Col·laboracions |
2. LES 10 PETITES DIFERÈNCIES (III) Quan hom parla de "terroristes" tots pensem en bombes indiscriminades; tots pensem en innocents morts; tots pensem en famílies truncades; violència extrema; patiment; impotència... Avui no us vull parlar d'aquest "terrorista tipus" que tots tenim estandarditzat i assimilat amb bombes, bales i violència física... Un terrorista és, per definició, aquella persona que, amb motius de fons o sense, intenta trencar amb les normes i el status quo establert de la manera més radical possible ja que entén que no hi ha altra manera de fer-ho. Aquí és on m'agradaria extrapolar l'assimilació que tots fem, instintivament, de terrorista és igual a violència extrema: per passar a assimilar com "terrorista" qualsevol persona que, sense fer servir la violència, també intenta trencar amb l'status quo establert fent servir mitjans i mètodes més "suaus" que el terrorista tipus... i així arribaríem a definir el que podrem anomenar un "terrorista descafeïnat". Dins els "terroristes descafeïnats" podrem establir dos subgrups: els que es rebel·len contra un poder "dictatorial" i els que es rebel·len contra un poder "democràticament establert" i no respecten els més elementals i bàsics drets democràtics. Com a exemples del primer subgrup podríem considerar "terrorista descafeïnat": aquell nen que es rebel•la davant el mestre, a qui no pot veure per ser autoritari: i es dedica a convèncer a d'altres nens i inculcant-los que si li rebenten les rodes del cotxe al professor li amargaran la vida; o també aquell operari que cansat del seu "amo" prepotent i altiu, motiva a d'altres operaris per rendir menys o per fer la feina malament... són "terroristes descafeïnats" que es rebel·len davant situacions que ells consideren autoritàries i prepotents... com aquells terroristes, de veritat, que es rebel·len davant situacions autoritaris i dictatorials... Però també "terroristes descafeïnats" ho serien aquells que no respecten la voluntat de les majories, la voluntat del poble, la democràcia: i volen trencar amb qualsevol fet, per legítim que sigui, si no els és del seu grat. Exemples clars en serien aquells que no accepten les decisions de la majoria de membres de la seva família (el pare d'acord amb tots els set fills i amb la mare vol repartir l'herència entre tots però el gran no ho accepta: ell vol ser l'hereu); els que no accepten les decisions de la majoria dels membres d'una entitat (a Can Barça la Junta està a punt d'anar-se'n en orris per les discrepàncies entre el senyor Laporta i el senyor Rossell i un dels dos no accepta la majoria); les decisions dels membres d'un ajuntament (quin exemple més clar n'hem tingut al nostre poble); d'un govern (tan difícil és respectar que els catalans volem que governi durant quatre anys un "tripartit"); el resultat d'unes eleccions (n'hi ha que encara furguen en que els atemptats de l'11-M a Madrid van provocar el canvi de Govern a Espanya i per tant el Govern actual no és legítim...) Fan
el que sigui per trencar la voluntat popular, la voluntat de la majoria.
La qual no respecten. No s'aturen davant res. Tenen pocs escrúpols. No
posen bombes: ells són la bomba. Sempre quan hi penso em ve aquella
cançó de la Dharma "la gent vol viure en pau i hi ha quatre desgraciats
que no els dona la gana, són uns..." (acabeu com vulgueu) El Breny i Interviú El
Breny i Interviú, dues conegudes revistes que tenen infinitat de coses
comunes: totes dues revistes nascudes en la democràcia; publicacions
"independents"; d'àmbit generalista; amb un prestigi plenament
consagrat; fetes per gent entusiasta; basades en periodisme
d'investigació i d'altíssima qualitat... Quan el pas inexorable del temps ha tenyit de blanc els nostres cabells i quan el despertador ha quedat obsolet en un racó de la nostra tauleta, caldria pensar que ha arribat l'hora de capbuçar-se, tot de cop, en una jubilació que ens portarà com a molt, a gaudir del banc del "si no fós" a la plaça del poble.Però no! No és hora d'això. És hora de tenir un hortet. Alguns ajuntaments ja han près la magnífica i sempre encertada iniciativa de reconvertir una part dels seus terrenys, en petits hortets ecològics per a jubilats. El nostre ajuntament en podria prendre bona nota. Iniciatives com aquestes permeten segurament en moltes ocasions bescanviar hores d'espera a les sales de l'ambulatori per planters. |