1. EL NOU CREMALLERA DE
MONTSERRAT (Mar
Mollet)
2. EL MES D'OCTUBRE
3.
EL VELL FOSSAR JUEU I EL MINER DE LA CATEDRAL DE SANTA
BÀRBARA (Pere Suades)
 Quaranta-sis
anys després del seu tancament, el famós cremallera de Montserrat torna
a funcionar després de ser inaugurat l'onze de juny del 2003. Els prop
de dos milions de visitants anuals que té Montserrat ja poden gaudir des
de fa dos mesos d'un nou cremallera climatitzat, més segur i més còmode
que l'anterior.
Tot i així, el record d'aquell cremallera no serà mai oblidat per molts,
ja que a l'estació de Monistrol-Vila s'hi ha instal•lat un museu amb
vagons en miniatura, objectes i plafons informatius sobre l'antic
cremallera.
El nou cremallera és del tipus Abt, el mateix que el de Núria, amb una
cremallera amb prop de 74000 dents. Té una via de 1000 mm d'amplada, fa
un recorregut de 4110 metres i el cocodril és de tecnologia punta, més
segur que el de Núria per tal que la roda dentada s'engrani correctament
a la cremallera. Per la via hi circulen 5 trens: EL Cavall Bernat, Sant
Jeroni, El Montgrós, Els Flautats i Les Agulles.
 El
nou tren passa per tres estacions: Monistrol de Montserrat,
Monistrol-Vila i Montserrat. En el seu recorregut passa per dins de tres
túnels: La Foradada, L'Àngel i els Apòstols. També creua per sobre de
quatre ponts: el del Centenari, el Pas a Nivell, Guilleumes i Santa
Maria. El trajecte dura uns 15 minuts, amb una velocitat en adherència
(sistema que es fa servir de Monistrol de Montserrat a Monistrol Vila)
de 45 km/h i una velocitat en cremallera de 24-30 km/h.
A l'estació de Monistrol-Vila, s'ha construït un pàrquing de 3 pisos amb
capacitat per 1000 cotxes i 70 autocars, cosa que contribueix força a la
comoditat dels viatgers.
 Tot
i les millores en seguretat i en accessibilitat, de les 1200 persones
per hora que pot transportar no n'arriba a dur ni 1200 per dia. Les
raons del poc transport de gent, segons una enquesta publicada a
internet, poden ser la falta de publicitat en països estrangers, a la
comoditat que encara proporciona el cotxe i sobretot al preu (el bitllet
d'adult d'anada i tornada val 6 euros).
Segons una enquesta publicada a internet, de 125 persones, 56 pensen que
s'ha recuperat molt encertadament i 61 que calia que el tren arribés a
Monistrol Nord per tal de millorar l'accessibilitat.
Per més informació, podeu consultar la web
www.cremallerademontserrat.tk
MAR MOLLET
Octubre és un mes de transició al nostre territori: encara no es fa
notar el fred que vindrà, però gran part de la vegetació es torna
inactiva. Desapareixen, també, molts invertebrats i altres animals
sedentaris, s'amaguen davant la pròxima etapa, i es fan patents els
moviments dels que poden buscar en altres indrets unes condicions
millors de vida. És l'emigració. Molts ocells, després de criar els
seus polls a les nostres latituds durant l'època càlida, es van
reunint per viatjar cap a l'Àfrica. Alhora, comencen a arribar-ne
d'altres procedents del nord, que passaran amb nosaltres l'hivern, en
especial molts ocells marins.
 De
Praga en diuen "la ciutat de les 100 torres" perquè està plena
d'esglésies gòtiques-barroques i per la seva singular bellesa. Banyada
pel riu Moldava té una extensió d'uns 500 quilòmetres quadrats. Tot i
ser tan expansiva, el seu interès monumental es concentra a la part
antiga que comprèn uns dos quilòmetres quadrats, que estan a l'abast
del qui simplement vol caminar.
Avui dia hi ha molta gent que coneix aquesta bonica ciutat –degut a
viatges turístics- i, per tant, les seves antigues i interessants
obres religioses i civils, com per exemple la plaça Wanceslao i la
torre de la Pólvora. Qui no coneix, també, l'encisadora i típica Plaça
Vella? Està adoquinada –com tota la ciutat- i la presideix el gran
monument del reformador Jan Hus. Hi destaquen l'església de Tyn i el
popular rellotge astronòmic de la torre de l'ajuntament on s'hi
aglomera moltíssima gent cada hora per escoltar les campanades que,
tibant una corda, toca un petit esquelet mentre s'obren dues
finestretes per on hi desfilen els dotze apòstols, cantant tot seguit
un menut gall daurat. Aquesta famosa plaça, plena de paradetes
d'artesania-records, està sempre molt animada. Seguint la ruta es pot
veure, també l'extraordinari pont de Carles IV vorejat de figures
esculturals, que dóna al majestuós portal de les torres de Mala
Strana, tot entrant a la part del castell des d'on es contempla una
bonica vista de la ciutat, la meravellosa església de Sant Nicolau, la
gegantina catedral de Sant Vito, el palau, etc., etc.
Deixant de banda els grans monuments –ennegrits de vells però
interessants- crida l'atenció una zona a primera vista desapercebuda,
ja que pel carrer poca cosa exterioritza. Es tracta del barri jueu amb
els seus museus, sinagogues i especialment el vell cementiri, conegut
a tot el món i un dels més antics d'Europa, datat al segle XV.
No és normal que un cementiri, enclavat en un terreny restringit
adosat a una casa –com si fos el jardí- sigui visitat per milers de
turistes, diàriament. Hi ha entre 15.000 i 20.000 tombes decorades per
simples làpides en baix relleu, erosionades pel temps, col·locades i
sobre col·locades en diverses posicions i tan juntes i comprimides que
semblen prendre's l'espai l'una de l'altre. I és que l'àrea del fossar
és tan limitada que no va tenir més remei que posar-hi i sobreposar-hi
vàries capes de terra per fer-hi encabir més tombes. El vell cementiri
jueu, quan es visita, emociona i commou. Allí l'orgull o el déu que
tots portem dins, resta anul·lat.
 Una
de les excursions més usuals que es fan des de Praga és a la
ciutat-balneari de Karlovy Vary, distant a 120 quilòmetres, d'on es
pot gaudir d'un seguit de fonts d'aigua ferrossa de temperatures entre
15º a 70º (se'n poden beure de totes mitjançant un vas amb broc, de
porcelana, per prevenir no cremar-se els llavis), presidides per un
altíssim sortidor. A part de que la visita és molt interessant, direm
que està prohibit fumar “pels carrers” d'aquesta ciutat termal i als
infractors se'ls aplica una forta sanció.
Kutnà Hora és una ciutat d'uns 20.000 habitants que dista de Praga 70
quilòmetres. Ha estat declarada patrimoni de la humanitat per la
formosor dels seus acurats edificis de diferents colors, clàssics, sòl
impecablement adoquinat. Hi destaquen la plaça Hosuva, el castell i
l'església de Santiago. Antigament va ser un important centre
econòmic, degut a l'explotació de mines de plata, les quals es van
extingir al segle XVIII.
D'aquella època de riquesa florent, n'ha quedat la monumental i bonica
catedral gòtica de Santa Bàrbara, patrona dels miners, una de les més
importants del país. L'altar principal d'aquesta catedral és molt
peculiar, perquè escenifica amb relleu dins un quadre a gran tamany,
el Sant Sopar on Jesús dóna de menjar i beure als seus deixebles. Tot
i l'opulència del seu interior amb cinc esplèndides naus i púlpit de
pedra, sorprèn descobrir en la columna d'un capitell la figura
escultural d'un miner, un miner de les mines de plata que existiren.
Això ens recorda el museu de les mines de carbó de Cercs on els miners
–provinents de regions pobres- treballaven en condicions infrahumanes,
essent l'esperança de vida uns 40 anys.
L'escultura d'aquest miner és impactant. La seva indumentària és
colpidora: capa laboral amb caputxa que sembla abrigar un cos nu. Està
agenollat damunt un munt de mineral, ferint-se els genolls. Va equipat
amb les eines de treball: candil per il·luminar-se, llarg punxó amb
funda per picar el jaciment, faixa de cuir que envolta la cintura i
empara les cames, on hi subjecta una cartera –qui sap perquè-
segellada amb un escut daurat. Les faccions del seu rostre són de
malaurança: mirada perduda com implorant ajuda, boca torcejada
assedegada, cara esquinçada de fatiga, mà inflada potser pel treball.
La seva expressió és d'immensa tristesa com si, desesperat, demanés
alliberar-se de la cruel situació en que es troba.
Mai havíem vist dins una catedral la figura escultural d'un humil
obrer. Ens va xocar aquesta novetat. Potser estaria bé que entre les
imatges religioses dels nostres temps n'hi hagués també alguna de
representativa com, per exemple, la d'aquest miner de les mines de
plata de Kutnà Hora.
PERE SUADES VILA |