1. PARTICIPAR, DECIDIR I
TRANSFORMAR (Montse
Guiu i Mas)
2. LA REPÚBLICA A CANVI D'UN
LOCAL (David Sanz)
Des de fa uns quants
anys, es diu que la gent jove viu d'esquena a la política. La societat
ha jutjat i sentenciat que tots i totes nosaltres ens mantenim al marge
dels problemes que ens envolten i que preferim que els altres decideixin
sobre el nostre futur. Molts creuen que hem perdut els valors i els
ideals i que hem optat per una actitud còmoda i conformista amb la
realitat que ens envolta.
Doncs bé, avui podem assegurar que aquestes afirmacions no són res més
que tòpics, si més no a Sant Vicenç de Castellet.
La vida dels i de les joves ha canviat. Les formes de fer i d'entendre
la política també estan canviant, bàsicament en els partits d'àmbit
nacionalista. Actualment estem creant noves formes de relacionar-nos amb
la política, lluny, molt lluny, dels camins tradicionals i
institucionals.
Algun polític santvicentí, actualment a l'oposició municipal, s'ha
adonat de la importància del capital social dels i de les joves del
nostre poble i ens han fet partícips en la reflexió d'alguna de les
seves propostes. Ara bé, perquè la participació dels i les joves avanci,
i esdevingui més notòria i real, entenc que s'han de complir tres
premisses fonamentals: El dret a exercir la plena ciutadania, el suport
i el finançament dels projectes autònoms dels i de les joves en el si
dels partits polítics, així com a nivell institucional, i el compromís
ferm d'assegurar una quota de representació jove en tots els àmbits de
presa de decisions.
I això s'aconsegueix mitjançant una voluntat política clara, orientada a
fer que els joves i les joves puguem decidir, no tan sols sobre aquelles
accions que ens afecten, sinó també en cadascuna de les actuacions dels
partits en què militem.
Fer política és preocupar-se dels problemes i els interessos comuns, és
indignar-se davant de les injustícies, és intentar transformar la
realitat més propera per fer un altre món possible, més just i solidari.
A molts de nosaltres ens rebel·la la realitat del món actual, ens
indigna la pobresa, l'exclusió, les desigualtats, els malbarataments
dels recursos naturals, el tractament dels residus, la discriminació de
la dona, el racisme, la guerra, la violència, una globalització que
només beneficia uns pocs privilegiats, la precarietat laboral,
l'inassequible preu dels habitatges i moltes injustícies més. Alguns de
nosaltres hem volgut participar en les decisions i mostrar el nostre
desacord amb l'actual rumb del món, i per fer-ho hem triat la política,
afiliant-nos, a un partit polític, sabent que no és l'únic instrument
per transformar la nostra societat, però convençuda que és un element
totalment indispensable.
Molts de nosaltres lluitem dia a dia per obtenir que les polítiques
siguin més integradores, més transparents, més directes i més
participatives, creant planificació en la gestió, sabent mirar al futur
amb responsabilitat i no al nostre melic, fruit dels nostres propis
coneixements, les nostres qualitats i dels propis drets humans; sumant i
formant grups de joves nacionalistes o no nacionalistes,
d'estudiants/es, treballadors/es, aturats o aturades, potenciant
seccions joves en els nostres partits polítics més dinàmiques i
compromeses, més plurals, més lliures i, per tant, més autònomes malgrat
que a alguns aquest darrer concepte no els acabi d'agradar. Nosaltres
els joves i les joves ens formem, discutim, ens associem o no ens
associem i treballem senzillament per esdevenir persones lliures i viure
en felicitat en el nostre entorn: la nostra família, el nostre poble i
el nostre país, dins d'un espai d'interrelació planetària.
Els joves i les joves, ja no tan sols som el futur de tot allò que és
universalment negatiu; avui podem afirmar que els joves i les joves som
el present, i per evidenciar-ho volem participar, decidir i transformar.
MONTSE GUIU i MAS
La tibantor que mantenen algunes entitats del poble amb l'Ajuntament
per l'afer de les Escoles Velles posa de manifest fins a quin punt és
important per a una entitat disposar d'un espai adequat per portar a
terme la seva activitat associativa. És cert que la vitalitat cultural
d'un poble depèn en bona mesura de la fortalesa de les entitats, del
seu estat d'ànim, de l'atenció que reben per part de les institucions.
Per tant, un poble no pot presumir de ser culturalment actiu si les
seves forces vives malviuen en locals que tan sols conviden al
pessimisme i a la deixadesa. També és cert que l'activisme cultural
desinteressat i participatiu, la passió per allò que és únic i propi,
porta sovint els seus protagonistes a desenfrenar-se, a perdre la
mesura i la perspectiva de les coses. De vegades, fins i tot, es cau
en el ridícul, en la politització, en la banalització.
No sempre és així. En ocasions, la conjunció de creativitat i
concòrdia produeix efectes sublims. A Sant Vicenç vam tenir un exemple
paradigmàtic d'aquesta combinació màgica fa tres anys amb el muntatge
Castellet, memòria mil·lenària. Malauradament, allò queda ja
molt lluny.
Certament, disposar d'un bon espai contribueix poderosament a què les
coses rutllin. Quan no és així passen coses tan sorprenents com les
que hem viscut darrerament. De fet, sempre ha estat així. Cap a l'any
1920, salvant totes les distàncies, el Centre Republicà Radical de
Sant Vicenç es va veure tan desesperat que es va plantejar abandonar
el republicanisme a canvi d'un local adequat. En una carta adreçada al
diputat manresà de la Lliga Regionalista Antoni Arderiu i Pascual,
aquesta formació política santvicentina explicava amb preocupació que
el contracte d'arrendament del seu local social havia finalitzat i que
l'única oferta que tenien era la dels monàrquics. Aquests posaven a
disposició dels seus adversaris un local amb totes les comoditats amb
la condició, això sí, que reformulessin la seva denominació política i
deixessin de ser republicans. La carta adreçada al diputat Arderiu
exposava el dilema i demanava consell: "qué debemos hacer, aceptar
un local con comodidades y abandonar la República o bien seguir siendo
republicanos aunque tengamos que reunirnos en la calle".
DAVID SANZ
|