El Poble


1. LA FLAMA DEL CANIGÓ I LA REVETLLA DE SANT JOAN

2. ELS JOCS OLÍMPICS ARRIBEN A SANT VICENÇ

3. MOVIMENT DEMOGRÀFIC

4. 50è HOMENATGE A LA VELLESA

5. CELEBRACIÓ DEL CINQUÈ ANIVERSARI DE LA RESIDÈNCIA DE SANT VICENÇ

6. CRISI A L'AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE CASTELLET


LA FLAMA DEL CANIGÓ I LA REVETLLA DE SANT JOAN

Un bon nombre de santvicentins amb multitud de senyeres catalanes van acompanyar la Flama del Canigó durant tota la cercavila. / JORDI LARGOLa revetlla de Sant Joan d'enguany, ha tornat a portar al poble la tradició més profunda amb la Flama del Canigó, plena del simbolisme del solstici d'estiu i de les arrels de la seva tradició.

La represa d'aquesta entranyable tradició, es començava a gestar quan els Geganters, els membres de la Coral Nou Horitzó, de l'Esbart, del Centre Excursionista, de l'Associació Ceps i Manduca i de l'Agrupació Sardanista unien esforços per aconseguir una revetlla memorable, que amb la col·laboració d'Activa't de Festa i el bar de la zona esportiva s'aconseguís aquesta fita.

Tot començava el mateix dimecres 23 de juny a dos quarts de sis de la tarda, amb un sol de justícia davant la Ben Plantada de Manresa, on la comitiva que baixava la Flama del Canigó, presa la mateixa nit del dia 22 del cim de la muntanya, traspassava la flama al petit però eixerit fanalet, que durant trenta anys més o menys s'ha guardat per una ocasió tan propícia, ja que aquesta fanalet ja havia viscut temps enllà la mateixa festa.

En un primer moment, aquest fanalet es guardava al local social del Centre Excursionista per engalanar el cotxe que l'havia baixat de Manresa i, acte seguit, envoltat de senyeres catalanes es va passejar pel poble. Seguidament, es pujava a Castellet i s'hi deixava una flama encesa al Santuari de la Verge i s'encenia un altre per salvaguardar la flama.

L'alcalde Valentí Carrera va encendre un pebeter amb la Flama del Canigó a davant de l'Ajuntament. / JORDI LARGOA dos quarts de nou en punt, la Flama del Canigó, emprenia el seu recorregut des del Santuari. A mesura que anava baixant, la colla d'acompanyants anava augmentant envoltant la flama per senyeres catalanes que expressaven la seva alegria.

Arribant al cap del pont, els tabalers de la Colla de Geganters feien redoblar de valent els seus timbals per donar un aire més festiu a l'esdeveniment. Els policies locals obrien el pas a la cercavila que en arribar a l'altre cap del pont rebia els aplaudiments d'un bon nombre de santvicentins que s'unia a la comitiva que anava avançant per la carretera, aplegant més aplaudiments i més gent, fent via per l'avinguda del Secretari Canal. En arribar al carrer Gran, la comitiva, encapçalada en tot moment per la Flama del Canigó i acompanyada a banda i banda per senyeres catalanes, augmentava més i més la colla d'acompanyants grans i petits. El moment més emotiu però, després de pujar pel carrer Maria Gimferrer, va ser l'arribada a la Plaça de l'Ajuntament, on un fort aplaudiment de la nombrosa gent que esperava la flama feia posar a més d'un de la comitiva la pell de gallina i una forta sensació de sorpresa i alegria que recorria per tot el cos.

Llavors, es va fer la rebuda oficial per part de totes les autoritats del poble davant de l'ajuntament i després de donar la benvinguda es va procedir a encendre un petit, però molt bonic pebeter amb la Flama del Canigó. Després, es va fer una petita recepció a les oficines de l'ajuntament i més tard tothom va anar en comitiva fins a la zona esportiva.

A la zona esportiva es va ballar una multitudinària sardana rodejant una gran foguera abans del sopar que s'havia preparat. / JORDI LARGOUn cop tothom havia arribat a la zona esportiva es va llegir el manifest de la Flama del Canigó i es va fer pujar a l'escenari que hi havia preparat un membre de totes les entitats socials i culturals que van fer possible aquella festa. Llavors, es va encendre amb la mateixa Flama del Canigó una gran foguera on poc després es ballaria una impressionant sardana al seu voltant. També hem de dir, que els diables de la Colla de Geganters van fer un petit correfoc per celebrar aquesta diada.

Després del parlaments i les festes va ser l'hora d'anar a sopar on més de tres-centes persones es van aplegar a les pistes d'hoquei de la zona esportiva per degustar el menú que havia preparat l'Associació Ceps i Manduca. Amb la panxa plena, va ser hora de la festa grossa pròpiament dita, on l'orquestra Tropik Show va portar fins a la matinada balls de diferents estils perquè tothom pogués disfrutar de valent.

Ha estat sens dubte una revetlla que feia temps que no es celebrava a Sant Vicenç i que gràcies a la posada en escena de diferents entitats del poble treballant de valent i conjuntament han donat una resposta molt positiva on bona part del poble han estat satisfets.


ALFONS PLANS i JORDI LARGO


ELS JOCS OLÍMPICS ARRIBEN A SANT VICENÇ 

Aquest any 2004 és un any olímpic ja que aquest estiu es celebraran els Jocs a Atenes, per això l’escola Mare de Déu del Roser va voler aprofitar aquest esdeveniment, tenint present que cada any l’escola ja celebrava una jornada esportiva, per organitzar també uns petits jocs olímpics. Així, el dia 12 de juny l’escola va celebrar aquesta diada esportiva i que, com tots els jocs olímpics, va oferir una amplia varietat d’esports i que lògicament tenien una mascota. La tria d’una mascota representativa dels jocs no va ser fàcil, ja que tots els alumnes de l’escola, des de pre-escolar fins a secundària, van participar en el disseny. Al final la mascota triada va ser la d’en Jordi Martí, un alumne de primària, i que amb el nom de CASTE’L representava una torre d’un castell, fent clara referència al nostre Castellet.

Els esports triats van ser molts i variats: atletisme, futbol, bàsquet, voleibol, tennis taula, petanca i, fins i tot, natació. La posada en escena d’aquesta jornada esportiva va ser complicada i va requerir la coordinació de tota la comunitat educativa de l’escola. Al final l’èxit va ser rotund: el nombre d’atletes participants entre alumnes de l’escola, ex-alumnes, pares i mares, i, fins i tot, avis va ser molt més alt del que s’havia previst en un inici ja que es va aproximar als cinc-cents participants. Moure tots aquests atletes amb aquesta varietat d’esports va fer necessari disposar de força espai, així tant l’escola com els carrers que l’envolten van ser l’escenari de proves tant diverses com l’atletisme, la petanca, el tennis taula, el bàsquet o el voleibol, el pavelló municipal va ser el lloc on es van disputar els partits de futbol i, lògicament, a la piscina municipal les proves de natació. Com a qualsevol Jocs Olímpics la festa va començar amb una cerimònia inaugural. D’entrada, el regidor d’esports del nostre municipi, Pere Anton Llovet, i la representat de la titularitat del centre, la germana Maria Pilar Filguerola, van dirigir unes paraules al públic assistent per a continuació donar pas a una exhibició d’acrobàcies i equilibris a càrrec del alumnes de quart d’E.S.O. A continuació el grup Cul-i-seu va fer un petit espectacle còmic dedicat als esports per seguidament donar l’entrada al recinte de la bandera amb les anelles olímpiques. Tot seguit, els atletes participants van desfilar pel patí de l’escola darrere la bandera que prèviament havien dissenyat i que representava el seu curs, així, curs rere curs de l’escola van fer entrada al recinte per acabar amb l’entrada d’ex-alumnes, pares i mares i professors darrere també les seves respectives senyeres. Un cop tots els atletes van estar al seu lloc va fer entrada al recinte la torxa olímpica que havia estat portada per un avi, una mare, un ex-alumne, un alumne de secundària, un alumne de primària i, finalment, per un alumne de pre-escolar. Dir només, com a indicatiu de la versemblança de la jornada amb un Jocs de veritat , que la torxa que es va utilitzar va ser una torxa olímpica verídica que es va fer servir per a un dels relleus dels Jocs de Barcelona 92. La cerimònia inaugural va acabar amb el parlament d’un esportista d’elit, diverses vegades olímpic tant com a jugador com a seleccionador de waterpolo: en Gaspar Ventura que donà els jocs com a inaugurats i donar pas així a una jornada de quasi deu hores d’esport.

L’èxit d’aquest Jocs no hagués estat possible sense la col·laboració del nostre Ajuntament que va cedir el pavelló i la piscina municipal, de la nostra Policia Local, de l’Ajuntament de Monistrol de Montserrat que va cedir la torxa olímpica i de tots els membres de la comunitat educativa de l’escola i, en especial, del professor de secundària Joan Llusà que va ser el programador i coordinador de la jornada i que va passar moltes nits sense dormir per tal de que l’èxit estigués assegurat.

FERRAN
 


MOVIMENT DEMOGRÀFIC

DEFUNCIONS MAIG 2004

05/05/2004
Pere Bou Illa, 73 anys

06/05/2004
Maria Baig Rovira, 82 anys

13/05/2004
Mercedes Martínez Pujadas, 90 anys

21/05/2004
Josep Arriasol Franquesa, 82 anys

24/05/2004
Valentí Casals Riera, 83 anys

28/05/2004
Emilia Vila Puig, 94 anys

DEFUNCIONS JUNY 2004

06/06/2004
Maria Amorós Riera, 90 anys

12/06/2004
Josep Santamaria Ricarte, 97 anys

13/06/2004
Josep Pons Fenero, 41 anys

19/06/2004
Maria Badia Claret, 86 anys

22/06/2004
Francisco Cabello Segura, 86 anys

25/06/2004
Alberto Rubio Molina, 25 anys

 


50è HOMENATGE A LA VELLESA

A l'estendard del Patronat de l'Homenatge a la Vellesa s'hi va col•locar una cinta commemorativa dels 50 anys d'homenatges a Sant Vicenç. / JORDI LARGOTal com vàrem anunciar en el número 296 d'El Breny, el diumenge 6 de juny es celebrà el cinquantè aniversari de l’Homenatge a la Vellesa a Sant Vicenç, i per aquest motiu el Patronat va voler donar un toc de diversitat a aquesta festa tan tradicional.

L’acte central, que també va donar el tret de sortida a les altres activitats programades, transcorregué de la manera habitual: repartiment de rams als padrins (per fer-ne ofrena als avis), missa dedicada i festa al pavelló amb l'assistència d'autoritats, convidats d’honor i de tos els que es van voler afegir a la festa la qual comptà amb les actuacions del CEIP Sant Vicenç, el Centro Cultural Andaluz, l'Escola de Dansa de l’Esbart, les corals de l’Esplai de la Gent Gran i de la Societat l’Estrella, els Geganters i Grallers. Fou novetat, ben escaient per cert, la tradicional passejada del avis, des de l’Esplai fins a l’església i seguidament al pavelló, tot aprofitant per fer un tomb pel poble, la fessin a bord dels flamants cotxes antics del Clàssic Motor Club del Bages. Diem que fou escaient perquè l’antiguitat i el bon estat de conservació dels cotxes, demostrava als avis que, malgrat el pas dels anys, es pot ésser útil i alhora atractiu.

Cal remarcar també que els avis foren obsequiats amb una bonica peça de ceràmica feta manualment al taller de ceràmica Montserrat amb la col·laboració de Montserrat Claret Arimany.

El Patronat va convidar als avis i padrins a degustar un original i exquisit dinar (encara que algun avi va trobar a faltar una mica més de teca).

L’Ajuntament, a través de tots els seus serveis, aportà a l’acte tot el suport logístic necessari.

El cinquantè Homenatge a la Vellesa es va celebrar al amb un gran dinar al pavelló esportiu. / JORDI LARGOCoincidint amb l’Homenatge i tenint en compte que s’ha d’estar obert a tota mena d’iniciatives, es va programar "La Setmana de la Gent Gran", compartint idees i llocs amb d’altres entitats: Biblioteca, Esplai de la Gent Gran, Pavelló Esportiu, Residència d’Avis, Periòdic Local El Breny,... Alguns dels actes programats van ser: Concert de la banda Amics de la Música de Bellvitge (amb la col·laboració de la Generalitat); Introducció al Ioga, per part de Glòria Roig; Jubilació fecunda, per Mossèn Josep Rovira; Visites guiades a l’abocador de Manresa i a la deixalleria de Sant Vicenç; Exposició fotogràfica i de programes dels cinquanta anys d’Homenatges a la Vellesa; Actuació de la Coral de l’Esplai a la Residència d’Avis; Exposició de maquetes realitzades per Esteve Lafont, entre d'altres.

El resultat de tot plegat fou ben satisfactori, ja fos a nivell d’assistència com de col·laboració econòmica, aquesta última tant per part de les empreses com de la gent del poble a través de la recollida de diners a les botigues.

Felicitem als organitzadors i desitgem que des del present i respectant els rastres del passat, es trobin camins innovadors pel futur.

 


CELEBRACIÓ DEL CINQUÈ ANIVERSARI DE LA RESIDÈNCIA DE SANT VICENÇ

Un moment de l'actuació dels Bastoners de Terrassa per celebrar el cinquè aniversari de la Residència de Sant VicençEl passat mes de juny, la residència d'avis de Sant Vicenç de Castellet va celebrar el cinquè aniversari de la seva inauguració. Per celebrar aquest esdeveniment es van organitzar diferents activitats durant bona part del mes de juny i que van ser les següents:

- El diumenge dia 6 es celebrava l'Homenatge a la Vellesa a tot el poble i la residència també hi va participar. La Colla de Grallers i Geganters de Sant Vicenç van fer una actuació per tots els avis residents.

- El dimarts dia 8 van actuar els nens de l'Escola Sant Vicenç que van oferir un gran repertori de cançons.

- El divendres 11, els avis del centre van participar al taller de manualitats realitzats a la Biblioteca de Sant Vicenç. Aquell mateix dia es va fer un sopar pels treballadors de la residència al mateix centre.

La setmana del 14 al 19 de juny, van ser els dies centrals de la celebració dels cinc anys de la residència i entre altres activitats cal destacar:

- Sessió de cinema a la residència amb la projecció de les pel·lícules "El turismo es un gran invento" i "Vaya par de gemelos" el dilluns dia 14 a les cinc de la tarda.

- El dimarts dia 15 es va presentar un vídeo d'activitats pels residents.

- El dijous 17 es van celebrar tota una sèrie d'aniversaris i es va fer un dinar especial per a tots els residents.

- Al matí del divendres dia 18 es va celebrar una missa solemne.

- Al dia següent, el dissabte 19 es va fer una jornada de portes obertes a la residència i es va celebrar el cinquè aniversari de la seva inauguració amb l'actuació dels Bastoners de Terrassa al matí i l'actuació de l'Associació de Voluntaris d'Olesa de Montserrat a la tarda.

Des d'aquí, la residència vol donar les gràcies als Bastoners de Terrassa, l'Associació de Voluntaris d'Olesa de Montserrat i a la Biblioteca Popular de Sant Vicenç per la seva col·laboració en aquells dies de celebració.

 


CRISI A L'AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE CASTELLET

Quan tancaven aquest número d'El Breny ens hem assabentat de que hi ha forta "maregassa" a l'ajuntament del nostre poble. No hi ha temps ni coneixença, per manca d'informació del que veritablement passa. Creiem i ens preocupa aquesta falta d'informació. Això malauradament no és bo, fa volar la imaginació de la gent del poble i mai se sap com acaba... Hi ha "marro"? Sembla adient demanar transparència informativa, doncs l'ajuntament pertany al poble, a tots el votants, no només a l'equip de govern.

 

Inici | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet