Entitats


1. ENTITATS QUE HAN FET HISTÒRIA. Grup Xerinola

2. ACTIVITATS DEL CENTRE EXCURSIONISTA

3. FESTES DE LA PENYA BLAU-GRANA


ENTITATS QUE HAN FET HISTÒRIA. Grup Xerinola

Component del grup “Xerinola” l’any 1988. Drets i d’esquerra a dreta: Ferran Hermida, Patrícia Benito, Maribel Jódar, Marta Vidal, Claudina Català, Teresa Ribera, Marta Fernández, Victòria Català, Rosa Fernández, Sandra Llovet i Margarida Casajuana. Assegut i d’esquerra a dreta: Marc Grauvilardell, Xavier Prat, Marc Llovet, Marc Busquets i Salvador García.La memòria i molt especialment la memòria col·lectiva és curta. Per aquesta raó a El Breny ens complau, quan en tenim oportunitat, fer ressò d'activitats que durant una colla d'anys van formar part del teixit cultural del poble, ja que el pas dels anys ha anat difuminant la seva valuosa aportació.

Aquest és el cas del grup Xerinola que durant 13 anys (del 1979 al 1992) actuà amb molt èxit per terres catalanes i per l'estat espanyol, a més de fer moltes gires per l'estranger. El grup a Niça, aprofitant per fer turismePerò l'inexorable pas del temps, convertí a aquella jovenalla en jovent amb responsabilitats professionals i personals que impediren, a la llarga, la bona marxa del grup, fent a l'any 1992 el seu últim concert.

Ferran Hermida Vázquez. Músic i compositor, fundador, director i ànima del grup Xerinola. Nascut d'una família nombrosa de la pagesia gallega, a Monforte de Lemos (Lugo) a l'any 1938, estudià amb els escolapis de la mateixa població, però sempre dins ambients musicals. Ja quan tenia 6 anys, va actuar com a primer solista del seu instrument preferit, la mandolina.

L’any 1979, preparant la primera actuació. Ferran Hermida, Pilar Vall, Mònica Pozo, Helena Hermida, Espíritu Carrasco, Florent Vall, Soledat Agustí, Mª Josep Agustí (asseguda).Continuà els seus estudis de batxillerat i la seva afecció a la música el va portar a desenvolupar-se de manera autodidacta. Especialista en instruments de pols i pua, va fundar diverses tunes arreu de l'estat espanyol.

Arribà a Catalunya el 1959 per iniciar la carrera universitària d'Enginyeria Industrial, que no va acabar per dedicar-se a la música i a la composició musical (com per exemple "Vacaciones").

Arrelat a Sant Vicenç de Castellet des del 1964, va fundar el grup musical Xerinola. Cal destacar que el mestre Hermida va comptar també amb la valuosa col·laboració de pares que s'ocupaven de la coordinació: Rossend Prat, Pere Valls i Ismael Fernández, així com la resta de pares que també aportaven el seu ajut.

D’esquerra a dreta Ferran Hermida, Josep Subirana, Núria Silvestre, Teresa Valls, Pilar Vall, Xavi Subirana, Cardenal Jubany, Marcel•lí Subirana, Mª Josep Agustí, Helena Hermida, Soledat Agustí, Mònica Pozo, Florent Vall i Xavi Prat.Per acabar, us volem transcriure una crítica que va fer Lluís Albert, en un periòdic de l'Escala després que aquest grup santvicentí actués en aquella població per la festa major.

Confesso que vaig anar al concert del Grup Xerinola amb la bona predisposició que sempre mereixen les manifestacions jovenívoles i disposat a acollir amb benèvola complaença la seva actuació. Però a les primeres peces ja em vaig quedar bocabadat: toquen amb un virtuosisme instrumental i amb una ajustada interpretació dignes d'autèntics professionals.

Els qui hem bregat durant anys en l'educació musical d'adolescents, potser som els únics que podem fer-nos càrrec de la proesa que representa el crear i mantenir un grup d'aquesta mena i de l'abnegació que suposa per part del seu director i fundador Ferran Hermida. Ell és, a la vegada, qui els ha ensenyat a tocar els instruments.

Actuació del grup “Xerinola” a Sant Vicenç al teatre de la Societat Coral l’EstrellaHi ha un aspecte que, com a músic, em va cridar fortament l'atenció: la perfecta afinació. Això és més difícil d'aconseguir en una rondalla que en una orquestra de corda del mateix nombre d'executants. Hem de tenir present que, els violins, violes, violoncels i contrabaixos, només tenen quatre cordes. En canvi les bandúrries i llaüts en tenen dotze: sis cordes dobles que han d'estar perfectament afinades a l'unisò. A més, en els instruments d'arc, com que el batidor, - o sigui el mànec – és llis, l'executant té el recurs de corregir l'afinació fent pujar o baixar una mica el dit. Però ens els instruments de pols i pua, el batidor està dividit per uns filets metàl·lics horitzontals, - els trasts – que obliguen a posar el dit en el lloc matemàtic precís per donar la nota, sense possibilitat, per tant, d'esmenar-la si la corda a l'aire, o sigui sense prémer amb el dit, ha quedat mal afinada.


ACTIVITATS DEL CENTRE EXCURSIONISTA 

L'1 de maig i l'Aplec de Vallhonesta

FOTO: ALFONS PLANSAquest any ha estat un pel fluix de gent per culpa del pont festiu, encara que prou emotiu pels assistents a aquesta festa tant assenyalada que de bon matí hi anaven pujant.

Primer la Santa Missa oficiada com sempre pel mossèn Miquel Codina, ajudat per un gran col·laborador i amic, Pepito Santacreu. A continuació la benedicció del panellet, moment que va aprofitar la gent del Centre per fer un regal de record de Vallhonesta a mossèn Miquel, en agraïment per la seva col·laboració a la tradicional festa.

Les sardanes van començar a sonar per tot l'entorn puntualment, fent que la cobla La Principal de Terrassa amb la seva música, engresqués als sardanistes que fent les clàssiques rotllanes gaudien de la nostra dansa, la més bella de totes les danses que es fan i es desfan. De sobte, la dansa s'interrompí i ningú sabia perquè. Passava que dalt del turonet del camí que ve de Sant Vicenç, feien la seva aparició les figures gegantines del Malparit i la Figaflor, portats des del poble per la Colla Gegantera. Quan la colla que fa l'acompanyament musical, engegava la seva música, sota els pins del corriol que arriba a l'ermita, darrera seu feien una espectacular i triomfal entrada els gegants, enmig de tot el bullici de la festa fins al refugi on es van aturar a descansar. Aquest any els gegants lluïen un rètol que posava "No a l'abocador – Sí al passadís ecològic".FOTO: ALFONS PLANS

També una gran pancarta col·locada al refugi amb lletres ben grosses que deien "No a l'abocador", demostrava la forta lluita que fa la gent de la plataforma per aconseguir un entorn més net i millor per la vall de Vallhonesta i pel nostre poble, ja que aquest entorn està amenaçat per la proximitat d'un abocador al terme de Rellinars.

També cal esmentar la recuperació de l'arcada d'estil gòtic que hi ha a la part del darrera del refugi i que fins ara estava en perill d'ensorrar-se.

Encara que a la tarda s'espatllés una mica el bon dia que va fer al matí, per la gent que ens vam quedar a dinar al refugi va ser un dia ple de feina però una gran diada de l'1 de maig de 2004.

Concert a l'ermita

El dissabte 8 de maig, a les 10 de la nit, començava puntualment el concert de música tradicional a càrrec, aquest any, del trio Psalite, dins els actes de "Viu el parc" de Sant Llorenç i l'Obac, a l'ermita de Sant Pere de Vallhonesta. El grup, de gran qualitat artística i un bon repertori de cançons tradicionals, feien aplaudir calorosament les seves interpretacions. Un altre cop l'ermita es quedava petita ja que, hores ha, ja pujava gent per fruir d'una nit esplèndida i sopar a la tranquil·litat del refugi i sentir-se embolcallat per l'ambient, acompanyats per les flames del foc a terra que dringaven, fent sentir així la seva veu.

Un cop acabat el concert, vàrem gaudir d'una calentona xocolata desfeta que ens va preparar la Maria, a tots els que vam aprofitar aquella nit “màgica” que es vivia a Vallhonesta. Els que tenien més ganes de gresca es van quedar fins a les tres de la matinada, i es van quedar gratament sorpresos quan es va aturar per xerrar amb una colla que passava caminant, fent una marxa nocturna camí a Montserrat, entre els quals hi anaven unes germanes religioses.

ALFONS


FESTES DE LA PENYA BLAU-GRANA

Dinar d'Homenatge a la Dona

El dia 9 de maig la Penya celebrava a l'Hotel Bruc el Dinar d'Homenatge a la Dona, com a reconeixement a totes les dones que treballen per la Penya i a totes les que "aguanten" a tots aquests culés que van cada diumenge a futbol. Les principals protagonistes, evidentment, eren elles i per això van rebre, com a record del dinar, dos bonics obsequis perquè recordin aquest dia. L'agradable dinar acabava amb una gran tertúlia i un animat ball a càrrec de l'amic Salvador que amb les seves internacionals orquestres feia ballar a tota aquella gent amb ganes de gresca i passar-s'ho bé.

FOTO: ALFONS PLANSXerrada – Col·loqui sobre el Barça

El divendres 14 de maig a 2/4 de 9 de la nit, es feia un interessant col·loqui al local social de la Penya, a càrrec de l'ex-jugador internacional Chus Pereda, el famós àrbitre Sergi Albert i l'ex-candidat ala presidència del Barça Jordi Casas, els quals varen demostrar estar ben assabentats del temes que tocaven.

El que em va cridar més l'atenció, perquè és el que més conec, va ser la "política parda" que s'ha de tenir per presentar-se a candidat per càrrecs com la presidència del Barça, que tan bé i en poques paraules ens va saber explicar en Jordi Casas.

A en Chus Pereda el conec des dels seus bons temps com a jugador del Barça, però quan se li va preguntar per la seva època a la Federació Espanyola de Futbol va començar a tirar pilotes fora, dient que aquell món era tan enrevessat i brut que no valia ni la pena parlar-ne en una tertúlia d'amics.

I en Sergi Albert, conegut tan quan arbitrava com quan sortia a la televisió explicant les jugades, va ser prou diplomàtic a certes preguntes com eloqüent quan parlava de les "estrofolles" i jocs no gaire nets, per no dir-ne gens, que hi ha tant a l'estament arbitral com a la Federació Espanyola de Futbol.

Sort que tot va acabar molt bé, amb un bon entrepà i cava a dojo, convidats per la Penya, per a tots els assistents que omplien el local, i amb les xerrades, a micròfon tancat, amb els tres amables convidats.

La nota negativa

És que només acabar la lliga, uns "gamberros" varen trencar el cap a un dels coloms del monument a la Penya.

ALFONS

 

Inici | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet