Antònia Rivera Marigot

Antònia Rivera Marigot ens exposarà un passatge de la seva vida a les pàgines d'El Breny a la nostra secció de "Coses de l'Esplai".

Antònia, lloc i data de naixement.
Vaig néixer el dia 16 de maig de l'any 1928 a Sant Vicenç i més concretament al carrer de Maria Gimferrer número 40. Llavors, es deia carrer de Santa Maria.

Dels pares, què ens pots dir?
El pare es deia Fermí i la mare Pepeta. La mare la vaig perdre quan jo tenia sis anys i el pare es va morir el 18 de febrer de 1977 i ja tenia noranta anys. Haig d'explicar que vaig tenir una altra mare ja que el pare es va tornar a casar. La segona mare va ser per a nosaltres com una autèntica mare i aquesta es va morir al mes d'octubre de l'any 1981. Tenia 77 anys i es deia Vicenta Subirana i era filla del "Pellaire". Això només ho sabrà la gent gran del poble. El "Pellaire" era un veí que es dedicava a comprar pells de conill. Actualment, aquest ofici pot semblar un acudit. El pare quan es va casar per primera vegada es portaven 12 anys de diferència i amb la segona es portaven 18 anys més gran. Recordo que la mare, la Vicenta, li dèiem que se'ns feia estrany que s'hagués casat amb un home molt més gran que ella i vidu amb tres fills. Ella ens deia que ho va fer perquè li feia pena que estigués sol i amb tres fills. Sigui el motiu que sigui, nosaltres vàrem tenir una bona mare, més ben dit, va ser com la mateixa mare que ens hagués parit.

Sabem que ets vídua. Qui era el teu home?
El home era en Joan Vila Ballester i ens vam casar el dia 29 de juliol de l'any 1956. El vaig perdre el dia 13 de maig del 1989 i ell tenia 61 anys.

Quina va ser la causa de la seva mort?
De la manera més insignificant. L'havien d'operar d'un ull i l'operació l'hi van fer fent-li una obertura al cap. El resultat d'aquesta operació és que va entrar en coma i ja no en va poder sortir. Van dir que si un coàgul o una vena. El resultat va ser fatal per a ell.

Quants fills tens Antònia?
Tinc una filla que es diu Josefina i està casada amb en Josep Checa. Ells han treballat més que jo i tenen dues filles, la Queralt que és podòloga i la Marta que encara està estudiant. Viuen a Sant Vicenç i la Josefina treballa a l'empresa "Indesman" i el Josep a la pedrera com marbrista.

Parlem del teu home. Quin ofici tenia?
Ell era paleta i treballava als "Carburos" i es dedicava a fer les reparacions als forns o a les bateries. Ara tot això ja no deu existir. Quan ens vam casar vam anar a viure al carrer de Sant Joan al número 8 i després ens vam traslladar al carrer Llibertat a l'any 1982, que és on visc actualment.

Pregunta obligada i tal vegada indiscreta; t'has tornat a casar o has trobat una altra parella?
Vaig trobar una parella que no ens vam casar, perquè avui pel cas és igual. El que interessa és que ens avenim molt. Ja estava tipa de viure sola i un dia vaig "trobar" per dir-ho d'alguna manera al Josep Palomas i vàrem decidir fer una parella formal. Ens vam ajuntar l'any 1994 i el 15 de gener de l'any passat es va morir. Vam viure nou anys junts i la mar de bé. Quan ell estava viu estàvem a Cambrils al Barri de Vilafortuny. Al quedar-me vídua de parella vaig tornar a casa. Ara torno a estar sola, bé, sola del tot no perquè tinc la companyia dels fills i néts.

Tornem enrera en el temps, en la teva joventut. De l'escola, què ens pots explicar?
No massa cosa. Recordo haver anat a les Monges i als Nacionals. No vaig estar-hi gaire perquè vaig començar a treballar als tretze anys a "La Fabriqueta". No hi vaig estar molt temps ja que als catorze vaig entrar a "Can Soler" fins que vaig plegar per invalidesa. De totes maneres, al cap d'un parell d'any ja van plegar. La que vaig sortir perdent vaig ser jo perquè no vaig cobrar cap mena d'indemnització pel tancament de l'empresa.

Tens alguna cosa per explicar-nos de la teva joventut que sigui especial?
No tinc res d'especial. La joventut d'aquell temps, poc de tot i feina per viure. Hem tingut temps de fer-ho tot, moments per passar-ho bé i d'altres per passar-ho malament. El fet de passar-ho de malament té la particularitat que si tens una estona bona la saps agrair encara més.

Què és el que t'ha agradat més fer per distreure't quan podies?
De jove m'agradava molt ballar, anar al cinema, fer excursions, viatjar. Encara que m'ha agradat molt el ball, els dos homes que vaig tenir no els hi agradava gaire el ball, però no va ser cap problema per viure ben avinguts. Actualment, ballo si puc i viatjo si s'escau el poder-ho fer.

De l'Esplai, què ens pots explicar?
Més o menys com tots els socis que estan contents. És un bon lloc per a la gent gran. Ens ho passem molt bé amb les companyes i amigues. Tots som una gran família.

Per què t'has fet de la Junta?
Primer, perquè tinc una companya que em va animar i perquè també em serveix d'esbarjo encara que també vaig al Consorci a fer informàtica, matemàtiques, socials... entre d'altres. A més, perquè un o altre ha de fer la feina perquè tot funcioni. No sé què més puc explicar-te.

No és necessari que diguis res més. Només em queda donar-te les gràcies per la teva col·laboració a les pàgines d'El Breny, a Coses de l'Esplai i dir-te que ja ets un membre més a la família d'aquesta secció. Recordem a tots que a l'edició digital hi trobareu totes les entrevistes que hem fet a Coses de l'Esplai. L'adreça és www.elbreny.com. Moltes gràcies.

ESTEVE LAFONT