MONTSERRAT AMBRÒS,
portaveu de la plataforma "No a l'abocador"

D'un temps a aquesta banda sobre Sant Vicenç planeja una amenaça; la instal·lació d'un abocador a la zona del Ginebral o Vallhonesta. Sortosament, però, de dins mateix del poble tot un grup de persones reaccionen, reflexionen i recorden el que significa el dret a ser ciutadà, i decideixen organitzar-se i constituir la plataforma No a l'abocador i sí el corredor natural del meandre. El Breny ha cregut convenient contactar amb la portaveu de la plataforma, Montserrat Ambròs.

- Com va començar, tot plegat, aquesta història? Com arriba la noticia de l'abocador del Ginebral?
- Inicialment, la informació que va tenir el poble, en quan tot aquest esdeveniment sobre l'abocador, va ser pels mitjans de comunicació. Va sortir al diari aquesta proposta a nivell de l'Ajuntament, que mai va ser una proposta formal, ni registrada, ni per escrit. Va ser una proposta de paraula. Es tractava de que l'empresa Tratesa, que n'és la propietària d'aquests terrenys, va comunicar a l'Ajuntament que tenia interès d'utilitzar-los per la instal·lació d'un abocador. Un abocador, que ben bé no era un abocador, sinó que era un forat molt ben impermeabilitzat, en el que només s'hi posarien residus, els quals estarien tractats prèviament per unes plantes de transformació. De tot això, no obstant, cal dir que els veïns de Vallhonesta ho van saber abans de que sortís als diaris, doncs, van ser avisats pel propi Ajuntament.

- Com es produeix el fet de que davant d'un problema preocupant pel poble i pel seu futur acabi sortint tot un moviment participatiu?
- Després de la noticia hi va haver tota una reacció, jo no sé dir-te com. Però va començar a coure a nivell del poble, on ciutadans que per qüestions diferents es van posar en moviment. Va ser espontani, doncs, els uns perquè caminant per aquests indrets, els altres perquè valoren i els preocupa l'entorn, també aquells que els seus avantpassats provenen del territori afectat, on tenen les seves arrels. Com no, la gent del Centre Excursionista que sempre s'ha esforçat per millorar la qualitat i l'ús d'aquest territori i, és clar, els propis veïns afectats.

- Dius que és tracta d'un moviment espontani?
- Sens dubte, és espontani. És una reacció, doncs es viu com una agressió al territori, a tot el poble i a les properes generacions. És espontani, sobretot per a la gent que estem a la plataforma. Som persones que estem plenament integrats en les activitats del poble (en entitats, en qüestions culturals i d'esport…) i que òbviament ens preocupa tot allò que pot afectar al poble. El que passa és que aquesta gent també han sabut arrencar la col·laboració d'altre gent, ja sigui per la seva sensibilitat amb el medi ambient, ja sigui, perquè, simplement, viuen i estimen aquest poble, molt especialment Vallhonesta, doncs és l'únic racó verd de Sant Vicenç. Al principi va haver-hi un treball molt intens amb persones sobretot molt qualificades tal com dèiem en el manifest, com per exemple, advocats del poble, que treballen aquest tema i altres persones amb molts coneixements capaços d'aportar i trobar l'informació més adient. De mica en mica, tota aquesta feina va conformar la solidesa i consistència a la plataforma, doncs ja no és un moviment espontani sinó una organització que ha fet un manifest i té propostes a fer.

- Hem llegit el vostre manifest i un dels trets més significatius és la importància que vosaltres atorgueu a l'estimació i a la preservació de la natura, el que suposa una postura activa per evitar que el nostre entorn sigui objecte d'una agressió.
- Evidentment, una instal·lació així a Vallhonesta i a les portes del Parc Natural de Sant Llorenç malmet el nostre entorn. Vol dir que haurem de passar per sobre d'un munt de residus amb tot el que això suposa. Penseu que tant pel que fa a Rellinars com per Sant Vicenç és la via d'accés al Parc Natural i el corredor natural entre el Parc de Sant Llorenç i la muntanya de Montserrat.

- El que també reflectiu al manifest és l'obligació moral que tots tenim de deixar un món millor pels nostres fills.
- Això és fonamental. Jo sempre ho penso i és la meva idea. Jo havia anat al Ginebral amb els meus avis i la mula a fer berenars i havia fet moltes rialles i vull que algun dia jo pugui anar amb els meus fills per poder-los-hi ensenyar tota aquella zona i si més no, i això els hi dic sempre als meus companys de la plataforma, si vaig allà i hi veig tot un dipòsit de residus poder-los dir que vaig lluitar tot el que vaig poder, conjuntament amb moltes altres persones, i no deixar aquell sentiment de dir "no he fet tot el que he pogut".

- Així que vosaltres creieu que la participació de la ciutadania fa coses que molts creuen que no és possible?
- Jo crec que sí. El moviment ciutadà és importantíssim, si realment estimem Vallhonesta com el Ginebral i estem units i la gent té clar que allò no és un lloc per fer-hi un abocador. No oblidem que l'Ajuntament són els primers que t'ho defensen i diuen que allà no pot ser. Anteriorment es parlava de la possibilitat que recuperessin amb l'equip de govern de l'ampliació del Parc Natural, que seria la solució millor i més natural i tots pensem el mateix, és a dir, que això no encaixa amb l'existència d'un abocador, una cosa xoca amb l'altre. La idea és incorporar-ho al Parc Natural i preservar-ho, doncs no hem d'oblidar-ho, a Sant Vicenç és l'únic que ens queda.

- Creieu que del carro, moltes vegades, han que tibar els ciutadans, d'això n'esteu convençuts? No ho preguntem com si fos un retret contra els polítics, doncs no podem evitar pensar que en la soledat dels seus despatxos és més forta la pressió dels interessos econòmics i molt sovint són els ciutadans els que els hi recorda on és l'interès general.
- Sí, jo crec que a banda de que l'Ajuntament de Sant Vicenç s'ha manifestat sempre en contra, el moviment ciutadà ha estat vital, sobretot a Rellinars. El que ha passat és que a Sant Vicenç la postura ha sigut més definida, però a Rellinars, ha fet falta el moviment ciutadà perquè l'Alcalde es defineixi totalment en contra i totalment predisposat a col·laborar amb les persones que estem treballant en contra de l'instalació de l'abocador. Per tant, jo crec que la tasca i la influència que els ciutadans poden exercir és fonamental. No puc oblidar ni menystenir la col·laboració de la gent amb les seves signatures.

- A Sant Vicenç s'han obtingut moltes signatures?
- Sí, moltes. Si fa no fa tenim unes 4.000 signatures entre Sant Vicenç i Rellinars. Aprofito per dir que n'estem molt agraïts a tothom per la seva col·laboració, i també a les persones dels bars i botigues que han permès que la gent hi anés a signar. De moment, les tenim totes guardades, però pensem dur-les a la Generalitat.

- Us voldríem preguntar que si vosaltres, que us haveu mobilitzat amb el recolzament de molta gent, fent ús dels drets que permet la democràcia, no creieu que empreses com ara Tratesa tenen mols mitjans per pressionar i aconseguir els seus objectius?
- Sí, estem contents i estem il·lusionats, però no som il·lusos. Sabem i coneixem el poder que arriba a tenir Tratesa. És una macro-empresa i el món dels residus a Catalunya està movent molts diners, però moltíssims diners, tot funcionant amb persones concretes. Coneixem el cas de l'abocador de Coll Cardús, perquè hem parlat molt amb la gent de Vacarisses, hem parlat amb gent que està amb el moviment en contra de l'abocador, i de la gestió que s'hi està duent a terme. És impressionant el que ha passat a Vacarisses, els residus que s'hi ha posat, la manera que ha funcionat aquest abocador sense cap mena de control. L'empresa ha fet el que ha volgut, doncs estem parlant d'una situació anòmala. Sabem, com no, que Tratesa és una gran empresa i que té un gran poder econòmic i pot tenir fins i tot a nivell polític prou influència, és clar no descartem aquesta possibilitat. No obstant, a nivell municipal, i ho tenim clar, Sant Vicenç, Rellinars i Castellbell van junts en contra de la instal·lació de l'abocador en aquesta zona. Tenim previst de cara al setembre a nivell de la plataforma i demanant la col·laboració dels Ajuntaments, sol·licitar una entrevista amb el Conseller, Sr. Salvador Milà, per explicar-li el que mou als ciutadans de Sant Vicenç, Rellinars i Castellbell respecte a la instal·lació d'un abocador i valorar l'alternativa natural que seria l'ampliació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

- Pots esmentar quines serien les principals conseqüències a l'entorn que suposaria el funcionament de l'abocador?
- La principal conseqüència crec que seria l'impacte medi ambiental que suposaria per els municipis de Sant Vicenç, Rellinars i Castellbell. Com es pot concretar aquest impacte? Doncs, només cal pensar que les fonts i rieres acabarien contaminades, els camins destrossats pel trànsit de camions, amb els sorolls i fums, la modificació del paisatge, els canvis importants en la flora i la fauna, desapareixerien certes espècies i serien substituïdes per altres, més adaptades a un entorn contaminat. Això és una cadena que acabaria per repercutir en la salut de les persones, de forma paulatina. Les conseqüències dependrien, també, de la gestió que es dugués a terme, però les experiències actuals no donen gaire bones perspectives, un clar exemple per nosaltres del qual ens en hem documentat és Coll Cardús.

- Considerar l'alternativa de l'ampliació no suposaria una nova font de recursos econòmics a Sant Vicenç, alhora més respectuós amb l'entorn.
- En la reunió que vam tenir amb els Ajuntaments va sortir la proposta de crear un consorci que permetria buscar alternatives en aquella zona. No cal dir que es tracta d'activitats que ja funcionen a la Serra de l'Obac. El que hem d'intentar es que es facin a la banda nostra del Parc. Treure'n rendiment, cal buscar finançament dels organismes públics per rehabilitar masies, i a més a més la Diputació ja està treballant en els estudis d'aquesta zona per l'alternativa de l'ampliació. Per tant, si d'una banda tenim la creació del Consorci i per l'altre hi ha llum verda per l'ampliació del parc, doncs donarem un pas endavant. Llavors és el moment de plantejar-se l'estat dels camins i senders, de replantar els arbres autòctons, etc. No cal dir que parlo de coses molt necessàries i totalment contràries a un abocador.

- És compatible el que dius amb les necessitats de les empreses de la pedra?
- És clar, el que passa amb les pedreres ens preocupa molt. A Sant Vicenç en el darrer ple es va aprovar amb el suport unànime de tots els grups polítics la suspensió de llicència durant tot un any des de l'autopista fins el final del terme de Sant Vicenç. No es donarà cap llicència durant un any, perquè és el temps previst pels estudis que s'estan fent per una possible ampliació del Parc Natural de Sant Llorenç. Però la pedrera és una llicència vigent i continuarà el seu treball. Ara bé, tots entenem que la pedra és molt important a Sant Vicenç, però ens preocupa el com està funcionant. La pedrera que hi ha a Vallhonesta està malmeten el paisatge, la destrossa és de les que fan mal als ulls. Quines són les normes per restablir el paisatge? Quin és el tractament dels fangs, potser no és allò previst per les lleis? Cal destrossar els camins, arbres i arbusts per permetre el pas dels camions? L'extracció de la pedra suposa el desenteniment absolut sobre l'entorn? Aquests interrogants fan mal.

- Quines són les properes actuacions de la plataforma?
- El dia 28 de Juliol la plataforma és constitueix com a entitat jurídica i va rèbrer el nom d'Associació per la defensa del meandre, el Ginebral i Vallhonesta. Aquesta associació que a partir de llavors té un NIF, uns estatuts, una Junta Directiva, que pretén la defensa i protecció del patrimoni natural, paisatgístic, biològic, faunístic, històric, cultural i artístic, i per dinamitzar i promoure tota aquesta zona tan rica. Com podeu veure no es tracta solament de dir no a l'abocador sinó de potenciar amb noves iniciatives en tots aquests indrets.

- Quina crida faries als santvicentins?
- Doncs penso que hem de moure a la gent que s'estima el poble i la natura, cal veure que tenim molt poc espai en el nostre terme municipal. Si veiem que és un indret bellísim, que cal aprofitar-ho. Recordar que allà se celebrava el dijous llarder, també el dia 1 de maig, les caminades, i quantes coses mes. Segur que ens agradaria pensar que nosaltres i els nostres fills, continuaran fent aquestes activitats. Tenim uns únics espais meravellosos per gaudir-ne dins del nostre propi municipi i no ens n'adonen.

- Moltes gràcies per el vostre temps i només dir-vos que si voleu afegir alguna cosa més, ara és el moment.
- Gràcies a vosaltres i dir que si algú està interessat per la nostra plataforma i tenir informació de primera mà podeu consultar la nostra web http://www.elbreny.com/noabocador.

A causa de les mancances d'espai que sempre ens trobem, en el pròxim número d'El Breny publicarem el manifest de la plataforma en contra de l'abocador.


ÀNGEL TAMAYO