2. EL SERVEI DE CORREUS I LA BALCONADA (Christian Munuera) 3. JOSEP BENET "PEPITO" (GEROVA)
Acabo de treure de la bústia el programa que heu confeccionat per la Festa Major d'Hivern i m'afanyo a felicitar-vos perquè no em passi com altres vegades, que penses ho faré, ho faré,... i acabes no fent-ho. De moment el que m'ha sorprès és la claredat i didàctica de l'exposició dels actes. Els actes semblen variats i ben escollits, però jo voldria fer-vos una reflexió. Passarem tant fred com el dia dels Pastorets? Què hi diuen els assistents? Ho veien bé? Ho sentien bé? Penso que un local inadequat per celebrar tots aquests actes pot tirar per terra tots els vostres esforços. Aquesta carta no va estar a temps de sortir en El Breny del mes passat. La carta era breu motivada per la urgència de sortir abans de la Festa Major.
Però ara un cop ja passades les festes, voldria fer alguna matisació.
He trobat a faltar l'Audició de Sardanes que des de fa anys i anys
l'Ajuntament oferia al poble per la Festa Major d'Hivern, costum que
es va conservar fins i tot en temps que no bufaven bons aires pel
nostre folklore. Es va esmenar l'error i el diumenge dia 26 de gener
es va fer l'Audició. És d'agrair la rectificació i caldrà tenir-ho en
compte per propers anys que hi ha molts actes que ja són tradició i no
es poden substituir.
Benvolguts santvicentins, sóc un veí de la Balconada i me n'adono que
cada dia va pitjor el servei de “Correus i Telègrafs” de la nostra
població. Vull ser incrèdul i pensar que no és per culpa d’una
discriminació envers nosaltres que vivim a dos minuts en moto de
l’oficina de correus, ja que les cartes ens arriben els dimarts i
divendres, i si coincideix en algun dia festiu doncs fins el proper
dia.
Tots sabem que quan una persona es mor, encara que estigui envoltada de gent, tan sols "aquesta persona" s'ha d'enfrontar amb aquest moment. Aquest trasbals, potser llarg o curt, depèn de les circumstàncies de cada individu. No sóc creient, però tampoc tinc el coneixement del que és cert o no ho és, però sí que crec que les persones ens necessitem les unes a les altres i que la soledat ens marca gran part de la nostra vida. El fet de néixer, és absolutament digne de joia, però el fet de mori ens fa buscar condicionants que ens ajudin a oblidar l'horror de la mort.
Josep Benet "Pepito", per a mi, no tenia gaires o potser cap amic,
però sí molts coneguts, arran del seu treball, o com a "tirador de
cinema" d'aquesta població. Un alcoholisme excessiu, provocat per la
injusta educació en uns anys de censures, limitacions i creences gens
favorables a "l'estat natural" en el que en "Pepito" va desarrollar-se
arribà a consolidar un home amargat. Els problemes familiars van
acabar deixant-lo sol i abandonat en un pis tercermundista i sol i
abandonat va morir, i sol i abandonat com un gos va ser enterrat,
sense que ningú dels qui el coneixíem , poguéssim fer-li costat en el
seu últim viatge, el de mai tornar. Em sento decepcionada i dolguda,
penso en la soledat humana i també penso en el meu demà i en el de
tots i potser seré jo o potser serà un altre, en el que arribat el
moment es trobarà com el "Pepito" i de ben segur, que la tristesa serà
invasora dins del nostre estat d'ànim. No haurien de passar coses com
aquestes, la severitat no és gens bona, però la soledat, la malaltia i
el dolor de l'ànima són un dels nostres pitjors enemics. Eres un bona
persona, no vas fer mal a ningú, tan sols a tu mateix, però no et
mereixes no tenir ni un sol "adéu". "Adéu Pepito" des d'ací. |
Amics,