|
PAGAR SEMPRE ELS
MATEIXOS
 L'asfaltatge
dels carrers Manresa, Estació, Castellet, Cardener i Mura ha posat de
relleu un cop més el distanciament creixent que hi ha entre les
obligacions dels pobres i els privilegis dels rics. O, per dir-ho
d'una altra manera, que sempre acabem pagant els mateixos. De fet, ja
hi estem acostumats, perquè l'únic que hem fet cada vegada que hem
estat víctimes submises de l'abús, és conformar-nos amb displicència i
resignació. Ens lamentem, però acabem gratant-nos la butxaca sense
remei.
Resulta que les dues companyies que exploten les línies ferroviàries
que travessen el poble, FGC i RENFE, estan sorprenentment exemptes de
contribuir a la urbanització dels carrers adjacents a les seves
propietats. És a dir, la llei els atorga el privilegi de no pagar,
quan la resta de propietaris afectats, ciutadans normals i corrents,
no se'n poden escapar ni per casualitat. Tant és si el pes d'una
hipoteca els ofega mes rera mes, o si s'han quedat a l'atur, o si
s'han de canviar el cotxe. Els toca pagar i callar. Els altres, els
poderosos, els que treuen benefici directe de la seva implantació al
poble, se n'escapen.
En aquest cas no és que els veïns hagin pagat de forma directa més del
compte. L'Ajuntament ha hagut de buscar-se la vida per trobar el
finançament necessari per cobrir la despesa que les companyies
ferroviàries s'estalvien de pagar. Generalitat i Diputació aportaran
aproximadament la meitat del cost, però trobar els calers ha comportat
renunciar a altres projectes que haurien beneficiat el conjunt de la
població. Es pot dir, doncs, que devem a FGC i RENFE que no puguem
gaudir d'alguna plaça nova, d'un parc o de qualsevol altre equipament
públic. No estem parlant de poca cosa si tenim en compte que el
pressupost total de les obres ronda els 455.000 Euros. Malauradament
encara els hem d'agrair que hagin participat en l'adequació de la
tanca de protecció o en alguna altra petitesa.
Amb l'autopista hem patit també l'abús dels poders econòmics i
polítics. Una infrastructura que no ha contribuït ni una mica a
solucionar els problemes de trànsit que té Sant Vicenç, que ha comès
un atemptat ecològic de primer ordre al municipi, que ha servit de
falsa excusa perquè no s'inverteixi com cal en la C-55 (antiga
C-1411), i que durant anys s'ha estalviat de pagar els impostos que
qualsevol altra empresa ha de pagar per portar a terme la seva
activitat. Temps enrera vam llegir la notícia que la concessionària
AUTEMA hauria d'acabar pagant importants compensacions als ajuntaments
afectats. No sabem si els pagaments s'han fet o no efectius. El cas és
que s'ha esmenat un escandalós greuge comparatiu. No aniria malament
que algun dia la Justícia esmenés el greuge que pateixen els ciutadans
respecte de les companyies ferroviàries. Tenint en compte que els
ferrocarrils del Nord es van instal·lar a Sant Vicenç l'any 1859 i que
els Catalans ho van fer l'any 1924, la compensació no seria pas poca
cosa.
La crua realitat és que amb tota seguretat ens haurem de continuar
gratant les butxaques durant molts anys, esperant algun dia que la
Justícia sigui justa. Mentrestant, haurem de veure com el temps, la
desídia i les bretolades acaben amb el nostre patrimoni ferroviari,
actualment en gravíssim estat de conservació, i projectes com el Parc
de l'Estació no deixaran de ser somnis de futur. |