1. NO ELS AGRADA EL VERD
O NECESSITEN LLENYA... (Uns
veïns ofesos)
2. PETITES REFLEXIONS
(Carles Bover i Reig)
3. AGRAÏMENT DE LA FAMÍLIA
GIRALT – VIADIU – OLIVERAS
4.
COMIAT DEL NOSTRE PARE (Mònica Molera i
família)
5.
A QUINA HORA TINDREM EL PROPER PLE (Grup Municipal
d'ERC)
 Són
dues de les raons, entre d'altres, que se'ns han acudit quan un matí de
desembre ens llevem i ens adonem, consternats, de que tots els arbres,
rosers i d'altres plantes d'un dels marges del nostre jardí restaven a
terra tallades de soca-rel.
Aquestes plantes, nascudes espontàniament o plantades i de les que
nosaltres teníem cura, feien de separació natural entre el nostre jardí
i el pati dels veïns. La primera sensació que ens envaeix és de
desolació, ràbia, impotència... Sent sincers, el primer instint hagués
estat el de llençar la natura, ja morta, al pati dels veïns. Però ens
aturem a temps i pensem que, donat que ha existit una violació de la
propietat privada, el millor que podem fer és explicar el succés a la
policia.
Les fonts policials consultades evidencien que algú ha escalat per la
paret del pati dels veïns, d'uns tres metres d'alçada i totalment
vertical, per després, posant els peus a casa nostra, fer la
indiscriminada tallada de tot el verd existent, incloent els rosers que
amb tanta dificultat pel fred, havien aconseguit fer florir alguna rosa.
La veritat és que, a hores d'ara, no entenem les raons que han impulsat
els nostres veïns a fer aquesta vandàlica acció.
Entre d'altres suposicions, se'ns acut que potser necessitaven llenya
per a l'estufa. La descartem, doncs no seria lògic, ja que les restes
tallades encara són a terra, a casa nostra, i ningú les ha vingut a
demanar o recollir.
Potser és que no els agrada el verd o tenen algun tipus d'al·lèrgia vers
la natura, en tot cas no costa gens manifestar les preferències i
demanar amb educació que per a separar les propietats s'aixequi un mur
de formigó, paret electrificada, espinosa... a gust del consumidor.
Una altra possibilitat és que els nostres veïns, enganxats als “reality
shows” de Telecinco o Antena 3, vulguin viure en directe les nostres
vides i que el verd els privés de veure què mengem, de què parlem quan
sortim al jardí o bé qui fa camí cap a Vallhonesta. En tot cas, els
emplacem a guaitar des del balcó, un punt molt més estratègic de
vigilància que el seu pati soterrat.
Per més que hi donem voltes, no en traiem l'entrellat. El que ens sap
més greu és que al nostre poble, ja massa conegut per problemes de
convivència, atacs racistes i d'altres accions violentes, encara ens
trobem amb casos com aquest en què després de tants anys de veïnatge no
es pugui parlar clar i català i resoldre les diferències, preferències,
gustos... comunicant-se de manera cívica i educada.
UNS VEÏNS OFESOS
A
la vida, tots hauríem de fer un examen de consciència; aturar-nos i
reflexionar. Per què dic això? Què és el que m'ha mogut a agafar un
bolígraf i escriure aquestes ratlles? Doncs bé, avui mirant el correu em
trobo una nota informativa del Departament de Sanitat, on ens comunica
que l'Ajuntament va aprovar en data 27 d'octubre de 2004 una ordenança
de convivència ciutadana que de ben segur tots haureu rebut.
En aquesta nota parla de l'Article 25. Règim d'animals en els espais
públics, i en l'apartat 6 hi consta: "Queda prohibit donar menjar als
animals a la via pública, i/o espais públics, especialment pel que fa a
GATS, COLOMS i GAVINES". Bé, les lletres majúscules són collita pròpia.
A mi em sembla que les paraules són clares i precises. No us ho sembla?
Doncs bé, alguns dels meus veïns del carrer Montserrat, no acaben
d'entendre les paraules convivència ciutadana.
Per ELLS la CONVIVÈNCIA CIUTADANA és:
1. Donar de menjar indiscriminadament als coloms i gats de la via
pública.
2. Embrutar les voreres i el carrer de menjar pels gats i coloms.
3. Són molt solidaris amb el veïnat, ja que netegen la brutícia i
excrements que els gats i coloms deposen als portals, a les jardineres i
als espais públics.
4. També netegen les teulades, canalleres, tendals, voreres, roba
estesa,... dels excrements dels coloms.
5. Els hi encanta llevar-se a les cinc o a les sis del matí amb el cant
dels coloms. Sobretot el diumenge.
6. També gaudeixen del cant dels gossos quan borden de nit o quan ploren
perquè estan sols.
Sort en tenim que no tots ho entenem de la mateixa manera. Perquè
darrere d'aquest comportament totalment insolidari i injustificable, el
que més m'emprenya (en perdó), és la hipocresia i la falsedat. Tampoc
entenc la poca o nul•la implicació d'alguns veïns quan es comenta el
fet. Per això és la CONVIVÈNCIA CIUTADANA per a ELLS.
Bé, jo sempre he pensat que la millor manera de viure és conviure. Fa
dotze anys que visc en aquest carrer i he de reconèixer que davant
d'aquest problema he fet coneixences que potser mai hauria tingut.
Tanmateix, he pogut copsar la realitat del veïnat i n'estic orgullós del
col•lectiu, però a la vegada decebut del que menys m'esperava.
Espero que aquestes ratlles facin reflexionar i com diu el refrany: "Qui
sigui frare, que prengui candela!"
CARLES BOVER i REIG
Veí del carrer Montserrat
La
Família Giralt – Viadiu – Oliveras agraeix les mostres de condol rebudes
dels amics, companys i familiars per la pèrdua del nostre estimat Sildo.
Agrair especialment l'ajuda que, per part de tot el cos de metges i
sanitaris de l'ambulatori, ha rebut en tot moment i amb una gran
professionalitat, durant tot el llarg temps que s'han necessitat els
seus serveis.
Una
vida que s'acaba en un instant. Semblava que li quedava un bri
d'esperança per seguir entre nosaltres, però el destí...El seu cor
malalt no va resistir. El recordo aquell dimarts 1 de febrer, tot i la
gravetat de la seva malaltia, parlant del Barça, de les ganes que tenia
d'anar al cafè amb els companys a fer la "manilla", de la paella que
aniríem a fer així que sortís d'allà, fent "conya" de tot i de res... i
no havien passat ni dues hores que totes aquelles màquines que
l'ajudaven a tirar endavant, van deixar de funcionar.
Que injust!! Plores, et desfogues i segueixes el camí de la mà de totes
aquelles persones que ens han fet costat. Dels amics que l'anaven a
veure, del barber que li va anar a tallar els cabells en horari
convingut, dels companys de la feina que patien per ell, de molta gent
que ens heu trucat dia sí dia també per mostrar-nos el vostre interès i
recolzament, dels metges i de tots aquells que vàreu ser presents en el
seu funeral.
En nom de tota la família MOLERA-GÓMEZ i en el meu propi, agraïm totes
les mostres de condol que hem rebut i l'ajuda moral que ens heu
dispensat per tal de fer més planer aquest tràngol.
Segur que el meu pare va estar molt content de veure aquella església
tant plena d'amics que el van acompanyar en els seus darrers moments
entre nosaltres.
A tothom GRÀCIES de tot cor.
MÒNICA MOLERA i FAMÍLIA
 Tots
som sabedors que l'assistència de públic als plens municipals no és
alta, que tret de situacions de "gran interès municipal" la sala de
plens roman gairebé buida, i que la conseqüència d'aquest darrer atzucac
polític, evidentment, ha desanimat la ciutadania.
El que si que és segur és que el govern actual, forçant els plens en
horaris intempestius, ofega encara més la participació. Cal recordar-li
que ha de facilitar la concurrència del ciutadà als plens, i afavorir la
difusió d'aquests per aconseguir que la presència sigui màxima.
Una de les primeres i fonamentals propostes seria establir un horari que
fos el més estable possible, just com fins ara venia essent; altrament
dit, horaris allunyats dels horaris laborals. Recordem que els dos
darrers plens s'han portat a terme a les 8 del matí i a les 8 de la
tarda, hores, sobretot la primera, de gens fàcil assistència, no només
pels regidors sinó per tot aquell veí interessat en la política
municipal.
El Sr. Montsech comentava que queixar-se d'aquests horaris representava
mofar-se d'aquelles persones que comencen a treballar a les 5 o a les 6
del matí. De nou un comentari fora de lloc i una queixa equivocada, ja
que als nostres regidors no els molesta llevar-se d'hora, sinó que
prefereixen assistir als Plens a les 6 del matí, i així assegurar que a
les 8 o ales 9 tots estaran treballant i complint amb les seves
respectives obligacions laborals.
GRUP MUNICIPAL D'ERC
|