Les Queixes del Jeremies


DESTROSSES BARROERES

Entre els mesos de febrer i març, començava una destrossa, de forma barroera i indiscriminada, a la vorera esquerra del riu Llobregat, darrera el paratge del Grauet, passada l'autopista i que continua riu avall.

Més endavant es podia comprovar que la companyia que instal·la els tubs de gas per aquell indret, era la que feia aquesta destrossa. El lloc és un paratge que per la seva bellesa i harmonia HAURIA DE SER DECLARAT ZONA PROTEGIDA, perquè ningú pogués fer-hi aquestes destrosses. El lloc en qüestió ja va ser castigat temps enrera pels focs, tant, que la Generalitat de Catalunya fa uns quinze o vint anys ja ho havia repoblat i amb els pollancres plantats a tocar gairebé l'aigua, que ja fan una bona patxoca, com els milers i milers de pins pinyoners, també d'una bona mida, plantats en la resta del seu entorn, semblava tot el paratge força recuperat, però ha hagut d'arribar aquesta companyia (poc controlada en la seva manera de treballar) que arrenquen els pins que els dóna la gana, els llencen contra els altres, fent destrosses de més de vuit o nou metres d'amplada per fer-hi passar un tub de vint-i-cinc centímetres de diàmetre.


1

2

3

En tot aquest paratge, a la vora del riu, ja hi ha un camí d'uns tres o quatre metres d'amplada on hi cap de sobres el tub de 25 centímetres, així com la màquina que fa la rasa o el forat per enterrar-lo.

A la foto número 1 es pot veure la mida que fan els pinyoners plantats anys enrera i a la foto número 2 es demostra com queda després de fer la rasa d'uns 40 centímetres d'amplada.

A la foto número 3 es pot contemplar perfectament el poc respecte que s'ha tingut per l'entorn de la nostra muntanya santa (Montserrat), que pràcticament s'han arrasat 10 metres d'amplada, varis quilòmetres riu avall que eren de pins pinyoners replantats.


4

5

6

La foto 4 ens demostra perfectament que a la dreta hi passa el camí, ja fet, de tres o quatre metres d'amplada i a l'esquerra de la foto tota la destrossa innecessària feta amb el tub esmentat, ja enterrat.

A la foto 5 podem contemplar com aquest paratge a tocar el riu Llobregat, que amb una mica de sensibilitat haurien d'haver declarat “Zona Protegida”, la destrossa feta al llençar pel dret destrossant tota la vegetació existent, per no seguir el camí vell.

A la foto 6 podem veure la màquina “grandiosa i monstruosa” que feia necessària tanta destrossa, doncs sembla tant ample i bestial que amb els quatre metres d'amplada del camí ja existents no en tenien prou per treballar. Perdó per la malifeta o broma doncs no puc entendre que una màquina que no fa més d'un metre amb cinquanta necessiti vuit o nou metres d'amplada per poder treballar.

També es pot veure la manera tant poc delicada d'arrancar el arbres i llençar-los damunt dels altres. Només calia arrencar-los, deixar-los a terra amb la mateixa pala en un lloc sense arbres i tirar una palada de terra damunt les seves arrels amb la mateixa màquina, d'aquesta manera, segurament, entre un seixanta o vuitanta per cent d'ells haurien viscut, però evidentment això no els importava massa.

Aquesta destrossa continua riu avall i uns quants quilòmetres més enllà s'enfila cap el bosc on continua aquesta destrossa tant ampla. Ja ens preocuparem més endavant de comprovar quina mena de “REPOBLACIÓ” fan en tots aquests indrets que destrossen tant alegrement.

Inici | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet