Inés Azcona Ezquerro

Inés Azcona Ezquerro a "Coses de l'Esplai", una companya més de la nostra comunitat de gent gran. La Inés va néixer el dia 21 d'abril de l'any 1946 a San Adrián, Navarra. És nascuda a Navarra, però diu que encara que estima la seva terra, i que no fa massa temps que viu a Catalunya ja es considera catalana.

- Inés, ara que ja sabem la teva procedència explica'ns alguna cosa dels teus pares i dels teus germans.
- El pare es deia Alfredo i la mare Francisca, però li deien Paca. El pare es va morir el 2 de febrer de l'any 1997, la mare, gràcies a Déu, encara està al meu costat. Tinc dues germanes, la M. Antonia i la Maribel. La primera està casada amb en Rafael Galvez i tenen un fill de 29 anys. A l'any 1986 van perdre una filla, que tenia 14 anys, a causa d’un trasplantament de cor i pulmons. Crec que va ser el primer que es va fer a Espanya, però no el va resistir. La Maribel està casada amb l'Eusebio Vicente i tenen dos nois; l'Ivan de 25 anys i el Miquel de 19. També van perdre un noi quan tenia tres mesos de mort sobtada. Tots estan vivint a Pamplona.

- Suposo que estàs casada, amb qui ?
- Sí, em vaig casar, però em vaig separar. Vaig tornar a casar-me i actualment torno a estar separada.

- Si no vols explicar el motiu de tants esdeveniments matrimonials no ho expliquis, però podem saber els noms dels teus ex-marits i si tens algun fill.
- Els motius no és lògic d'explicar-los ara perquè si ho explico, jo tinc raó i si ho expliquen ells, també tenen raó. Així que ho deixarem tal com està i que cadascú pensi el que més cregui convenient. El primer casament va ser l'any 1967 a San Adrián, i el marit es diu Luis Arrastio i vàrem viure junts 22 anys. Vam tenir tres fills, Luis Ángel que té 36 anys, Santiago que en té 35 i una noia que es diu Marta que en té 31 i està casada amb Robert Veyet. Els fills viuen a Pamplona i la noia a Molins de Rei. Passem al segon casament. Vaig conèixer a en Miquel Piquero i vaig pensar que tal vegada podríem fer bona parella per la resta dels anys i vaig tornar a casar-me, però la cosa tampoc no marxava tal com havia d'anar i vam durar set anys. Al casar-me amb el Miquel vaig venir a viure a Barcelona l'any 1997, que és quan vaig venir a Catalunya. No fa masses anys, per això encara em costa parlar en català, però l'entenc perfectament. Em sento identificada amb Catalunya.

- Ara que ja sabem el teu "currículum" matrimonial tornem a la teva infantesa. De l'escola i del treball què ens pots explicar?
- De l'escola poca cosa perquè recordo, més o menys, que el pare em portava amb ell a treballar al camp. Poca cosa podia fer amb sis o set anys, però havia d'anar-hi. Quan tenia 14 anys vaig entrar a treballar a la fàbrica de conserves Xistu. Recordo que també fèiem jerseis a casa. Vam tenir una carnisseria pròpia. Era del meu primer marit durant set anys a Pamplona. La carn que veníem era dels nostres ramats. Llavors, em vaig divorciar i vaig perdre l'home i la carnisseria. També vaig treballar un any a un hipermercat i vaig treballar cuidant malalts a les cases particulars. Quan venien les festes de San Fermín treballava tan com volia perquè en aquells dies hi ha feina per a tothom a Pamplona. Tot i que el meu ofici és el de carnissera, i degut a les circumstàncies, he hagut de fer de tot. Moralment no m'han caigut mai els anells per treballar.

- Quan vivies a Barcelona amb en Miquel, també vas treballar?
- Durant el temps que vaig estar amb en Miquel vaig ser mestressa de casa. Vaig conèixer al Miquel en el casament de la meva filla i la presentació la va fer la Florència Agustí. Al separar-me d’en Miquel vaig venir a Sant Vicenç i vaig entrar a treballar a Montserrat, concretament a netejar cel·les. Havia de pujar i baixar cada dia. Era un bon enrenou, però no hi havia una altra cosa. Quan feia un parell de mesos que estava a Montserrat van proposar-me fer-me càrrec del bar de l'Esplai de Sant Vicenç. Aquesta proposta va ser feta per mediació de la Carme Torrebadella, que llavors era presidenta. De moment vaig dubtar perquè era un compromís que havia de resoldre jo sola, i al haver d'estar tot el dia ocupada em va fer titubejar. Però com que no hi havia una altre perspectiva millor, vaig decidir fer-me càrrec de la feina i vaig entrar el dia 1 de juliol del 2003. Encara es pot dir que sóc "novata" a la feina. Ja vaig aprenent coses, però encara me'n falten moltes més per aprendre.

- No és una feina per fer-te milionària però tens una feina que pots anar fent i com a totes les feines s'ha de tenir paciència.
- Jo ja procuro fer-ho tan bé com puc. El problema principal és que ha d'estar sempre obert i això em deixa poc marge de temps per les meves coses.

- Què és el que t'agrada fer quan tens una estona lliure?
- Sempre m'ha agradat llegir i el cinema. També m'agrada el ball, fer mots encreuats... El que m'agrada molt és fer una partida al parxís. Tot això, abans com ara si la feina ho permet.

- Inés ja ens has explicat un retall de la teva vida. Et desitjo sort com a tots els que han col·laborat a les pàgines de "Coses de l'Esplai", i penso que els lectors que no et coneixien sabran una mica més qui ets. On vius actualment?
- Estic vivint amb la meva mare en un pis del carrer Eduard Penya.

- Ja serà definitiva aquesta estància?
- No ho sé. La vida sempre té sorpreses, que a vegades una no espera.

Inés moltes gràcies per la teva col·laboració que servirà com d'altres que ja s'han publicat perquè els lectors d'El Breny sapiguem més coses d'una altra sòcia de l'Esplai. Repeteixo, en nom d'El Breny, de l'Esplai, i d'un servidor gràcies Inés.

ESTEVE LAFONT