1. ANTOLINA VILASECA
EXPOSA AL CENTRE D'ART CONTEMPORANI DE LA FUNDACIÓ RODRÍGUEZ-AMAT
2. PRESENTACIÓ DE L'INVENTARI
DEL PATRIMONI HISTORICOCULTURAL I NATURAL DE SANT VICENÇ DE CASTELLET
3.
SETMANA DE LA CULTURA
 La
Fundació Rodríguez-Amat
Situada a les Olives (Garrigoles), poble pagès situat al bell mig de
l'Empordà, la fundació té per objectiu fonamental promoure el
desenvolupament de l'art contemporani mitjançant el seu Centre d'Art. El
Centre i la Fundació han estat creats per en Jordi Rodríguez Amat.
Són beneficiaris de la Fundació aquelles persones, artistes o no, que
d'alguna manera comparteixen les activitats que desenvolupi la Fundació,
sempre en pro de l'art contemporani. La voluntat d'aquesta institució és
que els seus beneficis s'estenguin a qualsevol ciutadà del món.
L'Empordà ha estat des de temps prehistòrics reducte de cultures. Terra
oberta, paradisíaca, plena de tradicions on viuen i treballen homes i
dones d'una forta sensibilitat. L'Empordà és, avui, per les seves
característiques molt singulars, lloc de residència d'artistes,
escriptors i molts i molts altres creadors. És terra que, per les seva
orografia, el seu clima i molts altres factors geogràfics i humans,
permet de desenvolupar la sensibilitat creativa. Això ha afavorit la
creació d'una xarxa de centres i galeries d'art situades en poblets molt
petits, però que per la seva situació privilegiada (sud de França, Costa
Brava) formen una veritable ruta cultural que atreu els visitants, cada
vegada més nombrosos, que no es conformen amb el “sol i platja” si no
que s'interessen per l'activitat artística del territori.
El Centre d'Art de la Fundació està destinat a acollir artistes o bé
estudiants que hagin realitzat estudis seriosos a nivell artístic. El
Centre, obert a artistes de tot el món, ofereix la possibilitat de
treballar i residir temporalment al Centre, alhora que d'intercanviar
idees sobre art contemporani amb altres artistes residents. Tanmateix,
el Centre és obert, no només a artistes plàstics, sinó a crítics, a
professors i a qualsevol altres creadors que tinguin un contacte directe
amb el món de l'art contemporani. També s'organitzen tres exposicions a
l'any amb artistes que la Fundació selecciona segons criteris de
rellevància i interès. El Centre, excepcionalment, està obert a
escriptors, a poetes, a arquitectes o a qualsevol altres creadors que
desitgin conviure, temporalment, amb artistes plàstics.
Antolina Vilaseca
Antolina Vilaseca és una artista d'avui, una pintora amb una llarga
trajectòria artística. Una creadora amb molts recursos tècnics que sap
utilitzar plenament al servei de les seves inquietuds sensitives. Una
gran diversitat de tècniques, suports i tota mena de materials, producte
d'una llarga experiència com a creadora, caracteritza l'obra d'aquesta
artista. Tot el bagatge de coneixements tècnics i sensitius li serveixen
a Antolina Vilaseca per a elevar l'art a un dels més alts nivells.
 És
fàcil veure en l'obra d'aquesta artista la relació entre la matèria,
element tècnic necessari a la creació, i el seu resultat, és a dir,
l'obra d'art. Això només és possible quan el creador, Antolina Vilaseca,
sap transformar els purs i simples llenguatges plàstics: formes, colors,
textures, etc. en obres capaces de transmetre vibracions, determinades o
bé indeterminades, a l'espectador sensible; la transmutació de la simple
matèria en espais purament sensitius.
Antolina Vilaseca treballa en sèries, sempre al voltant d'una única
temàtica. En aquesta mostra l'artista presenta tres de les seves sèries
de més recent creació: Evocació de Rússia, Pa d'àngel i Volem volar.
D'una manera suggestiva, Evocació de Rússia mostra les emocions viscudes
per l'artista a Sibèria. Els blaus d'Evocació de Rússia estan íntimament
relacionats amb el paisatge, cel i terra, i les temperatures d'aquells
indrets.
Així mateix, el blau, amb totes les possibles matisacions i tonalitats,
es mostra amb plenitud a Volem volar, una sèrie en la qual la pintora ha
treballat al llarg de molt temps. Aquí els blaus se'ns presenten com a
representació simbòlica de les actituds del seu esperit.
Pa d'àngel és una sèrie derivada de l'anterior. Es tracta d'un conjunt
de peces en les quals Antolina Vilaseca conjuga constantment un quadrat
i un cercle, tots dos concèntrics, simbolitzant terra i ment
respectivament.
Una constant en la seva obra és la relació entre la matèria i l'esperit:
el lligam entre els dos elements, cos i ment en concordança amb terra i
esperit. La terra, el cel, els vegetals, els animals, entre mols altres,
es transformen per l'acció de l'art i amb l'ajut dels llenguatges
plàstics en manifestació de les inquietuds humanes.
El Centre d'Art Contemporani de la Fundació Rodríguez-Amat, va presentar
entre el 28 d'agost i el 17 d'octubre del 2004 aquesta primera exposició
a les contrades gironines d'aquesta artista contemporània amb una
dilatada trajectòria en el món de la creació plàstica.
JORDI RODRÍGUEZ-AMAT
L'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet, amb el suport de la Diputació
de Barcelona, va presentar el dia 28 d'octubre, l'Inventari de Patrimoni
Històrico-Cultural i Natural de Sant Vicenç, que té com a objectiu donar
a conèixer la riquesa cultural i natural del municipi i d'establir a
partir d'aquestes dades mesures per a la seva protecció i difusió.
L'acte va tenir lloc a la sala d'actes del consistori santvicentí i va
comptar amb la presència de Valentí Carrera, alcalde de Sant Vicenç;
Maria del Agua Cortés, historiadora i realitzadora de l'inventari; Lluís
Oliveras, regidor de Cultura; i Carles Vicente, cap de l'Oficina del
Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.
Sant Vicenç de Castellet té 166 elements per protegir segons l'Inventari
del Patrimoni Històrico-cultural i Natural que ha elaborat la tècnica de
l'Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona Maria del
Agua Cortés, per encàrrec de l'Ajuntament. L'inventari ha portat a terme
una detecció exhaustiva, la descripció i la valoració dels edificis,
conjunts arquitectònics, elements arquitectònics i jaciments
arqueològics; dels objectes singulars i col·leccions; dels fons
fotogràfics, documentals i bibliogràfics; de les manifestacions
festives, tècniques artesanals, costumari, tradició oral, cuina, música
i dansa; i de les zones d'interès natural i espècies botàniques
singulars. L'inventari, doncs, ha recollit tots els elements
significatius del terme municipal santvicentí.
L'inventari ha permès redescobrir el passat relacionat amb la producció
de vi de Sant Vicenç. Per exemple, destaca els elements vinculats a la
vida rural, com les masies, com un dels apartats de més relleu.
Juntament amb les masies, l'inventari ha recollit també tot un seguit
d'elements relacionats amb la vida al món rural vinculat al cultiu i
l'explotació de la vinya, com les tines a l'interior de cases del nucli
urbà; i les sínies, un sistema per treure aigua de rieres amb energia
animal del qual n'hi ha pocs exemples a les comarques centrals. Un segon
gran bloc de l'inventari és el que integren els elements vinculats al
patrimoni industrial del segle XIX, com les fàbriques, els canals per
produir energia, elements de les línies ferroviàries de Renfe i
Ferrocarrils Catalans i edificis modernistes i art decó, com la Torre
d'en Bernat, al carrer Francesc Macià.
Pel que fa a l'estat de conservació, l'inventari assegura que el 66 % és
bo, tot i que una tercera part, el 34 %, es troba en un estat dolent o
regular, especialment algunes masies, Sant Jaume de Vallhonesta,
elements vinculats a les línies ferroviàries i les cases modernistes del
nucli urbà.
La redacció de l'inventari fa tot un seguit de propostes per avançar en
la protecció dels elements catalogats, un altre dels objectius de
l'inventari. Entre altres consells, planteja la necessitat de redactar
un pla especial de protecció del patrimoni i un catàleg de béns del
municipi, la realització del catàleg de les masies i la tramitació de
sol·licituds per declarar Bé Cultural d'Interès Nacional l'ermita
romànica de Sant Pere de Vallhonesta, el tram que travessa el municipi
del camí ral de Manresa a Barcelona, la casa modernista de la Torre d'en
Bernat i la imatge de la Mare de Déu de Castellet. En aquesta línia
també proposa estudiar quins dels elements de l'inventari s'han de
declarar Bé Cultural d'Interès Local. Dels 166 elements inventariats
només 3 tenen una protecció legal específica: la torre de Castellet, el
parc natural de Sant Llorenç del Munt i el camí ramader.
L'inventari de patrimoni local pretén la detecció exhaustiva, la
descripció i la valoració dels edificis, conjunts arquitectònics,
elements arquitectònics i jaciments arqueològics; dels objectes
singulars i col•leccions; dels fons fotogràfics, documentals i
bibliogràfics; de les manifestacions festives, tècniques artesanals,
costumari, tradició oral, cuina, música i dansa; i de les zones
d'interès natural i espècies botàniques singulars. L'inventari, doncs,
ha recollit tots els elements significatius del terme municipal
santvicentí.
L'elaboració d'aquest inventari ha de constituir una eina de coneixement
de la globalitat del patrimoni per facilitar la conservació de la
informació i el seu accés públic; la gestió i conservació de tot el
conjunt; la seva difusió als ciutadans; la presa de decisions en el
planejament urbanístic municipal; l'establiment de diferents modalitats
de rutes didàctiques i turístiques; la planificació de la senyalització;
entre moltes més coses d'interès per a tots.
Valoració positiva d'aquesta
primera experiència
Entre els dies 13 i 17
d'octubre l'ajuntament de Sant Vicenç, des de la regidoria de cultura i
amb la participació de un gran nombre d'entitats culturals
santvicentines, es va portar a terme una setmana plena d'actes adreçats
per a totes les edats que tenien el nexe comú de la cultura. Va ser una
setmana plena d'activitats que, segons el consistori santvicentí, va ser
un èxit i ja s'espera fer-ne futures edicions. Des de les pàgines d'El
Breny destacarem els actes més importants que hi hagut al llarg de tota
aquesta setmana.
Dimecres 13 d'octubre
 - Presentació del llibre Un, tres i fora!
La Setmana de la Cultura començava amb la presentació a la Biblioteca
del llibre Un, tres i fora!. Aquest llibre explica d'una manera
amena i didàctica tot el que està relacionat amb el món de la sardana:
els punts, els instruments de la cobla, les diferents adaptacions... El
llibre va ser presentat pels membres de l'Agrupació Sardanista a les sis
de la tarda.
- Parlem d'altres instruments
A quarts de set de la tarda i a l'Escola de Música es va fer una
conferència a càrrec de Manel Oliveras on va fer una xerrada dels
instruments que formen part una cobla. També va mostrar les parts d'una
tenora i, tothom qui volgués, grans i petits, podia provar aquest
instrument tan característic. Alhora va fer una demostració entonant "El
cant dels ocells" amb la tenora.
Dijous 14 d'octubre
 - Taller de ceràmica, de boixets i puntes de coixí i de balls
tradicionals andalusos
El dijous va ser un dia ple d'activitats a Can Soler. Tot i que en un
principi s'havia de fer a la plaça porxada de Can Soler es va optar per
fer-ho a dintre de la sala ja que feia més bon temps. Primerament, hem
de destacar el taller de puntes de coixí i boixets que van oferir les
puntaires de Sant Vicenç. Hem de dir que en aquest taller hi va
participar gent de totes les edats, des de la més menuda de casa fins a
la més gran. Un altre taller que es va dur a terme va ser el de ceràmica
a càrrec d'Engràcia Santiago. En aquest taller es va poder fer de tot
amb fang com ara gerros, cistells... També va tenir una molt bona
acollida per part dels més petits. Al mateix temps, la Casa d'Andalusia
oferia un taller de balls tradicionals andalusos amb les populars
sevillanes on tothom qui ho desitgés podia apuntar-se a fer uns passos.
La mateixa entitat va oferir una exposició fotogràfica de tots els actes
que fan al llarg de l'any i un petit aperitiu per a tots els assistents.
 Divendres 15 d'octubre
- Pujada amb carro
El Gremi de Carreters també va aportar el seu granet de sorra a la I
Setmana de la Cultura de Sant Vicenç oferint un carro tirat per un
cavall on tots els nens i nenes que ho desitgessin podien pujar-hi per
donar un tomb pels carrers més cèntrics del poble. Primerament, semblava
que tothom tingués por de pujar-hi però a mesura que passava el temps
tothom es va animar i es van haver de fer un munt de viatges amunt i
avall.
- Els oradors urbans
 Aquest acte va ser una autèntica novetat ja que segons Lluís Oliveras,
regidor de cultura de Sant Vicenç, es volia portar la literatura al
carrer. El dimecres i el divendres a diferents punts del poble es van
col·locar els pròpiament dit oradors que recitaven versos de poesia o bé
llegien fragments d'obres de teatre, literatura,...
- Balls tradicionals d'arreu del món
A quarts de deu del vespre, la sala polivalent de Can Soler es va omplir
de gent per ballar diferents balls de diferents cultures del món. Aquest
acte va anar a càrrec de la companyia Bufanúvols que va fer ballar de
valent a tots els assistents. Va ser un acte molt animat i també amb una
molt bona participació.
Dissabte 16 d'octubre
 - Tast de cultura
Al llarg de tot el matí de dissabte, un bon nombre de nens i nenes es
van reunir a les Escoles Velles on es van poder fer diferents
activitats. Els membres de l'Associació Musical Castellet van ensenyar
dues cançons a tots els participants. Llavors, els components de
l'Esbart Dansaire van ensenyar als nens un petit fragment del Ball de
Gitanes. Finalment, els de la Colla de Geganters els van ensenyar com es
feia un correfoc i els van animar a participar-hi.
Aquella mateixa tarda,
a la zona de Can Soler, era el moment de mostrar als pares el que
s'havia après durant tot aquell matí. Primerament, es van cantar les
cançons apreses. Llavors, es van ballar les Gitanes i després un
correfoc infantil que va tenir molt bona resposta per part dels més
petits de la casa.
- Sessió de cinema
A les deu de la nit del dissabte, el teatre de la Societat Coral
l'Estrella va acollir una sessió de cinema molt especial. Es tractava
d'una pel·lícula inèdita que ha estat guardada a dins d'un armari des de
fa quinze anys. Aquesta pel·lícula, titulada "Passat i futur de Sant
Vicenç" va ser filmada per en Paco Corominas a mitjans de la dècada dels
80 i reflexa com era Sant Vicenç en aquella època, les festes que s'hi
feien, les entitats que hi havia, entre molts altres aspectes de la vida
santvicentina. Molts aspectes d'aquesta pel·lícula encara tenen
continuïtat i un fidel exemple és el periòdic El Breny.
Diumenge 17 d'octubre
- Mostra gastronòmica
Els integrants de l'associació Ceps i Manduca van cuinar un plat típic
de la nostra població que va tenir molt bona acceptació. Es tractava del
Conill guisat a l'estil de Boades i va ser ofert pels volts del migdia a
la plaça de l'ajuntament on tothom qui ho desitgés podia provar aquest
plat. A continuació, oferim la recepta per si algú s'anima a casa per
fer-lo:
Conill guisat a l'estil de Boades
Ens proporcionarem un conill tendre que, després de treta la pell i
netejat, tallarem a trossos regulars, incloent-hi també el cap partit
per la meitat. Posarem damunt del foc una cassola de terra, envernissada
interiorment, hi tirarem una cullerada plena a curull de llard, 70 grams
de cansalada o bé pernil greixós tallat a trossets; es sofregeix fins
que s'hagi fos tot el greix, seguidament s'hi tira el conill
sofregint-lo i removent-lo sovint fins que quedi ben daurat; aconseguit
això es ruixa amb poqueta aigua, es tapa la cassola i que segueixi
coent-se poc a poquet. Quan tot estigui ben cuit li afegirem la següent
picada composta de 50 grams d'ametlles torrades i 20 grams de xocolata,
tot finament picat al morter i dissolt després amb aigua bullent per tal
que quedi claret, s'hi tira la sal necessària i que segueixi coent-se
amb la cassola tapada.
Mentre va coent-se el conill preparem una bona quantitat de bolets dels
anomenats llenegues, que, nets i tallats a trossets es posen a la paella
amb oli, llard i sal corresponent i es sofregeixen a foc viu; quan ja
estiguin sofregits s'aboquen a la cassola de conill i que tot junt
segueixi coent-se. Quan falti un quart d'hora perquè tot estigui cuit es
prepara una segona picada composta de dos tomàquets escalivats tretes
les pells i llavors, dos alls i un polset de canyella, tot finament
picat al morter i suavitzat amb un raget d'oli cru que quedi una salsa
espessa, la qual abocarem també a la cassola de conill sacsejant-la
perquè s'uneixi bé tot el conjunt, es rectifica de sal i sense que
arrenqui el bull es treu del foc la cassola, es porta taula i es serveix
aquest substanciós guisat de conill.
Recepta extreta del llibre
La teca d'Ignasi Domènech
 - Exposició de punt de creu
Al mateix temps que es començava a repartir el conill guisat
s'inaugurava, a la sala d'actes de l'ajuntament, una exposició de
treballs de punt de creu i altres labors. Per més informació, podeu
veure el reportatge "Exposició de l'Agrupació Artística" a la secció
dedicada a les entitats d'aquest mateix número.
- Festa de cloenda
Per acabar aquesta primera Setmana de la Cultura es va decidir fer una
festa conjunta a la plaça Clavé. A partir de les set del vespre
començava aquesta festa amb la intervenció de la Coral Al Vent i la
Coral Nou Horitzó, que van interpretar dos temes cantats cada una.
Llavors, es van projectar tota una sèrie de fotografies de totes les
entitats participants que d'una manera o altra van participar a enriquir
aquella setmana.
 Un cop vistes les fotografies, els diables de la Colla
de Geganters van fer una extraordinari final de festa amb una mostra de
correfoc que va omplir la plaça de llum, color, foc i so que va fer les
delícies de grans i petits. Per acabar, un petit aperitiu va posar el
punt i final aquesta primera experiència cultural santvicentina.
- Cultures d'arreu del món
Hem de dir que al llarg de tota la Setmana de la Cultura, la Biblioteca
va acollir una exposició titulada "Cultures d'arreu del món" on es podia
consultar i veure llibres i música de totes les cultures i religions del
planeta.
JORDI LARGO |