Agustina Pérez Valero

La nostra companya de torna a "Coses de l'Esplai" és Agustina Pérez Valero. Per els que no ho saben, l'Agustina va néixer a la província de Múrcia.

Agustina, a quin poble vas néixer?
La mare em va portar al món el dia 28 d'agost de l'any 1929 al poble de Mazarrón, el dia de Sant Agustí. Per aquell temps, hi havia per costum posar el nom del sant del dia que venies al món. Per sort va ser Agustí, perquè n'hi ha alguns que Déu n'hi do.

Nom dels pares?
El pare es deia Roc, Roque. La mare Maria. La mare es va morir jove, només tenia 57 anys. El dia no el recordo, l'any tampoc. El mes sí. Va ser el mes de gener i feia molt fred.
El pare es va morir l'any 1961, el dia 21 de febrer i tenia 74 anys. També feia fred perquè de Mazarrón havien anat a viure a Calaf, lloc on són enterrats tots dos.

Quants germans tens, Agustina?
Portats al món nou fills. De vius en vàrem quedar cinc que són l'Andreu, el Pere, la Josepa, la Maria i jo.
L'Andreu i la Josepa ja ens han deixat, dels altres tres no en recordo cap. Només n'havia sentit parlar.

Quan i per què vàreu venir de Mazarrón a Catalunya i a Calaf més concretament?
Va ser per l'any 1940 ó 1941. Jo tenia uns dotze anys. El motiu, suposo, que va ser per poder millorar la manera de viure. Tots sabem que va venir molta gent d'arreu d'Espanya a treballar a Catalunya i a nosaltres també ens va tocar venir. Cosa que mai m'he penedit. Primerament, van venir dos germans. Un ja estava casat i l'altre encara estava solter. Quan ells van estar situats vam venir la resta de la família. Això sí, de rellogats a casa del meu germà Andreu que és el que estava casat. La Josepa no va venir fins passat un any, ja que estava casada i tenia quatre fills. Vam venir en quatre etapes.

Quan vivíeu a Mazarrón, de que treballaven els pares?
Recordo que estàvem a una casa de camp cuidant terres. Ells eren els masovers. La finca no era massa gran, però anàvem fent. Més malament que bé. Després vam anar a viure al poble, a una caseta que la devien comprar perquè per marxar se la van vendre i els hi van donar cinc-centes pessetes. Vol dir que no seria gran cosa la caseta.

Que vau fer al arribar a Calaf?
De moment anar a viure a casa del meu germà. En una habitació. Que menys les feines biològiques ho teníem que fer tot a una habitació. Fer el menjar, menjar, dormir,... De fet, el menjar no teníem problemes perquè poca cosa teníem i de seguida que vàrem trobar un pis, també de mala mort, ens hi vàrem posar a viure. En quan a la feina ja t'he dit que el pare es va posar a fer de pastor, els germans a treballar a les mines de carbó que hi havia a Calaf i la Maria i jo a fer de minyones a alguna casa. Jo vaig començar fent de mainadera, cuidant un nen de casa d'un sastre i després a una altra casa. La mare es va quedar a casa ja que no disposava de massa salut.

Vau tenir problemes de convivència al arribar?
De moment sí, perquè els "castellanufos" com ens deien, no érem massa ben rebuts. De totes maneres, al poc temps com que van veure que érem gent de pau i el que volíem era treballar i viure decentment, aviat ens vam sentir bé encara que hi havia el problema de la llengua. Jo vaig aprendre de pressa perquè a casa del sastre me'n va ensenyar ben aviat. El Joan, l'amo, em digué: "Quan sàpigues dir cullera i forquilla et donarem de menjar". De totes maneres, de menjar me'n van donar però vaig aprendre el català perquè s'havia que havia de viure a Catalunya i havia de parlar en català.

De l'escola que ens tens que explicar?
Poca cosa per no dir res. La miqueta que sé ho he après amb força de voluntat.

De Calaf a Sant Vicenç. Per què?
Per ajudar a la meva germana Maria que havia vingut a viure a Sant Vicenç quan es va casar. No disfrutava de massa bona salut. Al venir a Sant Vicenç vaig conèixer el que seria el meu marit. Abans de marit vàrem ésser nòvios, com és de suposar.

A quants llocs has treballat?
Et diré les feines perquè les dates no en recordo cap. De minyona, a la fàbrica, de botiguera, he anat a rentar al riu i haver de trencar el glaç per poder rentar, cuidar dels fills,... en fi, la vida d'una dona treballadora.

Quan et vas casar?
El dia 4 de maig de l'any 1952. Ja hem celebrat les Noces d'Or. Suposo que te'n recordes.

Faltaria menys.
El dia que ens vàrem casar es van celebrar quatre casaments el mateix dia, el primer a les nou del matí, que va ser el nostre. Després, la Teresina amb el Pasqual Albert i un altre d'una noia que la coneixíem per la Frasquita. No recordo d'aquestes quina va ésser la segona. La última del dia va ser la de l'Amadeu del Cal Peret del Coro. Va ésser un dia molt mogut per a Mossèn Joan, que era el rector de la Parròquia.

El casament, de categoria o senzillet?
Si el diem per categoria el podem situar a la tercera, proper de la quarta categoria... Una bona colla de gent si que vam ser. Casament, dinar per als convidats al local de la Clara sota de casa on vivia el nuvi. Després de viatge de nuvis. Un dia i mig a Barcelona. La resta fins el dissabte a Mora d'Ebre, a casa d'uns oncles. Tot molt senzill, però també hem passat el que ens ha tocat passar. Tant si va ser senzill com si hagués estat de categoria.

Quants fills del matrimoni?
Tres. La Mª Dolors, l'Esteve i el Josep Lluís. Tots casats i afillats. La Mª Dolors casada amb en José de Arcos, l'Esteve amb la Sara Alcocer i el Josep Lluís amb la Consol Delgado, actualment separats, el mal de moda. Tenim quatre nets, per la Mª Dolors, el Marc i la Irma, els dos casats amb la Montse i en Ramon. Per l'Esteve, la Queralt amb 8 anys. I per part del Josep Lluís, l'Aleix que en té 16. El Marc i l'Irma, els dos són mestres. Els altres dos estan estudiant.

Què és el que t'ha agradat fer per esbarjo?
De jove, el que més m'agradava era anar al cine, el ball no massa, i poca cosa més perquè la cosa no va donar per més.

Com a sòcia de l'Esplai, que ens has d'explicar?
Ja saps que poques vegades l'he freqüentat, però considero que és un lloc molt interessant per al qui li agradi. Els moments que hi he freqüentat m'hi he trobat molt bé.

Agustina, ja sé que algú li farà gràcia que t'he preguntat el que jo ja sé, però les preguntes han sigut per als lector d' El Breny. Per tant, et dono les gràcies en nom d' El Breny, de l'Esplai i d'un servidor.

ESTEVE LAFONT