Entitats


1. VIATGE DE LA PENYA BLAUGRANA A MOSCOU

2. DESENA CAMINADA POPULAR

3. DEU ANYS DE L’AGRUPACIÓ ARTÍSTICA SANT VICENÇ

4. CUL-I-SEU A SÚRIA

5. LA CAMINADA DE LA PARADOXA


VIATGE DE LA PENYA BLAUGRANA A MOSCOU 

El passat 20 d'agost al matí, el nombrós grup de 88 persones de la Penya Blaugrana ens desplaçàrem amb dos autocars cap a l'Aeroport del Prat per agafar l'avió que ens deixaria a Moscou i que, després dels habituals controls policíacs i força retard perquè es van extraviar algunes maletes que fins l'endemà no van ser recuperades. Al capvespre, arribàrem al vaixell Konstantin Fedin, amb capacitat per unes 250 persones, on ens acomodàrem a les cabines on estaríem allotjats durant aquest viatge. En el transcurs dels dos dies i mig de la nostra estada a Moscou aprofitaríem al màxim el temps per visitar els llocs més interessants d'aquesta immensa ciutat amb infinitat de sumptuosos palaus, catedrals, monestirs i museus... impossible d'enumerar. La ciutat de Moscou la travessa el riu Moscova, el riu Yauza i el Neglinoya, on aquests dos últims desemboquen al Moscova que recorre uns dos-cents metres. A les voreres d'aquest riu s'han construït uns grans murs de contenció, molts d'ells revestits de marbre i granit, convertint-se en unes avingudes on s'han edificat impressionants edificis.

Un dels llocs més impressionants que visitàrem és el recinte del Kremlin envoltat d'una muralla amb una vintena de torres, tot de maons vermells molt grossos que pesen uns vuit quilos i mig cada un. Dintre del recinte s'hi troba la Plaça de les Catedrals on s'apleguen el Campanar d'Ivan el Gran, Le Camará de les Facetes i les Catedrals de l'Assumpció, la de l'Anunciació i la de Sant Miquel Arcàngel. En aquesta última, s'hi conserven 21 campanes i la més gran pesa 70 tones. El gran Palau del Kremlin és un majestuós conjunt d'edificis i la façana principal té més de cent vint-i-cinc metres de llargada. A la façana hi ha entre sumptuoses sales i habitacions unes set-centes dependències. El Palau dels Teremes i el Museu de l'Armeria també es troben dintre d'aquest recinte. En la immensa Plaça Roja, al costat de les muralles del Kremlin, sobresurten les Catedrals de Sant Basili i la de la Verge de Kazán, el Museu Nacional d'Història i el grandiós i espectacular edifici dels Grans Magatzems de l'Estat i, com no, el Mausoleu de Lenin. En un turó d'uns setanta-cinc metres per sobre el riu Moscova es troba un gran gratacels que és la Universitat de Lomonósov i l'edifici principal s'acaba en forma d'agulla de dos-cents quaranta metres d'alçada que és visible des de qualsevol lloc de la ciutat. Inevitablement, no podia faltar la visita al famós Metropolità de Moscou, una ciutat subterrània amb unes dues-centes estacions, vertaderes obres d'art on en els vestíbuls de les estacions hi ha una gran varietat d'ornaments amb escultures, marbres, mosaics, vidrieres, ceràmiques i pintures. Una de les més impressionants és la de la Plaça de la Revolució amb setanta-sis escultures de bronze col·locades als peus d'unes columnes de marbre que aguanten els sostres, en alguns llocs, les andanes es troben a gairebé un centenar de metres de profunditat per poder esquivar els desnivells al passar sota els rius que travessen la ciutat.

El trajecte entre Moscou i Sant Petersburg es d'uns mil quatre-cents quilòmetres i per enllaçar directament per via marítima es tingueren que superar múltiples i difícils obstacles i, travessant calabossos rius, grans llacs i llargs canals artificials amb el sistema de les rescloses resolgueren esquivar els grans desnivells existents. Per travessar cada una de les divuit rescloses que es tenen de passar es necessiten entre trenta o quaranta minuts i s'ha de transitar amb molta precaució. Una vegada que el vaixell ha entrat dintre de la resclosa es tanquen les portes i el lliguen amb unes cadenes enganxades amb un riel i aleshores, la resclosa s'omple d'aigua i el vaixell puja o baixa.

Abandonarem Moscou pel canal artificial Moscou-Volga d'uns cent vint-i-vuit quilòmetres que després de quinze hores de navegació enllaçaren amb el cabalós Volga, el riu més llarg d'Europa. Al arribar a la petita població d'Uglich vam fer una petita aturada per fer una passejada i visitar l'església de Sant Dimitri i la del Salvador i un museu enmig de la natura on els artesans treballen la fusta. Continuarem el viatge fins el llac artificial de Rybinsch, en que el naixement d'aquest lloc s'esdevingué aprofitant la confluència del rius Volga i Shechsna a més de seixanta petits rius. Per la construcció d'aquest embassament es van inundar uns sis-cents pobles i unes quatre mil hectàrees de terres cultivables i tal com ens explicaren les guies, en totes aquestes grans obres s'utilitzà mà d'obra dels presoners polítics.

Deixarem enrere el riu Volga i el llac i ens endinsàrem pel riu Shechsna fins arribar al petit llac Blanc ja que aquest llac serveix per absorbir el desbordament d'aquest riu. Després prosseguírem pel riu Kovzha on comença el canal Volga-Baltic fins arribar al llac Onega. Antigament, la navegació entre aquest llac i el de Rybinsch era molt complicada ja que s'havia de passar per unes quaranta rescloses i actualment s'ha reduït a vuit. Quasi bé tot el canal és artificial aprofitant els nombrosos petits llacs naturals i petits rius que desemboquen en el mateix. El paisatge és molt variat ja que d'imprevist es passen trams de canal estrets on s'ha de circular amb força precaució o altres en que les voreres desapareixen i només es veuen grans extensions de boscos inundats. En altres llocs s'hi troben grans àrees industrials així com en altres nuclis de petites cases de fusta enmig dels conreus. El llac Onega és el segon més gran d'Europa amb dos-cents quaranta-vuit quilòmetres de llargada per vuitanta d'amplada on s'hi troben escampades unes mil sis-centes illes entre petites i grans.
Després, ens desviàrem cap al nord del llac per visitar la illa de Kizhi on sobresurt la Catedral de la Transfiguració amb vint-i-dues cúpules, totes de fusta, col·locades de forma piramidal com si fossin els graons pujant enlaire fins una alçada d'uns trenta-cinc metres. És un dels monuments més famosos de Rússia. Seguidament, ens endinsàrem pel riu Svir de dos-cents quinze quilòmetres en el que quasi bé tot el recorregut és bastant pantanós envoltat d'immensos boscos. En les voreres hi ha molts dipòsits on estan apilats grans quantitats de troncs d'arbres junt a petits poblets de llenyataires. Com que aquest riu té poca fondària hi ha instal·lades més d'un miler de boies per facilitar la navegació i evitar ensurts. Poc abans d'arribar al llac Ladoga desembarcàrem a Mandroga, un vell poblet que l'estan adaptant per atreure el turisme on ens tenien preparat l'esmorzar enmig de la natura. Disposàrem de tot el matí per passejar per un extens espai on s'han reconstruït artesanalment les antigues cases de fusta i adientment escampades. Aquest espai s'ha transformat en un itinerari amb tota varietat d'artesans i petites botiguetes. És un extens espai d'esbarjo per complaure les diverses preferències.

Deixàrem enrere aquest paradisíac racó i arribàrem al llac Ladoga, el més gran d'Europa amb unes cinc-centes illes on les tempestes són molt freqüents i amb fortes onades. En aquest llac neix el riu Neva, que després de setanta-quatre quilòmetres s'arriba a Sant Petersburg on estava previst desembarcar a les nou del matí, però que es va retardar fins a les dues del migdia ja que ens tingueren aturats perquè la visibilitat era inexistent amb una espesa boira. Després ens assabentàrem que era fum provinent dels grans incendis que s'havien originat en moltes regions d'aquest país, ja que al juliol, les temperatures foren molt altes. Sant Petersburg és coneguda com la Venècia del nord ja que està edificada sobre innumerables illes i travessada pel riu Neva i infinitat de canals. La nostra estada va quedar reduïda només a un dia i mig. I per no modificar la programació prevista es tingué que escurçar la durada de les visites previstes. Vam començar pel Museu de l'Ermitage, un dels més famosos conjunts arquitectònics del país. Antigament fou residència d'hivern dels monarques i actualment és una de les principals pinacoteques del món amb unes cinc-centes sales, algunes de sumptuoses. En una de les illes està situada la Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau i en aquest lloc va néixer la ciutat, i com és tradició en aquest país, s'hi troba la catedral del mateix nom. Aquí hi ha el panteó on reposen els emperadors russos i la família reial.

A les afores de Sant Petersburg visitàrem Petrodvorets, que és un conjunt de palaus i jardins junt al mar Bàltic. Antigament era la residència d'estiu de Pere I i és conegut com la Versalles russa. Al centre del parc s'hi troba un sumptuós palau i la gran cascada amb setanta-cinc sortidors i unes dues-centes quaranta escultures decoratives als costats d'un vistós canal. També assistírem a un espectacle folklòric de balls i cançons russes on tothom va quedar bocabadat, sobretot amb l'habilitat de les dansaires, que semblaven autèntiques nines de joguina, totes iguals. La gràcia al caminar amb petits passos molt ràpids i que amb els vestits llargs semblava que anessin sobre rodes. Com no podia faltar, una passejada pels canals i admirar les impressionants belleses d'aquesta meravellosa ciutat. A la matinada del 30 d'agost abandonàrem el vaixell per anar a l'aeroport i després de complir els tràmits corresponents, ens acomiadàrem de Sant Petersburg. Després d'un vol molt plàcid, a les dotze del migdia arribàrem a Barcelona i, amb dos autocars ens vam dirigir al Monestir de Montserrat a visitar la Moreneta. Seguidament, tots junts, a l'Hotel El Bruc celebràrem, amb un dinar, el feliç acabament d'aquest meravellós viatge.
 


DESENA CAMINADA POPULAR 

Caminar, l'esport més barat i saludable que hi ha. És per això, que gaudim caminant fent com les formiguetes, amb constància i tranquil·litat complim deu anys d'aquesta caminada popular, que és com una mena de passejada per la muntanya i un acte més per col•laborar a la nostra Festa Major d'Hivern de cada any.

Com ja sabeu aquesta caminada de Festa Major és perquè hi pugui participar gairebé tothom. Qui no tingui ganes de caminar només són 7 o 8 km de recorregut i hi ha poquetes pujades, això si amb un bon esmorzar de muntanya al arribar a Vallhonesta. Tots els excursionistes hi poden participar per tenir-lo més al seu gust.

Aquest any 2003 a passat una cosa molt curiosa. A la majoria de participants se'ls va fer la caminada curta, doncs sortien a les 8 del matí del 26 de gener del local social del Centre Excursionista i passant per darrera el camp de futbol pujava fins a la meitat de "La Muntanya del Ciment", passant per darrera la Balconada i per sota l'autopista s'enfilava entre mig de camps i conreus abandonats per darrera el circuit de cotxes de Can Padró. En aquell indret, el camí sembla que també formi part del circuit de desbrossat que està de les motos i els "cotatxos"(motos de 4 rodes). Sort que ràpidament baixa cap a la riera un corriol prou bonic, que es fa més ample un cop és a l'altre cantó. Pujava fins al Clot i passant per la casa del Lladó, l'única casa que no està restaurada del tot al Raval del Clot, i baxada fins al trencall de Cal Noguera, passant per davant de Can Miqueló i fins a Sant Pere de Vallhonesta. Allà parada i fonda, un bon menjar, una bona gresca, i com ja us he dit la majoria de participants demanaven més marxa, i acompanyats per gent del Centre cap a Sant Jaume, la Serra, altre cop al Clot i cap a Sant Vicenç.

Una matinal completa i un altre any que caminant també hem participat de la nostra Festa Major.

ALFONS


DEU ANYS DE L’AGRUPACIÓ ARTÍSTICA SANT VICENÇ 

Joan Montsech, Engràcia Santiago, Carles Duarte i Glòria Torner en el moment de la inauguració de l'exposició dels Deu anys de l'Agrupació Artística Sant Vicenç.L’Agrupació Artística Sant Vicenç va celebrar el dia 16 de març la seva Diada de l’Art amb l’Exposició Col·lectiva dels socis de l’entitat i d’altres artistes a la Sala de Sessions de l’Ajuntament, on també s’hi van exposar magnífiques escultures. La festa va ser gran pel motiu de celebrar els deu anys de la fundació; i per aquesta raó, l’entitat va decidir elaborar i editar un llibre amb la història de les activitats portades a terme al llarg d’aquesta dècada on hi queden reflectides totes les exposicions i concursos, tan escolars com de pintura ràpida.

Portada del llibre editat per l'Agrupació Artística Sant Vicenç per commemorar els deu anys de l'entitat.Per aquesta Desena Diada, a la inauguració de l’exposició es va comptar amb la presència destacada del senyor Carles Duarte i Montserrat, Secretari General de la Presidència de la Generalitat de Catalunya i Vice-president del Fòrum 2004. Ha publicat diversos llibres de lingüística i també el “Volum de Poesia Catalana del segle XX” i un llibre de narracions titulat "Somnis". En aquest acte, el senyor Carles Duarte i juntament amb la Presidenta de l’entitat, Engràcia Santiago, van fer la presentació i entrega de llibres a tots els socis i col·laboradors de la fundació. Per últim, el senyor batlle, Joan Montsech va cloure l’acte de la presentació del llibre. Donem les gràcies a tothom que ens ha col·laborat i a tota la gent que va assistir en aquesta Diada i la celebració d’aquests primers deu anys.

CONCURS DE PINTURA RÀPIDA

Públic assistent a l'exposició de pintura i escultura.El dia 23 de març l’Agrupació Artística Sant Vicenç, amb la Desena Diada de l’Art, va dur a terme el Concurs de Pintura Ràpida amb un nombrós grup de pintors de gran qualitat; una vegada va deliberar el jurat, varen atorgar el primer premi a l’obra de Joan Vila Arimany, consistent en un oli d’un tema dels revolts de Sant Vicenç en que es va considerar com un dels més encertats; el segon premi va recaure al pintor Joan Centelles amb una impactant aquarel·la d’una perspectiva del carrer Prim.

El tercer premi va recaure al pintor Antoni Sierra que va plasmar amb un quadre abstracte on s’imagina l’Església i les muntanyes de Montserrat amb un estil surrealista. Aquesta exposició va estar oberta per tot el públic fins el dia 30 del mateix mes.


CUL-I-SEU A SÚRIA 

El dia 16 de març, el nostre grup teatral va tornar a sortir amb una obra, que s’està convertint en un clàssic a l’hora de representar-la, es tracta de Préssec Confitat d’en Miguel Mihura. Malgrat la poca disposició del públic (un fet que esdevé en moltes poblacions), i també, el repetir una i altre vegada la mateixa funció, tot va sortir fil per randa, inclòs m’atreviria a esmentar que potser és un dels millors dies de representació de l’obra. Cal dir que aquesta vegada també hi va haver un canvi dintre del seu repartiment, aquesta vegada va ser el paper d’una de les actrius que dóna vida al mim, alhora personatge clau, que comença i dóna per finalitzada l’obra. L’actor o l’actriu, com a qualsevol altre ofici de tipus bohemi, no es fa, neix amb aquesta virtut amateur o professional, tots tenen las mateixes característiques; són persones que ho deixen tot o gairebé tot, per assolir dintre de la seva tasca, un lloc en el món teatral.

Cul-i-seu està format per un col·lectiu de gent, alguns dels quals ja antigament formaven part de Grups Teatrals de la nostra població: uns del inoblidable Grup Xiroi, altres del Grup Teatral de la segona època de la Societat Coral l’Estrella, i finalment també cal esmentar que d’altres s’hi ha anat afegint posteriorment.
Encara que els puntals bàsics d’aquest grup han estat membres de fora de la nostra població i que ara són una part integrant en la nostra vila, cal felicitar-los amb gran efusió i fer saber que esperem amb ànsia la seva propera actuació, Endavant Cul-i-seu.

GEROVA


LA CAMINADA DE LA PARADOXA 

El diumenge 2 de març, com a primer diumenge de mes, tocava "caminada fàcil" o no tan fàcil. La gent del Centre Excursionista van triar anar de Rocafort a Talamanca a peu.

Arribats a Rocafort amb cotxe, una bona colla d’excursionistes preparats i decidits empreníem la marxa cap a Talamanca, baixant per una drecera, feta per l’aigua però de bon baixar, fins la riera de Sant Esteve. Quin corriol més bonic!, ficat al bell mig del bosc i sentint el tintenyar de l’aigua que corria per la riera, quina alegria de bon matí. Un cop arribats a baix de la riera, primera paradoxa. Que bonic era veure baixar aquell bé de Déu d’aigua, tan neta i transparent que semblava que baixava del Pirineu, però que no trobàvem per on traspassar-la, sense mullar-nos és clar, ja que aquella aigua que semblava tan meravellosa ens feia pensar a tots: Renoi que freda!! Però havíem de passar a l’altre banda i la única solució era descalçar-nos, arremangar-nos els pantalons, mitjons fora i sorpresa! L’aigua no era tant freda com semblava i sense problemes vàrem passar a l’altre costat.

Després de trobar una casa de pagès abandonada i un parell de llaurés com arbres, arribàrem a una casa de pagès que no era habitada però tampoc abandonada. Imposava molt respecte de tan gran com era. I allí, acollits per la seva magnificència en vam aturar a esmorzar, acompanyats per un ramat solitari i el soroll d’unes motos que passaven a prop.

Després d’un bon i variat àpat, tornàvem a emprendre la caminada, per camins amples però envoltats de boscos plens de pinyoners. Arribats en vistes de Talamanca, uns quants es quedaven buscant fòssils, ja que coneixien l’indret, tan adequat per lats afers. Els demés empreníem la ruta que ens portaria fins el poble i ens endinsàrem per un dels indrets més bonics del recorregut, ple de fonts i rierols que es deixaven sentir per tot arreu, acompanyat de les rialles que feia l’aigua corrent camí avall fins arribar a la riera.

Però una desagradable sorpresa ens deixava bocabadats. Una colla de "moteros" havien passat pel camí, destrossant els corriols de l’aigua i deixant-lo enfangat, ple de roderes, amb la molsa aixafada i les pedres de la riera arrancades, acallant a cantinella de l’aigua amb el soroll de les motos i convertint aquell camí bonic, íntim i encisador en fang brutícia i destrucció, com si hi haguessin passat els bàrbars.

Arribats al poble, vam fer una petita visita a una font força famosa per tenir un monumental arbre al costat. Vam visitar els carrers més importants i passant davant d’un bar, vam veure sortir una colla d’animats "moteros", bruts de fang, senyal inequívoca que no havien passat per la carretera asfaltada, ni per cap camí ample sense fang. Eren doncs els autors de les destrosses que havíem vist moments abans. El que ens va fer més pena és que alguns d’ells eren coneguts del nostre poble.

En canvi, a la tornada pel camí ample, vam trobar uns nois que anaven molt correctament amb moto, reduint la marxa i fent-se a un costat quan ens van veure. Una mica més avall, ens venien a trobar per tornar-nos una peça de força valor, que algú de la nostra colla s’havia oblidat un tros més amunt.

En aquesta sortida va quedar demostrat un cop més, que la diferència està en el comportament de les persones en el respecte al Medi Ambient.

Val a dir que a la tornada tothom desitjava arribar a la riera per refrescar-se el peus cansats en aquella aigua tan clara i transparent.

ALFONS

 

Inici | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet