Les Coses de l'Esplai


Lluís Garfella Duran

Lluís Garfella DuranEn aquest número li ha tocat sortir a Coses de l'Esplai a Lluís Garfella Duran. El Lluís comença dient que va néixer a Sant Vicenç de Castellet el dia 22 de març de l'any 1931 als pisos de "Cal Carlos". La gent gran ja sabem on és, però per els que no ho saben direm que aquests pisos estaven a davant del Monument del Cavall del Gremi de Carreters.

- Lluís, pares i germans.
- El meu pare es deia Manel i la meva mare Maria. He tingut dues germanes, l'Elena i la Mercè.

- Data de la mort dels pares.
- El pare es va morir l'any 1957 a Manresa a causa d'una operació quirúrgica que li van fer i no en va poder sortir. La mares es va morir per problemes de cor quan tenia 70 anys al 1970.

- Resumint, que podien haver viscut uns quants anys més. De les teves germanes, què me'n dius?
- L'Elena va néixer el dia 11 d'abril de l'any 1927 i està vivint a França. Més concretament a Toulouse on està casada i tenen dues filles. La Mercè va néixer el 1936 i va morir al 1956 amb només vint anys. Es pot dir que gairebé va morir per accident. Estava treballant a la fàbrica de "Cal Camino" i portava una cabellera molt llarga. Sigui el motiu que sigui, la màquina li va agafar els cabells i li va arrancar tota la pell del cap i així ens va deixar.

- Totes les morts són penoses, però d'accident i de gent jove encara més. Els pares, castellans o catalans?
- El pare era "manyo" de Terol i la mare de Besalú a la província de Girona.

- Ara em tocaria preguntar amb qui estàs casat però ja que la teva dona ja va sortir en aquesta mateixa secció al número passat, només hi posarem poca cosa per si algú no va llegir aquell número i es pugui assabentar. El Lluís està casat amb la María Payán Sánchez i es van casar el dia 15 d'agost del 1961. Tenen una filla que es diu Isabel que està casada amb en Fulgencio Sánchez que tenen un noi que es diu Marc. De l'escola què ens pots explicar?
- No massa cosa perquè hi vaig anar poc. A Sant Vicenç vaig anar als Nacionals i a França molt poc temps, més que res per aprendre francès. Per sort o per desgràcia vam anar a viure a França però vam tornar al 1953.

- Alguna cosa sabem, però per què vau anar a viure a França?
- Una vegada acabada la guerra, el pare va haver d'escapar-se de Catalunya per motius polítics. Així que ens vam quedar sols amb la mare. Al pare, d'entrada, el van internar en un camp de concentració i de seguida que va poder ens va avisar de que podíem anar per estar tots junts. Llavors, vivíem al carrer Zorrilla, ara em sembla que es diu Pompeu Fabra. Ens ho vam vendre tot el que vam poder per poder fer alguns diners per pagar al qui ens havia de passar la frontera i de passada, si ens quedava alguna cosa per continuar vivint a França.

- De quina manera us vau traslladar a França?
- Mitjançant una persona que es dedicava justament a això. Es dedicava a traslladar persones a França. Més o menys recordo que vam marxar amb el Tren del Carrilet fins a Berga i després vam caminar per aquelles muntanyes sense menjar i amagats de tothom passant por i fred durant dos o tres dies. Un cop passada la frontera, ens va parar un gendarme i després de les pertinents preguntes i assabentat que ja teníem el pare a França ens va acompanyar al seu costat. Si no haguéssim tingut a ningú que ens estigués esperant, hauríem tingut problemes perquè ens haurien internat en un camp de concentració.  Una vegada ja ens vam trobar amb el pare al poble de Renna ille Vileyna, on treballava de manobra, la meva mare i la meva germana gran van anar a buscar feina per les cases. La germana petita i jo vam anar a l'escola. Jo hi vaig ser fins que vaig trobar feina d'ajudat de paleta. Passats uns cinc o sis anys, no ho recordo bé, vàrem fer uns tràmits per tornar a Catalunya. Amb la bona col·laboració de molt bona gent del poble, entre ells el senyor Canal, ens van tramitar els papers i vam ser repatriats a casa nostra. Quan vam arribar vam comprar un piset al carrer Eduardo Peña 72 on encara hi estem vivint. Un cop a casa, ens vam posar a treballar i a tornar a viure amb tranquil·litat.

- Vas fer la mili i segons m'expliques, per l'edat et va tocar fer-la a França. Amb quines condicions la vas fer?
- Una vegada vaig tornar i em vaig presentar al quarter al·legant els motius perquè no m'havia presentat a files quan havia de fer-ho. Pel motiu d'haver-me presentat voluntari i no passar massa temps no em van declarar desertor. Per tant, em van ingressar a files dos anys més tard del que em tocava.

- A on et va tocar?
- A Gardeny, a la província de Lleida. Al cos d'infanteria de soldat ras. Hi vaig ser-hi durant disset mesos. A la primera vegada que em tocava presentar-me el meu destí era Àfrica. No sé si va ser sort de no anar quan em tocava que finalment la vaig fer més a prop de casa.

- Alguna anècdota o problema viscut durant la mili?
- No, cap de rellevant. El normal de la mili. De totes maneres, ja la vaig fer de manera que no em fes veure massa i fer bondat. Com a petita anècdota sense importància, és que vaig tenir un company que li vaig haver de dir que si volia fumar que es comprés tabac que jo no era la Tabacalera.

- A quants llocs has treballat i quina feina feies?
- Quan vam tornar a casa ja tenia experiència en el ram de la construcció i em vaig posar a treballar a la "Ceràmica" durant un parell d'anys on vaig fer més hores que un rellotge. Vaig entrar a treballar amb els germans Giralt on hi vaig ser durant cinc o sis anys fins que van plegar. Després vaig entrar amb el Golsa on vaig ser-hi fins la meva jubilació als 65 anys. Es pot dir que sempre he treballat al mateix ram, el de la construcció.

- A més de treballar i passar penes, què has fet per distreure't i què t'agrada fer?
- El ball, l'esport, el cinema. També m'agrada molt llegir. Tot el que és bo per distreure's sense fer cap mal. Sempre he sigut una persona que procuro no tenir problemes amb ningú tot i que a vegades t'has d'enfadar amb algú. No vull passar per alt el que t'he dit, m'agrada molt el ball però quan vaig conèixer a la Maria jo no ballava i em va dir que si tenia el pensament de casar-me amb ella havia de ballar. Li vaig dir que no en sabia i em va dir no pateixis que ja t'ensenyaré i així va ser.

- De l'Esplai, què ens pots explicar?
- Et diré el mateix que et va explicar la Maria. Ens ho passem molt bé i volem col·laborar amb tot el que podem, però tenir un compromís fix no.

Moltes gràcies Lluís per la teva col·laboració a Coses de l'Esplai. En nom d'El Breny, de l'Esplai i d'un servidor, moltes gràcies.

ESTEVE LAFONT 

 

Inici | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet