1. MAJORS INGRESSOS
MUNICIPALS. COM REPARTIR-LOS? (Grup
Municipal Socialista)
2. NO A L'ABOCADOR
METROPOLITÀ PER VALLHONESTA
(Pere Guiu Torrebadella)
3.
CARTA A L'ALCALDE DE SANT VICENÇ
(Teresa Jiménez)
4.
CASUALITATS DE LA VIDA (Aida Franco Arias)
 Un seguit d'ajuntaments, entre ells el de Sant Vicenç, hem portat
durant anys una llarga i dura pugna amb Autema, ja que l'empresa
concessionària d'autopistes considerava que no havia de pagar l'Impost
sobre Bens Immobles (IBI) tota vegada que el govern de la Generalitat
els havia eximit d'aquesta obligació.
Els ajuntaments consideràvem que aquesta exempció no era procedent i
que teníem tot el dret a cobrar l'IBI. Després de molts resolucions
judicials, algunes contradictòries, s'ha arribat a la sentència final
en la que es fixa que, efectivament, Autema està obligada a pagar
l'esmentat impost als ajuntaments.
Això representarà per l'Ajuntament poder cobrarà els endarrerits
(aproximadament 100.000.000 milions de pessetes). A part d'aquesta
bona notícia, l'Ajuntament ingressarà cada any uns 10.000.000 amb els
que no s'hi comptava.
Com repartir aquests 10.000.000 de pessetes anuals? En opinió del Grup
Municipal Socialista, aquests ingressos no han de servir només per
alleugerir la gestió administrativa, cosa també molt necessària, si no
que han de tenir una repercussió directe en aspectes socials de les
persones de Sant Vicenç.
Per aquesta raó el PSC va proposar al Ple municipal que aproximadament
uns 5.000.000 de pessetes vagin directament a dos temes que actualment
representen una important càrrega per les persones de Sant Vicenç:
l'escola-bressol i la gent gran. Creiem que aquests cinc milions de
pessetes s'haurien de destinar a rebaixar les quotes que paguen els
pares de l'escola-bressol El Niu i a contractar més servei d'atenció
domiciliaria per a la gent gran.
Sabem que les quotes de guarderia son molt altes a tot arreu. Es
tracta d'un servei costós i a Sant Vicenç no és pas dels llocs més
cars, però això no vol dir que no representi un gran esforç pels
matrimonis joves, i si ara hi ha l'oportunitat d'alleugerir aquest
esforç, tenim l'obligació de fer-ho.
Igualment passa amb la gent gran. Cada cop s'allarga més la vida i
existeixen més persones envellides amb moltes dificultats per ser
autosuficients. En aquest sentit, el SAD (Servei d'Atenció
Domiciliaria) ha representat un important ajut per la gent gran que
viu sola, però com la demanda creix constantment, és necessari
incrementar aquest servei, sempre dintre de les possibilitats. Si ara
aquestes possibilitats han augmentat, l'Ajuntament no hi pot
renunciar.
La proposta del Grup Municipal Socialista ja està feta davant el Ple
Municipal. Ara cal esperar la resposta de l'equip de govern. El PSC
creu que això és irrenunciable i estarà en contra de qualsevol canvi o
modificació del pressupost que no vagi en aquest sentit.
GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA
PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA
AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE CASTELLET
"El joc de la màgia només l'entendran les ments perverses que l'han
inventat".
Vallhonesta i el Ginebral semblant estar marcats per un destí tràgic.
Al principi dels anys 60 aquesta àrea geogràfica havia d'ubicar una
caserna militar; a mitjans dels anys 80 el foc va devastar una part
essencial del nostre patrimoni cultural, transformant en cendra un
dels últims racons verds que encara ens queden. Malgrat tot, la natura
sap encaixar bé el poder destructor del foc. Justament el pi, l'arbre
mediterrani per excel•lència, fa ús de les flames en la seva
estratègica per guanyar terreny a l'alzina i el roure. Però al cap
dels anys tot torna al seu lloc i el cicle, si l'home no intervé per
accelerar-lo o per frenar-lo, es reprèn indefinidament.
Amb l'excusa d'aquest destí tràgic o no, ments empresarials perverses,
en convivència amb altres ments il·luminades de tots conegudes, estan
a punt de portar al Ginebral i a Vallhonesta a un carreró sense
sortida, construint-hi l'abocador metropolità.
Al Vallès ja no saben on guardar la merda i busquen llocs propers on
portar-la. A algú se li ha acudit que el Ginebral o Vallhonesta poden
ser un lloc idoni. Aquest algú, o està malament del cap o sap que amb
l'operació omplirà la butxaca. Una de dues.
Ara mateix, ràpid i sense rumiar-hi gaire, em venen al cap algunes
raons que hem fan sospitar que aquesta mà negre és pèrfida i
interessada:
• El Ginebral i sobretot Vallhonesta és l'únic testimoni viu del
nostre passat preindustrial. Un nucli que miraculosament ha mantingut
viva la singularitat, el seu caràcter ancestral, la seva fesomia i la
seva autenticitat.
• El Ginebral i Vallhonesta es situen a les portes del parc natural de
Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Abocar-hi tones de residus tancarà
definitivament aquesta porta, incrementarà de forma antinatural els
riscos d'incendis, d'intoxicacions, d'accidents derivats del pas dels
tràilers... Es pot ubicar un abocador al costat d'un parc natural?
• El paisatge de Vallhonesta i del Ginebral no són verges. I és per
això que el seu valor no és tan sols incalculable des del punt de
vista mediambiental. Els nostres avantpassats van modelar la vall i
els seus entorns a cops d'aixada, aixecant parets de pedra seca i
barraques de vinya, marges, recs, i van edificar masos que van omplir
de vida aquella contrada. El valor de Vallhonesta és sobretot
cultural. La personalitat de Sant Vicenç de Castellet roman
fossilitzada a Vallhonesta des de l'edat mitjana. Fa més de mil anys
que generacions d'homes i dones han esculpit amb les seves mans i de
forma respectuosa aquest paisatge que nosaltres hem heretat. I ara
nosaltres hi volem posar un abocador, destruint el seu encant, sense
cap possibilitat després de fer marxa enrera.
• El camí de Boades al Ginebral passant per Vallhonesta és un camí
rural, solitari, integrat a l'entorn, que voreja una riera. Que faran?
L'asfaltaran perquè els tràilers plens de residus procedents de l'àrea
metropolitana puguin circular tranquil·lament? I els veïns de tots dos
nuclis, trauran el cap per la finestra per empassar-se les olors, el
fum o el soroll? Que en traurà el poble? Una morterada de diners per
arreglar quatre carrers, fer quatre jardins? Tant és, el que vulguin.
La qüestió és: Té preu el nostre patrimoni històric, artístic,
natural, etnològic? La meva resposta és no.
Vist el compromís de tots els partits polítics de l'Ajuntament de Sant
Vicenç de Castellet en la defensa de Vallhonesta, i el seu no a
l'abocador metropolità per Vallhonesta de manera pública, ferma i
neta, caldrà preguntar-nos quina és l'estratègia de futur a
l'Ajuntament de Rellinars envers el Ginebral? Tenint present que la
proximitat a les àrees densament poblades del Vallès ens atorga una
posició privilegiada si som capaços d'aprofitar-la, mantenint la
nostra personalitat. Només així serem nosaltres mateixos i no un
extrem més de la perifèria metropolitana.
Amics, Tratesa, l'empresa amb seu a Barcelona, dedicada al tractament
de residus sòlids urbans i industrials que festeja als Ajuntaments,
gestiona l'abocador de Coll Cardús. Han vingut a vendre'ns que són
líders en el sector, que és una de les empreses més tecnificades del
món, que fan un tractament integral dels residus fins aconseguir que
els lixiviats i els gasos generats es recuperin en aigua i energia...
tot el que vulgueu. I només faltaria que no fos així!. Per experiència
personal puc dir-vos que el problema no és si l'empresa compleix o no
les normatives mediambientals, no es tracta tampoc de valorar la
conveniència o no de construir abocadors. El problema en el nostre
cas, és que el terme municipal de Sant Vicenç de Castellet, el nostre
poble, és molt petit (17,09 quilòmetres quadrats) i, com a
conseqüència de la seva privilegiada situació geogràfica, s'ha vist
trossejat per dues vies de ferrocarril, per dues carreteres i per una
autopista. El nostre entorn natural ha patit durant segles la
implantació industrial, la manca d'orientació i l'infortuni dels
incendis forestals. Mai no hi ha hagut a la nostra comunitat
sensibilitat pel patrimoni. Tot just ara hem començat a valorar-lo,
hem restaurat Castellet, estem començant a interpretar i a gaudir del
nostre paisatge, hi ha projectes incipients de promoció turística amb
la col·laboració dels pobles veïns de Castellgalí, Castellbell i el
Pont de Vilomara. Com podem lligar tota la nostra il·lusió política
com a poble, a un abocador? Si Tratesa se'n surt, no serà gràcies als
partits polítics que configuren l'Ajuntament, ni tampoc serà gràcies a
aquells que democràticament vam escollir perquè defensessin els
interessos col·lectius dels santvicentins, no assoliran cap tipus de
transfuguisme. En aquest cas intentaran explicar-nos moltes histories
del dret i del revés, traient pit, dient mentides i oferint milions en
el món dels fatxendes, el seu món. Que no s'hi esforcin, no cal,
l'Ajuntament, la societat civil i els santvicentins sabem valorar el
nostre llegat cultural i no caurem en el parany; al contrari ens fan
més forts en la defensa de la nostra identitat.
PERE GUIU TORREBADELLA
Sr. Alcalde:
En els dos anys i escaig que porto residint en el poble de Sant
Vicenç, m'ha costat poc sentir-me'n orgullosa i aprendre a estimar-lo.
En aquests moments, son altres els sentiments que m'envolten i em
porten a expressar-los-hi en aquest escrit.
Es per això que em remunto als fets que van passar el dia 11 de Març i
que tots amargament recordem, sí, m'estic referint als terribles
atemptats que varen patir directament els ciutadans de Madrid i
indirectament a tots els que estimem i respectem la vida, entre els
que, per descomptat, li incloc.
El mateix dia, vaig dirigir-me a vostè a través d'un correu
electrònic, demanant-li si l'endemà tindria lloc una manifestació al
poble de Sant Vicenç, tal com s'havia anunciat que es faria a tota
Espanya.
La seva resposta va ser: No hi ha cap manifestació convocada al poble,
ja que ens afegirem a la manifestació unitària convocada a Barcelona.
Bé es cert, que va continuar dient que el dilluns dia 15, les escoles
santvicentines i les persones que volguessin , estaven convocades a
una concentració a les 12 del migdia a la plaça del poble, que no es
altre que l'anomenada de "l'Ajuntament".
Doncs bé, el cas es que no podia creure que el meu poble, millor dit,
que el meu alcalde, quedés indiferent cap els seus ciutadans davant
dels fets anteriorment esmentats, doncs el dia era el divendres 12 i
no el dilluns dia 15, el que s'havia de mostrar el dolor conjunt de
tot el poble espanyol.
I amb molta indignació alhora que ràbia, nombroses persones amb els
mateixos sentiments que jo, ens donàvem cita espontàniament a la plaça
del poble, també anomenada de "l'Ajuntament" a la mateixa hora que
tots els pobles d'Espanya a les 19 h. del dia 12 de Març, tal i com
els mitjans de comunicació es van encarregar de comunicar-nos-ho.
Al acte, no tant sols no va comparèixer vostè, si no que tant mateix,
cap dels representants del equip de govern hi era present.
Davant d'aquests fets, els ciutadans allà concentrats, reclamàvem la
presencia de quelcom dels representants de l'Ajuntament, però no va
comparèixer ningú.
Va haver de ser l'ex-alcalde de Sant Vicenç, el Sr. Joan Montsech, que
també hi era entre nosaltres, el que va haver d'encarregar-se
personalment d'anar a buscar un dels regidors, el qual, amb un gran
esforç per la seva part, no va aconseguir calmar els ànims dels allà
presents, i va ser en un moment donat que l'ex-alcalde, va dirigir
unes senzilles, però necessàries paraules, donat la gravetat dels
fets.
Aquesta persona, no, només va calmar els ànims dels ciutadans
concentrats a la Plaça, si no que va assumir un paper que ja no li
corresponia com alcalde que no ho és.
Els aplaudiments van ser tant espontanis i nombrosos com les persones
allà presents.
Sr. Alcalde, jo amb tot el respecte que fa al cas li demano, si més
no, uns segons de serena reflexió i una explicació davant dels fets
que li he esmentat.
Atentament.
TERESA JIMÉNEZ
Mai heu tingut la curiositat de saber si hi ha algú més al món amb el
mateix nom i cognom que vosaltres? Aquesta és la pregunta que em vaig
fer l'altre dia davant l'ordinador. Vaig escriure l'adreça d'un
buscador d'internet i un cop allà vaig escriure el meu nom i cognom i
vaig esperar. Hi havia moltes pàgines on sortia la paraula Aida, o la
paraula Franco... però mai Aida Franco. De cop vaig veure que en
aquesta pàgina web hi sortia el nom d'Aida Franco i al entrar-hi vaig
veure que es tractava d'un apartat de naixements de la web d'El Breny.
La sorpresa va ser encara més gran quan vaig llegir el següent:
NOM I COGNOMS: Aida Franco López
DATA DE NAIXEMENT: 17-12-2002
Bé, no hi deureu trobar res de curiós, oi? D'acord, tan sols és una
nena que es diu igual que jo. Segur que tothom té el nom duplicat en
algun indret del món. Però al mirar la data de naixement vaig veure
que també coincidia amb la meva, amb l'única diferència que jo he
nascut 16 anys abans.
Això em fa pensar en la gran quantitat de curiositats i sorpreses
inesperades que et vas trobant al llarg de la vida. Aquesta n'és,
doncs, una més per a la meva col•lecció.
AIDA FRANCO ARIAS
Vilanova i la Geltrú |