1. VIATGE DE LA PENYA
BLAUGRANA A MOSCOU
2. DESENA CAMINADA POPULAR
3.
DEU ANYS DE L’AGRUPACIÓ ARTÍSTICA SANT VICENÇ
4.
CUL-I-SEU A SÚRIA
5.
LA CAMINADA DE LA PARADOXA
El
passat 20 d'agost al matí, el nombrós grup de 88 persones de la Penya
Blaugrana ens desplaçàrem amb dos autocars cap a l'Aeroport del Prat
per agafar l'avió que ens deixaria a Moscou i que, després dels
habituals controls policíacs i força retard perquè es van extraviar
algunes maletes que fins l'endemà no van ser recuperades. Al
capvespre, arribàrem al vaixell Konstantin Fedin, amb capacitat per
unes 250 persones, on ens acomodàrem a les cabines on estaríem
allotjats durant aquest viatge. En el transcurs dels dos dies i mig de
la nostra estada a Moscou aprofitaríem al màxim el temps per visitar
els llocs més interessants d'aquesta immensa ciutat amb infinitat de
sumptuosos palaus, catedrals, monestirs i museus... impossible
d'enumerar. La ciutat de Moscou la travessa el riu Moscova, el riu
Yauza i el Neglinoya, on aquests dos últims desemboquen al Moscova que
recorre uns dos-cents metres. A les voreres d'aquest riu s'han
construït uns grans murs de contenció, molts d'ells revestits de
marbre i granit, convertint-se en unes avingudes on s'han edificat
impressionants edificis.
Un
dels llocs més impressionants que visitàrem és el recinte del Kremlin
envoltat d'una muralla amb una vintena de torres, tot de maons vermells
molt grossos que pesen uns vuit quilos i mig cada un. Dintre del recinte
s'hi troba la Plaça de les Catedrals on s'apleguen el Campanar d'Ivan el
Gran, Le Camará de les Facetes i les Catedrals de l'Assumpció, la de
l'Anunciació i la de Sant Miquel Arcàngel. En aquesta última, s'hi
conserven 21 campanes i la més gran pesa 70 tones. El gran Palau del
Kremlin és un majestuós conjunt d'edificis i la façana principal té més
de cent vint-i-cinc metres de llargada. A la façana hi ha entre
sumptuoses sales i habitacions unes set-centes dependències. El Palau
dels Teremes i el Museu de l'Armeria també es troben dintre d'aquest
recinte. En la immensa Plaça Roja, al costat de les muralles del
Kremlin, sobresurten les Catedrals de Sant Basili i la de la Verge de
Kazán, el Museu Nacional d'Història i el grandiós i espectacular edifici
dels Grans Magatzems de l'Estat i, com no, el Mausoleu de Lenin. En un
turó d'uns setanta-cinc metres per sobre el riu Moscova es troba un gran
gratacels que és la Universitat de Lomonósov i l'edifici principal
s'acaba en forma d'agulla de dos-cents quaranta metres d'alçada que és
visible des de qualsevol lloc de la ciutat. Inevitablement, no podia
faltar la visita al famós Metropolità de Moscou, una ciutat subterrània
amb unes dues-centes estacions, vertaderes obres d'art on en els
vestíbuls de les estacions hi ha una gran varietat d'ornaments amb
escultures, marbres, mosaics, vidrieres, ceràmiques i pintures. Una de
les més impressionants és la de la Plaça de la Revolució amb setanta-sis
escultures de bronze col·locades als peus d'unes columnes de marbre que
aguanten els sostres, en alguns llocs, les andanes es troben a gairebé
un centenar de metres de profunditat per poder esquivar els desnivells
al passar sota els rius que travessen la ciutat.
El
trajecte entre Moscou i Sant Petersburg es d'uns mil quatre-cents
quilòmetres i per enllaçar directament per via marítima es tingueren que
superar múltiples i difícils obstacles i, travessant calabossos rius,
grans llacs i llargs canals artificials amb el sistema de les rescloses
resolgueren esquivar els grans desnivells existents. Per travessar cada
una de les divuit rescloses que es tenen de passar es necessiten entre
trenta o quaranta minuts i s'ha de transitar amb molta precaució. Una
vegada que el vaixell ha entrat dintre de la resclosa es tanquen les
portes i el lliguen amb unes cadenes enganxades amb un riel i aleshores,
la resclosa s'omple d'aigua i el vaixell puja o baixa.
Abandonarem Moscou pel canal artificial Moscou-Volga d'uns cent
vint-i-vuit quilòmetres que després de quinze hores de navegació
enllaçaren amb el cabalós Volga, el riu més llarg d'Europa. Al arribar a
la petita població d'Uglich vam fer una petita aturada per fer una
passejada i visitar l'església de Sant Dimitri i la del Salvador i un
museu enmig de la natura on els artesans treballen la fusta. Continuarem
el viatge fins el llac artificial de Rybinsch, en que el naixement
d'aquest lloc s'esdevingué aprofitant la confluència del rius Volga i
Shechsna a més de seixanta petits rius. Per la construcció d'aquest
embassament es van inundar uns sis-cents pobles i unes quatre mil
hectàrees de terres cultivables i tal com ens explicaren les guies, en
totes aquestes grans obres s'utilitzà mà d'obra dels presoners polítics.
Deixarem enrere el riu Volga i el llac i ens endinsàrem pel riu Shechsna
fins arribar al petit llac Blanc ja que aquest llac serveix per absorbir
el desbordament d'aquest riu. Després prosseguírem pel riu Kovzha on
comença el canal Volga-Baltic fins arribar al llac Onega. Antigament, la
navegació entre aquest llac i el de Rybinsch era molt complicada ja que
s'havia de passar per unes quaranta rescloses i actualment s'ha reduït a
vuit. Quasi bé tot el canal és artificial aprofitant els nombrosos
petits llacs naturals i petits rius que desemboquen en el mateix. El
paisatge és molt variat ja que d'imprevist es passen trams de canal
estrets on s'ha de circular amb força precaució o altres en que les
voreres desapareixen i només es veuen grans extensions de boscos
inundats. En altres llocs s'hi troben grans àrees industrials així com
en altres nuclis de petites cases de fusta enmig dels conreus. El llac
Onega és el segon més gran d'Europa amb dos-cents quaranta-vuit
quilòmetres de llargada per vuitanta d'amplada on s'hi troben escampades
unes mil sis-centes illes entre petites i grans.
Després, ens desviàrem cap al nord del llac per visitar la illa de Kizhi
on sobresurt la Catedral de la Transfiguració amb vint-i-dues cúpules,
totes de fusta, col·locades de forma piramidal com si fossin els graons
pujant enlaire fins una alçada d'uns trenta-cinc metres. És un dels
monuments més famosos de Rússia. Seguidament, ens endinsàrem pel riu
Svir de dos-cents quinze quilòmetres en el que quasi bé tot el
recorregut és bastant pantanós envoltat d'immensos boscos. En les
voreres hi ha molts dipòsits on estan apilats grans quantitats de troncs
d'arbres junt a petits poblets de llenyataires. Com que aquest riu té
poca fondària hi ha instal·lades més d'un miler de boies per facilitar
la navegació i evitar ensurts. Poc abans d'arribar al llac Ladoga
desembarcàrem a Mandroga, un vell poblet que l'estan adaptant per
atreure el turisme on ens tenien preparat l'esmorzar enmig de la natura.
Disposàrem de tot el matí per passejar per un extens espai on s'han
reconstruït artesanalment les antigues cases de fusta i adientment
escampades. Aquest espai s'ha transformat en un itinerari amb tota
varietat d'artesans i petites botiguetes. És un extens espai d'esbarjo
per complaure les diverses preferències.
Deixàrem enrere aquest paradisíac racó i arribàrem al llac Ladoga, el
més gran d'Europa amb unes cinc-centes illes on les tempestes són molt
freqüents i amb fortes onades. En aquest llac neix el riu Neva, que
després de setanta-quatre quilòmetres s'arriba a Sant Petersburg on
estava previst desembarcar a les nou del matí, però que es va retardar
fins a les dues del migdia ja que ens tingueren aturats perquè la
visibilitat era inexistent amb una espesa boira. Després ens
assabentàrem que era fum provinent dels grans incendis que s'havien
originat en moltes regions d'aquest país, ja que al juliol, les
temperatures foren molt altes. Sant Petersburg és coneguda com la
Venècia del nord ja que està edificada sobre innumerables illes i
travessada pel riu Neva i infinitat de canals. La nostra estada va
quedar reduïda només a un dia i mig. I per no modificar la programació
prevista es tingué que escurçar la durada de les visites previstes. Vam
començar pel Museu de l'Ermitage, un dels més famosos conjunts
arquitectònics del país. Antigament fou residència d'hivern dels
monarques i actualment és una de les principals pinacoteques del món amb
unes cinc-centes sales, algunes de sumptuoses. En una de les illes està
situada la Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau i en aquest lloc va néixer
la ciutat, i com és tradició en aquest país, s'hi troba la catedral del
mateix nom. Aquí hi ha el panteó on reposen els emperadors russos i la
família reial.
A
les afores de Sant Petersburg visitàrem Petrodvorets, que és un conjunt
de palaus i jardins junt al mar Bàltic. Antigament era la residència
d'estiu de Pere I i és conegut com la Versalles russa. Al centre del
parc s'hi troba un sumptuós palau i la gran cascada amb setanta-cinc
sortidors i unes dues-centes quaranta escultures decoratives als costats
d'un vistós canal. També assistírem a un espectacle folklòric de balls i
cançons russes on tothom va quedar bocabadat, sobretot amb l'habilitat
de les dansaires, que semblaven autèntiques nines de joguina, totes
iguals. La gràcia al caminar amb petits passos molt ràpids i que amb els
vestits llargs semblava que anessin sobre rodes. Com no podia faltar,
una passejada pels canals i admirar les impressionants belleses
d'aquesta meravellosa ciutat. A la matinada del 30 d'agost abandonàrem
el vaixell per anar a l'aeroport i després de complir els tràmits
corresponents, ens acomiadàrem de Sant Petersburg. Després d'un vol molt
plàcid, a les dotze del migdia arribàrem a Barcelona i, amb dos autocars
ens vam dirigir al Monestir de Montserrat a visitar la Moreneta.
Seguidament, tots junts, a l'Hotel El Bruc celebràrem, amb un dinar, el
feliç acabament d'aquest meravellós viatge.
Caminar, l'esport més barat i saludable que hi ha. És per això, que
gaudim caminant fent com les formiguetes, amb constància i
tranquil·litat complim deu anys d'aquesta caminada popular, que és com
una mena de passejada per la muntanya i un acte més per col•laborar a
la nostra Festa Major d'Hivern de cada any.
Com ja sabeu aquesta caminada de Festa Major és perquè hi pugui
participar gairebé tothom. Qui no tingui ganes de caminar només són 7
o 8 km de recorregut i hi ha poquetes pujades, això si amb un bon
esmorzar de muntanya al arribar a Vallhonesta. Tots els excursionistes
hi poden participar per tenir-lo més al seu gust.
Aquest any 2003 a passat una cosa molt curiosa. A la majoria de
participants se'ls va fer la caminada curta, doncs sortien a les 8 del
matí del 26 de gener del local social del Centre Excursionista i
passant per darrera el camp de futbol pujava fins a la meitat de "La
Muntanya del Ciment", passant per darrera la Balconada i per sota
l'autopista s'enfilava entre mig de camps i conreus abandonats per
darrera el circuit de cotxes de Can Padró. En aquell indret, el camí
sembla que també formi part del circuit de desbrossat que està de les
motos i els "cotatxos"(motos de 4 rodes). Sort que ràpidament baixa
cap a la riera un corriol prou bonic, que es fa més ample un cop és a
l'altre cantó. Pujava fins al Clot i passant per la casa del Lladó,
l'única casa que no està restaurada del tot al Raval del Clot, i
baxada fins al trencall de Cal Noguera, passant per davant de Can
Miqueló i fins a Sant Pere de Vallhonesta. Allà parada i fonda, un bon
menjar, una bona gresca, i com ja us he dit la majoria de participants
demanaven més marxa, i acompanyats per gent del Centre cap a Sant
Jaume, la Serra, altre cop al Clot i cap a Sant Vicenç.
Una matinal completa i un altre any que caminant també hem participat
de la nostra Festa Major.
ALFONS
L’Agrupació
Artística Sant Vicenç va celebrar el dia 16 de març la seva Diada de
l’Art amb l’Exposició Col·lectiva dels socis de l’entitat i d’altres
artistes a la Sala de Sessions de l’Ajuntament, on també s’hi van
exposar magnífiques escultures. La festa va ser gran pel motiu de
celebrar els deu anys de la fundació; i per aquesta raó, l’entitat va
decidir elaborar i editar un llibre amb la història de les activitats
portades a terme al llarg d’aquesta dècada on hi queden reflectides
totes les exposicions i concursos, tan escolars com de pintura ràpida.
Per
aquesta Desena Diada, a la inauguració de l’exposició es va comptar
amb la presència destacada del senyor Carles Duarte i Montserrat,
Secretari General de la Presidència de la Generalitat de Catalunya i
Vice-president del Fòrum 2004. Ha publicat diversos llibres de
lingüística i també el “Volum de Poesia Catalana del segle XX” i un
llibre de narracions titulat "Somnis". En aquest acte, el senyor
Carles Duarte i juntament amb la Presidenta de l’entitat, Engràcia
Santiago, van fer la presentació i entrega de llibres a tots els socis
i col·laboradors de la fundació. Per últim, el senyor batlle, Joan
Montsech va cloure l’acte de la presentació del llibre. Donem les
gràcies a tothom que ens ha col·laborat i a tota la gent que va
assistir en aquesta Diada i la celebració d’aquests primers deu anys.
CONCURS DE PINTURA
RÀPIDA
El
dia 23 de març l’Agrupació Artística Sant Vicenç, amb la Desena Diada
de l’Art, va dur a terme el Concurs de Pintura Ràpida amb un nombrós
grup de pintors de gran qualitat; una vegada va deliberar el jurat,
varen atorgar el primer premi a l’obra de Joan Vila Arimany,
consistent en un oli d’un tema dels revolts de Sant Vicenç en que es
va considerar com un dels més encertats; el segon premi va recaure al
pintor Joan Centelles amb una impactant aquarel·la d’una perspectiva
del carrer Prim.
El tercer premi va recaure al pintor Antoni Sierra que va plasmar amb
un quadre abstracte on s’imagina l’Església i les muntanyes de
Montserrat amb un estil surrealista. Aquesta exposició va estar oberta
per tot el públic fins el dia 30 del mateix mes.
El dia 16 de març, el nostre grup teatral va tornar a sortir amb una
obra, que s’està convertint en un clàssic a l’hora de representar-la,
es tracta de Préssec Confitat d’en Miguel Mihura. Malgrat la
poca disposició del públic (un fet que esdevé en moltes poblacions), i
també, el repetir una i altre vegada la mateixa funció, tot va sortir
fil per randa, inclòs m’atreviria a esmentar que potser és un dels
millors dies de representació de l’obra. Cal dir que aquesta vegada
també hi va haver un canvi dintre del seu repartiment, aquesta vegada
va ser el paper d’una de les actrius que dóna vida al mim, alhora
personatge clau, que comença i dóna per finalitzada l’obra. L’actor o
l’actriu, com a qualsevol altre ofici de tipus bohemi, no es fa, neix
amb aquesta virtut amateur o professional, tots tenen las mateixes
característiques; són persones que ho deixen tot o gairebé tot, per
assolir dintre de la seva tasca, un lloc en el món teatral.
Cul-i-seu està format per un col·lectiu de gent, alguns dels quals ja
antigament formaven part de Grups Teatrals de la nostra població: uns
del inoblidable Grup Xiroi, altres del Grup Teatral de la segona època
de la Societat Coral l’Estrella, i finalment també cal esmentar que
d’altres s’hi ha anat afegint posteriorment.
Encara que els puntals bàsics d’aquest grup han estat membres de fora
de la nostra població i que ara són una part integrant en la nostra
vila, cal felicitar-los amb gran efusió i fer saber que esperem amb
ànsia la seva propera actuació, Endavant Cul-i-seu.
GEROVA
El diumenge 2 de març, com a primer diumenge de mes, tocava "caminada
fàcil" o no tan fàcil. La gent del Centre Excursionista van triar anar
de Rocafort a Talamanca a peu.
Arribats a Rocafort amb cotxe, una bona colla d’excursionistes
preparats i decidits empreníem la marxa cap a Talamanca, baixant per
una drecera, feta per l’aigua però de bon baixar, fins la riera de
Sant Esteve. Quin corriol més bonic!, ficat al bell mig del bosc i
sentint el tintenyar de l’aigua que corria per la riera, quina alegria
de bon matí. Un cop arribats a baix de la riera, primera paradoxa. Que
bonic era veure baixar aquell bé de Déu d’aigua, tan neta i
transparent que semblava que baixava del Pirineu, però que no trobàvem
per on traspassar-la, sense mullar-nos és clar, ja que aquella aigua
que semblava tan meravellosa ens feia pensar a tots: Renoi que freda!!
Però havíem de passar a l’altre banda i la única solució era
descalçar-nos, arremangar-nos els pantalons, mitjons fora i sorpresa!
L’aigua no era tant freda com semblava i sense problemes vàrem passar
a l’altre costat.
Després de trobar una casa de pagès abandonada i un parell de llaurés
com arbres, arribàrem a una casa de pagès que no era habitada però
tampoc abandonada. Imposava molt respecte de tan gran com era. I allí,
acollits per la seva magnificència en vam aturar a esmorzar,
acompanyats per un ramat solitari i el soroll d’unes motos que
passaven a prop.
Després d’un bon i variat àpat, tornàvem a emprendre la caminada, per
camins amples però envoltats de boscos plens de pinyoners. Arribats en
vistes de Talamanca, uns quants es quedaven buscant fòssils, ja que
coneixien l’indret, tan adequat per lats afers. Els demés empreníem la
ruta que ens portaria fins el poble i ens endinsàrem per un dels
indrets més bonics del recorregut, ple de fonts i rierols que es
deixaven sentir per tot arreu, acompanyat de les rialles que feia
l’aigua corrent camí avall fins arribar a la riera.
Però una desagradable sorpresa ens deixava bocabadats. Una colla de "moteros"
havien passat pel camí, destrossant els corriols de l’aigua i
deixant-lo enfangat, ple de roderes, amb la molsa aixafada i les
pedres de la riera arrancades, acallant a cantinella de l’aigua amb el
soroll de les motos i convertint aquell camí bonic, íntim i encisador
en fang brutícia i destrucció, com si hi haguessin passat els bàrbars.
Arribats al poble, vam fer una petita visita a una font força famosa
per tenir un monumental arbre al costat. Vam visitar els carrers més
importants i passant davant d’un bar, vam veure sortir una colla
d’animats "moteros", bruts de fang, senyal inequívoca que no havien
passat per la carretera asfaltada, ni per cap camí ample sense fang.
Eren doncs els autors de les destrosses que havíem vist moments abans.
El que ens va fer més pena és que alguns d’ells eren coneguts del
nostre poble.
En canvi, a la tornada pel camí ample, vam trobar uns nois que anaven
molt correctament amb moto, reduint la marxa i fent-se a un costat
quan ens van veure. Una mica més avall, ens venien a trobar per
tornar-nos una peça de força valor, que algú de la nostra colla
s’havia oblidat un tros més amunt.
En aquesta sortida va quedar demostrat un cop més, que la diferència
està en el comportament de les persones en el respecte al Medi
Ambient.
Val a dir que a la tornada tothom desitjava arribar a la riera per
refrescar-se el peus cansats en aquella aigua tan clara i transparent.
ALFONS
|