Carme Tapia Muñoz

En el present número d'El Breny hi tenim a Carme Tapia Muñoz, que ens diu que va néixer a Baza, a la província de Granada, el dia 15 d'agost de 1939. És filla d'en Francisco i de la Dolores.

- Carme, quants germans vau ser?
- Dos. En Josep i la Soledat. El Josep té 76 anys i està casat amb la Maria Moreno i viuen a Manresa. La Soledat està casada amb en Pere Muñoz i viuen a Terrassa.

- El Josep i la Maria tenen descendència?
- Tenen cuatre noies; tres noies i un noi. La Dolors que té 48 anys, la Pietat amb 45, el Josep amb 41 i finalment la Francesca amb 39. La Soledat i el Pere tenen tres nois. El Francesc, que té 51 anys, en Josep Ramon, que en té 45 i el Pere que té 34 anys.

- Quina va ser la feina dels teus pares a Baza?
- El meu pare treballava en una fàbrica de farina i la mare feia de mestressa de casa.

- Quin és el motiu que vau venir a viure a Catalunya? Quan va ser?
- Com tots els emigrants, vam venir a veure si milloràvem el nostre sistema de viure. Vam venir l'any 1957 quan jo tenia 18 anys. Primerament, vam anar a viure al Barri de Sant Pau de Manresa.

- Què ens pots dir de l'escola?
- Hi vaig anar el just per anar fent. A Baza hi vaig anar de petita i quan vaig arribar a Manresa vaig anar a l'escola d'adults.

- Amb qui estàs casada, Carme?
- El meu marit és en Francesc Ureña Rodríguez. Ell també va venir a Catalunya a millorar el seu sistema de vida. Ell és de Bedar, Almeria. Ens vam casar a Sant Vicenç, tot i haver-nos conegut a Manresa. Ell sempre ha fet de paleta, tot i que al principi va fer de manobre, com és lògic.

- Quants fills teniu tu i en Francesc?
- En tenim dos, el Josep i la Montserrat. El Josep està casat amb la Maika i viuen a Saragossa, tot i que pertany a l'empresa d'Aigües de Barcelona, sent gerent amb destí a Lleida. Aquests són els meus "mañicos" i tenen una nena de 6 anys que es diu Inés. La Montserrat està casada amb en Pere Anton Llovet i tenen dos fills, el Marcel de 12 anys i la Gemma de 8. Tots dos són santvicentins, tot i que en Pere Anton treballa com a director d'informàtica de la Loto Catalunya a Molins de Rei i la Montserrat és doctora i és la directora de família del Consistori de Sanitat de Terrassa.

- Tal i com expliques disposes d'una família ben situada. Després de tenir una bona salut és bo tenir una bona feina. Estàs contenta amb ells?
- Per a mi són el millor del món i estic molt satisfeta perquè ens portem molt bé entre tots. A més a més, m'ajuden molt amb el que es presenti. Aquesta satisfacció està compartida amb el meu marit.

- Com ha sigut la teva vida de treballadora?
- Més o menys com tots de la nostra generació. Treballant per poder viure i donar un ensenyament el millor possible per als fills. Quan vaig arribar a Manresa, vaig entrar a treballar a Filaturas Cardona, després a La Seda i amb en Pere Parera a la carretera de Cardona. Al venir a Sant Vicenç vaig entrar a treballar a l'Agemo, fins que vaig tenir la retirada. Sempre he treballat de fàbrica a fàbrica.

- Recordes el primer lloc on vas viure a Sant Vicenç?
- Primerament, a la Farinera, després al carrer doctor Trias i després ens vam fer una casa al carrer Rafael de Casanova on hem viscut durant 25 anys. Actualment, ens hem traslladat al carrer Armengol.

- A més de tot això, què més has fet?
- Sempre m'ha agradat i m'agrada ajudar a qui ho necessiti. Encara que el voler ajudar hi hagi gent que ho interpreti com "aquella a qui li agrada ficar-se en tot". Aquesta no és la meva intenció, a mi m'agrada ajudar i punt. Ajudo a la residència d'avis i les persones grans estan molt contentes que els visitis i els ajudis. Aprofitant l'ocasió, haig de dir que es necessiten voluntaris a la residència per donar una satisfacció a les persones que hi resideixen. També col·laboro amb la Parròquia. També he sigut de la junta de l'Esplai.

- Deixant el treball i les ganes de col·laboració, que has fet per distreure't?
- De jove, anàvem al ball amb en Francesc. També portàvem els fills al cinema. M'agrada molt viatjar. He fet algun viatge llarg, com quan vam anar a Jerusalem. He fet molts viatges, tot i que he anat sense en Francesc, ell sempre ha estat d'acord perquè a ell no li agrada viatjar.

- Ara la pregunta obligada. Què ens pots explicar de l'Esplai?
- Fa molts que sóc sòcia i m'ha agradat sempre ser útil. Pertanyo a la coral, he sigut de la junta, he tingut moltes alegries i també alguns disgustos, però això passa a tot arreu on hi participis. Recordo a tota la gent gran del poble que ens veiem a l'Esplai, ja que és una cosa nostra i que ens dóna vida. Això fa que tinguem una amistat continuada entre tots.

Carme, passarem ratlla ja que no ens queda més espai. Penso que ha estat molt interessant. Moltes gràcies en nom d'El Breny, de l'Esplai i d'un servidor.

ESTEVE LAFONT