Personatges santvicentins

JAUME ROSELL SENDRÓS L'"ESQUILET"

Ha mort una persona que cal ser recordada en Jaume Rosell i Sendrós. Era conegut pel sobrenom de l'"Esquilet", perquè ell tot i quer era un artesà de la pedra, tenia també l'ofici d'esquilador d'animals, com el seu pare. En aquells anys que la tracció animal era utilitzada tant pel transport com pels treballs del camp, en Jaume es feia un tip d'esquilar cavalls, eugues i matxos.

Val a dir que aquest sobrenom no li molestava gens, doncs al contrari, n'estava ben cofoi. Tenia una bona veu de tenor i des de la seva joventut actuava sovint amenitzant moltes de les festes, revetlles i actes populars que es celebraven al nostre poble. Va formar part d'un grup de persones que durant la postguerra, d'una manera altruista i en un temps d'escassetats materials i culturals s'esforçaven en impulsar dinamisme al poble, propiciant la sociabilitat i omplint els espais d'oci. Era crític davant de moltes actituds de la nostra societat i es qüestionava molts aspectes del viure de cada dia al nostre poble. Moltes d'aquestes queixes les exposava a través del nostre periòdic, amb un estil molt propi, però molt sincer. Últimament havent-se jubilat se'l trobava sovint a la Biblioteca fullejant llibres d'art, de Catalunya i d'altres temes...fent el que no havia pogut fer d'infant i de jove, per haver començat molt aviat una llarga vida laboral. Ell ja no hi és però ens queda la memòria. A la seva família (esposa, fills i cunyada), el nostre més sincer condol.

M. CARME

ADÉU JAUME

Ens ha deixat en Jaume Rosell Sendrós. La gent jove poca cosa en sap d'aquesta persona, la gent gran la majoria en sabem més coses, sabem que era un personatge molt vinculat al poble, amb las seves participacions tan festives com de treball. D'ofici "picarrocs", picapedrer, a més tenia l'ofici d'esquilador d'animals, podava arbres, infinitat de làpides al cementiri del nostre poble van ser fetes per les seves mans, així com molts d'altres treballs artesans amb la pedra. Una persona que sabia criticar el que estava mal fet i valorar el que estava ben fet, unes vegades encertades i d'altres no tan, però això passa gairebé a tothom "jo ho faria més ben fet".

Va ser molts anys membre de la Societat Coral l'Estrella, soci de L'Esplai, de l'Agrupació Artística Castellet, en fi va ser col·laborador de moltes maneres i formes amb el nostre poble. També era soci de la Penya Blau-grana, com d'altres coses que segurament em deixo de esmentar. M'agradaria que quedés constància de la seva bona voluntat que tenia amb participar i ajudar quan convenia. Si algú li queda el dubte de saber qui era en Jaume Sendrós, doncs era l'"Esquilet".
Adéu Jaume.

ESTEVE LAFONT

LA VIDA DE L'ESQUILET

Ha fet dels oficis, la seva vida
A les pedres els va arrencar la duresa i la fortalesa, la resistència.
Amb el cant i les melodies suavitzava, les topades del dia a dia, la severitat,
del camí
La constància, la va adquirir, de la sensibilitat necessària,
practicava, vers les bèsties que esquilava i cuitava;
tenia així, prou motius per aixecar-se desprès de cada ensopegada.
Li agradaven les coses ben fetes, gairebé la perfecció, i esculpien
el seu caràcter inquiet i l'afany de superació.
Portava la creativitat, més enllà de les seves mans i idees,
la cultivava en les petites coses quotidianes i en altres més ingents.
Tenia cura dels seus, com de les seves plantes, sense témer,
l'adob, quan calia, el reg o la poda.
I ara, ha encetat, un viatge que no te tornada,
els seus, el recordarem com ell mateix s'anomenava,
un boig.
De cor ben intencionat, a voltes desencertat, però feia fàcils, les coses
difícils i allò més inversemblant ho tornava amè i quotidià.
Sense descuidar el sentit de l'humor a vegades un poc, murri.
Gràcies, per acompanyar-lo en aquest moment .

(Llegit per la seva filla Iolanda en el dia del seu enterrament).

Inici | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet