1. CALEN MÉS HABITATGES DE
PROTECCIÓ OFICIAL (Grup
Municipal Socialista)
2. GRÀCIES SANT VICENÇ
(Rafa Arcas)
3.
FELICITATS PER LA FEINA FETA
(Albert Giralt)
4.
JUDA BEN-HUR (Jaume Dalmau)
 El govern
municipal ha paralitzat la construcció de pisos protegits mentre els
preus del mercat van pujat
Aproximadament en un any s’ha produït un espectacular creixement en la
construcció d’habitatges, i si fos certa la llei de l’oferta i la
demanda els preus haurien d’haver baixat espectacularment. No obstant
no ha estat així. Al contrari, els preus s’han enfilat a una velocitat
vertiginosa en aquest període fins gairebé doblar-se .
Això és mala cosa per qui es proposa comprar un habitatge, i els
ajuntaments han d’intentar contrarestar-ho com puguin. Preveient que
això podia passar, l’anterior equip de govern va voler introduir
mecanismes per facilitar l’accés a l’habitatge a la gent jove i va
promoure la construcció de pisos de protecció oficial (VPO) que ja es
van acabar l’any passat, i va encetar juntament amb la Generalitat la
construcció d’habitatges de lloguer, els quals estan també ara a punt
de ser ocupats.
Vist que s’havia pogut construir pisos a uns preus molts avantatjosos
i que la demanda era alta es va endegar una segona promoció, però les
eleccions municipals van propiciar un canvi de govern a l’ajuntament i
el projecte va quedar incomprensiblement paralitzat i així ha estat
tot aquest temps.
És de suposar que el govern actual té diverses raons per explicar
aquesta renúncia a construir habitatges de protecció oficial, però
difícilment se’n pot trobar una que ho justifiqui. Construir
habitatges VPO és una de les poques eines que tenen els ajuntaments
per incidir en el mercat de l’habitatge i posar a la venda pisos a
preus raonables, fruit dels ajuts existents i de la renuncia a fer
negoci amb el sol.
Per això resulta incomprensible que a Sant Vicenç es disposi de
terrenys, de projecte i de demanda i en canvi l’ajuntament es negui a
construir pisos de protecció oficial. No s’entén que es mantingui
aquesta passivitat mentre els preus van pujant a un ritme mai vist i
que vagin castigant al jovent, que cada vegada ho té més difícil per
aconseguir habitatge. Aquest tema es va tractar en el Ple del mes de
març i no es va donar cap explicació al respecte. Només que l’actual
equip de govern encara no s’ha situat.
El Grup Municipal Socialista creu que al cap d’un any s’ha d’estar
situat, però tot i així es podria admetre aquesta excusa si es tractés
de projectar alguna cosa nova. El cas és que el projecte estava fet i
tot era a punt de licitar l’obra, de manera que no hi ha cap excusa
que resulti admissible. Per aquesta raó vàrem advertir al govern
municipal que si no es desencalla ràpidament aquest tema i s’inicia la
construcció d’habitatges VPO, el Grup Municipal Socialista convocarà
un ple urgent, ja que pel nombre de regidors la llei ens dona aquesta
facultat. No obstant, creiem que qui ha d’impulsar aquestes
iniciatives és el govern, no l’oposició. Cal doncs, un cop de timó al
govern municipal.
GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA
AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE CASTELLET
El meu nom és Rafael Arcas, la majoria no em coneixereu, però crec que
estic en deute amb tota la gent de Sant Vicenç. Ara fa tres anys i mig
l'anterior alcalde, Joan Montsech em va proposar anar a treballar com
a Gerent de l'empresa Promotora Municipal Castellet (PROMUCAST) i de
la Societat Municipal d'Habitatge.
Han estat tres anys i mig en els quals, entre tots crec que hem fet
moltes coses: s'han fet habitatges socials, places, enllumenats,
parcs, neteja dels carrers, de les escoles, etc. Totes aquestes
actuacions, sense mi s'haurien fet igual o millor, perquè el que
compte no és la persona, sinó el grup de gent amb el que treballes i
que en definitiva són els que porten a terme els projectes.
Si bé, els projectes realitzats són importants, per sobre de tot el
millor d'aquesta època de la meva vida ha estat la oportunitat que
m'heu donat de conèixer un poble i una gent a la que he arribat a
apreciar i estimar com si hagués estat tota la vida vivint aquí.
Aquesta etapa marcarà la meva vida d'ara en endavant i sé que a partir
d'ara jo també podré dir, amb orgull, que jo també sóc de Sant Vicenç.
Ara ha arribat el moment de marxar, però vull que sabeu que vagi on
vagi sempre estaré amb vosaltres i amb el vostre poble, del que heu
d'estar molt orgullosos, no és un poble gran, però té gent amb un cor
enorme.
Per finalitzar, vull agrair a tots l'amistat i les mostres d'afecte
que fins l'últim moment he rebut. Així mateix, vull demanar disculpes
a tots aquells que amb la meva actuació, hagi pogut ofendre.
Gràcies Sant Vicenç, gràcies santvicentins, estigueu molt orgullosos
del vostre poble, val la pena. Fins sempre.
RAFA ARCAS
Benvolguts companys,
M’agradaria, primer de tot, felicitar a tots els integrants de
l’actual equip de col·laboradors d’El Breny per la vostra tasca diària
que permet a moltíssims santvicentins gaudir de l’actualitat del
nostre poble tant des del propi Sant Vicenç com des d’arreu del món.
No cal dir que des de la condició d’antic col·laborador la meva opinió
és molt parcial, però intentant deixar aquest aspecte de banda i
sabent l’esforç que suposa organitzar, editar i publicar periòdicament
una revista de caràcter local crec que és obligatori elogiar el
treball, l’empenta i la il·lusió que han portat aquest projecte a
complir el seu trentè aniversari.
També m’agradaria ressaltar l’alt nivell de dedicació de les persones
que formen part d’aquest col·lectiu i, que, de forma totalment
altruista es dediquen dia a dia a recollir informació i a redactar
aquelles petites històries que ajuden a un poble a forjar la seva
pròpia identitat, i, el més important, a deixar-ne un testimoni escrit
i gràfic. La història de Sant Vicenç de Castellet dels darrers 30 anys
ja no pot ser explicada sense tenir en compte el paper d’El Breny.
Des de la meva condició de lector he pogut gaudir del plaer que suposa
poder saber del nostre poble des de molts llocs del món. Per molts
quilòmetres de distància que m’hagin pogut separar de Sant Vicenç de
Castellet, un cop immers en la lectura de cada article es recuperen
unes sensacions, unes imatges, uns records i unes experiències
viscudes que en aquell instant tenen un valor incalculable. Són les
arrels i l’orgull de pertànyer a una col•lectivitat local.
És per tots aquests motius i per molts i molts altres que farien
aquest escrit inacabable que vull agrair molt sincerament la feina
feta, i animar amb força a seguir en aquesta línia per consolidar la
nostra revista en un referent entre les publicacions d’àmbit local.
Moltes gràcies per la gran aportació que heu fet a la història del
nostre poble.
Molt cordialment,
ALBERT GIRALT i CADEVALL
Aquella fidelitat de la Mare envers els fills, hauria d'ésser la
mateixa amb la que ells han de correspondre. La Mare és la veritable
cohesionadora de la cèl·lula familiar. Ella és la dona forta de la que
parlen els proverbis, la que ens fa una constant oferta de felicitat i
resplendor, sense ignorar la duresa de la existència.
A mesura que els anys passen i les facultats físiques minven, els
fills ens hauríem d'esforçar a ésser més generosos i sobretot
pacients, tal i com la Mare ha estat sempre, sobretot en els primers
anys de la nostra vida. Aquesta generositat l'hem de practicar al
màxim, si més no, de cara a ésser justos amb la nostra Mare.
JAUME DALMAU |