AMICS I AMIGUES NASCUTS ARREU DEL MÓN (III)

Entrevistem en Mohamed Ouchicha

Hem preparat l’entrevista entre tots els nens i nenes de sisè de l’escola Sant Vicenç i els entrevistadors som:
- Saida Abakouy
- Marc Claret
- Mariona Quevedo
- Aitor Tarrias

- Com et dius?
- Mohamed Ouchicha.

- De quin país ets?
- Del Marroc.

- A quines localitats havies viscut, allà al Marroc?
- A Tazarine. Després vaig estar set anys fora de casa per poder estudiar a la universitat i des d’allà ja vaig venir a Espanya.

- Amb qui vas venir cap aquí?
- Sol. Al Marroc vaig deixar a la meva dona i a la meva filla gran, als meus pares, els meus germans i cosins... Després de deu anys, al 2001, vaig portar a la meva dona i als meus fills cap aquí. Durant aquell temps només els veia un cop a l’any.

- Per què vas venir?
- Buscava feina. Vaig estudiar a la universitat fins a quart de Matemàtiques, però després ho vaig deixar perquè necessitava treballar.

- Quants anys tenies quan vas venir?
- Vint-i-set.

- Quan fa que ets aquí a Catalunya?
- Des del setembre de 1991 fins ara, deu fer quasi uns catorze anys. Abans havia estat a França.

- Us van rebre bé quan vàreu arribar aquí a Sant Vicenç?
- Sí, molt bé. De fet, quan vaig tenir més necessitat de relacionar-me amb la gent va ser quan va venir la família i, els nens havien d’anar a escola... La gent d’aquí ens va ajudar molt.

- T’agrada més aquí o allà?
- Està bé viure aquí perquè tenim tot el que necessitem.

- Has tingut algun problema amb la gent d’aquí?
- No, només petits problemes puntuals. Segurament els mateixos que ha tingut qualsevol persona que viu aquí. No, no he tingut problemes pel fet de ser marroquí o estranger.

- Has tingut alguna dificultat amb l’idioma?
- Al començament sí però ara ja no, com que em puc expressar bé amb castellà no tinc cap problema. Jo entenc bé el català però parlar-lo em costa molt.

- Tenies feina allà?
- No, fins que no vaig arribar aquí jo era estudiant i no havia treballat mai.

- Tens feina aquí?
- Si, a la construcció.

- T’agrada la feina que fas?
- La veritat és que sí. Al començament em va costar una mica. En un principi em plantejava la feina només per viure amb la idea de poder canviar de treball més endavant. Però la feina ha acabat agradant-me i ja no busco un altre treball.

- Et sents integrat aquí?
- Sí, em sento molt integrat. Sovint, com que estem bé, m’oblido que vaig immigrar i és la gent qui m’ho recorda. Això sempre serà així, no és dolent és normal. Com que l’aspecte físic és diferent ja ens identifiquen i diuen "aquest és estranger o és immigrant". Segons la idea que té un d’algun estranger que coneix es jutja directament a les persones que es van coneixent. És molt difícil trobar una persona que esperi a conèixer-te abans de jutjar-te.

- Tornaries a anar a viure al teu país?
- Hi ha un problema. Als nens els hi seria molt difícil viure al Marroc, per l’idioma, els estudis... Per exemple, al Marroc tenim dos idiomes: l’idioma matern que és el berber i l’altre, que és l’oficial, l’àrab; ells coneixen algunes paraules de l’àrab i no serien suficients per poder espavilar-se allà... Tot i que a mi m’agradaria tornar algun dia, per ells seria molt difícil, potser algun dia, quan siguin grans i facin la seva vida és possible que torni.

- Ens podries explicar alguna anècdota que t’hagi passat durant el viatge d’arribada al nostre país o des de que viviu aquí?
- Sempre em ve al cap allò que us comentava. Quan vaig començar a aprendre l’idioma molts cops feia la traducció literal de paraules o frases del francès al castellà. Un dia anant amb els companys de feina els vaig dir "alerta, està el foc vermell per parar", perquè el semàfor traduït en francès és foc vermell. Ells no entenien res, quan ho van entendre durant molt temps se’n reien de mi i em deien "Foc vermell".