ANTONI PADILLA RECHE
L'alcalde de Castelldefels és nascut a Sant Vicenç de Castellet

Antoni Padilla és un santvicentí que va viure al seu poble natal fins als 19 anys. Després es va establir a Castelldefels, on la seva activitat política l’ha portat fins a l’alcaldia d’aquesta ciutat del Baix Llobregat. En aquesta entrevista ens parla de la seva vida, de la seva carrera política i dels seus records d’infantesa a Sant Vicenç.

En primer lloc ens agradaria saber quatre ratlles sobre la seva vida: quan va néixer, on i què va estudiar, quins lligams familiars manté amb Sant Vicenç.
Vaig néixer a Sant Vicenç el dia 11 de setembre de 1943, al carrer anomenat en aquell temps Maria Gimferrer, encara que tothom li dèiem carrer Santa Maria (pot ser ara es torna a dir així), no recordo del numero però si que és ben a prop de la plaça de l'Ajuntament. Vaig estudiar de pàrvul en una escola de monges que hi havia a la part alta del carrer esmentat. La primària la vaig fer a les Escoles Nacionals. El batxillerat a l'acadèmia del mestre Sr. Vidal (no recordo el nom de l'acadèmia). Vaig viure des de molt petit fins els quinze o setze anys a la "fàbrica del paper" (ja no existeix) al costat de l'estació de RENFE. I després al carrer Orriols.
La meva família per part de mare vivia a Sant Vicenç des d'abans de la guerra civil i eren cinc germans/nes. Actualment només em queda a Sant Vicenç una tieta, també al carrer Orriols. Vaig treballar a Canteras Mussarra-Bosch, S.A. i a Mármoles San Vicente, S.A., entre els catorze i els dinou anys.

A quina edat va marxar de Sant Vicenç i per quin motiu?
Als dinou anys vaig voler conèixer més món i vaig emigrar a Alemanya, on vaig estar 9 mesos, i a Suïssa, on vaig estar 3 mesos. Després vaig continuar residint oficialment a casa dels meus pares, però treballant sempre fora, a Mallorca, a Madrid i a Barcelona. Fins que el 1969 em vaig establir definitivament a Castelldefels.

Quins records té del seu poble natal durant la seva infantesa i joventut?
Els records són del més variat, des dels mestres que vaig tenir fins als amics que de tant en tant encara retrobo inesperadament. Recordo com era Sant Vicenç i el puc comparar amb el gran desenvolupament territorial que ha tingut després. Recordo les Muntanyes Russes, la “Balena” (potser ara ha quedat sumida i urbanitzada), estava prop de la Masia de Sant Joan de Dalt. Recordo el camp de futbol, les Roques, el Ciment, Castellet. Vaig aprendre a nedar al riu Llobregat (qui ho diria), a la zona que hi ha a la vora de la fabrica de Can Balet (no sé si ara existeix). I em vaig banyar a totes les rieres de l'entorn, etc.

Quina ha estat l'evolució de la seva carrera política fins a arribar a ocupar l'alcaldia de Castelldefels?
A part d'alguns contactes que havia tingut a Madrid a finals dels seixanta, em vaig afiliar al 1976 al PSP (de Tierno Galván), a Barcelona, i després vaig passar al PSC quan es van unificar els partits socialistes de Catalunya. Vaig ser regidor de Castelldefels al segon mandat (1983), però ho vaig haver de deixar una any després per motius laborals. Vaig ser secretari d'Organització de Castelldefels des del 1985 fins al 1991. I primer secretari des del 1991 fins avui dia. Sóc membre del Consell Nacional del PSC des del 1990 més o menys. Vaig tornar a ser regidor des del 1995 fins al 31 de maig del 2002. I sóc alcalde des de l'1 de juny del 2002. Sóc també candidat a l'Alcaldia a aquestes properes eleccions.

Quins són els principals eixos de la seva política com a alcalde?
Els eixos de la meva política són un urbanisme el més amable i sostenible possible, la diversificació de la economia de la ciutat, l'aprofitament de les sinèrgies que proporciona el campus de la UPC, el desenvolupament cultural, el desenvolupament de la participació ciutadana i la contínua millora dels serveis que ofereix l'Ajuntament.

Què el té més preocupat pel que fa al present i al futur del seu municipi?
La màxima preocupació és l'acabament de les infrastructures que ens protegeixin millor contra els aiguats. En el futur el mantenir un bon clima amb la incorporació de nous immigrants.

El dia 12 de setembre i els dies 9 i 10 d'octubre, Castelldefels va patir les inundacions més greus de la seva història. Com va viure aquesta experiència?
L'experiència de les inundacions de setembre i octubre del 2002 va ser ambivalent. Per una banda molt desagradable per la situació en què es va trobar molta gent i per l'estranyíssima falta de col·laboració i de solidaritat per part d'una important conselleria de la Generalitat. Per una altra la satisfacció de la gran col·laboració dels funcionaris municipals, dels veïns i d'altres conselleries de la mateixa Generalitat. I sobretot la satisfacció de què no hi va haver cap desgràcia personal.

Sant Vicenç i Castelldefels semblen estar marcats per un destí comú: la fatalitat de les inundacions. D'acord amb la seva experiència, què es podria fer per preveure i evitar els efectes devastadors de les riuades?
Per evitar les riuades de ben principi, hauríem de tenir els habitatges ben lluny de les zones inundables. Però això es quelcom que ens ha vingut donat i que em d'acceptar. Les bones canalitzacions i les possibles correccions urbanístiques poden ajudar molt. En qualsevol cas, quan plou el que va ploure aquí el 9 d'octubre (280 litres per m2) i el 10 d'octubre (90 litres més) no hi ha infrastructura que ho suporti.

Sr. Padilla, li agraïm moltíssim el temps que ens ha dedicat i li desitgem molta sort en aquestes eleccions.
Moltes gràcies a vosaltres.

D.S.