1. DARRERA DE CADA
PERSONA HI HA UN MÓN INESPERAT (LES
MÓRES, classe de 2n nivell del CEIP Sant Vicenç)
2. MOSSÈN CINTO (JACINT
VERDAGUER) I EL SEU LLIBRE EN DEFENSA PRÒPIA (Pere
Suades Vila)
 Molt
sovint ens sorprendríem si, a més a més, d'una ben educada salutació,
anéssim una mica més enllà i ens interesséssim per aquella gent que
coneixem de nou. Darrera de cada persona hi ha un món inesperat,
desconegut, que se'ns obre després del "bon dia".
Si aquesta gent ha nascut fora del nostre país i fins i tot fora del
nostre continent, aquestes històries amagades, ens parlaran sovint de
mancances però, sobretot, de cultures, de costums, de maneres de ser
molt diferents a les nostres i, per tant, molt interessants.
Quina sorpresa, quan la nostra mestra, mentre comprava al nou "basar"
del carrer Gran, va descobrir que la dependenta, una senyora xinesa, no
tan sols dominava el difícil art dels ideogrames xinesos, també és
il·lustradora de contes (té un premi de la UNESCO) i pintora. Com que a
classe estàvem treballant els oficis, li va demanar que vingués a
l'escola una tarda.
Després d'agrair-li moltíssim la seva visita i tot el què ens havia
ensenyat, a la classe vam redactar aquest text per a la pàgina
electrònica de l'Escola i aprofitem l'oportunitat que ens brinda El
Breny per poder-lo publicar.
 BIXIA
HUANG YANG
L'artista xinesa
Va venir la Bixia, que és una pintora xinesa i ens va ensenyar com es
desfà la tinta xinesa. Només es pot desfer en un recipient de pedra, en
un de ceràmica no es pot desfer correctament.
Ens va ensenyar com es fan els ideogrames xinesos i com agafar el
pinzell. Ens va ensenyar els ideogrames: "xiao" (petit) i "mee"
(bellesa) i nosaltres els vam intentar dibuixar.
Era meravellós tot el que sabia aquella noia, diríem que sabia milions
de coses!
Ens ho vam passar molt bé !
LES MÓRES, Classe de 2n. nivell del CEIP Sant Vicenç
I com que la Bixia ens sembla que sap pintar molt bé, us deixem l'
adreça electrònica de la seva pàgina, i així podreu veure les seves
obres... No us les perdeu!
http://usuarios.lycos.es/BIXIA/
 Quan
a l'any 2002 es va commemorar el centenari de la mort de Jacint
Verdaguer, gloriós poeta nacional de Catalunya, autor de L'emigrant,
L'Atlàntida, Canigó, Montserrat, Aires del Montseny, Pàtria, entre
moltíssimes altres inspiracions, no hauríem d'oblidar-nos de la seva
biografia com a capellà almoiner i confessor d'una de les famílies més
poderoses d'Espanya del, segons ell, mal aconsellat marquès de
Comillas. En el seu llibre testamentari En defensa pròpia ens
narra, amb estil planer i senzill, les diferents vicissituds i causes
que el van portar a ser perseguit, calumniat i tractat de dement. Fins
i tot li van embargar els seus llibres i publicacions; i negar a
celebrar missa que era el seu únic manteniment. El volien recloure a
l'asil episcopal de Vic, que ell amb la seva aguda perspicàcia sempre
va poder evitar.
No opinarem sobre els motius que les autoritats eclesiàstiques i
civils –complicitades- van tenir per intentar confinar-lo, doncs
aquest no és el nostre tema. Parlarem simplement del llibre En
defensa pròpia, títol ben explícit que reflecteix l'home-sacerdot
obstinat a defensar la seva dignitat. Dins el text en prosa d'aquest
llibre ens ha sorprès que hi hagin tants refranys, proverbis,
aforismes, adagis, sentències, etc. Pel seu interès en transcribim
bona part:
- Qui té mare té consol. - Si vols mal a un gos, digues que és rabiós.
- D'arbre caigut tothom en fa llenya. - Fent-me rajar l'aigua davant
els ulls, em
- Val més ocell de bosc que de gàbia. fan morir de set.
- Dels qui fugen alguns s'escapen. - Si vols que visqui molt,
demana-li a Déu
- De tant que m'estimaven, en volien tancar que em mori.
per falta de judici. - El prometre és una veta que estirant,
- Quan Déu no ho vol, tots els sants no estirant es peta.
poden. - Qui va amb un coix, al cap de l'any és coix
- De gran pujada gran baixada, i qui més com ell.
puja de més alt cau. - ¡Quin cel per cercar tares, trobar defectes,
- Volen entregar-me lligat i indefens a desenterrar dites i fetes,
dels seus germans,
l'horrible pastura de les males llengües. tenen certes persones!
- Tota píldora daurada té l'amargor - La cigala tot cantant, que no
s'oblidi que
amagada. té l'hivern a sobre.
- Qui la mort d'un altre espera, és la seva - Un cadàver més, ¿què
importa al món?
primera. - Els homes fugen de l'atribulat; es giren per
- L'enfornar es fan els pans geperuts. no veure a l'indigent.
- Val més comptar les estrelles que les - No falten mai addictes allà
on hi ha diners.
bigues. - Quan la desgràcia es declara, és en va
- Dels que els ulls no veuen, el cor no en dol. plantar-li cara.
- El mal no cal pas anar-lo a buscar, massa - L'ira és un judici que
mata el judici.
ens ve a trobar ell a nosaltres. - No em toquen a morts encara.
- Volen retirar-me de la circulació dels - Tant punyen al bou que a la
darrera es
vivents, com una moneda que no fa el pes. mou.
- Bé és predicar la caritat, però millor és - La gàbia estava a punt
per fer-li volar
practicar-la. l'ocell, però l'ocell era esquerp.
- A la rata li digueren: "té un diner de plata - No hi ha millor
predicador que el bon
i porta aquesta carta al gat", però ella exemple.
respongué: "el preu és bo, però el viatge és - A la sepultura tal hi
va qui no s'ho creu.
perillós". - Aquell a qui una serp ha mossegat, una
- Sempre hi ha més doctors que malalts. Soga li fa por. (diuen els
àrabs)
- "Calúmnia, que alguna cosa en queda" - Quan us persegueixen en una
ciutat fugiu
(Voltaire) a una altra. (consell de Jesucrist)
- Mort per mort, prova la sort. - La veu de Déu o de la consciència,
no em
- Qui mal no fa, mal no pensa. deixa obeir.
- Qui té diners fa els seus afers. - Un boig en fa cent.
- Gat escaldat d'aigua tèbia tem.
- Els vilipendis que es posen sobre una
persona, no netegen la llengua ni purifiquen
la consciència del calumniador.
PERE SUADES VILA
|