MARCEL VIVES MIRALPEIX

L'espai de Coses de l'Esplai està ocupat per Marcel Vives Miralpeix, un santvicentí nascut a Castellgalí, però que ja es considera del poble de Sant Vicenç.

Marcel, ja hem dit que ets nascut a Castellgalí, però quina data?
Vaig néixer el dia 30 d'Octubre de l'any 1932, al barri de la fàbrica.

Els teus pares?
Josep i Ramona, els dos eren treballadors de fàbrica.

Recordes quan els vas perdre?
El pare l'any 1939 i la mare al 1980.

Tens germans?
Una germana, la Maria.

Quan vau venir a Sant Vicenç i per què? Suposo que va ser per millorar la qualitat de vida de tots i tenir més bona combinació en tots els sentits.
Vam venir l'any 1939, una vegada acabada la guerra.

Què ens pots explicar de l'escola i la mili?
De l'escola poca cosa, vaig acabar només la bàsica, desprès d'haver anat a les escoles Nacionals i fer repàs amb els capellans, concretament amb el Sr. Vidal. Pel que fa la mili no hi vaig haver d'anar, ja que era fill de vídua, perquè com ja he dit, el pare el vaig perdre molt jove.

Qui és la teva dona i quan et vas casar?
La meva dona és la Carme Bellmunt i ens vam casar el dia 15 d'abril de l'any 1956 a l'Església de Sant Vicenç.

Quants fills tens Marcel?
Dos, un noi i una noia. El noi es diu Josep i té 45 anys, esta casat amb la Irene Calixto Cabezas i tenen dos nois, en Ferran i en Gerard, de 12 i 13 anys respectivament i són estudiants a les Germanes Dominiques. En Josep és doctorat en Ciències Químiques i la Irene és Biòloga. La noia es diu Rosa Carme i esta casada amb en Josep Bueno Galera, i també tenen dos nois, l'Aitor i en Carles, de 10 i 5 anys que també estudien a les Dominiques. La Rosa Carme és mestressa de casa i en Josep és secretari general de la U.G.T., en el ram de l'alimentació i treballa a l'empresa Freixenet, el dels pollastres Pimpollo.

Com és de suposar, sou uns avis ben feliços amb tota la família, per molts anys! Explica'ns com ha estat la teva vida laboral.
Per circumstàncies de la vida vaig començar ben aviat, als 9 anys i mig, a la fàbrica de Botons del Gras. Passat un temps, vaig anar al Burrito Blanco (Castellbell) fins als 14 anys, desprès a les Indústries Fisas d'aprenent de mecànic. Als 19 vaig anar a treballar a cal Balet, desprès a Tèxtil Miró. També vaig treballar a Manresa a la Metal·lúrgica, i el dia 12 de Gener de 1970 vaig començar a Torcidos Ibéricos fins que vaig plegar als 58 anys amb el càrrec d'encarregat de manteniment.

Una bona trajectòria laboral, però bo és el què acaba bé.
La teva afició a més de treballar, si mal no recordo, va ser la de exercir com a àrbitre de futbol. Si t'expliqués tota la història de l'arbitratge seria molt llarg i no tindríem prou espai, així doncs, explicaré algunes coses més rellevants. Vaig començar a la temporada 61/62 amb un partit de sord-muts a la casa de Manresa. Vaig passar per totes les categories fins arribar a arbitrar a la segona divisió, en un partit Espanyol-Múrcia, al torneig Ciutat d'Hospitalet. L'últim partit coma línier i oficial va ser a les Palmes, on s'enfrontava contra el Reial Madrid. Era un partit de la Copa del Rei i el Reial Madrid va perdre per 4-0. Va ser una semifinal. L'àrbitre, com que ho havia fet "malament", el van baixa a segona divisió. També recordo haver fet de línier al partit Atl. Madrid-Saragossa. Com a àrbitre vaig arribar fins a la categoria preferent.

I recordes quant cobraves per cada partit?
En el primer em van donar 25 pessetes, posant el vehicle jo, una moto amb la que feia els desplaçaments. Al final crec que cobrava unes sis o set mil pessetes més desplaçament, i si m'emportava l'entrepà feia algun centimet de més.

Ens podries explicar algunes anècdotes?
Moltes! T'explicaré la més recordada. Va ser en el partit Cardona-Gironella, on va perdre el Cardona per 0-1 i a mi, com a premi, em van clavar dos cops de puny i també vaig tenir problemes per sortir del camp. Et diré també, que des de que vaig acabar l'arbitratge no he xafat cap altre camp de futbol!

Vols dir que no en tenies més ganes?
Ganes ni sí ni no, però ja n'havia xafat molts de terrenys de joc, algunes vegades amb molta tranquil·litat i d'altres amb força por.

També sabem el càrrec de Jutge de Pau. Ens agradaria saber-ne alguna cosa.
Vaig ser Jutge de Pau des de l'any 1989 fins al 1994, i com totes les coses té els seus moments bons i els seus moments dolents i, com no, també en té de curiosos. Com a bons podríem dir els casaments, tot i que n'hi havia algun que durava ben poc però això ja era problema seu perquè jo ja el havia deixat ben casats. Com a curiosos els plets per qualsevol cosa, de vegades per tonteries... i com a experiències dolentes els aixecaments de cadàvers. Una vegada vaig haver d'actuar en un accident i encara recordo la impressió de veure dos germans morts a la carretera. També recordo que el primer casament el vaig celebrar el 15 d'abril de l'any 1990, i que en vaig fer un a les deu de la nit, però això va ser un cas "extra". També vaig ser president de la Societat Coral Estrella, el Coro durant 4 anys, però d'això ja fa uns 25 anys. Ho recordo perquè la Penya Blaugrana ha celebrat el seu 25è aniversari. Quan es va fundar no tenien local social i se'ls va cedir al Coro perquè poguessin reunir-s'hi.

I de l'Esplai, què me'n dius Marcel?
En som socis la Carme i jo des de l'any 1991 i estem contents de formar-ne part perquè hi passem unes bones estones en companyia dels nostres companys. Hi ha ball i altres festes i algun dia es fa algun viatge, en fi, que hi estem molt bé i ens agradaria que continuï amb bona harmonia per a tothom.

Marcel, has fet una bona explicada de la teva vida i penso que tindràs moltes més coses a explicar, però l'espai ja esta esgotat. Moltíssimes gràcies en nom de El Breny, de l'Espai i d'un servidor per la teva participació a Coses de l'Esplai.

ESTEVE LAFONT


FE D'ERRATES

En aquesta mateixa secció del mes anterior on entrevistàvem a Gertrudis Clota Grau li preguntàvem quan va perdre en Josep. Hi diu "... el dia 19 d'octubre de 1977..." quan en realitat hauria de dir "15 d'octubre de 1977". Demanem disculpes per aquesta petita errada.