|
CASTELLET ÉS UNS FESTA
Castellet
és de tothom. Castellet és per a tothom
 Finalment
Castellet és del poble de Sant Vicenç. Castellet ha estat, és i serà el
nostre símbol més identificatiu i qui dóna nom al nostre municipi.
Durant els dies 12 i 13 d'abril d'aquest 2003, Sant Vicenç va celebrar
amb tota solemnitat tot un seguit d'actes gràcies a la col·laboració
desinteressada de tot un seguit d'entitats santvicentines. A
continuació, us presentem un petit reportatge sobre els més de mil anys
que ja té Castellet i dels actes que es van celebrar per inaugurar la
restauració de l'ermita de Castellet. Aquesta informació ha estat
extreta de l'Ajuntament de Sant Vicenç, del tríptic informatiu
"Castellet és una festa" i del llibre "Sant Vicenç de Castellet, des de
l'antiguitat fins als nostres dies" de Pere Canal i Miquel Vila.
BREU HISTÒRIA I SITUACIÓ
El Santuari de Castellet, estatge i església, va ser construït amb les
despulles del castell. El temple, còpia de l'estil romànic, és d'una nau
amb sostre de volta i sense cap obertura lateral. Antigament, el
Santuari tenia 7,58 metres de llarg, 3,25 metres d'ample i 3,66 d'alt.
Després de restauració de l'any 1884, el Santuari fa 17,45 metres de
llarg.
 Al
soterrani de la llar dels ermitans, fou on, segons la tradició, es va
trobar la imatge de Castellet, que se suposa que és la que es guarda a
la masia de Les Vives, on fou portada per l'ermità per tal de
protegir-la del saqueig. Ja que durant els segles XVII i XVIII, degut a
freqüents revoltes i guerres, molts santuaris, com el de Castellet, van
haver de tancar les portes i amagar les imatges i les joies per
salvar-les de l'enemic.
Els ornaments del Santuari, abans de la Guerra Civil del 1936, eren
humils. L'altar, de fusta, no pertanyia a cap estil determinat, i fou
construït segons constava en el pedestal, l'any 1891. Segons Sarret i
Arbós, el Santuari fou obert al culte, després d'una interrupció de més
de trenta anys, motivada per la invasió francesa. La imatge vestia
túnica blanca de seda amb ramellets d'or, un mantell blau i una corona
imperial. A la mà dreta, donant la benedicció, portava un llaç de seda
blau cel amb un estel a cada punta. Amb l'esquerra, aguantava l'infant
Jesús, que portava túnica de seda blanca, i a la mà dreta hi duia la
bola del món. L'any 1942, provisionalment, s'hi col·locà una imatge
senzilla, i el 1950, s'hi entronitzà una nova imatge, imitació de la
romànica i primitiva de Castellet, obra de l'escultor Josep M. Camps i
Arnau. A la sagristia hi ha un bon nombre d'exvots, alguns del 1841 i
1843.
 L'Ermita
de Santa Maria de Castellet està dedicada a la Verge de Castellet i ha
estat al llarg de la història el santuari marià dels municipis del Bages
Sud. L'any 2000 es va celebrar el 50è aniversari de la seva
entronització.
La Torre de Castellet és de planta quadrada i pertanyia al castell de
Castellet, del qual se'n comencen a tenir dades l'any 1001. La torre es
va construir al segle XIII, després de la destrucció del castell el 1277
per Humbert de Rocafort. Del castell avui dia es conserven uns fragments
de muralles que envoltaven la part nord del turó com a nucli defensiu.
Aquesta torre té 5,46 metres d'ample per 22 metres d'altura.
Just a sota del turó trobem les anomenades Muntanyes Russes o Terrers
Blau, un conjunt de petits turons especialment singulars formats per
marges de coloració blavenca. Aquesta zona ha estat tradicionalment un
espai de lleure per als veïns de Sant Vicenç de Castellet.
RESTAURACIÓ I REHABILITACIÓ
Antecedents
L'any 1999 es va observar un agreujament molt important en les esquerdes
que ja s'havien detectat al Turó de Castellet. El procés d'erosió de la
base s'havia accentuat tant que podia fer perillar l'estabilitat de les
construccions situades al damunt. És en aquest moment que es decideix
que cal una actuació urgent per evitar la pèrdua d'aquest important
patrimoni cultural del municipi. El principal escull es troba en saber
qui ha de realitzar les obres i assumir-ne el cost.
El Turó i les edificacions que acull eren propietat del Bisbat de Vic
qui va manifestar la necessitat de l'actuació però a l'hora la
impossibilitat d'assumir el cost econòmic que això suposava però va
oferir cessió de Castellet al municipi a canvi que l'Ajuntament assumís
el projecte de restauració del turó amb els seus propis recursos. Mentre
s'estudiava aquesta possibilitat, l'Ajuntament decideix que la prioritat
és la restauració del turó i busca els recursos econòmics per fer-hi
front. D'entrada l'any 2000 s'acorda en sessió plenària destinar un 10%
dels ingressos que genera l'Ajuntament fruit dels permisos d'obres que
es tramitin a la restauració de Castellet.
Iniciades les primeres obres es veu la necessitat d'una actuació sobre
les edificacions i sobre tot el conjunt per poder fer un espai de lleure
per al poble.
ACTUACIONS SOBRE EL TURÓ
Els problemes que presentava Castellet es centraven a la part més alta
de la muntanya, just a la base de la Torre i de l'Ermita. Aquest turó és
un pujol format per una franja de roques estratificades dipositades
sobre una base argilosa. Els efectes de l'erosió afectaven especialment
algunes roques en les que es van obrir unes grans esquerdes mentre
altres roques van acabar caient del seu assentament.
L'Ajuntament va encarregar un projecte d'actuació sobre el turó que
plantejava dues intervencions.
A la part de les roques es proposava sanejar-les i posar-hi ancoratges
per relligar-les i impedir que s'obrissin més . Per frenar l'erosió de
la base, arenosa i molt erosionada, es va plantejar fixar-la amb un
mallat i formigó projectat per a que no es continués descalçant. El cost
de les obres es va estimar en uns 112.000€ (17.000.000 ptes). Des del
Pla Únic d'Obres i Serveis de la Generalitat van arribar les primeres
aportacions que es van complementar amb les de la Diputació de
Barcelona.
ACTUACIONS SOBRE LES EDIFICACIONS, L'ERMITA I LA TORRE
Les primeres actuacions es van iniciar el mes de setembre de 2001 al
turó. Paral·lelament es realitzaven estudis sobre l'estat de les
edificacions. Aquests van detectar greus anomalies en l'ermita que la
posaven en perill. Es constata l'aparició d'importants esquerdes a la
volta interior, especialment significativa una de cinc centímetres
d'amplada que resseguia la meitat de la nau a la qual s'afegeixen altres
de més petites que es concentren, principalment, en un dels costats. Els
experts que van realitzar el estudis arquitectònics determinen que el
problema tenia el seu origen en un defecte a la base d'una de les parets
de pedra laterals, la que es troba al costat dret de l'entrada de
l'ermita. El fet de no tenir un fonament en bones condicions, afegit a
la pressió que li exercia la volta havia provocat que aquesta paret
s'anés bombant progressivament i que com a conseqüència d'això l'Ermita
s'anés obrint pel mig.
Feta l'anàlisi del problema es va plantejar l'actuació centrant-la en
tres punts principals. D'una banda s'ha construït un contrafort de pedra
per sustentar la paret. Posteriorment s'ha instal·lat una anella
interior per garantir la subjecció de la paret i la volta i finalment,
s'ha aixecat tota la teulada per reforçar i formigonar de nou la volta.
ALTRES INTERVENCIONS
Al turó s'han fet altres intervencions per tal de potenciar tota la zona
com un espai de lleure. Es construeixen dues petites escales amb
travesses de fusta per accedir a dues de les zones exteriors de
l'ermita. S'ha netejat i enjardinat el pla més elevat del turó (lloc on
es col·loca cada any el màstil amb la senyera coincidint amb l'Aplec de
Castellet, la Diada de l'11 de Setembre) i a més s'ha equipat amb una
desena de bancs. Des d'aquest indret es pot contemplar una vista
privilegiada del poble i de tot el Bages Sud.
El conjunt històric i arquitectònic ara restaurat es podrà contemplar a
la nit gràcies a la il·luminació ornamental que s'ha instal·lat amb 14
projectors de llum, deu dels quals il·luminen l'ermita per tres dels
quatre costats mentre els altres quatre fan el mateix amb la torre. Per
a l'execució d'aquesta obra s'ha comptat amb l'ajut de la Diputació de
Barcelona.
CONVENI DE CESSIÓ AL MUNICIPI
Mentre es mantenien les negociacions el consistori va anar buscant vies
de finançament per a les actuacions. Les negociacions amb el Bisbat es
van dur sempre amb molt bona entesa i el 13 de març de 2003 es va
procedir a la signatura del conveni de cessió de Castellet al municipi
essent els signants d'aquest acord l'alcalde Joan Montsech, el bisbe de
Vic, Josep Maria Guix i el rector de la parròquia de Sant Vicenç, Miquel
Codina.
ACTES FESTIUS
Inauguració del monument "L'Àngel de Castellet"
 El
dia 12 d'abril a les cinc de la tarda es va inaugurar el monument
"L'Àngel de Castellet" obra de l'artista santvicentina Antolina
Vilaseca. El monument està situat al carrer Cardener, just davant de
l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat. I qui millor que la
mateixa artista que ens expliqui el significat de la seva obra.
L'Àngel de Castellet
El primer dibuix sorgeix de manera espontània el 1965. Un dia, ensenyant
treballs a un amic, aquest em va dir que aquell àngel tenia alguna cosa
d'oriental. Llavors jo no tenia cap coneixement sobre filosofia o
religió oriental; tampoc havia vista pintures d'aquelles cultures i vaig
pensar que el comentari era un qualificatiu "exòtic", guardant el dibuix
en una carpeta, junt amb altres obres.
Més endavant aparegué l'Àngel dibuixat en una nadala, i més tard, en un
gravat, estès sobre la muntanya de Montserrat i el Castellet. A partir
d'aquesta idea sorgeix el pòster "L'Àngel de Castellet".
Amb el pas del temps, he vist àngels en les meves lectures, àngels
esculpits en temples hinduistes a la Índia, pintats en temples budistes,
àngels explicats en l'Alcorà dels musulmans, a més, és clar, dels àngels
de la Bíblia que corresponen a la nostra cultura. Els àngels apareixen
en la iconografia artística des de les èpoques més remotes,
identificant-se amb els éssers alats, símbol d'espiritualitat,
imaginació i pensament. Els grecs representaven a diferents divinitats
amb ales, i també animals, amb un simbolisme de sublimació. La figura
dels éssers alats com a pont i missatgers entre l'origen i lo
manifestat, és universal.
L'Àngel de Castellet no s'ha de veure amb un sol significat, sinó que
l'hem d'ampliar molt més. És una figura inter-religiosa, inter-cultural.
I per què l'Àngel de Castellet? Per una qüestió molt personal. Sempre he
imaginat l'àngel desplegant-se per sobre el massís de Montserrat i el
turó de Castellet des de temps molt remots, des dels orígens del nostre
poble.
L'Àngel també l'he imaginat com la figura resultant de l'acumulació de
pensaments i sentiments nobles, humans i solidaris que tothom portem
dintre. Perquè segurament que cada un de nosaltres portem un Àngel
dintre i només falta que el reconeguem.
FESTA A CASTELLET
 Com
que en pocs dies han sigut molt els afers relacionats amb "Castellet" i
la majoria els he viscut prou de prop: l'Àngel de Castellet, les obres,
la restauració de l'ermita, l'enjardinament, la recuperació del camí
vell i el gran èxit de la festa d'inauguració, així com la il·luminació
de tot el conjunt... estic una mica embriagat de Castellet. Com si
estigués a dalt d'un núvol. Sort n'he tingut de trobar la serenor per
fer aquest escrit, de llegir-me tranquil·lament un parell de vegades
l'Editorial de l'últim número d'El Breny (número 285) titulada
"Castellet ja és de Sant Vicenç".
Per
quedar ben informat, tant històricament, com d'una acurada informació,
de la gran tasca feta des de la plataforma ciutadana "Salvem Castellet",
com des de l'Ajuntament per aconseguir aquest canvi tan important del
patrimoni i tota la muntanya.
 Començaven
els afers de Castellet, el dia 13 de març d'aquest 2003, amb la firma
del conveni mitjançant el qual, Castellet (muntanya inclosa) passava
definitivament a ser del poble. El dissabte 12 d'abril a les cinc de la
tarda, hi va haver la inauguració del Monument "L'Àngel de Castellet"
situat davant de l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat, al
carrer Cardener, enclavat en un parterre ple de gespa de forma
triangular. També està acompanyat de tres xiprers que simbòlicament
representen pa, vi i benvinguda. El monument és un perfil de ferro
d'unes dimensions molt adients pel lloc on és situat i representa un
gran àngel damunt la muntanya de Castellet (d'aquí ve el nom de "L'Àngel
de Castellet") que embolcalla un bon nombre d'elements carregats de
simbologies com per exemple, el cel, el peix, l'aigua, l'estrella...
L'acte de la inauguració va ser tot un èxit i va ser presidit pels
artistes i les autoritats competents. Un cop acabats els parlaments de
rigor, un grup d'animació va revolucionar petits i grans que durant la
tertúlia posterior varen ser obsequiats amb una gran xocolatada. Dintre
de la tertúlia que es feien els assistents a l'acte inaugural en
destacaré alguns comentaris. El primer, que era un encert el lloc
escollit per el nou monument. També dir, que a part dels tres xiprers
que acompanyen el monument, seria un encert afegir un llorer que
representa la victòria i molt especialment una olivera que representa la
pau, que tant es parla en aquests dies. Un altre comentari seria, que ja
que tenim monument nou i plaça nova, no es mereix donar-li un nom com
per exemple, La Plaça de l'Àngel o Àngel de Castellet?
INAUGURACIÓ DE LA RESTAURACIÓ DE L'ERMITA
 Després
de setmanes de feina per restaurar l'ermita, el turó i l'enjardinament
arribava el diumenge dia 13 d'abril. El dia de la inauguració de la
restauració de l'ermita. La festa començava a les nou del matí a darrera
de la zona industrial de Les Vives on es va oferir un esmorzar per
tothom preparat pel Gremi de Carreters i Cansaladers. A les deu va
començar la pujada fins al Pla dels Dipòsits on es va adequar per
acollir les diferents actuacions de les entitats santvicentines. Molta
gent durant tot el matí anava pujant fins a l'Ermita per quedar
bocabadats al veure la transformació de l'interior i l'exterior picat,
rejuntat i molt ben il·luminat. Es corre la veu que moltes parelles ja
han demanat per casar-se a l'Ermita de Castellet.
Els
comentaris que s'han anat sentint són que ha quedat molt bé només que
s'hi ha trobat a faltar una tanca darrera els bancs del turó del
"Mirador de Castellet". Un cop eren les onze del matí van arribar els
representants de la Generalitat i la Diputació de Barcelona que amb el
seu suport econòmic van fer possible aquestes obres. A continuació van
començar les actuacions de les entitats següents:
- Coral Al Vent
- Escola de Música
- Centro Cultural Andaluz
- Societat Coral l'Estrella
- Agrupació Sardanista
- Coral Nou Horitzó
- Esbart Dansaire Santvicentí
- Colla de Geganters
- Coral de l'Esplai
 A
dos quarts d'una del migdia va ser el torn de la Santa Missa i a
continuació la benedicció dels rams. En tots els actes hi va assistir un
nombrós públic gràcies a l'eficient servei de microbusos que varen
funcionar des del poble fins a la zona industrial i el Pla dels
Dipòsits. De la il·luminació, un excel·lent a la façana de l'Ermita,
però la Torre potser queda una mica tapada per algun arbre o potser li
falta una mica de llum. El camí vell li falta el començament que és la
part més malmesa i que han d'acabar els paletes.
En
el número passat de El Breny, número 285, publicàvem una carta del
nostre Mossèn Miquel Codina on ressaltem el seu final:
"...queda per fer la renovació total dels bancs i fer un altar nou. Com
que Castellet és de tot el poble de Sant Vicenç, i és el seu símbol es
considera necessari que tothom hi pugui aportar la seva col·laboració
econòmica, petita o gran..."
No voldríem acabar sense reconèixer també la gran tasca de Mossèn Miquel
Codina en tots els afers de Castellet en que activament ha col·laborat.
La firma de cessió del Turó i l'Ermita, de la Missa i la Benedicció dels
rams el dia de la inauguració,... en són alguns exemples.
ALFONS PLANS i JORDI LARGO
|