Cartes a El Breny

1. CARTA OBERTA AL SENYOR JOAN MONTSECH (Una santvicentina)

2. COMUNICAT DE LA SECCIÓ LOCAL D'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA (ERC)

3. CARTA AL DIRECTOR (ME. M. Q.)

Hola senyor Joan Montsech,

La que escriu aquestes quatre ratlles és una contribuent del poble a la que fa uns tres anys vostè no va tenir la amabilitat d'escoltar perquè la seva prepotència no es podia discutir. Ara senyor Montsech, ara que hi ha una sentència ferma dels tribunals envers el fet que tots sabem, es limita a dir : "Que si s'han de tornar els diners, es tornen i ja està." (paraules escrites al Regió7 el dia 17 de gener. No senyor Montsech. Baixi del seu pedestal i faci cura d'humilitat davant d'una gent que en el seu moment van confiar en vostè. Admeti que es va equivocar i demani disculpes ja que per la seva soberbia un grup de persones vam haver de buscar la justícia davant d'un tribunal i si ens han donat la raó... deu ser perquè la tenim. Si vostè hagués sigut una persona coherent i hagués acceptat que s'equivocava amb aquella gestió, tot això ens ho haguéssim estalviat. Demani disculpes senyor Montsech que és el que ha de fer i no amagui el cap sota l'ala.

Voldríem agrair públicament a totes les persones que tot i no havent participat en el contenciós i en arribar les notificacions de la devolució dels diners han tingut unes paraules de reconeixement envers l'esforç que s'ha fet per defensar, no tant els nostres interessos com la nostra dignitat.

Així mateix, recriminar amb d'altres que tot i havent estat els primers en gestionar el cobrament, com que es pensen que aquestes resolucions "venen de Madrid" (això vol dir que tot i estar treballant en un lloc on es suposa que les persones han de ser una mica cultes, no ho són tant) no es dignen a dir res perquè creuen que estan per damunt de tot, encara que no cal, tots en coneixem amb noms i cognoms. Tot això depèn de la consciència de cada persona i evidentment no tothom té consciència.

UNA SANTVICENTINA

Després d'aprovar-se la moció de censura presentada pel PSC, PP i el trànsfuga d'Unió Democràtica de Catalunya, ERC es veu en l'obligació de fer les següents manifestacions:

1) El nou govern format per companyies tan estrambòtiques com el PSC, el PP i un trànsfuga, no és pas fruit de la voluntat popular, sinó de les ganes quasi malaltisses de recuperar l'alcaldia per part dels socialistes, quan els ciutadans de Sant Vicenç els havien arrabassat la majoria absoluta passant de 8 a 5 regidors.

2) A qui representa el trànsfuga Sr. Giralt si les Federacions Local i Nacional de CiU l'han expulsat del grup municipal? No és transfuguisme, això? No és vulnerar la voluntat popular? Els votants de CiU volien que l'alcalde fos el Sr. Montsech? Creiem que no.

3) Des d'ERC hem fet tots els passos i més perquè els santvicentins tinguessin un govern democràtic i estable per tirar endavant els grans reptes del municipi. En les darreres converses, fins i tot hauríem acceptat un govern d'unitat a 12 amb l'alcaldia d'ERC, sense el regidor trànsfuga, és clar, però el PSC volia l'alcaldia a tota costa.

4) Quina credibilitat tenen tan els socialistes com el PP, que signen pactes anti-transfuguisme, però que a l'hora de la veritat fan el contrari? Ha quedat clar que l'objectiu dels socialistes no és servir als ciutadans, sinó optar a tantes quotes de poder com sigui possible.

5) Esquerra Republicana no entrarà en aquest joc brut del poder. Actuarem a cada municipi en benefici dels seus ciutadans i ciutadanes. Això sí, tenim molt clar que com a republicans i d'esquerres, perpetuar-se en el poder no convé a la ciutadania.

6) L'alcalde sortint, Valentí Carrera, farà els traspassos de poder tal com cal, malgrat no haver rebut el mateix tracte en el seu moment i amb la convicció que el nou alcalde no és fruit de la voluntat popular. L'oposició que farà ERC serà clara, contundent quan calgui i sempre constructiva tot cercant el millor pels santvicentins i santvicentines.

7) Que la il·lusió de la gent d'Esquerra, representada en els seus 4 regidors electes, s'ha vist estroncada per una moció de censura propiciada per un trànsfuga i que amb el seu vot no és la primera vegada que fa caure un govern municipal. No defallirem per fer de Sant Vicenç un poble més just, més solidari, més culte i més progressista.

Sant Vicenç de Castellet, desembre de 2004

En primer lugar quiero manifestar que no soy nacionalista, ni de aquí ni de allá. De todas formas, creo que poco importa para el comentario que deseo hacer. Por razones que no vienen al caso, en los últimos tiempos he conocido a un grupo de personas, militantes y simpatizantes de Esquerra Republicana de Catalunya. Por supuesto tampoco soy independentista, pero en ellos he encontrado a personas honestas, leales y capaces de exponer sus reivindicaciones y hacerlas comprensibles. En estos días, la prensa ha aireado el caso de los tránsfugas de León que han propiciado un cambio en la alcaldía de la ciudad. León queda lejos. Sant Vicenç de Castellet, aunque sólo sea un pueblo de 8.000 habitantes, queda muy cercano a mi residencia y también allí, un tránsfuga, militante de Unió Democràtica ha conseguido que prospere una moción de censura contra el alcalde republicano y su equipo de gobierno (ERC y CiU). El tránsfuga, junto con PSC y PP, han conseguido la mayoría en el consistorio. Al traste pues, todos los proyectos elaborados por un equipo de gobierno competente, ilusionado, trabajador y honesto! Todo por no querer compartir responsabilidades con un concejal desleal, incompetente y con actuaciones poco transparentes.

Mi desconcierto y perplejidad ante tales desmanes aumenta día a día. Si en el primer escalafón de la política y por pequeño que sea el pueblo ya suceden estas cosas. ¿Qué puede suceder a nivel estatal? ¿De qué partidos podemos fiarnos? ¿Dónde quedaron los pactos entre partidos en referencia al transfuguismo? ¿Quién mete en cintura a los corruptos, desleales y tránsfugas? Demasiadas preguntas sin ninguna respuesta y quien se queda desarmado y sin argumentos es el pueblo, el mismo pueblo que prefiere criticar desde el sofá y abandona las movilizaciones, y sólo despierta cuando se le afecta personalmente. Creo que ya es hora de involucrarse en las cuestiones que son trascendentales para los ciudadanos. Es el pueblo quién da y quita mayorías, pero cada vez más desengañado y planteándose para qué sirve su voto.

ME. M. Q.

Inici | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet