3. DEU ANYS DE L’AGRUPACIÓ ARTÍSTICA SANT VICENÇ
Un dels llocs més impressionants que visitàrem és el recinte del Kremlin envoltat d'una muralla amb una vintena de torres, tot de maons vermells molt grossos que pesen uns vuit quilos i mig cada un. Dintre del recinte s'hi troba la Plaça de les Catedrals on s'apleguen el Campanar d'Ivan el Gran, Le Camará de les Facetes i les Catedrals de l'Assumpció, la de l'Anunciació i la de Sant Miquel Arcàngel. En aquesta última, s'hi conserven 21 campanes i la més gran pesa 70 tones. El gran Palau del Kremlin és un majestuós conjunt d'edificis i la façana principal té més de cent vint-i-cinc metres de llargada. A la façana hi ha entre sumptuoses sales i habitacions unes set-centes dependències. El Palau dels Teremes i el Museu de l'Armeria també es troben dintre d'aquest recinte. En la immensa Plaça Roja, al costat de les muralles del Kremlin, sobresurten les Catedrals de Sant Basili i la de la Verge de Kazán, el Museu Nacional d'Història i el grandiós i espectacular edifici dels Grans Magatzems de l'Estat i, com no, el Mausoleu de Lenin. En un turó d'uns setanta-cinc metres per sobre el riu Moscova es troba un gran gratacels que és la Universitat de Lomonósov i l'edifici principal s'acaba en forma d'agulla de dos-cents quaranta metres d'alçada que és visible des de qualsevol lloc de la ciutat. Inevitablement, no podia faltar la visita al famós Metropolità de Moscou, una ciutat subterrània amb unes dues-centes estacions, vertaderes obres d'art on en els vestíbuls de les estacions hi ha una gran varietat d'ornaments amb escultures, marbres, mosaics, vidrieres, ceràmiques i pintures. Una de les més impressionants és la de la Plaça de la Revolució amb setanta-sis escultures de bronze col·locades als peus d'unes columnes de marbre que aguanten els sostres, en alguns llocs, les andanes es troben a gairebé un centenar de metres de profunditat per poder esquivar els desnivells al passar sota els rius que travessen la ciutat.
Abandonarem Moscou pel canal artificial Moscou-Volga d'uns cent vint-i-vuit quilòmetres que després de quinze hores de navegació enllaçaren amb el cabalós Volga, el riu més llarg d'Europa. Al arribar a la petita població d'Uglich vam fer una petita aturada per fer una passejada i visitar l'església de Sant Dimitri i la del Salvador i un museu enmig de la natura on els artesans treballen la fusta. Continuarem el viatge fins el llac artificial de Rybinsch, en que el naixement d'aquest lloc s'esdevingué aprofitant la confluència del rius Volga i Shechsna a més de seixanta petits rius. Per la construcció d'aquest embassament es van inundar uns sis-cents pobles i unes quatre mil hectàrees de terres cultivables i tal com ens explicaren les guies, en totes aquestes grans obres s'utilitzà mà d'obra dels presoners polítics.
Deixarem enrere el riu Volga i el llac i ens endinsàrem pel riu Shechsna
fins arribar al petit llac Blanc ja que aquest llac serveix per absorbir
el desbordament d'aquest riu. Després prosseguírem pel riu Kovzha on
comença el canal Volga-Baltic fins arribar al llac Onega. Antigament, la
navegació entre aquest llac i el de Rybinsch era molt complicada ja que
s'havia de passar per unes quaranta rescloses i actualment s'ha reduït a
vuit. Quasi bé tot el canal és artificial aprofitant els nombrosos
petits llacs naturals i petits rius que desemboquen en el mateix. El
paisatge és molt variat ja que d'imprevist es passen trams de canal
estrets on s'ha de circular amb força precaució o altres en que les
voreres desapareixen i només es veuen grans extensions de boscos
inundats. En altres llocs s'hi troben grans àrees industrials així com
en altres nuclis de petites cases de fusta enmig dels conreus. El llac
Onega és el segon més gran d'Europa amb dos-cents quaranta-vuit
quilòmetres de llargada per vuitanta d'amplada on s'hi troben escampades
unes mil sis-centes illes entre petites i grans. Deixàrem enrere aquest paradisíac racó i arribàrem al llac Ladoga, el més gran d'Europa amb unes cinc-centes illes on les tempestes són molt freqüents i amb fortes onades. En aquest llac neix el riu Neva, que després de setanta-quatre quilòmetres s'arriba a Sant Petersburg on estava previst desembarcar a les nou del matí, però que es va retardar fins a les dues del migdia ja que ens tingueren aturats perquè la visibilitat era inexistent amb una espesa boira. Després ens assabentàrem que era fum provinent dels grans incendis que s'havien originat en moltes regions d'aquest país, ja que al juliol, les temperatures foren molt altes. Sant Petersburg és coneguda com la Venècia del nord ja que està edificada sobre innumerables illes i travessada pel riu Neva i infinitat de canals. La nostra estada va quedar reduïda només a un dia i mig. I per no modificar la programació prevista es tingué que escurçar la durada de les visites previstes. Vam començar pel Museu de l'Ermitage, un dels més famosos conjunts arquitectònics del país. Antigament fou residència d'hivern dels monarques i actualment és una de les principals pinacoteques del món amb unes cinc-centes sales, algunes de sumptuoses. En una de les illes està situada la Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau i en aquest lloc va néixer la ciutat, i com és tradició en aquest país, s'hi troba la catedral del mateix nom. Aquí hi ha el panteó on reposen els emperadors russos i la família reial. A
les afores de Sant Petersburg visitàrem Petrodvorets, que és un conjunt
de palaus i jardins junt al mar Bàltic. Antigament era la residència
d'estiu de Pere I i és conegut com la Versalles russa. Al centre del
parc s'hi troba un sumptuós palau i la gran cascada amb setanta-cinc
sortidors i unes dues-centes quaranta escultures decoratives als costats
d'un vistós canal. També assistírem a un espectacle folklòric de balls i
cançons russes on tothom va quedar bocabadat, sobretot amb l'habilitat
de les dansaires, que semblaven autèntiques nines de joguina, totes
iguals. La gràcia al caminar amb petits passos molt ràpids i que amb els
vestits llargs semblava que anessin sobre rodes. Com no podia faltar,
una passejada pels canals i admirar les impressionants belleses
d'aquesta meravellosa ciutat. A la matinada del 30 d'agost abandonàrem
el vaixell per anar a l'aeroport i després de complir els tràmits
corresponents, ens acomiadàrem de Sant Petersburg. Després d'un vol molt
plàcid, a les dotze del migdia arribàrem a Barcelona i, amb dos autocars
ens vam dirigir al Monestir de Montserrat a visitar la Moreneta.
Seguidament, tots junts, a l'Hotel El Bruc celebràrem, amb un dinar, el
feliç acabament d'aquest meravellós viatge.
Caminar, l'esport més barat i saludable que hi ha. És per això, que
gaudim caminant fent com les formiguetes, amb constància i
tranquil·litat complim deu anys d'aquesta caminada popular, que és com
una mena de passejada per la muntanya i un acte més per col•laborar a
la nostra Festa Major d'Hivern de cada any.
CONCURS DE PINTURA RÀPIDA
El tercer premi va recaure al pintor Antoni Sierra que va plasmar amb un quadre abstracte on s’imagina l’Església i les muntanyes de Montserrat amb un estil surrealista. Aquesta exposició va estar oberta per tot el públic fins el dia 30 del mateix mes. El dia 16 de març, el nostre grup teatral va tornar a sortir amb una obra, que s’està convertint en un clàssic a l’hora de representar-la, es tracta de Préssec Confitat d’en Miguel Mihura. Malgrat la poca disposició del públic (un fet que esdevé en moltes poblacions), i també, el repetir una i altre vegada la mateixa funció, tot va sortir fil per randa, inclòs m’atreviria a esmentar que potser és un dels millors dies de representació de l’obra. Cal dir que aquesta vegada també hi va haver un canvi dintre del seu repartiment, aquesta vegada va ser el paper d’una de les actrius que dóna vida al mim, alhora personatge clau, que comença i dóna per finalitzada l’obra. L’actor o l’actriu, com a qualsevol altre ofici de tipus bohemi, no es fa, neix amb aquesta virtut amateur o professional, tots tenen las mateixes característiques; són persones que ho deixen tot o gairebé tot, per assolir dintre de la seva tasca, un lloc en el món teatral.
Cul-i-seu està format per un col·lectiu de gent, alguns dels quals ja
antigament formaven part de Grups Teatrals de la nostra població: uns
del inoblidable Grup Xiroi, altres del Grup Teatral de la segona època
de la Societat Coral l’Estrella, i finalment també cal esmentar que
d’altres s’hi ha anat afegint posteriorment.
El diumenge 2 de març, com a primer diumenge de mes, tocava "caminada
fàcil" o no tan fàcil. La gent del Centre Excursionista van triar anar
de Rocafort a Talamanca a peu. |
El
passat 20 d'agost al matí, el nombrós grup de 88 persones de la Penya
Blaugrana ens desplaçàrem amb dos autocars cap a l'Aeroport del Prat
per agafar l'avió que ens deixaria a Moscou i que, després dels
habituals controls policíacs i força retard perquè es van extraviar
algunes maletes que fins l'endemà no van ser recuperades. Al
capvespre, arribàrem al vaixell Konstantin Fedin, amb capacitat per
unes 250 persones, on ens acomodàrem a les cabines on estaríem
allotjats durant aquest viatge. En el transcurs dels dos dies i mig de
la nostra estada a Moscou aprofitaríem al màxim el temps per visitar
els llocs més interessants d'aquesta immensa ciutat amb infinitat de
sumptuosos palaus, catedrals, monestirs i museus... impossible
d'enumerar. La ciutat de Moscou la travessa el riu Moscova, el riu
Yauza i el Neglinoya, on aquests dos últims desemboquen al Moscova que
recorre uns dos-cents metres. A les voreres d'aquest riu s'han
construït uns grans murs de contenció, molts d'ells revestits de
marbre i granit, convertint-se en unes avingudes on s'han edificat
impressionants edificis.
El
trajecte entre Moscou i Sant Petersburg es d'uns mil quatre-cents
quilòmetres i per enllaçar directament per via marítima es tingueren que
superar múltiples i difícils obstacles i, travessant calabossos rius,
grans llacs i llargs canals artificials amb el sistema de les rescloses
resolgueren esquivar els grans desnivells existents. Per travessar cada
una de les divuit rescloses que es tenen de passar es necessiten entre
trenta o quaranta minuts i s'ha de transitar amb molta precaució. Una
vegada que el vaixell ha entrat dintre de la resclosa es tanquen les
portes i el lliguen amb unes cadenes enganxades amb un riel i aleshores,
la resclosa s'omple d'aigua i el vaixell puja o baixa.
L’Agrupació
Artística Sant Vicenç va celebrar el dia 16 de març la seva Diada de
l’Art amb l’Exposició Col·lectiva dels socis de l’entitat i d’altres
artistes a la Sala de Sessions de l’Ajuntament, on també s’hi van
exposar magnífiques escultures. La festa va ser gran pel motiu de
celebrar els deu anys de la fundació; i per aquesta raó, l’entitat va
decidir elaborar i editar un llibre amb la història de les activitats
portades a terme al llarg d’aquesta dècada on hi queden reflectides
totes les exposicions i concursos, tan escolars com de pintura ràpida.
Per
aquesta Desena Diada, a la inauguració de l’exposició es va comptar
amb la presència destacada del senyor Carles Duarte i Montserrat,
Secretari General de la Presidència de la Generalitat de Catalunya i
Vice-president del Fòrum 2004. Ha publicat diversos llibres de
lingüística i també el “Volum de Poesia Catalana del segle XX” i un
llibre de narracions titulat "Somnis". En aquest acte, el senyor
Carles Duarte i juntament amb la Presidenta de l’entitat, Engràcia
Santiago, van fer la presentació i entrega de llibres a tots els socis
i col·laboradors de la fundació. Per últim, el senyor batlle, Joan
Montsech va cloure l’acte de la presentació del llibre. Donem les
gràcies a tothom que ens ha col·laborat i a tota la gent que va
assistir en aquesta Diada i la celebració d’aquests primers deu anys.
El
dia 23 de març l’Agrupació Artística Sant Vicenç, amb la Desena Diada
de l’Art, va dur a terme el Concurs de Pintura Ràpida amb un nombrós
grup de pintors de gran qualitat; una vegada va deliberar el jurat,
varen atorgar el primer premi a l’obra de Joan Vila Arimany,
consistent en un oli d’un tema dels revolts de Sant Vicenç en que es
va considerar com un dels més encertats; el segon premi va recaure al
pintor Joan Centelles amb una impactant aquarel·la d’una perspectiva
del carrer Prim.