|
LA CRISI, LA MOCIÓ
I LA POLÍTICA DE LA DESQUALIFICACIÓ
El passat mes de juliol, com a conseqüència de la retirada de
competències al regidor Magí Giralt (UDC), l'Ajuntament de Sant Vicenç
va entrar en crisi. S'havia obert una esquerda en el pacte ERC-CiU,
que, tot i els esforços per tapar-la, va acabar enfonsant un vaixell
pràcticament acabat d'estrenar. L'erràtica posició de CiU al llarg de
tota la crisi i els intents infructuosos d'ERC per trobar aliances
alternatives van posar en evidència que el govern santvicentí feia
aigües per totes bandes i posava en safata al PSC la formació d'una
nova majoria.
El procés de negociacions, amb declaracions i contradeclaracions de
totes les formacions polítiques implicades, i amb un intent fracassat
de govern d'unitat in extremis, va acabar desembocant, com ja és
sabut, en una moció de censura que posava punt final al govern ERC-CiU
un any i mig després d'haver-se constituït. Aquesta moció va ser el 10
de desembre passat i la votació va donar al PSC l'alcaldia, que des
d'aleshores governa conjuntament amb el regidor del PP i el regidor
d'UDC que havia quedat apartat dels seus càrrecs.
Fins aquí, malgrat l'excepcionalitat de la situació, res que no
encaixi en les regles bàsiques de la política. Però, si tenim en
compte altres detalls, l'escenari canvia notablement. Per exemple, les
formes. Des d'aquí ja vam reclamar, quan el tema encara no s'havia
resolt, sentit de la responsabilitat i diàleg, i apostàvem per un
govern d'unitat, una opció que es va contemplar fins al final, però
que no va prosperar. El que sap greu no és la solució que ha acabat
tenint la crisi, sinó el clima, l'espectacle sorprenent de
desqualificacions a què hem assistit. Tan legítima és una majoria com
una altra, però no ha semblat que tothom assumís amb esportivitat
aquesta elemental regla democràtica. Tampoc no tothom ha tingut clar
que els electors no escollim l'alcalde. Els electors votem llistes i,
en funció dels resultats, es configura una determinada composició
política. Els regidors escollits pacten després l'elecció de
l'alcalde. Per tant, no per tenir més regidors es té cap privilegi ni
s'està més legitimat que els altres per a res. Es tenen, únicament,
més vots. I com que la formació de govern es fonamenta en una majoria,
quan es perd la majoria es perd la capacitat de govern. Així de clar i
així de cru. Si no hi ha res d'il·legítim en la formació d'una majoria
que dóna l'alcaldia a un partit que no ha guanyat numèricament les
eleccions, tampoc no hi ha res d'il·legítim en la presentació d'una
moció de censura que traspassa el govern a una nova majoria. Si una
d'aquestes coses pica –i és natural que piqui- ens gratem i punt. Si
al PSC li va saber greu perdre l'alcaldia tot i haver guanyat les
eleccions, que es grati. Si a ERC li sap greu haver perdut l'alcaldia
després de deixar el govern en minoria, que es grati. Si a CiU li sap
greu passar a l'oposició perquè CDC va per un cantó i UDC per un
altre, que es grati. En democràcia tothom s'ha de gratar en un moment
o altre.
El problema és quan es perden els estreps i tot plegat es transforma
en un espectacle grotesc d'acusacions d'uns i altres, agreujat per les
ingerències inexplicables d'alguns personatges externs. Llavors la
política municipal entra en la via de la desqualificació rabiosa, que,
alimentada per rancúnies i orgulls partidistes, i atiada pels
missatges enverinats que arriben des de l'exterior, acaba en
l'esperpent més absolut. Els ciutadans, tot això, ens ho mirem com a
espectadors i de la incredulitat inicial passem malauradament a la
indiferència final. És veritat que la política del propi municipi
hauria de suscitar molt més interès entre els qui votem cada quatre
anys, però amb serials com aquest és molt lògic que la gent acabi
girant-s'hi d'esquena i preguntant-se si val la pena anar a votar. La
majoria, després d'exercir el nostre dret, només esperem que, sigui
quin sigui el resultat, el govern governi de manera eficaç i per a
tothom. No dubtem gens ni mica que uns ho han fet i els altres ho
faran. Però sentim una profunda llàstima quan veiem el poble en
primera pàgina del diari, no perquè hi hagi hagut un canvi de govern,
sinó perquè quan llegim la notícia només veiem contradiccions,
improperis i males insinuacions. La política de la desqualificació
desqualifica la política i és indecent demanar el vot per després
embrutar-lo d'aquesta manera.
No seria just ficar tothom en aquest mateix sac i no esmentarem ningú
per prudència. Cadascú ja sabrà si s'ha de donar per al·ludit o no.
Només demanem a tothom qui –amb convicció i tota la il·lusió del món-
assumeix responsabilitats polítiques que tingui sempre molt present
que per als ciutadans són els nostres representants i que les seves
actituds i les seves formes també ens afecten. |