1. ENTITATS QUE HAN
FET HISTÒRIA. Grup Xerinola
2. ACTIVITATS DEL CENTRE
EXCURSIONISTA
3.
FESTES DE LA PENYA BLAU-GRANA
La
memòria i molt especialment la memòria col·lectiva és curta. Per aquesta
raó a El Breny ens complau, quan en tenim oportunitat, fer ressò
d'activitats que durant una colla d'anys van formar part del teixit
cultural del poble, ja que el pas dels anys ha anat difuminant la seva
valuosa aportació.
Aquest és el cas del grup Xerinola que durant 13 anys (del 1979 al 1992)
actuà amb molt èxit per terres catalanes i per l'estat espanyol, a més
de fer moltes gires per l'estranger.
Però l'inexorable pas del temps,
convertí a aquella jovenalla en jovent amb responsabilitats
professionals i personals que impediren, a la llarga, la bona marxa del
grup, fent a l'any 1992 el seu últim concert.
Ferran Hermida Vázquez.
Músic i compositor, fundador, director i ànima del grup Xerinola.
Nascut d'una família nombrosa de la pagesia gallega, a Monforte de Lemos
(Lugo) a l'any 1938, estudià amb els escolapis de la mateixa població,
però sempre dins ambients musicals. Ja quan tenia 6 anys, va actuar com
a primer solista del seu instrument preferit, la mandolina.
Continuà els seus estudis de batxillerat i la seva afecció a la música
el va portar a desenvolupar-se de manera autodidacta. Especialista en
instruments de pols i pua, va fundar diverses tunes arreu de l'estat
espanyol.
Arribà a Catalunya el 1959 per iniciar la carrera universitària
d'Enginyeria Industrial, que no va acabar per dedicar-se a la música i a
la composició musical (com per exemple "Vacaciones").
Arrelat a Sant Vicenç de Castellet des del 1964, va fundar el grup
musical Xerinola. Cal destacar que el mestre Hermida va comptar també
amb la valuosa col·laboració de pares que s'ocupaven de la coordinació:
Rossend Prat, Pere Valls i Ismael Fernández, així com la resta de pares
que també aportaven el seu ajut.
Per acabar, us volem transcriure una crítica que va fer Lluís Albert, en
un periòdic de l'Escala després que aquest grup santvicentí actués en
aquella població per la festa major.
Confesso que vaig anar al concert del Grup Xerinola amb la bona
predisposició que sempre mereixen les manifestacions jovenívoles i
disposat a acollir amb benèvola complaença la seva actuació. Però a les
primeres peces ja em vaig quedar bocabadat: toquen amb un virtuosisme
instrumental i amb una ajustada interpretació dignes d'autèntics
professionals.
Els qui hem bregat durant anys en l'educació musical d'adolescents,
potser som els únics que podem fer-nos càrrec de la proesa que
representa el crear i mantenir un grup d'aquesta mena i de l'abnegació
que suposa per part del seu director i fundador Ferran Hermida. Ell és,
a la vegada, qui els ha ensenyat a tocar els instruments.
Hi ha un aspecte que, com a músic, em va cridar fortament l'atenció: la
perfecta afinació. Això és més difícil d'aconseguir en una rondalla que
en una orquestra de corda del mateix nombre d'executants. Hem de tenir
present que, els violins, violes, violoncels i contrabaixos, només tenen
quatre cordes. En canvi les bandúrries i llaüts en tenen dotze: sis
cordes dobles que han d'estar perfectament afinades a l'unisò. A més, en
els instruments d'arc, com que el batidor, - o sigui el mànec – és llis,
l'executant té el recurs de corregir l'afinació fent pujar o baixar una
mica el dit. Però ens els instruments de pols i pua, el batidor està
dividit per uns filets metàl·lics horitzontals, - els trasts – que
obliguen a posar el dit en el lloc matemàtic precís per donar la nota,
sense possibilitat, per tant, d'esmenar-la si la corda a l'aire, o sigui
sense prémer amb el dit, ha quedat mal afinada.
L'1 de maig i l'Aplec de Vallhonesta
Aquest any ha estat un pel fluix de gent per culpa del pont festiu,
encara que prou emotiu pels assistents a aquesta festa tant assenyalada
que de bon matí hi anaven pujant.
Primer la Santa Missa oficiada com sempre pel mossèn Miquel Codina,
ajudat per un gran col·laborador i amic, Pepito Santacreu. A continuació
la benedicció del panellet, moment que va aprofitar la gent del Centre
per fer un regal de record de Vallhonesta a mossèn Miquel, en agraïment
per la seva col·laboració a la tradicional festa.
Les sardanes van començar a sonar per tot l'entorn puntualment, fent que
la cobla La Principal de Terrassa amb la seva música, engresqués als
sardanistes que fent les clàssiques rotllanes gaudien de la nostra
dansa, la més bella de totes les danses que es fan i es desfan. De
sobte, la dansa s'interrompí i ningú sabia perquè. Passava que dalt del
turonet del camí que ve de Sant Vicenç, feien la seva aparició les
figures gegantines del Malparit i la Figaflor, portats des del poble per
la Colla Gegantera. Quan la colla que fa l'acompanyament musical,
engegava la seva música, sota els pins del corriol que arriba a
l'ermita, darrera seu feien una espectacular i triomfal entrada els
gegants, enmig de tot el bullici de la festa fins al refugi on es van
aturar a descansar. Aquest any els gegants lluïen un rètol que posava
"No a l'abocador – Sí al passadís ecològic".
També una gran pancarta col·locada al refugi amb lletres ben grosses que
deien "No a l'abocador", demostrava la forta lluita que fa la gent de la
plataforma per aconseguir un entorn més net i millor per la vall de
Vallhonesta i pel nostre poble, ja que aquest entorn està amenaçat per
la proximitat d'un abocador al terme de Rellinars.
També cal esmentar la recuperació de l'arcada d'estil gòtic que hi ha a
la part del darrera del refugi i que fins ara estava en perill
d'ensorrar-se.
Encara que a la tarda s'espatllés una mica el bon dia que va fer al
matí, per la gent que ens vam quedar a dinar al refugi va ser un dia ple
de feina però una gran diada de l'1 de maig de 2004.
Concert a l'ermita
El dissabte 8 de maig, a les 10 de la nit, començava puntualment el
concert de música tradicional a càrrec, aquest any, del trio Psalite,
dins els actes de "Viu el parc" de Sant Llorenç i l'Obac, a l'ermita de
Sant Pere de Vallhonesta. El grup, de gran qualitat artística i un bon
repertori de cançons tradicionals, feien aplaudir calorosament les seves
interpretacions. Un altre cop l'ermita es quedava petita ja que, hores
ha, ja pujava gent per fruir d'una nit esplèndida i sopar a la
tranquil·litat del refugi i sentir-se embolcallat per l'ambient,
acompanyats per les flames del foc a terra que dringaven, fent sentir
així la seva veu.
Un cop acabat el concert, vàrem gaudir d'una calentona xocolata desfeta
que ens va preparar la Maria, a tots els que vam aprofitar aquella nit
“màgica” que es vivia a Vallhonesta. Els que tenien més ganes de gresca
es van quedar fins a les tres de la matinada, i es van quedar gratament
sorpresos quan es va aturar per xerrar amb una colla que passava
caminant, fent una marxa nocturna camí a Montserrat, entre els quals hi
anaven unes germanes religioses.
ALFONS
FESTES DE LA PENYA
BLAU-GRANA
|
Dinar d'Homenatge a la Dona
El dia 9 de maig la Penya celebrava a l'Hotel Bruc el Dinar
d'Homenatge a la Dona, com a reconeixement a totes les dones que
treballen per la Penya i a totes les que "aguanten" a tots aquests
culés que van cada diumenge a futbol. Les principals protagonistes,
evidentment, eren elles i per això van rebre, com a record del dinar,
dos bonics obsequis perquè recordin aquest dia. L'agradable dinar
acabava amb una gran tertúlia i un animat ball a càrrec de l'amic
Salvador que amb les seves internacionals orquestres feia ballar a
tota aquella gent amb ganes de gresca i passar-s'ho bé.
Xerrada
– Col·loqui sobre el Barça
El divendres 14 de maig a 2/4 de 9 de la nit, es feia un interessant
col·loqui al local social de la Penya, a càrrec de l'ex-jugador
internacional Chus Pereda, el famós àrbitre Sergi Albert i
l'ex-candidat ala presidència del Barça Jordi Casas, els quals varen
demostrar estar ben assabentats del temes que tocaven.
El que em va cridar més l'atenció, perquè és el que més conec, va ser
la "política parda" que s'ha de tenir per presentar-se a candidat per
càrrecs com la presidència del Barça, que tan bé i en poques paraules
ens va saber explicar en Jordi Casas.
A en Chus Pereda el conec des dels seus bons temps com a jugador del
Barça, però quan se li va preguntar per la seva època a la Federació
Espanyola de Futbol va començar a tirar pilotes fora, dient que aquell
món era tan enrevessat i brut que no valia ni la pena parlar-ne en una
tertúlia d'amics.
I en Sergi Albert, conegut tan quan arbitrava com quan sortia a la
televisió explicant les jugades, va ser prou diplomàtic a certes
preguntes com eloqüent quan parlava de les "estrofolles" i jocs no
gaire nets, per no dir-ne gens, que hi ha tant a l'estament arbitral
com a la Federació Espanyola de Futbol.
Sort que tot va acabar molt bé, amb un bon entrepà i cava a dojo,
convidats per la Penya, per a tots els assistents que omplien el
local, i amb les xerrades, a micròfon tancat, amb els tres amables
convidats.
La nota negativa
És que només acabar la lliga, uns "gamberros" varen trencar el cap a
un dels coloms del monument a la Penya.
ALFONS |