El Breny - Personatges santvicentins - Miquel Vila i Villamayor

MIQUEL VILA i VILLAMAYOR

El dissabte dia 5 de febrer moria el nostre amic i infatigable col·laborador Miquel Vila i Villamayor

Miquel Vila i Villamayor, mor als 90 anys

Miquel Vila i Villamayor Miquel Vila va néixer el dia 12 de maig de l'any 1914 i la seva professió era la de barber. Des de ben jove es va entusiasmar per la història del nostre poble i que va mantenir viva fins el dia de la seva mort. Aquest entusiasme el va portar a editar entre els anys 1933 i 1934 el "Petit compendi de la història i les grandeses de Sant Vicenç de Castellet". Va ser una edició en tres fascicles amb prop d'un centenar de pàgines que se'n van fer 500 exemplars.

Poc després, va col·laborar en publicacions de Barcelona, de Manresa com per exemple El día, Las noticias, L'Opinió, La Vanguardia... i com no, de Sant Vicenç de Castellet a les publicacions El Vicentí, Castellet i el diari que teniu a les mans, El Breny. No podem expressar amb paraules el nostre agraïment. Gairebé tota la història del nostre poble la va plasmar amb el seus articles en aquest diari. Tots aquests escrits ens van ajudar a entendre millor la realitat social i cultural de Sant Vicenç, ja que amb les seves paraules vam recórrer els fets i els personatges que dia a dia, any darrera any, van configurar la història de Sant Vicenç.

A finals dels anys setanta i més concretament l'any 1968, juntament amb el seu amic i secretari de l'ajuntament Pere Canal i Rius, es publicava el llibre Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat fins als nostres dies, del qual es van haver de fer tres edicions.

El 30 de maig de l'any 1986, en un acord del ple municipal, es va nomenar cronista oficial de Sant Vicenç de Castellet i es va col·locar al saló de sessions una fotografia seva. Actualment, aquesta fotografia està a l'escala de l'ajuntament que puja als despatxos oficials. L'1 de juny del mateix any, tot el poble de Sant Vicenç li feia un merescut homenatge (vegeu El Breny número 121 corresponent al mes de juny de 1986). Una mica més tard, l'Escola Pública Sant Vicenç li dedicava la seva biblioteca posant-li el nom de Biblioteca Miquel Vila.

El seu últim treball va ser l'any 2000 on l'editorial El Farell amb la col·laboració d'El Breny va recopilar tots els seus articles més destacats i els va ajuntar en el llibre Sant Vicenç de Castellet, fets polítics i històrics i gent santvicentina. Durant tot aquest temps, recopilava escrits, cartells, programes, fotografies... tot i absolutament tot el que estigués relacionat amb el seu poble natal. Lamentablement, Miquel Vila i Villamayor moria el dia 5 de febrer d'aquest any 2005 a l'edat de 90 anys. Ell va ser un home que va estimar i va treballar pel seu poble i des d'aquí només li volem donar les gràcies. A reveure, Miquel!

ASSOCIACIÓ CULTURAL COL·LECTIU EL BRENY

Comiat a Miquel Vila

Naixem, vivim i morim. El premi a l'eternitat el portem tots dins la nostra consciència. El Miquel ens ha deixat. Però d'ell en resta el llegat dels escrits històrics del seu poble, Sant Vicenç. Ell formava part de la plèiade dels Morera, Ferrer, Subirana, Vilaseca, Serra, Guiu, Santeulària... els quals en la seva època van treballar de valent per informar i col·laborar en la premsa santvicentina. Amb el seu desés es tanca un cicle irrepetible. El Miquel va voler un enterrament íntim, sense litúrgia ni munió social. I així va ser. Un bon nombre de seguidors i amics el va acomiadar al cementiri. El testimoni afectiu d'aquestes persones va constatar el reconeixement i estima envers la seva obra literària i de cronista. En aquests casos es sol dir "que el recordarem", però no vull caure en aquest tòpic. Solament dues paraules: "Gràcies, Miquel!"

PERE SUADES

En record d'en Miquel Vila

El diumenge 6 de febrer vàrem enterrar Miquel Vila i Villamayor, cronista que fou de Sant Vicenç de Castellet al llarg de molts anys.

Va ser voluntat d'en Miquel que el seu enterrament fos completament laic, doncs no era persona de pràctiques religioses. Va ser així tota la seva vida i va voler que fos també així a l'hora de la seva mort. Es diu que la vida i la mort son una sola cosa, com ho son el riu i la mar, i ell va voler ratificar aquesta afirmació. La mort segueix sent un gran misteri al que cadascú intenta donar resposta i ho ha de fer segons la pròpia percepció, la pròpia experiència. Les demés persones, només hem de fer que respectar-ho.

Un cerimonial laic per acomiadar a un amic que s'ha mort no pot ser altra cosa que un homenatge a la vida. Un gest d'agraïment per haver-nos acompanyat. Des d'aquesta vessant, recordem que ell pertanyia aquella generació, cada cop menys nombrosa, que va viure i patir una guerra i va ser víctima, com moltes altres persones, de la cruel i fosca etapa de postguerra.

Una etapa que cal tenir arraconada però sense oblidar que va existir. Una experiència que ens ha de servir per aprendre que la base d'una bona convivència és acceptar i respectar les discrepàncies ideològiques, entenent-les no com un problema si no com un enriquiment. Diuen que allò veritablement important no son les coincidències que ens igualen, si no les diferencies que ens complementen.

Les dificultats viscudes, però, no li van impedir cultivar la seva màxima afecció, que era seguir l'evolució del municipi al llarg del temps i traslladar-ho al paper, per tal que les dades quedessin recollides en un registre on tothom qui ho volgués, pogués accedir-hi en el futur, quan ja els records personals no en poguessin donar fe. Una labor a la que va dedicar una part important del seu temps i de la seva vida, sentint-se satisfet quan el resultat es corresponia amb les seves expectatives.

La seva vida va girar en torn d'uns objectius que segurament varen omplir de compensacions el seu esforç: la tasca cultural de recollir efemèrides santvicentines, la seva família i les seves amistats. Uns objectius que només estan a l'abast d'aquelles persones que han sabut veure o intuir el veritable valor de les coses.

Vàrem ser un grup nombrós els que ens aplegarem al cementiri per donar el darrer comiat a l'amic Miquel Vila, i ho vàrem fer, tal com deia al començament, reafirmant el nostre homenatge a la vida i agraint-li haver estat entre nosaltres.

Quedi doncs, el seu record entre nosaltres.

JOAN MONTSECH i VILÀ
Alcalde de Sant Vicenç de Castellet
Febrer de 2005

Comiat a Miquel Vila i Villamayor.
Un santvicentí que estimava el seu poble, ens ha deixat.

En Miquel Vila va trobar la manera d'estimar Sant Vicenç de Castellet, i ho feu amb el seu testimoni, amb la seva memòria, que plasmà en multitud d'escrits en forma de cròniques, articles, cartes,... sempre en els mitjans de comunicació local de l'època: El Vicentí, Castellet i El Breny.

Des de la publicació del Petit compendi de la història i les grandeses de Sant Vicenç de Castellet els anys 1933-34, fins Sant Vicenç de Castellet, des de l'antiguitat fins els nostres dies i els Fets polítics i històrics de Sant Vicenç de Castellet, en Miquel Vila va anar desgranant periòdicament tot allò que sabia i havia anat guardant i recopilant.

Per la seva dedicació a la vida i fets santvicentins, l'Ajuntament el nomenà Cronista Oficial el dia 30 de maig de 1986 i fins avui... avui, volem demostrar la nostra gratitud a aquest santvicentí il·lustre, fent-nos aquella pregunta de sempre: ..."i tot això, si no ho hagués fet en Miquel, qui ho hauria fet?"

Hem començat dient que ens havia deixat un santvicentí que estimava el seu poble, és veritat i també un catalanista i republicà convençut, i encara més important: un home bo!

Reposa en pau Miquel, que els santvicentins no t'oblidarem.

SECCIÓ LOCAL D'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA "ALCALDE BOSCH"
Sant Vicenç de Castellet, febrer de 2005