|
300 PORTADES
 Ha
plogut força des d'aquell llunyà novembre de 1974, moment en què un
nou periòdic d'informació local veia la llum a Sant Vicenç. Com a
exemples i referències anteriors El Vicentí (1931-1932) i
Castellet (1947-1955). D'aleshores ençà el poble ha viscut
innombrables esdeveniments, transformacions, celebracions... I la
funció d'aquella nova publicació ha estat, com la de les seves
predecessores, fer-se'n ressò. Amb pocs recursos, però amb molt
voluntarisme. Amb poca puntualitat, però amb molta fidelitat. Més de
30 anys després ens ho mirem amb orgull, amb passió, fins i tot amb
incredulitat. El Breny ha tingut una llarga pervivència,
segurament més llarga del que molts s'imaginaven. Però avui la
realitat és la que és, i ben contundent: El Breny ha viscut –en
certs moments, "sobreviscut"– trenta anys, el darrer quart del segle
XX i els primers anys del segle XXI. I pretén encara viure'n uns
quants més.
Per celebrar l'efemèride, el col·lectiu que avui integra l'entitat ha
organitzat una sèrie d'actes, entre els quals l'exposició "30 anys,
300 portades", una autèntica mostra de la feina feta. Les quatre
parets de la Sala de Sessions de l'Ajuntament acumulen aquests dies 30
anys de la història de Sant Vicenç resumits en titulars i en imatges.
Es tracta d'un recorregut per tot allò que ha fet gaudir i patir els
santvicentins durant tots aquests anys, allò que més ha impactat, allò
que més ha alterat i transformat la nostra vida col·lectiva. Emociona
veure persones que ja no hi són, instantànies i fets que ens han
marcat profundament.
Observant l'exposició és fàcil adonar-se que al darrera hi ha hagut
moltes hores de feina. És cert, però queden a bastament compensades
perquè la satisfacció i la sorpresa han estat enormes. I si el
resultat ha sobtat, encara ha sobtat més l'èxit aconseguit. Cada dia
passen desenes de persones a visitar-la i tots els comentaris són
positius.
No podem, per tant, acabar sense l'imprescindible capítol
d'agraïments: a l'Ajuntament de Sant Vicenç i a l'Institut Català de
les Indústries Culturals, pel suport prestat per i les facilitats que
han posat en tot moment; als subscriptors, per la seva extraordinària
fidelitat; als redactors, col·laboradors i amics d'El Breny,
per fer-nos costat incondicionalment; i en general a tots els nostres
lectors, perquè sense ells El Breny no hauria estat mai
possible. |