LA DESTITUCIÓ I LA
PÈRDUA D'OPORTUNITATS
El culebró que estan escenificant darrerament els partits polítics amb
representació a l'Ajuntament de Sant Vicenç ha superat ja de llarg
totes les expectatives. La destitució el passat mes de juliol del
regidor Magí Giralt (UDC), responsable de l'àrea d'Obres Públiques,
Urbanisme, Habitatge i Serveis Municipals, va desfermar una crisi que
ha deixat totalment en fals l'equip de govern format per ERC i CiU.
Les ofertes per part del PSC i del PP per fer un pacte d'unitat no han
convençut els representants d'ERC i CiU, que han contraatacat amb
contraofertes al PSC primer, i al PP després, per integrar-se en
l'equip de govern. La situació de col•lapse sembla ara per ara
insoluble.
De fet, l'oferta del PSC per formar un govern d'unitat no és nova,
arrenca del mateix moment en què es va constituir l'actual consistori,
el 14 de juny del 2003. Aleshores l'exalcalde Joan Montsech,
argumentava que s'havia bastit un govern sobre fonaments massa febles,
i que el més convenient per als interessos del poble era unir
esforços. El diagnòstic de Montsech no el va portar a vaticinar -que
nosaltres sapiguem, almenys- un trencament del govern. Va assegurar en
el seu discurs el dia de la constitució de l'actual consistori que la
legislatura seria “totalment satisfactòria”. A la vista del que està
passant, és evident que va ser un pèl optimista. Certament, aquesta
afirmació la feia basant-se en l'obra de govern anterior, que, en
opinió seva, havia portat el poble a “un dels seus millors moments”.
Sigui com sigui, la viabilitat d'un govern en minoria, tot i que en
teoria no és impossible, sí que pot resultar extremament perjudicial
per al municipi. El bloqueig d'iniciatives, encara que només sigui per
posar en evidència una composició minoritària, pot paralitzar
l'activitat política municipal. Això provocaria inevitablement efectes
nefastos per a Sant Vicenç, ja que es podrien perdre oportunitats de
finançament per als projectes de major envergadura que té pendents el
poble.
No podem oblidar, a més a més, que Sant Vicenç es troba en un moment
clau de la seva història recent. Després d'anys de recessió
industrial, d'abandonament, de descrèdit... el poble torna a captar
l'interès de molts sectors. L'immobiliari és el més visible, però la
situació privilegiada en què es troba el municipi ens col•loca en el
punt de mira de molts interessos externs. I n'hi ha de positius, però
també de negatius. La pressió demogràfica és positiva si se sap
gestionar i si hi ha una correcta planificació, la pressió industrial
exactament el mateix, és qüestió d'avançar-se als esdeveniments i
preparar el municipi perquè no ens trobem desbordats. En aquest
sentit, el paper de lideratge de l'Ajuntament és clau, perquè si no
som els santvicentins els qui dissenyem el Sant Vicenç que volem,
vindran de fora a dissenyar-lo. I ens el dissenyaran en base a
criteris, models i interessos forans.
En aquest context, és vital tenir poder i capacitat de reacció. I les
coses clares i consensuades. I un ajuntament feble, a la deriva, a
mercè d'equilibris polítics i pactes puntuals ens col•loca en una
posició d'inferioritat respecte d'altres poders. Ara més que mai ens
cal reflexionar i deixar de banda antagonismes personals i, fins i
tot, ideològics. Seguint en aquest cas la fórmula proposada per
l'exalcalde Montsech, cal unir esforços. Ara bé, no per fer la punyeta
a uns o altres, no per restar protagonisme a ningú, no per vehicular
subtilment revenges inútils. Cal unir esforços perquè no ens podem
permetre perdre les oportunitats que tenim al davant. La conjuntura
actual ens situa en un moment històric només comparable al del Sant
Vicenç del darrer terç del segle XIX o al dels anys 60-70 del XX. En
aquells dos moments històrics, per absència de planificació, per manca
de visió de futur, es van cometre errors molt notables, les
conseqüències dels quals encara avui patim, especialment en l'àmbit
urbanístic, justament el que ara es troba en una posició més
vulnerable. Si no estem al cas, tornarem a cometre errors perdurables
i, per tant, imperdonables.
Demanem, doncs, tres coses:
A l'equip de govern, que busqui per damunt de tot la manera
d'assegurar l'estabilitat política municipal. No hi ha excusa que
valgui, perquè assumir la responsabilitat de formar govern comporta
assumir també la responsabilitat de mantenir-lo i enfortir-lo tant com
es pugui, cimentant bé els fonaments i vetllant perquè l'estructura no
trontolli.
A l'oposició, que enfoqui la situació exercint d'oposició responsable,
amb una perspectiva constructiva, perquè el bloqueig d'iniciatives,
l'abstenció deliberada i el contraatac, quan sorgeixen amb l'únic
propòsit d'erosionar l'acció de govern, només serveixen per això, per
erosionar i prou.
A tots els partits demanem, en definitiva, dosis extraordinàries de
generositat i d'esforç per trobar una sortida a una situació que frega
ja l'esperpent, amb declaracions i comunicats absurds que fan venir
vergonya aliena. Sant Vicenç no pot permetre's un govern afeblit i
inestable, perquè està en joc la qualitat de vida de tots els
santvicentins. I això és molt seriós. Un pacte d'unitat, en què ningú
no se senti desbancat i en què es reconegui la legitimitat democràtica
de tothom, perquè no guanyi o perdi un o altre partit, sinó perquè
guanyin tots els santvicentins, és en opinió nostra la solució més
digna i més justa. La formula per arribar-hi? Només n'hi ha una:
asseure's i parlar. Feu-ho, si us plau. |