2. CENTRE EXCURSIONISTA DE SANT VICENÇ 3. L'ASSOCIACIÓ MUSICAL CASTELLET INFORMA Teatre per a les víctimes del tsunami El diumenge 13 de febrer al teatre de la Societat Coral l'Estrella es va representar l'obra de Ramon Folch i Camarasa Pis per llogar. Tot i que aquesta obra ja s'havia representat al nostre poble hem de destacar la causa d'aquesta representació i és que tots els beneficis obtinguts en aquesta obra van anar destinats a les víctimes del tsunami de l'Oceà Índic del passat mes de desembre. També hem de dir que el coro de la societat també va oferir una petita mostra de cant per ajudar als damnificats. En el proper número ampliarem aquesta informació. Assemblea General Ordinària de la Federació de Cors de Clavé
Joan Montsech va obrir l'assemblea on es van tractar diferents punts de la Federació. S'ha de destacar el punt de la presidència de dita Federació, ja que un cop més el santvicentí Antoni Carné Perramon va ser nomenat altre cop president de la Federació de Cors de Clavé fins l'any 2009.
L'ENTORN DE SANT VICENÇ
Per això, el passat 29 de gener un grup d'excursionistes de la U.E.S. de Sabadell, un dels centres excursionistes més importants de Catalunya, ens demanaven a la gent del Centre Excursionista local assessorament i guia per recórrer els llocs més històrics i emblemàtics de les nostres contrades. Per aquesta raó, ens vam trobar el dissabte al matí amb un grup d'unes vint-i-cinc persones per recórrer llocs tan emblemàtics com Sant Pere de Vallhonesta on es feia la primera parada i fonda per esmorzar. Mentre acabàvem l'àpat, en David Sanz, gran coneixedor de la història d'aquests paratges els hi feia un bon resum de fets ocorreguts en anys passats. A continuació, vam pujar cap a Sant Jaume i vàrem visitar les runes del que va ser l'Hostal del Camí Ral. També allí vàrem fer una bona parada per escoltar a en David fent-nos més aclaridora la història d'aquells interessants monuments. També ens esperava l'amic Moliné, que és qui guarda l'ermita de Sant Jaume i que molt gentilment ens oferí cafè, gotes i "anticongelant" com ell diu. Després de visitar les restes de l‘Hostal i els edificis de la Guerra del Francés, empreníem la marxa per la carena de l'Albareda, des d'on es podia contemplar la frondosa vall del futur abocador i a l'altre costat la vall de la riera de Matarodona i la casa del Farell. La gent no es podia creure que aquella vall tan impressionat de sota El Ginebral sigui un lloc "escollit" per destrossar-lo per fer-hi un abocador encara que ens vulguin fer creure que són segurs i que els sucs i gasos que fan no contaminen les aigües ni el medi ambient. Tots volien baixar pel dret per anar a tocar les frondoses valls, que en cas de fer-se l'abocador, serien enterrades per les deixalles i les terres que les han de cobrir seran arrencades de les seves entranyes. Un cop arribats al coll del Gipó, en David explicava al grup d'excursionistes algunes de les anècdotes passades al Camí Ral i més concretament en aquells mateixos indrets. Des d'allí mateix arribàrem a tocar les valls, que si ningú no fa res més del que nosaltres hem fet quedaran enterrades i la lluita aferrissada que ha tingut la natura per tirar endavant per aconseguir un bosc com aquest sorgit d'una terra cremada haurà sigut envà. Si es tira endavant el projecte de l'abocador, aquestes valls d'aquí uns 20 o 25 anys, tot plegat, quedarà en un desastre ecològic sense remei. Això sí, suposem que algú en sortirà beneficiat. Els nostres amics no s'ho podien creure, però hem de tirar endavant i fer el cor fort per arriba fins on podem. Aprofitant el bon dia que feia, es quedaven a dinar al mateix Ginebral per fer una mica de companyia a aquest paratge tan important i que a qui hauria de defensar el té tan desamparat.
És molt important saber que hi ha persones que els interessa la natura
encara que la seva destrossa no els afecta tan directament i és un
llàstima que a molta gent del nostre poble el tema de l'abocador els
"rellisqui" i no se n'adonin de la importància que té per a tothom. NOTA DEL CENTRE EXCURSIONISTA
El passat dissabte 19 de febrer al migdia quan vam pujar a l'ermita de
Sant Pere de Vallhonesta, un grup de sis xicots ens deien que teníem
la porta de l'ermita rebentada i al arribar així la vam trobar. Els
panys eren ferms a la fusta de la porta, que havia sigut estellada a
trompades, inclòs el ferro que la trava per darrera estava forçat. Vam
entrar a l'ermita i no vam trobar a faltar-hi res encara que no hi ha
res de valor, però sí que vam trobar les "falses" portes del darrere
del refugi empalancades i mig arrencades. Esperem que fets vandàlics
com aquests no tornin a passar. L'AGRESSIÓ DE L'URBANISME ENVERS EL MEDI NATURAL I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES
Un poble amb jardins, parcs i zones verdes, envoltat d'espais forestals i patrimonials és un poble que gaudeix d'un alt nivell de qualitat de vida. La manca d'aquests complements naturals pot provocar unes inquietuds emocionals i uns sentiments de poca tranquil·litat als seus habitants. Les grans aglomeracions urbanes amb un dèficit d'espais verds estimulen el desig dels ciutadans a abandonar les ciutats, a escapar-ne i buscar espais lliures per respirar aire pur, a gaudir d'un entorn sense tants perills, en definitiva a desfogar-se i esplaiar-se. Moltes de les nostres comarques pateixen un urbanisme massa agressiu fruit d'una època de gran especulació. En nom d'un progrés mal entès, el ciment i l'asfalt han ofegat la natura que envolta pobles i ciutats, veritable anell verd amb notables valors ecològics, paisatgístics, patrimonials i culturals. L'actual política de gestió d'aquests espais s'encamina a convertir-los en àrees massives de lleure. El fet que es trobin prop de les zones congestionades els fa molt vulnerables a la pressió de la gent en cercat llocs d'esbargiment.
Els boscos han esdevingut un espai social imprescindible, però cal que
se'n faci un bon ús. Des dels mateixos pobles, ciutats i municipis,
s'hauria de prendre consciència que amb una bona regularització
s'evitaria el perill d'hipotecar el futur d'uns espais de gran interès
ecològic i biològic que es podrien veure engolits per zones
industrials, carrers i carreteres, alhora que s'haurien de dotar unes
infrastructures adequades per tal que s'hi podessin realitzar les
funcions socials, tan necessàries i imprescindibles, que els humans
demanem. Només així els espais naturals de gran valor ecològic podran
alliberar-se de la pressió a la qual estan sotmesos.
Si voleu participar, ens podeu trobar com sempre, els dissabtes d'11 a
13 hores a les Escoles Velles i sinó us podeu posar en contacte a
l'adreça nouhoritzo@yahoo.es.
|
El
passat dia 20 de febrer, el teatre de l'Estrella es va omplir de
diferents membres de diferents entitats claverianes de tot Catalunya que
celebraven l'assemblea general ordinària de la Federació de Cors de
Clavé d'aquest any a la nostra població. 
El
gran enrenou causat arreu davant la possibilitat de la instal·lació
d'un abocador en el paratge anomenat del Ginebral, dins el municipi de
Rellinars però a tocar de Sant Vicenç, ha afectat molt negativament el
món de l'excursionisme i de l'ecologisme. Moltes d'aquestes persones
preocupades per tot aquest enrenou volen conèixer de primera mà el
lloc on es vol fer aquest bestial atemptat ecològic, ja que és un
paratge que s'ha recuperat molt espectacularment dels focs del 1982 o
del 1985. Ara que es reconeix oficialment l'escalfament del planeta i
que Catalunya patirà fortes temporades de sequera i de clima més
calorós, no es pot entendre que es vulgui destruir un lloc que ha
costat més de vint anys a recuperar-se del foc. Sàpiguen que està més
que provat que un bon bosc ajuda a refrescar les temperatures i fa més
possible la pluja. Ningú entén que s'esculli un lloc com aquest per
enterrar-lo i fer-hi un abocador.
El
benestar dels ciutadans no hauria de tendir essencialment a augmentar
els seus béns materials, que cada vegada són més nombrosos i
perfeccionats, sinó que hauria d'encaminar-se primordialment a
millorar la seva qualitat de vida. Una qualitat de vida basada en un
ambient agradable i cordial abans que en un ambient deteriorat i
agressiu. Per això, la concepció dels pobles i ciutats en relació amb
el medi natural que els envolta és molt important. En aquesta
concepció els boscos, els rius, els torrents, les fonts, la fauna,...
hi tenen un paper determinat.
L'Associació
Musical Castellet compleix durant aquest any 30 anys i ens agradaria
fer unes Caramelles molt unides. Enguany, aquesta tradició es celebra
durant els dies 26 i 27 de març, és per això que tots els ex-membres i
ex-caramellaires de l'entitat hi esteu tots convidats.