i a vots catalanistes procedents de les esquerres tradicionals que veuen la incapacitat de PSC i IC de tirar endavant un projecte autònom propi.

L'èxit electoral del 13 de juny marca l'inici d'una nova etapa on ERC ha de significar l'alternativa real a l'actual majoria socialista a l'Ajuntament. Som a l'inici d'una projecció molt gran per al nostre partit a Sant Vicenç i a la resta del país. Cada cop és més important la incorporació de joves del nostre poble a les JERC i això ens dóna tota la força i el coratge per començar a treballar de valent en la consecució dels nostres objectius.

ERC - Sant Vicenç de Castellet

Nota: Aquesta carta havia de sortir publicada en el número 248 d’El Breny, coresponent al mes de maig. Per error es va ometre la seva publicació, per la qual cosa demanem disculpes a la Secció Local d’ERC.

 


 

 

ERC de Sant Vicenç de Castellet considera desmesurada la pujada de sou de l'alcalde Joan Montsech

ERC considera una presa de pèl la pujada de sou de l'alcalde que ha aprovat l'equip de govern socialista amb els vots a favor dels dos representants de CiU. Aprofitant el fet que el Sr. Montsech va obtenir majoria absoluta en les passades eleccions del 13 de juny, en el passat ple de dimecres 21 de juliol, el grup socialista va aprovar doblar el sou de l'alcalde, de tal manera que s'ha situat en 290.000 pessetes netes al mes i 14 pagues, per tant, un sou molt per sobre de les possibilitats de qualsevol de les persones que li van donar confiança votant pel Partit Socialista.

Des del grup municipal d'Esquerra es vol denunciar el fet que en el darrer pressupost aprovat i vigent encara, no es contemplava aquesta pujada i per tant això suposarà que s'hauran de fer reajustaments en el pressupost actual, podent quedar alterades altres partides per aquesta raó.

ERC per coherència i fidelitat als seus votants i en general a tots els/les santvicentins/santvicentines, no pot aprovar aquesta pujada tan considerable de sou de la figura de l'alcalde, ja que, de fet, un municipi de les característiques de Sant Vicenç, difícilment pot mantenir aquest sou tan elevat.

ERC- Sant Vicenç de Castellet

 

Número actual | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet