Les Coses de l'Esplai


María Hernández González

María Hernández GonzálezA "Coses de l'Esplai" hi tenim a María Hernández González. La María ens diu que va néixer al poble de Gor a la província de Granada. Ens explica que no és un poble massa gran però bonic i que no ens pot dir massa cosa perquè va marxar de jove. També ens comenta que a Sant Vicenç va venir tota una colla de veïns de Gor.

- María, comencem. Data del teu naixement.
- Vaig néixer el dia 2 de setembre del 1932. Els meus pares no tenien gaires recursos econòmics. El pare va morir molt jove, amb només 33 anys i la mare va quedar vídua amb només 29 i amb quatre fills. Tot un panorama.

- Explica'ns qui són els teus germans i germanes.
- De tots jo sóc la més gran. Després ve el Joan, el Pepe i l'últim era el German que va morir amb quatre anys per culpa de la meningitis. El meu pare només el va conéixer durant 10 mesos.

- Quina era la feina dels teus pares a Gor?
- El meu pare tenia una botigueta de comestibles entre un familiar i ell i la mare estava a càrrec de la família.

- Suposem que el teu pare i el teu germà petit estan enterrats a Gor. Com es deien els pares?
- El pare es deia Francisco o Paco i la mare Josefa. La mare fa uns 24 anys que va morir i està enterrada aquí a Sant Vicenç.

- Dels teus altres germans, en Joan i el Pepe, què ens dius?
- El Joan té 68 anys i després de passar tot de penalitats a la vida actualment està a una residència a Sant Pere de Ribes desvinculat de la dona i els fills. El Pepe té 66 anys i està casat amb l'Ezequiela Martínez i tenen dues filles, la Maite i la Maria Josep. La Maria Josep està casada amb en Ramon Cuñat i tenen dos fills, la Cristina i el Ramon i tenen una peixateria. Els fills del Pepe estan situats familiarment i econòmicament. La Maite està casada amb en Xavi Casals i tenen una merceria.

- Ara ja sabem la situació dels teus germans. Tornem a tu. Ja sabem que ets vídua, però quan et vas casar i quants fills tens?
- Després de festejar tres anys incloent-hi la mili del meu marit em vaig casar el dia 24 de juny del 1954 amb en Domingo Claret Giménez, que per a mi va ser un bon marit i per als fills un gran pare. Amb en Domingo vam estar casats 48 anys i es va morir el dia 21 de gener del 2003 després de tenir Alzheimer durant sis anys. Vam tenir tres fills, la Conxita, el Paco i la Yolanda. La Conxita té dos fills, la Conxi i el Toni. La Conxi també te dos fills, un de 8 anys i un altre de 4. Per tant, ja m'han donat el títol de besàvia. El Paco està casat amb la Mari Palomares i tenen quatre fills, la Rebeca de 21 anys, el Marc de 12, l'Elena de 4 i el David de 3 anys. La Yolanda té dues filles, la Violant i la Laia, de 18 i 14 anys respectivament. Si repassem tot el llistat familiar notarem que falten algunes persones, però la vida moderna comporta aquestes coses i tenim de seguir el ritme actual vulguis o no. Tots viuen a Sant Vicenç.

- Tot això ens dóna un total de vuit néts i dos besnéts. Una bona calla per una iaia. Llàstima que l'avi no en pugui disfrutar. De la teva arribada a Catalunya, què ens pots explicar?
- Vaig venir quan tenia 18 anys i al primer lloc on vaig anar vaig fer de serventa a la Ferreteria Pous. Després, passat un any, va venir el Joan, la mare i el Pepe. Ens anàvem instal·lant amb la família i ens vam situar en un pis per a nosaltres. De totes maneres, no va ser fàcil perquè vam passar pel carrer Montserrat, pel carrer Santa Maria, pel carrer Armengol... fins trobar un pis propi. Quan em vaig casar, vaig anar a viure al carrer enginyer Llansó, que és on estic actualment. El motiu de venir a Catalunya va ser el de millorar el sistema de viure després de la guerra.

- Estàs penedida de venir a Catalunya?
- Tot al contrari. Em considero catalana. Només estic penedida de no saber-lo parlar i tot per fer la mania de no fer el ridícul al intentar aprendre'l i també per la comoditat que ens van donar, que ens contestaven en castellà. Estimo Catalunya, però recordo la meva terra on vaig néixer.

- Si es vol tenir una bona convivència, l'idioma és secundari. Tots som fills de Déu. Però sempre és millor donar prioritat al lloc que ens dóna vida i emmotllar-nos al seu sistema de viure. A quants llocs has treballat?
- Al Pous uns dos i després a Can Soler durant 24 fins que vaig plegar per malaltia.

- De l'escola, què ens pots explicar?
- A Gor hi vaig anar durant 3 mesos i quan vaig arribar aquí em vaig treure el Graduat Escolar per poder treballar. Doña Pía va ser la que em va ensenyar a llegir i escriure.

- Abans de venir a Catalunya, ja tenies feina a Gor?
- Només ajudava a la mare.

- De l'Esplai, què ens dius?
- Tenim un lloc per passar moments de distracció entre nosaltres per retrobar-nos amb les amistats. L'hem de conservar durant anys perquè és una cosa nostra, de les persones grans, no velles.

María, ja ets una santvicentina més que ens ha explicat algunes coses de la teva vida. Més o menys totes tenen el mateix argument, penalitats i feina per poder arribar on són. Moltes gràcies en nom de l'Esplai, El Breny i d'un servidor.

ESTEVE LAFONT

 

Inici | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet