Cultura


COMMEMORACIÓ DEL 30è ANIVERSARI DELS ESTUDIS DE SECUNDÀRIA A SANT VICENÇ i DE L'IES CASTELLET

Fotografia: Jordi LargoEl passat divendres dia 12 de novembre van tenir lloc els primers actes de la celebració del 30è aniversari de l'existència d'estudis de secundària al nostre poble. A les 7 de la tarda va haver un acte oficial a la sala de plens de l'Ajuntament presidit pel Sr. Alcalde, Valentí Carrera, el Sr. Jordi Labró, representant dels Serveis Territorials d'Educació, la regidora d'Ensenyament Sra. M. Àngels Casals, l'actual director de l'IES Castellet, Sr. Josep Manuel López, i els antics directors, Sr. Jordi Redorta i la Sra. Montse Vima.

Va encetar els parlaments el Sr. Alcalde que recordà que l'any 1979 era regidor d'ensenyament i contribuí en l'establiment d'aquests estudis al poble. Va agrair l'acció que tothom està duent a terme per la bona marxa de l'Institut, i es va oferir per col·laborar sempre que calgués en el bon desenvolupament del Centre.

La Sra. Àngels Casals, regidora d'Ensenyament va exposar que era un motiu d'alegria aquesta celebració i que certament hi ha hagut una evolució en el centre i en l'ensenyament. L'Institut, doncs, està fent un servei al poble i als municipis veïns. A part d'aprendre i obtenir títols es practica la convivència, la tolerància i la solidaritat. Va animar els seus integrants a continuar treballant per aconseguir una formació cultural i humana.

A continuació va prendre la paraula el Sr. Jordi Redorta que havia sigut director del Centre quan encara estava a l'escola de les Germanes Domíniques i en cargoleres al carrer de la Llibertat. Va ser una època molt difícil per poder tirar endavant els estudis de Batxillerat i COU, però es va aconseguir gràcies a la voluntat del professorat.

La Sra. Montse Vima que va ser directora en el període de 1986-2000 va dir que a l'IES Castellet es va començar a aplicar la Reforma (LOGSE) amb un any d'antelació que al Bages, el 1994; també es van començar les obres de l'edifici actual que va ser inaugurat l'any 1999 i va voler agrair també el treball de tota la gent que han passat pel Centre, labor que no es pot pagar amb diners.

Seguidament el Sr. Josep Manuel López, actual director de l'Institut, va indicar que s'han fet obres de millora i manteniment com les grades del pati, i que si s'ha avançat, ha estat gràcies a tots els col·lectius, perquè hi ha responsabilitat. El centre està ben dotat de material i té un capital humà important. De fet, els ensenyaments de secundària ja existien l'any 1967, però el decret oficial és de l'any 1975. L'Institut fa un servei públic i a part dels estudis de secundària s'imparteix un cicle formatiu d'obres de la construcció, i té una aula d'acollida per alumnes immigrants. Va acabar dient que caldria un gran pacte d'Estat per fer una llei d'Educació independentment dels canvis polítics que puguin haver. I que mentre hi hagin professionals entusiasmats per la feina tot anirà bé.

Finalment el representant dels Serveis Territorials d'Educació, Sr. Jordi Labró va recordar les successives etapes per les quals ha passat el Centre: fosca, reconstructora, i estabilitzadora. S'ha passat d'uns moments complexos i difícils a un futur més profitós. Per als alumnes, el temps d'estudi, és un dels moments més importants de la seva vida, i per altra banda el professorat ha de treballar amb ganes i vocació, així és com es preparen millor les persones. Es va posar a la disposició de tothom des dels SS TT d'Educació i del seu cap en Jordi Roca.

A continuació va haver un petit refresc on es va aprofitar per parlar de forma més distesa sobre els temes que es van tractar.

Fotografia: Jordi LargoEl segon acte va ser una conferència que va començar puntualment a les 8'30 de la nit a la sala d'actes de la Societat Coral l'Estrella on s'hi van congregar una vintena de persones. La conferència va anar a càrrec del catedràtic de Filosofia de la Universitat de Girona el Dr. Josep Maria Terricabras sobre el tema "L'educació al segle XXI" i jo mateix com a membre de la comissió i com professor de Filosofia vaig fer la seva presentació: El conferenciant és una persona coneguda i estimada en tot el nostre país per la seva personalitat, la seva facilitat de comunicació i la seva saviesa. A més d'ocupar la càtedra de Filosofia de la Universitat de Girona, és doctor per les Universitats de Barcelona i Munster (Alemanya), és membre de l'Institut d'Estudis Catalans (secció Filosofia), i president de la càtedra Ferrater Mora de Filosofia Contemporània.

De les seves obres hem de destacar els seus estudis sobre el filòsof del llenguatge Ludwig Wittgenstein (1889-1951) a la col·lecció "Textos Filosòfics" que es fan en català, les traduccions de l'obra de Matheu Lipman sobre l'ensenyament de la filosofia als infants, i ha dirigit una nova edició del Diccionari de Filosofia en quatre volums d'en Josep Ferrater Mora.

Altres obres són aquestes: Ètica i Llibertat, i Fer Filosofia avui (1988) que és un repàs sobre què és la Filosofia i els seus mètodes, també va escriure un llibre sobre La comunicació. L'any 1987 va escriure una obra de divulgació Atreveix-te a pensar de l'Editorial La Campana on dóna eines per entendre, i practicar la reflexió. Després ve l'obra Raons i tòpics i l'any 2002 publica A tu què t'importa? Els valors. La tria personal i l'interès col·lectiu que és un llibre que tracta dels valors, la seva possible crisi i el seu ensenyament. Encara ha publicat aquest mateix any (2004) un petit llibre de butxaca titolat Sentències polítiques, que són un conjunt d'aforismes per tal d'entendre intuïtivament què passa en el nostre món d'avui.

El Dr. Josep Maria Terricabras és col·laborador habitual als diaris Avui i El Periódico, i participa en les tertúlies de Catalunya Ràdio. Ha dirigit i presentat el programa d'entrevistes "Via Lliure" al Canal 33. Al programa Educa.com hi té penjada una pàgina web on a part de les seves conferències i publicacions hi ha un recull de tota l'activitat cultural que es fa a Catalunya.

Tot seguit el conferenciant va començar a parlar sobre el tema de l'educació del futur. Va començar indicant que la tasca d'educar actualment és compartida entre pares, mestres, educadors i mitjans de comunicació. Sabem que hem d'educar, però no sabem com. Avui l'escola ha perdut el monopoli de l'ensenyament, i per tant ha de cercar complicitats amb els altres sectors. L'escola no ho pot fer tot, no ho pot ensenyar tot, per tant l'educació ha de ser diferent a com sempre l'havíem vista i coneguda.

També va dir que volia proposar dues novetats: la primera era que abans es donava molta importància als coneixements, ara és més important la informació: no és important la quantitat de coses estudiades, sinó la qualitat. De fet mai s'acaben els programes d'ensenyament, però l'important és la preparació que té l'alumnat. Que estiguin ben preparats, i això vol dir que han de tenir una bona formació bàsica, no s'han de crear experts en cap matèria, sinó que han de ser elements positius i amb personalitat. El material ja els el donaran quan comencin a treballar. Per tant, no hi ha disciplines autònomes, doncs totes tenen relació amb el pensament infinit. En conclusió: cal informació, cal saber triar perquè el que importa és la qualitat.

La segona novetat és que els humans gestionem la imprecisió, i per això cal ajudar els que creixen. Ho va desenvolupar de la següent manera: primer va tractar el concepte d'intel·ligència artificial propi dels ordinadors i d'algunes màquines, els homes disposem d'un llenguatge que fa que siguem intel·ligents, i de la intuïció que la màquina no té, perquè tot en ella és determinat, tancat, sense llibertat. D'aquesta manera –va afirmar- "els humans pensant de manera imprecisa, ens n'hem sortit prou bé". Per tant, les màquines ens guanyen en quantitat de temps i en precisió, i en canvi els homes guanyem en qualitat i imprecisió. En conseqüència la societat humana és més culta, més raonable, més fina i delicada...I les coses més importants de la vida ningú les pot ensenyar, però algú les ha de mostrar. A l'escola el principi moral o el tarannà que s'hauria de seguir és el que ens marca Kant amb el seu imperatiu categòric: "Tracta els altres com a fins i mai com a mitjans per aconseguir els teus propòsits" que significa que els homes no han de ser cap instrument perquè altres aconsegueixin els seus objectius, sinó que els homes s'han de tractar pel que són: homes únics, insubstituïbles i amb dignitat. I a vegades les pressions són tan fortes que no es pot fer res. En conclusió: els homes necessitem que ens ajudin, que ens ensenyin per la nostra imprecisió, però restant cadascú en el seu lloc: acompanyant als que creixen, i això sí que és un nou concepte d'educació.

Al final de la conferència es van plantejar un parell de qüestions: la primera sobre el problema de la sostenibilitat, és a dir com es pot avançar sense causar mal en el futur? La resposta va ser que cal dirigir-se cap a un millor cultiu de les relacions humanes. I la segona va incidir en el problema dels mitjans de comunicació que no tenen un criteri, que només els importa la quantitat (d'oients o de lectors) i no la qualitat. El conferenciant va insistir en la poca capacitat crítica que hi ha, i per tant hi ha poca educació i massa agressivitat. La premsa no és el quart poder, perquè hi ha molta censura.

I amb això es va donar per acabada la conferència, a prop de les deu de la nit, tot desitjant poder-nos retrobar alguna altra vegada amb el professor Terricabras, que va ser ovacionat pel públic i va quedar amb molt bona impressió per part de tots els assistents.

Voldríem aprofitar aquesta ocasió per dir-vos que el proper acte es realitzarà el dia 22 d'abril consistent en la inauguració d'una exposició de fotografies retrospectives al mateix Institut, i s'ha demanat la col·laboració de tothom qui pugui aportar alguna fotografia o document antic. I el darrer acte serà el divendres 27 de maig que consistirà en una festa-sopar on voldríem retrobar-nos tots: pares, alumnes, professorat, personal no docent, antics professors, ex-alumnes. Això es farà possiblement al Pavelló Esportiu Municipal. Us hi esperem a tots i totes que vulgueu passar una bona vetllada i així commemorar aquest trentè aniversari.

MANEL BESER i JORDÀ
Desembre del 2004

A PROPÒSIT DE LA VISITA DE JOSEP MARIA TERRICABRAS

Amb motiu de la celebració del 30è aniversari de l'IES Castellet, es va celebrar una xerrada per part de Josep Maria Terricabras, sota el títol "Educar per al segle XXI" el passat 12 de novembre al teatre de la Societat Coral l'Estrella. L'assistència no va estar molt concorreguda, però n'era més que acceptable i la dissertació del senyor Terricabras va estar molt brillant, entenedora, didàctica i es va fer curta.

La introducció al conferenciant la va realitzar el professor Manel Beser tot glossant la trajectòria i mèrits del senyor Terricabras. Per cert, voldria afegir que la darrera edició actualitzada del Diccionari de Filosofia de Josep Ferrater Mora, va ser dirigida pel nostre conferenciant. Es tracta d'una obra cabdal i única que tots els que hem estudiat Filosofia en són deutors.

Cal dir que la fama guanyada pel nostre conferenciant va quedar palesa amb la seva eloqüència, amenitat, esperit crític i alhora punyent, amb que acostuma adobar els seus discursos, ja he dit abans que se'ns va fer curta, doncs podríem haver estat molta més estona escoltant-lo.

El nucli de la seva xerrada radicava en atorgar, a la qualitat en la informació més que en la quantitat de la informació, la preeminència en els plans d'estudis a les escoles, doncs no és pas millor tenir molta informació que tenir la capacitat de triar i seleccionar el millor possible la informació. Les escoles poden ensenyar aquesta eina i aquesta capacitat els prepararà molt millor pel futur que agobiar-los amb dades i més dades fins al punt de fer-los avorrir el que estudien. Aprendre a pensar i comprendre els textos, treballar l'esperit crític i, sobretot, atreveix-te a pensar, això és el que cal, com diu el títol d'un dels seus llibres, tot recordant una feliç expressió d'en Kant... Francament, tant de bo que vingués de nou a Sant Vicenç.

ÀNGEL TAMAYO

 

Inici | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet