Cartes a El Breny

1. TRENTA ANYS, AVIAT ESTÀ DIT (David Bricollé)

2. L'HORA DE LA JUBILACIÓ (Pilar Bernadas Vila)

3. DISCULPES (Jordi Largo)

4. NOTA DE LA REDACCIÓ (Redacció)

Trenta anys, aviat està dit. Tres dècades copsant el pols ciutadà, recollint inquietuds, donant veu als qui senten la necessitat d'expressar-se, als lletraferits, al teixit social, a l'escriptor esporàdic que hi troba un altaveu per proclamar el seu neguit. El Breny ha estat i és un connector social. I esperem que ho continuï sent durant molts anys. Sobretot, perquè a Sant Vicenç s'obre ara una nova etapa en que qualsevol contribució, per petita que sigui, a la cohesió social i a allò que en diem fer poble serà fonamental. A cap santvicentí no se li escapa que el nostre municipi està experimentant un creixement inusual. Vénen temps de cares noves, d'un intens moviment urbà. Per això, elements com El Breny, una publicació que no només ens informa de les coses que passen al poble, sinó que ens identifica com a tal, tenen davant seu un repte enorme i un paper molt important.

DAVID BRICOLLÉ

Ha arribat l'hora de la jubilació, era inevitable. Tres generacions de Bernadas han regentat el Forn de Pa. Varen començar els meus avis, el Robert i la Maria el 1909, després els meus pares, e Moisès i la Carmeta, i finalment nosaltres, el Joan i la Pilar. El Forn de Pa Pilar Bernadas deixarà de fer pa el dia 27 de novembre de 2005. Dono les gràcies a tots els clients i amics per la vostra confiança.

Fins sempre!

PILAR BERNADAS VILA

A nivell propi, personal i a títol individual vull expressar les meves sinceres disculpes a l'Associació Cultural Col·lectiu El Breny, col·lectiu del qual formo part, per adoptar una iniciativa potser precipitada i que va ser induïda per diferents motius; un dels quals és que l'entitat El Breny, tot i disposar d'un nou local a Can Soler i no haver fet el trasllat encara per raons imputables a nosaltres mateixos, actualment té la seva seu en un local ubicat en un edifici, també en ruïnes, al costat de les Escoles Velles, en què les situacions de treball no són massa òptimes. Alhora manifesto el meu malestar pels maldecaps que ha sofert l'entitat, dels quals em sento totalment responsable, per una decisió presa a nivell personal sense haver consultat abans tot un col·lectiu.

Vull aprofitar aquestes línies per donar el meu suport a les altres entitats participants, que es troben en unes situacions precàries per poder realitzar les seves activitats al llarg de tot l'any i que tenen tot el meu respecte i admiració.

JORDI LARGO

L'Associació Cultural Col·lectiu El Breny manifesta que la nota enviada als mitjans de comunicació de la comarca el passat divendres 4 de novembre i el full de convocatòria de la manifestació del dissabte dia 5 han estat fets sense el coneixement i, per tant, el consentiment dels membres de l'equip de Redacció, tal com es desprèn de l'escrit de disculpes presentat per un dels seus membres i que publiquem en aquest mateix número.

Cal dir que el diumenge dia 6, davant del que havia passat ens vam reunir per considerar l'enrenou i la desconsideració soferta:

1) Hem de dir que cap membre de la nostra Associació pot prendre una decisió en nom del col•lectiu sense debatre-la prèviament amb la resta. Qualsevol actuació d'aquest tipus és responsabilitat exclusiva d'ell mateix.
2) Creiem que és prou penós convertir-nos en protagonistes i promoure manifestacions o qualsevol altre acte de protesta quan no som realment part implicada, ja que des de fa molt de temps disposem d'un local als pisos de Can Soler, on vam acceptar formalment de fer el trasllat de la nostra seu social.
3) Participar en l'organització de la protesta amb el procediment emprat no és la forma adient per a El Breny de recolzar la llarga i antiga queixa de les entitats realment afectades de les Escoles Velles.
4) El Breny comparteix el criteri que les entitats cíviques no tenen locals dignes per exercir la seva formidable tasca al servei de tot el poble i que són molts anys d'inútil espera per aconseguir un centre cívic o un casal cultural. El nivell de degradació de les Escoles Velles són la patètica prova d'aquest llarg abandonament.
5) Recolzem la necessitat d'una solució digna, ja que la seva mancança només suposarà l'empobriment de la vida cultural de Sant Vicenç de Castellet.

Qualsevol solució ha de passar per més implicació i més apropament entre tots per resoldre aquesta mancança. Seria decebedor no entendre-ho així.

Inici | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet