MIQUEL CASAS FARELL
Amb motiu de la celebració del 50è. Aniversari del Homenatges a la
Vellesa a Sant Vicenç i per recordar els seus inicis, El Breny
pregunta alguns detalls de la seva organització a Miquel Casas Farell
que formà part de la Junta Executiva del Primer Homenatge l'any 1955.
 Miquel,
com va sorgir la idea d'instaurar aquesta festa?
La idea va sorgir de la Caixa de Pensions per la Vellesa i Estalvis
sent jo conseller de l'Ajuntament. Un representant de la Caixa ens va
fer la proposta d'instaurar aquest acte a Sant Vicenç. Un Patronat i
la Junta Executiva formada per en Josep Vilaseca, en Jaume Carné,
l'Adela Castellà, en Francesca Deulofeu, en Joan Massafret i un
servidor. Per poder posar en funcionament el Patronat era precís
demanar permís al Govern Civil, permís el qual va ser tramitat per
l'Ajuntament, per mitjà de l'alcalde Alfons Marigot. Una vegada
aconseguit el permís ens vàrem posar a treballar fent moltes reunions
en les quals he de destacar la col·laboració de Julita García que
treballava a l'Ajuntament i ens ajudava fent d'enllaç entre
Ajuntament-Patronat. Les reunions es feien fora d'hores de despatx de
l'ajuntament.
La Caixa de Pensions a més d'oferir l'idea, col·laborava
econòmicament?
La Caixa ens va fer una proposta: demaneu col·laboració del poble,
em va dir. El que recaptéssim ens donarien la mateixa quantitat
recaptada, o sigui que si recaptàvem deu, la Caixa ens donava deu.
També recordo, que en aquells temps, les dones tenien l'obligació a
l'entrar a l'església de cobrir-se el cap amb una mantellina, i la
Caixa quan es feia una festa ens facilitava unes mantellines blanques
perquè totes les assistentes anessin igual. Una vegada feta la festa
s'havien de tornar.
Problemes per fer la festa?
Totes les coses tenen els seus pros i els seus contres, però ens
en sortíem amb la bona voluntat de tots, jo parlo de quant jo hi era.
És de suposar que ara es troben igual, ja fa 25 anys que vaig plegar
del Patronat. Va ser desprès de celebrar-se les Noces d'Argent.
Nosaltres vàrem fer unes medalles commemoratives, una per cada
assistent, la cosa no ens donava per més. Entre els problemes que
se'ns plantejaven al fer la passejada pel poble era, quan havíem de
passar per el pas a nivell de l'església, que les barreres estaven
abaixades i a vegades s'havia d'esperar el pas d'algun tren, cosa que
comportava la consegüent molèstia. Per tant un dia vàrem anar a
visitar el cap d'estació per veure com es podia solucionar el
problema, i ens va atendre correctament i amb ganes de resoldre'l. Va
voler saber l'hora que havien de passar i ens tenien las barreres
alçades i la retenció del tren si n'era precís, tot un detall per
agrair.
Tots sabem que es feien unes festes amb molta assistència de
públic, ens quins locals es celebraven?
Vàrem celebrar els primers actes, a l'Ateneu, desprès al Cinema
Nou i una vegada al Pati de les Escoles Nacionals. No recordo el
motiu, però sempre ens en sortíem.
Algun fet a remarcar durant la teva activitat?
Sí, un que es precís que quedi constància. Quan vàrem decidir de
fer l'estendard, ens costava molts diners, i per sufragar la despesa
vàrem rifar una rentadora, un tiquet que valia una pesseta. Tot i així
no en vàrem tenir prou, però la família Moll hi va posar la resta de
l'import.
De segur, que recordes que veu rifar la rentadora, però saps què?
Jo sé a qui li va tocar, va ser la família d'en Jaume Espinalt.
Això ho ignorava o almenys no ho recordo.
A més de ésser membre del Patronat de la Vellesa, també tenies
càrrec a l'ajuntament?
Al febrer del 1955 em varen fer conseller conjuntament amb el
senyor Jané pel tema familiar i a en Ricard Silvestre pel sindical i
jo pel d'esports. Proveníem d'una terna i era obligatori acceptar el
càrrec, sempre que una força major ho impedís. Després vaig ser tinent
d'alcalde i conseller del servei de les aigües. Va ser quan es va fer
el segon dipòsit d'aigües perquè el poble estava insuficientment
servit amb un dipòsit per fer la renovació de la xarxa del servei
d'aigua. Per portar a terme l'operació, vàrem haver de fer un préstec
al Banc de Crèdit Local d'Espanya, que era l'únic que feia préstecs
als ajuntaments. Per rebre el préstec s'havia de presentar la
documentació a Madrid. Doncs bé, per aquells dies em vaig casar i com
que tenia intenció de fer el viatge de noces a Madrid vaig pensar que
podia portar la documentació directament i segurament avançaríem el
seu tràmit. I per sort la vàrem endevinar i per partida doble. El
senyor que ens va atendre es va adonar que encara que parléssim el
castellà, érem catalans, i es va posar a parlar amb català, tot un
detall a Madrid per aquells temps. Va resultar que era de Monistrol de
Montserrat, tots tres vàrem tenir una alegria i em va prometre que
marxés tranquil, que donava prioritat als documents que li vaig
portar. I així va ser. Quan vaig tornar a l'ajuntament ja havien rebut
la concessió del crèdit. El senyor Canal em preguntava com ho havia
aconseguit tan ràpidament. Una vegada explicat el cas ja es va
comprendre la cosa. Per a mi va ser una satisfacció haver fet la
feina. A la meva dona ja no li va fer tanta gràcia, perquè en lloc de
portar-la de passeig es va passar algunes hores pels despatxos.
Però de segur que ara no es penedeix d'haver col·laborat amb la
millora del poble. A més de tot això que més havies fet?
Vaig ser durant quinze anys secretari de la junta del futbol en
companyia dels presidents Callís, Jané, Basomba i Clarena. Amb tots
aquests anys se'n passen de tots colors.
Alguna anècdota curiosa durant el teu càrrec com a secretari a la
junta del futbol?
Ni hauria un llibre, perquè ni va haver moltes; la mes recordada
és el partit contra l'Agut de Terrassa, però no em sembla parlar-ne
perquè ja s'ha comentat alguna altra vegada a El Breny. Actualment ja
em sento gran i necessito tranquil·litat.
Miquel, a la vida es poden omplir moltes pàgines si la persona ha
sigut una persona activa. Moltes gràcies per la teva atenció amb
nosaltres.
ESTEVE LAFONT
NOTA DE LA REDACCIÓ
En aquest reportatge es va passar per alt involuntàriament la figura
de Mª Rosa Casas que també va ser una de les pioneres amb molt
interès. Demanem disculpes a les persones interessades.
ASSOCIACIÓ CULTURAL COL·LECTIU EL BRENY
|