Entitats

1. 49è APLEC DE VALLHONESTA

2. PRIMER ANIVERSARI DE LA INAUGURACIÓ DEL MONUMENT A LA MARE

3. CAPSETA D'IL·LUSIONS

4. ACTUACIONS DE CUL-I-SEU

Enguany, aquest 1r de maig, la Festa del “panellet” de Sant Pere de Vallhonesta, va ser una de les més lluïdes, tot i sent un dijous, o sigui un pont de quatre dies, el bon temps va fer que la gent anés pujant des de bon matí fins a l’hora de dinar. Tot i que a l’hora de la missa no hi havia gaire gent, mossèn Miquel anava animant als que arribaven a incorporar-se a la celebració que, com cada any, es fa en homenatge al sant patró Sant Pere. Acabada la missa i la benedicció dels panellets, la cua que es va formar va ser força llarga, però sense empentes ni neguit, per què hi havia panellets per tots els que van pujar. La cobla Principal de Terrassa va omplir de música i alegria tot aquell entorn ple de gent que anaven fent la seva. Va ser molt aplaudida i fins i tot van interpretar alguna sardana de les clàssiques, que ens fan posar la pell de gallina, recordant els bons temps ja passats.

S’ha de dir que enguany també han vingut els de cognom Vallhonesta, de diferents indrets de Catalunya, que molts matrimonis i parelles joves van pujar amb els seus menuts els quals, a l’hora de dinar, quan el bullici de gent ja baixava i vigilats de lluny pels grans, voltaven com si fossin a casa seva ja que, com algun d’ells va comentar, ja era prou gran per fer la seva. La gent del Centre Excursionista, que com cada any van organitzar tan correctament la festa, van anar una mica de rostoll amb el bar, on es podia trobar gairebé de tot. Sort que eren una bona colla per portar-lo, perquè no van parar mai de servir.

Cal dir que, com cada any els veïns van col·laborar amb la festa, sobretot a l’hora del repartiment del panellet, ja que per ells és també una festa gran. Aquest any, com a novetat, vam tenir la visita del Malparit i la Figaflor, que els Geganters van pujar des de Sant Vicenç i segons informació de gent seriosa, als acompanyants els va costar de seguir-los en alguns trams del camí.

Com sempre, la gent del Centre va estar molt activa i enfeinada, però després de veure els resultats està molt satisfeta, tant per l’assistència de tanta gent, com pel civisme i respecte per la natura per part de tots, perquè va quedar tan net que no semblava que hi havia passat tanta gent. Per tot això volen agrair a tothom la seva presència, a la cobla i als sardanistes, a l’Excel·lentíssima Diputació de Barcelona i al nostre Ajuntament, que com cada any també han col·laborat. Un bon dia per a tothom, amb un entorn verd i preciós i ple de coloraines de la gent que hi voltava.

ALFONS

El dia 4 d'aquest mes de maig, l'Agrupació Artística Sant Vicenç va celebrar el Primer Aniversari de la Inauguració del Monument a la mare, i en aquest dia, l'entitat va tenir l'honor a tal motiu de fer una ofrena floral a davant del monument a les 12 del migdia.

Hi van participar alumnes de diferents escoles i d'altres persones que van col·laborar. Cal fer esment en especial, l'assistència de l'autor del poema dedicat a la mare, en Sergi Juanola, que una vegada més va tenir l'honor de tornar-lo a recitar davant del monument acompanyat de tots els participants.

Durant tot el dia donava un aspecte festiu adient per aquesta Diada.
També va haver-hi una pluja de caramels per tota la gent que hi va participar com a mostra d'agraïment.

LA JUNTA

L'Escola Bressol El Niu celebra 25 anys d'història

L’escola bressol el Niu de Sant Vicenç va obrir una Capseta d’Il·lusions el passat dissabte 18 de maig, un espectacle que va servir per homenatjar els 25 anys d’història del centre i els valors i recursos educatius que sempre l’han caracteritzat i diferenciat. El gruix de la festa es va celebrar en un escenari insòlit, al mateix pati del centre, que es va omplir de gom a gom de públic, i fins i tot molts espectadors van haver de seguir l’espectacle des del carrer de davant, el Mestre Massana. L’obra, però, va tenir més escenaris, des del pati, a l’edifici, i el mateix carrer. Una narradora es va encarregar de fer seguir el fil argumental i presentar cada una de les actuacions (música, dansa, joc, llenguatges) que simbòlicament representaven els valors educatius del Niu. L’espectacle va ser codirigit per Joan Maria Segura i Lluís Oliveras, amb guió d’Adriana Delgado, i hi van participar unes cinquanta persones, totes amb vincles amb l’escola.

D’entrada, la narradora va recordar als espectadors els inicis de la Casa Cuna, el 1929, el seu posterior enderroc i la construcció del nou edifici, que el 1978 va adoptar el nom d’Escola Bressol El Niu, amb l’ajuda de diapositives i projeccions de vídeo. Una petita capsa il·luminada va donar pas a la música en directe de diferents músics, il·luminats, que tocaven des de les finestres. I després dels sons de la guitarra, el violí, la flauta i altres instruments, una cançó de bressol va ser la protagonista i va fer callar tothom, petits... i grans.

L’aconfessionalitat, la comunicació, la coeducació, la integració, la diversitat són valors i quotidians al Niu, així que les professores, mitjançant una gravació, es van encarregar d’explicar-ho al públic mentre es projectava un vídeo en què els nens i les nenes del Niu pintaven un gran mural de tots colors amb les seves mans. Els espectadors, a més, es van poder endur un retall d’aquest mural com a record simbòlic.

La dansa va ser la següent eina educativa que es va representar amb el ball, per part d’una una parella, de la castanyada. I tot seguit va arribar l’hora de jugar, una de les grans bases de l’aprenentatge dels menuts. Unes grans pilotes van caure des de les finestres del centre i el públic va intentar que no caiguessin a terra enmig d’un gran xivarri.

Després de tantes rialles, va arribar l’hora de la reflexió. La defensa de la llibertat dels nens a expressar-se, a mostrar els seus sentiments i pensaments, a aprendre per ells mateixos va ser representada per una marioneta lligada i amb la boca tapada, que va aconseguir deslliurar-se i ser feliç. Els pensaments sobre l’escola bressol de diferents veïns del poble van donar pas al conte dels colors, amb la baralla del vermell, el verd, el groc i el blau, que van aconseguir ser amics i entendre la diversitat gràcies al blanc, el color de la pau.

Com no podia ser d’una altra manera, la celebració del 25è aniversari del Niu va finalitzar amb música i festa, amb l’entrada al pati dels gegants del Niu, la Tina i el Janot, que van presentar la cançó i el ball que els han fet expressament per a ells el Joan Penas i el Lluís Oliveras. Llavors va arribar un dels moments més emotius: representants de cada un dels 25 anys que han passat o encara són al Niu van pujar a l’escenari per brindar amb cava de purpurina pel futur. Hi va haver més música, més diapositives, paperets blancs i grocs, focs artificials i un desig compartit: “Hi va haver un passat ple d’esforç i d’il·lusions, en el present encara hi són, també en el futur”.

REDACCIÓ EL BRENY

TEATRE A BARCELONA

El dia 18 del mes de Maig, el grup teatral de la nostra població, va presentar-se a concurs en una barriada de Barcelona. Ho va fer sent l’última obra de la temporada. Els arbres moren drets d’Alejandro Casona, és una bona obra amb connotacions còmiques i també un xic dramàtiques, encara que en general hi predomini més el romanticisme al llarg de la seva història.

Un primer acte eixelebrat donà pas, a un segon acte completament diferent per acabar amb un desenllaç, en el tercer i últim acte, tot l’entrellat de l’obra. Aquest cop l’escenari va ésser el Centre Cívic i Social de les Corts, i potser és l’única vegada des de la seva estrena, que va ser representada amb tots el actors o quasi bé tots sense haver-hi cap canvi, la qual cosa pot semblar estranya per el ritme que el grup porten a l’hora de cobrir altres personatges. esperem que el Cul-i-seu tingui una molt bona sort amb els Premis del Jurat i puguin sumar-se a d’altres ja aconseguits amb anterioritat.

GEROVA

CUL-I-SEU A SANTA OLIVA

Santa Oliva és un poble quasi inexistent en el mapa, però té una sala polivalent social i cultural per esbarjo, plena de tota mena d’equipaments, de la qual en poden gaudir no solament els seus habitants, sinó el públic d’altres poblacions veïnals i turistes forans que passen les seves vacances per aquelles contrades. Aquest lloc està situat prop de El Vendrell, però endinsant-nos cap a l’interior.

El mateix dia de Santa Montserrat, el 27 d’Abril, el Grup va traslladar-se cap el Baix Penedès on havia de portar-se a terme la representació d'Els arbres moren drets d’Alejandro Casona. Van estar, poca estona a muntar l’escenografia, ja que l’experiència d’altres sortides els ha fet dividir-se en tasques específiques, la qual cosa els comporta més rapidesa a l’hora de composar els decorats.

Van tenir un bon dia d’actuació i també una gran tranquil·litat potser donada per la bona harmonia dels seus components. L’obra va agradar molt al públic assistent, i con ve essent tradicional va haver d’improvisar uns canvis de darrera hora, fet en el que es fa palesa la gran estimació que senten els seus membres pel teatre amateur o professional, teatre al cap i a la fi.

GEROVA

Inici | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet