ALBA MUNS TORNER
Campiona d'Espanya d'Autonomies de Mini Bàsquet

Darrerament, l'esport santvicentí està d'enhorabona. Si en el número passat li fèiem una entrevista a l'Amaia Valentín, medalla d'or als Special Olimpics, aquest mes ens fem ressó de la Campiona d'Espanya d'Autonomies de Mini Bàsquet. Una altra santvicentin guanyadora, és l'Alba Muns i Torner.

L'Alba és notícia en l'especialitat de Mini Bàsquet per haver estat escollida per formar part de la Selecció Catalana i participar i guanyar en el Campionat d'Autonomies que es va celebrar a Andalusia la última setmana del mes de març.

Dades personals

L'Alba té 12 anys i estudia el 6è curs a l'Escola Pública Sant Vicenç. Els seus pares són en Salvador Muns i la Glòria Torner. Els avis són en Martí Muns i en Josep Torner i la Maria Miquel. L'altra àvia, ja fa un temps desapareguda, era la Rosaura Mallol. La seva germana és la Cristina i també juga a bàsquet a l'ASFE i, segons l'Alba comenta, és la persona que més la va motivar a practicar aquest esport.

Dades esportives

Va començar a jugar al C.B. Castellet on els diferents entrenadors i directius la van encarrilar en la seva gran afició, el bàsquet. Als 9 anys, la van fitxar al C.B. Paidós de Sant Fruitós i des de llavors, la seva carrera ja comença a ser una proesa. A continuació, ens proposem a fer-li una petita entrevista per saber una mica més d'ella i com va anar tot el Campionat.

- Alba, com és que et van escollir per participar a la Selecció Catalana?
- Jo anava a fer tecnificació a Manresa. Normalment, quan estem entrenant hi passen uns tècnics d'incògnit que familiarment els hi diem "ojeadores". Sense dir res a ningú escullen els jugadors que els hi semblen millors. A mi em van triar per formar part de la pre-Selecció de Catalunya. Vam ser 72 escollides, d'entre les quals n'havien de sortir 12 per a la Selecció. Jo vaig quedar entre aquestes últimes.

- Com s'ho van fer per seleccionar només 12 de 72 aspirants?
- Des de Nadal fins per Setmana Santa havíem d'anar a entrenar cada diumenge a Barcelona. Cada setmana n'eliminaven cinc. Aquí, a part de l'esgotador esforç físic se li ha d'afegir la tensió psicològica, ja us podeu imaginar el perquè. Algunes, no ho van poder resistir.

- Suposem que va ser molt difícil on vas arribar. Explica'ns alguna cosa, si sempre has jugat a bàsquet o has participat en altres esports o entitats.
- De veritat que va ser molt difícil, molt dur i molt absorbent. No regalen res. Doncs sí, primerament vaig haver de triar entre l'Esbart Dansaire i el bàsquet. La qual cosa em va resultar molt dolorós deixar els meus companys de l'Esbart.

- Ara fas el que realment t'agrada i finalment vas entrar a la Selecció Catalana. Què ens pots explicar del Campionat d'Espanya d'Autonomies?
- Les meves companyes i jo vam estar concentrades a San Fernando (Andalusia) durant vuit dies, que es on es va fer el Campionat. Tothom tenia molta formació física, molta exigència i molt control. Teníem quatre entrenadors, un fisioterapeuta i un psicòleg. Fins i tot ens controlaven el menjar, tant la quantitat com la qualitat. A partir d'aquí, vam jugar el Campionat durant la Setmana Santa contra la Comunitat Valenciana i les comunitats d'Aragó i les Balears. Totes tres les vam guanyar. La semi-final va ser contra Castella i Lleó i també la vam guanyar. La final, va ser contra Andalusia i va ser quan vam guanyar el Campionat.

- En El Breny sempre tenim mancances d'espai, però no volem acabar sense demanar-te les teves preferències en el món del bàsquet.
- Les meves preferències són el Barça, el Ricoh Manresa i els Grizzlies de Memphis. La jugadora que més m'agrada és la Laia Palau del Barça i el jugador que més m'entusiasme és en Pau Gasol, que juga a la NBA.

Acabem amb una simpàtica anècdota. Quan li demanem a l'Alba quines són les seves aficions i distraccions a part del bàsquet, s'ho pensa una mica i finalment ens diu, somrient, jugar a bàsquet. Queda clar que el bàsquet omple la seva vida i des d'aquí li donem l'enhorabona i que continui recollint èxits per l'esport santvicentí alhora que li donem el nostre més sincer agraïment per aquest petit reportatge.

M. CARME GRAUVILARDELL
JORDI LARGO