1. ACTES DE CELEBRACIÓ
DE LA DIADA DE L'ONZE DE SETEMBRE
2. PROCLAMACIÓ DE L'HEREU I LA
PUBILLA
3.
CÀNDIDA VILA SUBIRANA REP UN HOMENATGE PELS SEUS 100 ANYS
4.
CELEBRACIÓ DE LA DIADA DE L'ESPORTISTA
5.
MANIFEST EN CONTRA DE L'ABOCADOR DEL GINEBRAL
6.
LA MEITAT DELS SANTVICENTINS TREBALLEN A SANT VICENÇ
Els
actes de celebració de la Diada de l'Onze de Setembre d'enguany van
començar el dia abans amb una xerrada del periodista Enric Calpena que
va omplir la biblioteca de gom a gom. El títol d'aquesta conferència va
ser "Els catalans, un poble pacífic?" i va ser molt enriquidora per a
tothom. El dia de la Diada Nacional de Catalunya, totes les
entitats culturals i esportives de Sant Vicenç, juntament amb el
consistori, es van voler unir per celebrar la nostra festa.
Pels volts de les deu del matí del dia onze, la plaça de l'ajuntament es
va anar omplint dels representants de les entitats per anar en
cercavila, acompanyats dels Barons de Castellet de la Colla de Geganters
i dels Bastoners de Terrassa, fins a la Plaça de l'Onze de Setembre. Un
cop allà es va fer una petita mostra dels diferents balls de bastons que
van oferir els Bastoners de Terrassa i els balls dels gegants de Sant
Vicenç. Després dels parlaments de rigor va haver-hi la tradicional
ofrena floral al monument de la plaça.
Un cop van passar totes les entitats, va ser l'hora de cantar "Els
Segadors" amb la companyia de les diferents corals de Sant Vicenç. Tot i
això, la celebració de la Diada no acabava aquí ja que a la tarda hi
havia preparat un estol de jocs tradicionals per a petits i grans a la
mateixa Plaça de l'Onze de Setembre i al vespre una cantada d'havaneres
al porxo de Can Soler per part del grup "Vallparadís".
JORDI LARGO
El
dia 17 de setembre al porxo de Can Soler es va fer la Proclamació de
l'Hereu, la Pubilla i la Dama de Sant Vicenç que representaran el poble
al llarg de tot Catalunya de l'any 2004. Hem de dir, que aquest any i
per la manca de participació només es va poder escollir una Dama
d'Honor. La festa va comptar amb la presència de molts Hereus i Pubilles
d'arreu de les comarques catalanes així com els seus màxims
representants, l'Hereu i la Pubilla de Catalunya. Recordem que l'Hereu
de Catalunya 2003 és el santvicentí Marc Rodríguez i la Pubilla de
Catalunya 2003 és Eulàlia Peris de Falset. Al mes d'octubre deixaran el
seu títol nacional per a uns nous representants a la ciutat de Roses.
Els que representaran el poble de Sant Vicenç durant tot un any són el
Marc Trulls Méndez com a Hereu, la Teresa Sambia Devant com a Pubilla i
la Jennifer Figueira Martínez com a Dama. L'Hereu va ser presentat pel
Club Natació Castellet; la Pubilla pel Club Atlètic Sant Vicenç i que
l'any passat ja va ser Dama; i finalment, la Dama va ser presentada per
l'Associació de Lluita Contra el Càncer.
Després de la proclamació, es va presentar el nou espectacle "Mira bé el
que et dic" de "Quico, El Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries" que un
any més van estar a Sant Vicenç i van fer gaudir de valent a tot el
públic assistent.
JORDI LARGO
CÀNDIDA VILA SUBIRANA
REP UN HOMENATGE PELS SEUS 100 ANYS
|
El passat dia onze de
setembre, després de l'acte oficial de la Diada, l'ajuntament de Sant
Vicenç i com a màxims representants, l'alcalde Valentí Carrera i la
regidora de serveis socials, M. Àngels Casals juntament amb dos
representants del Patronat d'Homenatge a la Vellesa de Sant Vicenç, van
retre un homenatge a Càndida Vila Subirana ja que el passat mes d'agost
havia complert 100 anys.
Valentí Carrera i Mª
Àngels Casals, com a
membres de l'ajuntament, van retre un
homenatge a Càndida Vila Subirana. / ARXIU FAMILIAR
Càndida Vila Subirana
en el dia que se li feia l'homenatge
pels seus 100 anys envoltada de bona part de la seva família.
/ ARXIU FAMILIAR
L'àvia centenària va
ser obsequiada amb un esplèndid ram de flors, juntament amb un marc i
una placa commemorativa obsequi de l'ajuntament i del patronat. També
hem de dir que va rebre una medalla pels seus 100 anys de vida del
Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.
Càndida Vila Subirana
va néixer el 18 d'agost de l'any 1904 a Castellbell i el Vilar i va
venir a viure a Sant Vicenç poc abans d'esclatar la Guerra Civil al
1935. Sempre a treballat al sector tèxtil i fins als 85 anys encara es
cuidava de l'hort. Actualment, Càndida Vila té dues filles, dues nétes i
quatre besnéts. Des d'aquí li donem l'enhorabona.
JORDI LARGO
Homenatge als millors
esportistes de l'any
Durant
tot el dia del 23 d'octubre es va celebrar la "Diada de l'Esportista"
per quart any consecutiu. Al llarg del matí es van celebrar tota una
sèrie d'actes adreçades a tots els santvicentins als que els hi agrada
l'esport. Es van fer competicions de futbol, futbol sala, bàsquet,
voleibol, entre altres esports al camp de futbol, al pati de l'escola de
les Germanes Domíniques i al pavelló municipal. S'ha de destacar la
cursa d'orientació que aplegar un bon nombre de nens i nenes que van
realitzar diferents proves per diferents carrers de la població. També
cal fer esment de la bona resposta per part del públic de la bicicletada
popular i la marxa atlètica que es van fer a la tarda d'aquell diumenge.
Un cop al vespre i arribada l'hora de sopar, la sala polivalent de Can
Soler es va omplir d'esportistes per saber qui eren les millors
entitats, els millors equips, els millors esportistes, els millors
entrenadors i els millors directius de l'any. Aquest sopar va comptar
amb la presència de Jordi Bayona Sivila, Jordi Bonet Dalmau i Jordi
Camprubí Casas, alpinistes que van formar part de l'expedició Caixa
Manresa que va coronar l'Everest ara fa tres anys. També es comptava amb
Teresa Forn i Munné, campiona del món de curses de muntanya l'any 2002.
Després de sopar va ser l'hora de l'entrega de premis. Els guanyadors
d'aquesta temporada són els següents:
-
CATEGORIA INFANTIL MASCULINA - CATEGORIA INFANTIL FEMENINA
1r. José Ramón González (Club Kàrate) 1a. Mireia Díaz (Club Taekwondo)
2n. Adrià Aris (CN Castellet) 2a. Nàdia Machado (Club Taekwondo)
3r. Ferran Selva (CB Castellet) 3a. Yiwan Àvila i Mariona Ruiz (CN
Castellet)
- CATEGORIA SÈNIOR
1a. Alba Luna (Kàrate)
2n. Marc Trulls (CN Castellet)
3r. Xavi Salcedo (Centre Excursionista)
- MILLOR ENTRENADOR: Josep Martí (CN Castellet)
- MILLOR DIRECTIU: Enric Gimeno
- MILLOR CLUB: Club Natació Castellet
- MILLOR EQUIP: Benjamí del CN Castellet
- MENCIÓ HONORÍFICA: AMPA de l'escola Mare de Déu del Roser per la seva
promoció de l'esport santvicentí.
Al
llarg de la nit, es va fer un homenatge merescut a la gent del Centre
Excursionista que aquest any, l'entitat celebra el seu 50è aniversari.
També es va fer un reconeixement especial als socis fundadors d'aquesta
entitat per la seva labor. Com a representants del Centre Excursionista
van assistir a l'acte Jordi Guardiola Bach, Anna Fernández Martínez,
Ricard Gomis Preñanosa, Albert López Atienza, Josep Maria Matías Núñez
de Arenas i Joan Gorgas Vila.
Va ser un dia on l'esport va ser el protagonista que va ser organitzat
per la regidoria d'esports de l'ajuntament de Sant Vicenç amb la
col·laboració de diferents entitats i associacions esportives del poble.
JORDI LARGO
Presentació
Cal recordar a tothom que al costat del dret a la llibertat, al treball,
a la salut o a l'educació, se n'hauria d'incloure un altre: el dret a
ser ciutadà. És a dir, el dret de tots nosaltres a viure en territoris
propicis a la convivència i usos diversos, en els quals l'espai i els
equipaments públics o privats siguin factors de desenvolupament
col·lectiu i individual. El dret de tots a gaudir d'un entorn que
afavoreixi el progrés personal, la cohesió social i la identitat
cultural.
Davant la possibilitat d'ubicar un abocador o ecoparc a la zona del
Ginebral o de Vallhonesta, els ciutadans reunits en el dia d'avui a
Reillinars, exposem:
Vista la normativa vigent promulgada pel Parlament de Catalunya i pel
Govern de la Generalitat de Catalunya continguda, entre altres, en la
Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de
l'Administració Ambiental i en el seu reglament de desenvolupament
Decret 136/1999 de 18 de maig, en la Llei 6/1993 de 15 de juliol
reguladora dels residus de Catalunya modificada per la Llei 15/2003 de
13 de juny, en el Decret 328/1992 de 14 de desembre sobre espais
naturals protegits i en la Llei 16/2003 de 13 de juny sobre el
finançament de les infraestructures del tractament de residus i del
cànon sobre l'abocament de residus, conformes amb les Directives de la
Unió Europea, en especial, la Directiva 1996/350/CEE de la Comissió de
24 de maig sobre disposició i abocament de residus i amb consonància amb
la Llei del Regne d'Espanya 10/1998 d'abril de “residuos”, que
constitueixen el marc legal referent als requisits, procediment i règim
legal d'instal•lació, funcionament i responsabilitats derivades de la
ubicació d'un abocador o ecoparc,
Vist que el Ginebral, Vallhonesta i el corredor natural del meandre de
Castellbell (corredor natural entre el Parc Natural de Sant Llorenç de
Munt i Serra de l'Obac i el Parc Natural de Montserrat), són part del
pulmó verd de la Catalunya Central, espai natural i de lleure molt
concorregut pels habitants del seu entorn i dels centres excursionistes
de tot l'Estat. Entenem, que han de ser preservats i protegits,
Vist que dins del Bages Sud, si troben ubicats l'abocador comarcal de
Manresa i les plantes de tractaments de residus del Pont de Vilomara.
Qüestió que suposa un alt tribut al món de les deixalles i residus de
Catalunya,
Vist que la col·locació d'un ecoparc o un abocador a el Ginebral o
Vallhonesta suposa un atemptat ecològic al Parc Natural de Sant Llorenç
de Munt i serra de l'Obac, i als municipis de Rellinars, Castellbell i
el Vilar, i Sant Vicenç de Castellet. Amb el conseqüent perjudici de la
salut, l'educació no formal i la qualitat de vida dels ciutadans,
Atès que la nostra identitat rau en deixar un món millor del que hem
trobat, actuant sempre des de la recerca del compromís personal amb els
drets humans, i amb el màxim de transparència i honestedat,
Paté que les respostes polítiques han d'adequar-se a les necessitats de
la ciutadania, que la seva aplicació ha de ser igual per a tothom i per
a tot el territori català, independentment dels valors econòmics i dels
guanys empresarials
MANIFESTEM
Primer.- Que rebutgem enèrgicament la ubicació d'un abocador o ecoparc a
la zona del Ginebral o de Vallhonesta, perquè s'agredeix el patrimoni
natural, històric i cultural del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i
la serra de l'Obac, i també del corredor natural del meandre de
Castellbell (corredor natural entre el Parc Natural de Sant Llorenç i la
serralada de Montserrat).
Segon.- Tot defensant el que creiem és d'interès general dels ciutadans
i ciutadanes dels municipis i comarques afectades, ens constituïm com a
plataforma, sota el lema: “Sí a l'ampliació del Parc Natural de Sant
Llorenç de Munt i la serra de l'Obac i a la protecció del corredor
natural del meandre”. Conseqüentment, fem una crida molt sincera a
tothom demanant la seva participació activa i positiva.
Tercer.- La plataforma cívica, realitzarà i emprendrà qualsevol tipus
d'activitats o accions per assolir aquest fi dins el marc de l'Estat de
Dret i la no violència.
Quart.- Instar als Ajuntaments de Rellinars, Castellbell i el Vilar, i
Sant Vicenç de Castellet a que s'iniciïn immediatament, i per tràmit
d'urgència, els processos administratius, jurídics i polítics necessaris
amb la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya
per la demanda i aprovació de l'ampliació del Parc Natural de Sant
Llorenç de Munt i la serra de l'Obac, annexionant-s'hi l'espai del
Ginebral (municipi de Rellinars), l'espai de Vallhonesta (municipi de
Sant Vicenç de Castellet), i el corredor natural del meandre de
Castellbell i el Vilar.
Cinquè.- Instar als Ajuntaments de Rellinars, Castellbell i el Vilar, i
Sant Vicenç de Castellet a que s'iniciïn immediatament, i per tràmit
d'urgència, la modificació dels plans urbanístics municipals, declarant
en aquests paratges un pla especial de protecció, i essent grau de
protecció, igual a les normes de protecció existents al Parc Natural de
Sant Llorenç de Munt i serra de l'Obac. (Aquesta possibilitat ha estat
utilitzada per l'Ajuntament de Terrassa per protegir unes 1000
hectàrees).
Sant Vicenç de Castellet, 4 d'abril del 2004
Segons dades
subministrades pel CFI Bages Sud, el 51% dels santvicentins ocupats no
necessiten sortir fora del municipi per portar a terme la seva activitat
laboral. Aquesta dada, que correspon al mes de maig del 2004, és
sensiblement superior a la de fa cinc anys (46,9%). L'índex
d'autocontenció, com s'anomena tècnicament, se situa, doncs, en la
meitat de la força de treball. En concret són 1.458 els treballadors que
no han de moure's de Sant Vicenç per motius laborals, mentre que hi ha
1.421 que sí que ho han de fer.
Pel que fa a l'índex d'autosuficiència, és a dir, la relació entre els
residents ocupats al municipi i el total de llocs de treball del
municipi, se situa en el 66%. Aquesta dada indica que el 34% del total
de llocs de treball que hi ha a Sant Vicenç s'ha de cobrir per
treballadors d'altres municipis, concretament per 764 persones que es
desplacen cada dia a Sant Vicenç des d'altres municipis. L'índex
d'autosuficiència també ha millorat respecte de 1996 (62,7%).
Una dada destacable és la baixa incidència que té el transport públic en
els desplaçaments per raó de treball. Sempre s'atribueix a Sant Vicenç
un avantatge respecte d'altres municipis pel fet de disposar de les dues
línies de ferrocarril. Tot i que això és innegable per moltes altres
raons, la seva utilització com a mitjà de transport per anar a la feina
és reduïda. En el cas dels santvicentins que es desplacen fora del
municipi, només 149 de 1.421 (un 10,48%) fan servir habitualment el
transport públic, malgrat que les principals poblacions de destinació
estan ben connectades en aquest sentit: Barcelona i Manresa. Seguint
l'ordre, després vindrien Castellbell, Castellgalí, Sant Fruitós i
Olesa. En el cas dels que vénen de fora, només 60 de 764 treballadors
(un 7,85%) ho fan en transport públic. Manresa, Castellbell, Barcelona i
Terrassa són per aquest ordre les principals poblacions d'origen
d'aquests treballadors.
DAVID SANZ |