1. EL NIU CELEBRA AMB
BOTIFARRADA L'INICI DEL CURS
2. EL NIU TAMBÉ CELEBRA LA
CASTANYADA
3.
BRICOLATGE FAMILIAR PER POSAR GUAPA L'ESCOLA SANT VICENÇ
4.
ACTES DE CLAUSURA DEL 30è ANIVERSARI D'EL BRENY
5.
SANT VICENÇ DE CASTELLET CELEBRA EL XXX APLEC DE LA
SARDANA
Complint amb la tradició, el diumenge 9 d'octubre l'Escola Bressol El
Niu va tornar a viure una de les seves festes grosses: la botifarrada,
una saborosa trobada de pares, mestres i alumnes per celebrar plegats
l'inici del nou curs escolar.
A partir de les 10 del matí el pati es a anar omplint de famílies. De
seguida que els pares “encarregats de la cuina” van tenir preparades les
primeres salsitxes i les primeres llesques de pa amb tomàquet, els
menuts van començar a esmorzar. En acabat va arribar el torn dels grans.
Entre tots plegats es van cruspir més de 10 quilos de botifarra,
cansalada, salsitxes de pollastre i botifarra negra. No va faltar ni el
pa amb tomàquet ni les begudes. Com no podia ser d'altra manera, prop de
les graelles circulava també un porró que va contribuir a augmentar la
gresca entre el grup de cuiners.
La festa, organitzada per l'AMPA en col·laboració amb l'escola, va
tornar a aconseguir èxit de participació, ja que va reunir al pati d'El
Niu 52 alumnes i 82 adults, entre pares, mares, avis i mestres.
 |
 |
DAVID
El
passat dijous dia 3 de novembre l'Escola Bressol El Niu va celebrar la
seva pròpia Festa de la Castanyada. A les 9 del matí els pares i mares
de l'AMPA van començar a fer les paperines i encendre les brases per fer
les castanyes.
Quan les primeres castanyes van estar fetes, la Castanyera va passar per
les classes dels més petits (Patufets, Cargolets, Baldufes i Pollets)
per repartir-les i cantar la cançó de la Castanyera. Després els més
grans (Lleons, Elefants i Peixos) van baixar al pati a veure com es
feien les castanyes. En van menjar, van cantar tots plegats la cançó i,
mentre jugaven, els pares van fer paperines perquè els menuts poguessin
endur-se algunes castanyes a casa.
SANDRA
El
passat diumenge 23 d'octubre l'AMPA de l'Escola Sant Vicenç va tornar a
recórrer al popular Taller de Pares per fer la seva particular aportació
al manteniment del centre. Una quarentena de pares, mares i mestres de
l'escola es van trobar a partir de les 9 del matí per arremangar-se i
passar un matí treballant per una escola més guapa. Sota l'experta
coordinació de Jesús Bricollé, president de l'AMPA, i armats amb
brotxes, pinzells, xapos, pales, rasclets, tornavisos, fil i agulla, i
amb una tècnica més que considerable, la colla de pares treballadors va
anar desfilant per tots els racons del centre fent gala dels seus
coneixements de bricolatge. La canalla, que no es va voler perdre
l'esdeveniment, va campar a la seva, gaudint d'un matí sencer de pati.
A quarts de dues, l'olor de la carn a la brasa va advertir tothom que
era el moment de la pausa. Un bon tiberi de pa amb tomàquet, botifarra,
cansalada, botifarra negra, i salsitxes per als menuts, va transformar
el porxo de l'escola en un animat menjador. Després, cafès. I per
rematar-ho coca i xocolata. Sorprenentment encara van quedar forces per
acabar d'enllestir algunes feines.
A
primera hora de la tarda es va donar per finalitzada la jornada, amb
satisfacció sobrada i ben animats de cara a l'any que ve. La pluja va
fer acte de presència, però no en quantitat suficient per espatllar un
dia que va resultar esplèndid.
Un Taller de Pares que ha servit en aquesta ocasió per pintar els murs
del costat de parvulari, pintar les parets inferiors de la cargolera,
pintar els arxivadors de P5, pintar les portes del menjador, quartet
d'eines, AMPA, quartet de la neteja i lavabos, tallar cortines pel
menjador, posar tres postades a les classes de P3 i P4, ordenar el
quartet de l'AMPA, pintar els jocs dels porxos, i netejar el pati
d'herbes i fullaraca. L'any que ve, més.
DAVID
EXPOSICIÓ 30 ANYS – 300
PORTADES
El
passat diumenge 23 d'octubre es va inaugurar l'exposició a la Sala de
Sessions de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet amb una notable i
concorreguda assistència de santvicentins. El nostre alcalde, Joan
Montsech, els va donar la benvinguda amb un discurs en el que ressaltava
la llarga trajectòria d'El Breny que continua ben viu nodrint-se
del relleu permanent del molts homes i dones del nostre poble que han
dedicat voluntàriament part del seu temps per contribuir a la
permanència d'aquesta publicació i a la seva aposta per la informació
local i la construcció de la memòria col·lectiva de Sant Vicenç, i ens
deia com aquesta capacitat és una garantia pel futur. Tot seguit va
prendre la paraula David Sanz, cap de redacció d'El Breny, i va
destacar que sense aquest relleu no s'hauria pogut mai tirar endavant i
va agrair a tots els que han col·laborat el seu esforç i la il·lusió que
ha suposat la seva implicació i va expressar el seu agraïment, sobretot
als lectors que sense ells, no hauria sobreviscut tants anys la nostra
publicació.
Precisament, després,
va intervenir Maria Carme Grauvilardell, actual presidenta d'El Breny
i una de les persones que va fundar El Breny i es va referir
l'agraïment als lectors, dient-nos que el grau de fidelitat dels
subscriptors ha estat molt significatiu i motiu d'orgull doncs les
baixes produïdes han sigut més per motius biològics que no pas altres i
que aquesta exposició és un homenatge per a tots els lectors i
subscriptors.
Llavors,
va expressar el reconeixement que tots plegats tenim amb la persona que
amb la seva dedicació i esforç no hauria estat possible aquesta
exposició, en Jordi Largo, actual director adjunt.
Tots aquestes intervencions van rebre l'aplaudiment de tots els presents
en un ambient emotiu. Tot seguit els assistents van fruir d'un aperitiu
i cava per celebrar l'ocasió. Els assistents van recórrer les
portades exposades amb força curiositat i era notori les anècdotes i
vivències que entre el públic s'explicaven. Moltes persones es
sorprenien de que són 30 anys, de que són molts anys, tota una memòria
col·lectiva recollida entre els fulls d'El Breny. Molts volien
veure aquella portada on per un motiu o altre van ser protagonistes
d'algun fet i més d'un va demanar els actuals membres d'El Breny com
obtenir determinat número. El que sí és motiu de satisfacció era la molt
bona impressió que causava la presentació i distribució i que molts
assistents ens feien arribar.
TERTÚLIA
El
dijous 3 de novembre es va celebrar la tertúlia convocada a la
Biblioteca Popular Salvador Vives Casajuana, prèviament els participants
van trobar-se a la Sala de Sessions de l'Ajuntament per contemplar
l'exposició. La tertúlia, que comptava amb la participació de Marià
Marín i Torné, director de l'Àrea d'Edició i Premsa de l'Institut Català
de les Indústries Culturals, Joan Montsech i Vilà, alcalde de Sant
Vicenç de Castellet i ex-membre d'El Breny, David Bricollé i
Ibàñez, cap de Secció al diari Regió 7 i ex-membre d'El Breny,
Jordi Suades Marigot, llicenciat en Geografia i Història i tècnic en
Arts Gràfiques i Editor; i David Sanz i Pérez, llicenciat en Filologia
Hispánica, professor titulat, cap de redacció d'El Breny. Va fer
la presentació en Quim Casajuana i en David Sanz va introduir amb un
recull de preguntes els temes de la tertúlia:
- 30 anys d'El Breny
- El Breny com a font d'história local (petit recordatori a Miquel Vila
i Villamayor)
- Perspectives de futur de la premsa local
En la seva introducció en David Sanz va saber copsar els principals
elements a discutir i ressaltar els fets distintius d'El Breny i
els temors que el futur ens durà. Amb habilitat va conduir la tertúlia
la qual va transcórrer amb amenitat i rigor.
En Joan Montsech va
destacar que El Breny no es pot limitar al paper de mitjà de
comunicació sinó que alhora té un paper de testimoniatge dels darrers
trenta anys amb una visió subjectiva, inevitable, però sempre valuosa
com a testimoni. El paper d'impuls i difusió del català que va
representar pel poble, necessitat reclamada pel pes de la dictadura.
Respecte el futur de la premsa local és prou imprevisible, ja que
dependrà molt dels canvis socials i de l'eficàcia informativa que pot
representar una publicació com El Breny.
En Marià Marín va
precisar que òbviament hi ha un repte, però calia saber que els reptes
són oportunitats i gràcies a l'impacte tecnològic tan present en la
nostra societat hi ha una escletxa que amb mitjans en menys costos poden
arribar a més lectors que abans. Això permet conjecturar possibilitats
certes. Va oferir unes dades prou significatives com és el fet de que,
actualment, el 60% de la premsa en català pertany a publicacions d'abast
local (fins i tot micro-local) i que el 80% són premsa de publicació no
diària. La qual cosa parla molt sobre l'inqüestionable paper en la
difusió del català de la premsa local i de l'acollida dels lectors.
En Jordi Suades va
ressaltar la valuosa aportació que ha fet El Breny i assenyalant
que les seves pàgines són una eina de primer ordre com a fons de
consulta històrica. Són eines, les actes municipals, la premsa comarcal,
però la més propera és justament la premsa local. Va lloar la
inestimable obra d'en Miquel Vila com a historiador local i les seves
col·laboracions en El Breny com un esplèndid exemple de construir
la memòria col·lectiva d'un poble. Així mateix va animar a tots per la
continuïtat d'El Breny.
En David Bricollé com
a cap de secció a Regió 7 i com ex-membre d'El Breny ens
va subratllar la identitat de funcions entre la premsa comarcal i local
com a instruments d'informació, però amb això conclou la seva similitud,
doncs la periodicitat no és possible, els medis són desproporcionats i
la professionalització compta molt. Ara bé, no és pot menysprear que la
premsa local amb el seu esforç ple de voluntaris dóna informació, dona
constància dels fets, i és molt més proper al lector i es va referir com
a exemple extraordinari la secció de "Les coses de l'Esplai" i són,
justament, aquests elements els que continuaran tenint importància en el
futur. El Breny a més té assolit una certa solera i per a molts dels
seus col·laboradors ha estat un escola de periodisme.
Posteriorment, hi va
haver intervencions entre els assistents que van glossar anècdotes i
detalls ocorreguts al llarg d'aquest trenta anys. En definitiva, la
tertúlia va ser d'allò més agradable i, alhora, molt instructiva i va
definir el que ha estat el passat, present i les expectatives futures de
la nostra publicació. Des d'aquesta redacció hem d'agrair als assistents
a las dues jornades comentades, el seu suport i la seva participació i
ens congratulem mútuament d'aquest 30 anys.
Un
any més, l'Agrupació Sardanista ha organitzat l'Aplec de la Sardana.
Sembla que era ahir que un grup de persones amigues vam creure que a
Sant Vicenç també podíem tenir un aplec i d'això ja han passat 30 anys.
Que serveixi, doncs, aquest 30è Aplec per recordar a tots els que ens
han precedit i donar-los un reconeixement especial per la seva tasca.
Malgrat que la pluja ens va crear un cert neguit a primera hora, un cop
decidit que havíem de canviar d'espai, podem dir que l'aplec va ser tot
un èxit. No cal dir que vam trobar a faltar molts santvicentins i
santvicentines, alguns per la pluja, d'altres per..., potser, quan hi ha
alguna dificultat per ballar, sembla que la sardana perdi sentit. Quina
llàstima, no saber veure les diferents vessants que té la música de
cobla! Escoltar les darreres composicions, gaudir de les obligades, dels
solistes, quina meravella! En fi, ens dol que no s'hagi descobert,
potser no ho hem sabut transmetre.
Ens feia il·lusió, també, que tothom pogués veure el monument amb el sòl
restaurat, motiu que ens omple de satisfacció i que en donem les gràcies
a l'Ajuntament, però el monument és a la plaça Catalunya i tothom que
vulgui pot anar a contemplar-lo quan més li plagui.
Aplec
és sinònim de colla, gresca, festa, doncs, amb aquesta definició,
alegrem-nos, perquè una vegada més hem aconseguit fer una gran festa de
la sardana. Dir, però, que la sardana de l'Agustí Soler "El petit
Guillem" no es va poder estrenar per una dificultat en les particel·les.
Esperarem una altra ocasió.
Aquest any, les innovacions que hi vam aportar van ser prou exitoses. La
paella d'arròs i el pastís d'aniversari compartit, gairebé, amb un
centenar de persones, va donar una nota de simpatia i companyonia. El
concurs de colles improvisades va ser molt concorregut. El galop
d'entrada donava pas a les sis colles participants (dues rotllanes de
Sant Vicenç i quatre de foranes), les quals van oferir un bonic
espectacle. El repartiment de premis de coca i cava per les colles va
ser molt divertit i agraït, a la vegada.
També vam tenir el goig de ballar, per primer vegada, la sardana
"Recordança a l'àvia Antònia", sardana que es va estrenar el juliol
d'aquest mateix any i dedicada a una persona de Sant Vicenç.
Cal fer esment que vam comptar amb la presència del Sr. Pere Clotas,
president de la Comissió d'Aplecs Sardanistes de les comarques
Barcelonines. També hi havia representació sardanista d'Andorra, Abrera,
Castellbell i el Vilar, Manresa, el Pont de Vilomara i Rocafort, Ripoll,
Ripollet, Sabadell, Sant Joan de Vilatorrada, Súria i, no cal dir, de
Sant Vicenç de Castellet.
Volem donar les gràcies, també, a la indústria i comerç local, als socis
i sòcies, col·laboradors, simpatitzants i, sobretot, gràcies als que no
falleu mai i que sempre col·laboreu. Penseu que, per nosaltres, la
vostra presència és molt important.
AGRUPACIÓ SARDANISTA
CONCERT DE SARDANES I MÚSICA
CATALANA
Continuant amb les
activitats de l'Agrupació Sardanista i amb ganes d'oferir novetats, el
dia 22 d'octubre vam gaudir d'una nova vetllada musical de sardanes i
música catalana a l'església parroquial. En aquesta ocasió, va ser la
cobla Ciutat de Girona la que ens va oferir un concert extraordinari, en
el qual vam poder escoltar peces d'una riquesa impressionant amb
solistes de flabiol, trombó, així com obligades per dues trompetes, de
tible i de tenora. També un concertino per cobla i tenora amb una
magistral interpretació que ens va oferir el mateix compositor i
tenorista Josep Coll i Ferrando.
La cobla Ciutat de Girona és una cobla amb 30 anys d'història amb músics
joves molt preparats i disposats a complaure aquells que els escolten.
Per això, ens van obsequiar amb un bis interpretant la ja tan popular i
coneguda Girona m'enamora i en la qual el director també va fer
participar al púbic. Tan de bo poguéssim repetir una vetllada musical
com aquesta l'any vinent.
Aprofitem l'avinentesa per agrair el suport del Centre de Promoció de la
Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya i la col·laboració de l'Ajuntament de Sant
Vicenç de Castellet i donar les gràcies a totes aquelles persones que
sempre ens acompanyen.
Per acabar, us convidem a retrobar-nos al proper acte d'aquest any:
Festa de Tardor, audició de sardanes i balls vuitcentistes amb la Cobla
Contemporània, el diumenge 20 de novembre a 2/4 de 7 de la tarda a la
Sala Can Soler.
AGRUPACIÓ SARDANISTA |