Maria Payán Sánchez

Tenim a "Coses de l'Esplai" a una andalusa i catalana a la vegada. La Maria Payan Sánchez, va venir de jove d'Andalusia per venir a viure a Catalunya, però és millor que ens ho expliqui ella mateixa.

Maria, lloc i data de naixement?
Vaig néixer a diu Ohanes, a la província d'Almeria, el dia 8 de setembre de l'any 1935. Gairebé a l'inici de la Guerra Civil.

Com es deien els teus pares?
Francisco i Isabel.

Quant fa que els vas perdre?
No em demanis dates exactes perquè no ho recordo. La mare deu fer uns 45 anys que va morir i el pare uns quatre més o menys.

Quan vau venir a Catalunya i per què?
Vam venir l'any 1946, de Ohanes a Sant Vicenç em sembla que vam tardar uns tres dies per arribar a l'estació de Sant Vicenç, tota una proesa viatjar en aquells temps. Jo tenia onze anys. El perquè vam venir van ser per ganes de menjar i millorar la vida de tota la família, cosa que va fer la meitat del país. Buscar on es podia treballar. Sempre hi havia un parent que s'aventurava a venir a Catalunya i quant havia descobert la situació avisava i ens posàvem en marxa la família que volíem venir.

Satisfeta d'haver vingut a Catalunya?
Tota la família estem i van estar contents. Aquí vam poder viure i fer-nos grans, treballant com és normal i passant les penalitats que corresponen en fer el canvi de regió, però gràcies a Déu i la col·laboració de famílies que ens van ajudar vam poder tirar endavant.

Quan vau arribar, on vau anar a viure?
Ens vam instal·lar en una casa de pagès, que en deien la Casa Blanca, perquè estava tota pintada de blanc i es veia des de la carretera del Pont de Vilomara i quedava paral·lela a la bòvila del Basomba. Tot i que la bòvila estava a peu de carretera i la nostra casa era muntanya amunt. Els propietaris eren el forner, el Vilaseca. La casa no tenia gaire comoditats, mancava d'aigua i llum elèctrica però sort d'estar sota teulada.
El pare es va posar a treballar al dipòsit de màquines de la RENFE, i la mare feia feines a les cases, i també, si se li presentava l'ocasió pintava o encalava com es deia en aquell temps. Quan érem al pueblo el pare treballava a la terra i la mare també hi feia de pintora.  Més endavant, quan tot es va situar una mica, vam anar a viure a un pis del carrer Eduardo Peña, on encara continuem vivint el meu home i jo.

Com és de suposar poca cosa tens per explicar de l'escola.
El poc que sé ho vaig aprendre quan treballava i al migdia unes mestres ens donaven classe. Poca cosa he après.

Del treball què ens expliques?
De treballar ja puc explicar més. Quan vaig arribar a Sant Vicenç, vaig anar a treballar a la fàbrica de botons del Gras; als 12 anys vaig entrar a la Fabriqueta, als 14 a Can Soler, fins al dia que van tancar la fàbrica quan ja hi portava uns quants anys treballant, això com a "normal". Havia fet les nou hores reglamentàries i a més feia quatre hores extres al matí. Quan no les feia a Can Soler les havia fet a la Ceràmica. Al matí, de casa a la Ceràmica i al migdia a dinar a casa, llavors tornar cap a Can Soler fins a les onze de la nit. De fet vam venir a buscar feina i ens en van donar. Aquest tema també el vam viure els que ja vivíem aquí, no vam haver de venir de fora per passar-les difícils.

Amb qui estàs casada Maria i quan et vas casar?
El meu marit és en Lluís Garfella, ja el coneixem tots. Ens vam casar el 15 d'agost de 1964, després de festejar uns quatre o cinc anys. Ens va casar Mossèn Josep aquí a Sant Vicenç, que em sap molt greu ja que el dia que va venir a l'Esplai no el vaig poder saludar, ja que em d'agrair-li que la meva germana va anar a estudiar a Sabadell, tot gràcies a la bona voluntat de la germana de Mossèn Josep, que es va preocupar que ho pogués fer.

Quants fills tens Maria?
Tenim una filla que es diu Isabel que va néixer l'any 1962 i està casada amb en Fulgencio Sánchez. Tenen un noi, el Marc que té 19 anys i està estudiant Farmàcia. Actualment està a la Farmàcia Gimferrer. La Isabel treballa a l'òptica i el gendre regenta el Bar Bonavista.

Pel que ens expliques, ni el Lluís ni tu, ni la teva filla i el seu home, heu participat massa en ampliar el país, ja que cada parella heu tingut només un fill. Però això no és el més important, mentre hi hagi salut i bona voluntat per viure ben avinguts.
El Lluís i jo ja ens vam casar grans, i vam pensar que valia més no complicar-nos la vida ja que ja es complica tota sola. Pel que fa a la nostra filla ja no sé què dir-te, nosaltres respectem els seus pensaments.

De l'Esplai que ens has d'explicar?
Ja fa molts anys que en som socis el Lluís i jo. Hem passat moltes hores passant-nos-ho bé. Sempre que podem i ens ho demanin estem disposats a col·laborar-hi, perquè és el dret de tots els socis ajudar-nos perquè l'estona que hi passem ens hi trobem bé. De totes maneres he de dir que alguns es pensen que perquè són socis tenen dret a tot el que els sembla que està ben fet per al seu interès. L'Esplai és de tots els socis i per tant respectem la convivència entre tots.

Maria, per què no heu participat sent de la junta?
Tant el Lluís com jo volem ser participatius, però no volem res que ens lligui. Ajudarem sempre que faci falta i estigui al nostre abast, però compromís fix no en volem. Això sí, recalco que sempre estem disposats a col·laborar.

Maria moltes gràcies per doble intenció, de part meva per la teva explicada a les pàgines d'El Breny i per l'Esplai per la vostra oferta de ser uns col·laboradors amb la seva bona marxa.

ESTEVE LAFONT