El Poble


1. ACTES DE CELEBRACIÓ DE LA DIADA DE L'ONZE DE SETEMBRE

2. PROCLAMACIÓ DE L'HEREU I LA PUBILLA

3. CÀNDIDA VILA SUBIRANA REP UN HOMENATGE PELS SEUS 100 ANYS

4. CELEBRACIÓ DE LA DIADA DE L'ESPORTISTA

5. MANIFEST EN CONTRA DE L'ABOCADOR DEL GINEBRAL

6. LA MEITAT DELS SANTVICENTINS TREBALLEN A SANT VICENÇ


ACTES DE CELEBRACIÓ DE LA DIADA DE L'ONZE DE SETEMBRE

Foto: Jordi LargoEls actes de celebració de la Diada de l'Onze de Setembre d'enguany van començar el dia abans amb una xerrada del periodista Enric Calpena que va omplir la biblioteca de gom a gom. El títol d'aquesta conferència va ser "Els catalans, un poble pacífic?" i va ser molt enriquidora per a tothom.  El dia de la Diada Nacional de Catalunya, totes les entitats culturals i esportives de Sant Vicenç, juntament amb el consistori, es van voler unir per celebrar la nostra festa.

Pels volts de les deu del matí del dia onze, la plaça de l'ajuntament es va anar omplint dels representants de les entitats per anar en cercavila, acompanyats dels Barons de Castellet de la Colla de Geganters i dels Bastoners de Terrassa, fins a la Plaça de l'Onze de Setembre. Un cop allà es va fer una petita mostra dels diferents balls de bastons que van oferir els Bastoners de Terrassa i els balls dels gegants de Sant Vicenç. Després dels parlaments de rigor va haver-hi la tradicional ofrena floral al monument de la plaça.

Un cop van passar totes les entitats, va ser l'hora de cantar "Els Segadors" amb la companyia de les diferents corals de Sant Vicenç. Tot i això, la celebració de la Diada no acabava aquí ja que a la tarda hi havia preparat un estol de jocs tradicionals per a petits i grans a la mateixa Plaça de l'Onze de Setembre i al vespre una cantada d'havaneres al porxo de Can Soler per part del grup "Vallparadís".


JORDI LARGO


PROCLAMACIÓ DE L'HEREU I LA PUBILLA 

Els nous representants de Sant Vicenç: Jennifer Figueira, Marc Trulls i Teresa Sambia. / JORDI LARGOEl dia 17 de setembre al porxo de Can Soler es va fer la Proclamació de l'Hereu, la Pubilla i la Dama de Sant Vicenç que representaran el poble al llarg de tot Catalunya de l'any 2004. Hem de dir, que aquest any i per la manca de participació només es va poder escollir una Dama d'Honor. La festa va comptar amb la presència de molts Hereus i Pubilles d'arreu de les comarques catalanes així com els seus màxims representants, l'Hereu i la Pubilla de Catalunya. Recordem que l'Hereu de Catalunya 2003 és el santvicentí Marc Rodríguez i la Pubilla de Catalunya 2003 és Eulàlia Peris de Falset. Al mes d'octubre deixaran el seu títol nacional per a uns nous representants a la ciutat de Roses.

Els que representaran el poble de Sant Vicenç durant tot un any són el Marc Trulls Méndez com a Hereu, la Teresa Sambia Devant com a Pubilla i la Jennifer Figueira Martínez com a Dama. L'Hereu va ser presentat pel Club Natació Castellet; la Pubilla pel Club Atlètic Sant Vicenç i que l'any passat ja va ser Dama; i finalment, la Dama va ser presentada per l'Associació de Lluita Contra el Càncer.

Després de la proclamació, es va presentar el nou espectacle "Mira bé el que et dic" de "Quico, El Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries" que un any més van estar a Sant Vicenç i van fer gaudir de valent a tot el públic assistent.

JORDI LARGO


CÀNDIDA VILA SUBIRANA REP UN HOMENATGE PELS SEUS 100 ANYS

El passat dia onze de setembre, després de l'acte oficial de la Diada, l'ajuntament de Sant Vicenç i com a màxims representants, l'alcalde Valentí Carrera i la regidora de serveis socials, M. Àngels Casals juntament amb dos representants del Patronat d'Homenatge a la Vellesa de Sant Vicenç, van retre un homenatge a Càndida Vila Subirana ja que el passat mes d'agost havia complert 100 anys.

Valentí Carrera i Mª Àngels Casals, com a
membres de l'ajuntament, van retre un
homenatge a Càndida Vila Subirana. / ARXIU FAMILIAR

Càndida Vila Subirana en el dia que se li feia l'homenatge
pels seus 100 anys envoltada de bona part de la seva família.
/ ARXIU FAMILIAR

L'àvia centenària va ser obsequiada amb un esplèndid ram de flors, juntament amb un marc i una placa commemorativa obsequi de l'ajuntament i del patronat. També hem de dir que va rebre una medalla pels seus 100 anys de vida del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.

Càndida Vila Subirana va néixer el 18 d'agost de l'any 1904 a Castellbell i el Vilar i va venir a viure a Sant Vicenç poc abans d'esclatar la Guerra Civil al 1935. Sempre a treballat al sector tèxtil i fins als 85 anys encara es cuidava de l'hort. Actualment, Càndida Vila té dues filles, dues nétes i quatre besnéts.  Des d'aquí li donem l'enhorabona.

JORDI LARGO
 


CELEBRACIÓ DE LA DIADA DE L'ESPORTISTA

Homenatge als millors esportistes de l'any

Representants de l'AMPA de l'Escola Mare de Déu del Roser; Josep Martí, millor entrenador; Enric Gimerno, millor directiu i membres de l'equip del CN Castellet entre Pere Anton Llovet, regidor d'esports i Albert Estrada, membre del jurat. / JORDI LARGODurant tot el dia del 23 d'octubre es va celebrar la "Diada de l'Esportista" per quart any consecutiu. Al llarg del matí es van celebrar tota una sèrie d'actes adreçades a tots els santvicentins als que els hi agrada l'esport. Es van fer competicions de futbol, futbol sala, bàsquet, voleibol, entre altres esports al camp de futbol, al pati de l'escola de les Germanes Domíniques i al pavelló municipal. S'ha de destacar la cursa d'orientació que aplegar un bon nombre de nens i nenes que van realitzar diferents proves per diferents carrers de la població. També cal fer esment de la bona resposta per part del públic de la bicicletada popular i la marxa atlètica que es van fer a la tarda d'aquell diumenge.

Un cop al vespre i arribada l'hora de sopar, la sala polivalent de Can Soler es va omplir d'esportistes per saber qui eren les millors entitats, els millors equips, els millors esportistes, els millors entrenadors i els millors directius de l'any. Aquest sopar va comptar amb la presència de Jordi Bayona Sivila, Jordi Bonet Dalmau i Jordi Camprubí Casas, alpinistes que van formar part de l'expedició Caixa Manresa que va coronar l'Everest ara fa tres anys. També es comptava amb Teresa Forn i Munné, campiona del món de curses de muntanya l'any 2002.

Després de sopar va ser l'hora de l'entrega de premis. Els guanyadors d'aquesta temporada són els següents:

Els guanyadors de la categoria sènior. D'esquerra a dreta: Marc Trulls (CN Castellet), Alba Luna (Club de Kàrate) i Xavi Salcedo (Centre Excursionista). / JORDI LARGO- CATEGORIA INFANTIL MASCULINA - CATEGORIA INFANTIL FEMENINA
1r. José Ramón González (Club Kàrate) 1a. Mireia Díaz (Club Taekwondo)
2n. Adrià Aris (CN Castellet) 2a. Nàdia Machado (Club Taekwondo)
3r. Ferran Selva (CB Castellet) 3a. Yiwan Àvila i Mariona Ruiz (CN Castellet)

- CATEGORIA SÈNIOR
1a. Alba Luna (Kàrate)
2n. Marc Trulls (CN Castellet)
3r. Xavi Salcedo (Centre Excursionista)

- MILLOR ENTRENADOR: Josep Martí (CN Castellet)

- MILLOR DIRECTIU: Enric Gimeno

- MILLOR CLUB: Club Natació Castellet

- MILLOR EQUIP: Benjamí del CN Castellet

- MENCIÓ HONORÍFICA: AMPA de l'escola Mare de Déu del Roser per la seva promoció de l'esport santvicentí.

El Centre Excursionista va rebre un homenatge pels seus 50 anys de vida a Sant Vicenç. També es va fer una distinció especial als seus socis fundadors. / JORDI LARGOAl llarg de la nit, es va fer un homenatge merescut a la gent del Centre Excursionista que aquest any, l'entitat celebra el seu 50è aniversari. També es va fer un reconeixement especial als socis fundadors d'aquesta entitat per la seva labor. Com a representants del Centre Excursionista van assistir a l'acte Jordi Guardiola Bach, Anna Fernández Martínez, Ricard Gomis Preñanosa, Albert López Atienza, Josep Maria Matías Núñez de Arenas i Joan Gorgas Vila.

Va ser un dia on l'esport va ser el protagonista que va ser organitzat per la regidoria d'esports de l'ajuntament de Sant Vicenç amb la col·laboració de diferents entitats i associacions esportives del poble.

JORDI LARGO
 


MANIFEST EN CONTRA DE L'ABOCADOR DEL GINEBRAL

Presentació

Cal recordar a tothom que al costat del dret a la llibertat, al treball, a la salut o a l'educació, se n'hauria d'incloure un altre: el dret a ser ciutadà. És a dir, el dret de tots nosaltres a viure en territoris propicis a la convivència i usos diversos, en els quals l'espai i els equipaments públics o privats siguin factors de desenvolupament col·lectiu i individual. El dret de tots a gaudir d'un entorn que afavoreixi el progrés personal, la cohesió social i la identitat cultural.

Davant la possibilitat d'ubicar un abocador o ecoparc a la zona del Ginebral o de Vallhonesta, els ciutadans reunits en el dia d'avui a Reillinars, exposem:

Vista la normativa vigent promulgada pel Parlament de Catalunya i pel Govern de la Generalitat de Catalunya continguda, entre altres, en la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració Ambiental i en el seu reglament de desenvolupament Decret 136/1999 de 18 de maig, en la Llei 6/1993 de 15 de juliol reguladora dels residus de Catalunya modificada per la Llei 15/2003 de 13 de juny, en el Decret 328/1992 de 14 de desembre sobre espais naturals protegits i en la Llei 16/2003 de 13 de juny sobre el finançament de les infraestructures del tractament de residus i del cànon sobre l'abocament de residus, conformes amb les Directives de la Unió Europea, en especial, la Directiva 1996/350/CEE de la Comissió de 24 de maig sobre disposició i abocament de residus i amb consonància amb la Llei del Regne d'Espanya 10/1998 d'abril de “residuos”, que constitueixen el marc legal referent als requisits, procediment i règim legal d'instal•lació, funcionament i responsabilitats derivades de la ubicació d'un abocador o ecoparc,

Vist que el Ginebral, Vallhonesta i el corredor natural del meandre de Castellbell (corredor natural entre el Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i Serra de l'Obac i el Parc Natural de Montserrat), són part del pulmó verd de la Catalunya Central, espai natural i de lleure molt concorregut pels habitants del seu entorn i dels centres excursionistes de tot l'Estat. Entenem, que han de ser preservats i protegits,

Vist que dins del Bages Sud, si troben ubicats l'abocador comarcal de Manresa i les plantes de tractaments de residus del Pont de Vilomara. Qüestió que suposa un alt tribut al món de les deixalles i residus de Catalunya,

Vist que la col·locació d'un ecoparc o un abocador a el Ginebral o Vallhonesta suposa un atemptat ecològic al Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i serra de l'Obac, i als municipis de Rellinars, Castellbell i el Vilar, i Sant Vicenç de Castellet. Amb el conseqüent perjudici de la salut, l'educació no formal i la qualitat de vida dels ciutadans,

Atès que la nostra identitat rau en deixar un món millor del que hem trobat, actuant sempre des de la recerca del compromís personal amb els drets humans, i amb el màxim de transparència i honestedat,

Paté que les respostes polítiques han d'adequar-se a les necessitats de la ciutadania, que la seva aplicació ha de ser igual per a tothom i per a tot el territori català, independentment dels valors econòmics i dels guanys empresarials

MANIFESTEM

Primer.- Que rebutgem enèrgicament la ubicació d'un abocador o ecoparc a la zona del Ginebral o de Vallhonesta, perquè s'agredeix el patrimoni natural, històric i cultural del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i la serra de l'Obac, i també del corredor natural del meandre de Castellbell (corredor natural entre el Parc Natural de Sant Llorenç i la serralada de Montserrat).

Segon.- Tot defensant el que creiem és d'interès general dels ciutadans i ciutadanes dels municipis i comarques afectades, ens constituïm com a plataforma, sota el lema: “Sí a l'ampliació del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i la serra de l'Obac i a la protecció del corredor natural del meandre”. Conseqüentment, fem una crida molt sincera a tothom demanant la seva participació activa i positiva.

Tercer.- La plataforma cívica, realitzarà i emprendrà qualsevol tipus d'activitats o accions per assolir aquest fi dins el marc de l'Estat de Dret i la no violència.

Quart.- Instar als Ajuntaments de Rellinars, Castellbell i el Vilar, i Sant Vicenç de Castellet a que s'iniciïn immediatament, i per tràmit d'urgència, els processos administratius, jurídics i polítics necessaris amb la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya per la demanda i aprovació de l'ampliació del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i la serra de l'Obac, annexionant-s'hi l'espai del Ginebral (municipi de Rellinars), l'espai de Vallhonesta (municipi de Sant Vicenç de Castellet), i el corredor natural del meandre de Castellbell i el Vilar.

Cinquè.- Instar als Ajuntaments de Rellinars, Castellbell i el Vilar, i Sant Vicenç de Castellet a que s'iniciïn immediatament, i per tràmit d'urgència, la modificació dels plans urbanístics municipals, declarant en aquests paratges un pla especial de protecció, i essent grau de protecció, igual a les normes de protecció existents al Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i serra de l'Obac. (Aquesta possibilitat ha estat utilitzada per l'Ajuntament de Terrassa per protegir unes 1000 hectàrees).

Sant Vicenç de Castellet, 4 d'abril del 2004

 


LA MEITAT DELS SANTVICENTINS TREBALLEN A SANT VICENÇ

Segons dades subministrades pel CFI Bages Sud, el 51% dels santvicentins ocupats no necessiten sortir fora del municipi per portar a terme la seva activitat laboral. Aquesta dada, que correspon al mes de maig del 2004, és sensiblement superior a la de fa cinc anys (46,9%). L'índex d'autocontenció, com s'anomena tècnicament, se situa, doncs, en la meitat de la força de treball. En concret són 1.458 els treballadors que no han de moure's de Sant Vicenç per motius laborals, mentre que hi ha 1.421 que sí que ho han de fer.

Pel que fa a l'índex d'autosuficiència, és a dir, la relació entre els residents ocupats al municipi i el total de llocs de treball del municipi, se situa en el 66%. Aquesta dada indica que el 34% del total de llocs de treball que hi ha a Sant Vicenç s'ha de cobrir per treballadors d'altres municipis, concretament per 764 persones que es desplacen cada dia a Sant Vicenç des d'altres municipis. L'índex d'autosuficiència també ha millorat respecte de 1996 (62,7%).

Una dada destacable és la baixa incidència que té el transport públic en els desplaçaments per raó de treball. Sempre s'atribueix a Sant Vicenç un avantatge respecte d'altres municipis pel fet de disposar de les dues línies de ferrocarril. Tot i que això és innegable per moltes altres raons, la seva utilització com a mitjà de transport per anar a la feina és reduïda. En el cas dels santvicentins que es desplacen fora del municipi, només 149 de 1.421 (un 10,48%) fan servir habitualment el transport públic, malgrat que les principals poblacions de destinació estan ben connectades en aquest sentit: Barcelona i Manresa. Seguint l'ordre, després vindrien Castellbell, Castellgalí, Sant Fruitós i Olesa. En el cas dels que vénen de fora, només 60 de 764 treballadors (un 7,85%) ho fan en transport públic. Manresa, Castellbell, Barcelona i Terrassa són per aquest ordre les principals poblacions d'origen d'aquests treballadors.

DAVID SANZ

 

Inici | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet