|
El paral·lelisme entre les seves vides és realment sorprenent; sempre
units per un fil conductor, que era el seu arrelament a la terra,
assumint totes les seves conseqüències i la seva trajectòria personal
plena d'incomprensions i malentesos, però convençuts de que aquest
arrelament profund a la terra, i molt especialment a la llengua, és
indestriable d'una plena vocació universal. Ambdós, participaven en
les excursions patriòtiques, anaven a les festes religioses, als
certàmens literaris a favor de la llengua, de tal manera que el poble
amb aquell sisè sentit que sovint té, sentia Gaudí i Verdaguer, com a
vides paral·leles.
En aquest context, surt d'entre els arquitectes, el geni d'en Gaudí i
d'entre la burgesia sorgí, Eusebi Güell, amb el desig de
diferenciar-se dels membres d'aquesta nova burgesia. I així s'establí
una relació inusual entre l'artista i el mecenes. Gaudí tenia
llibertat absoluta i tots els diners que li calien, sense cap
fiscalització. Eusebi Güell es convertí en el seu millor client i
protector. A Antoni Gaudí se li confià la construcció d'un palau,
l'església per una colònia industrial, uns pavellons per a la seva
residència d'estiueig i una ciutat jardí.
|
Aquest
any 2002, que ja estem a punt d'acabar, a Catalunya hem estat de
festa. Hem recordat dues persones excepcionals, dos artistes, dos
genis que el pas del temps no ha fet més que revaloritzar. Aquesta és
la raó per la que creiem oportú publicar les dues biografies
d'aquestes personalitats tan representatives de la nostra terra. En
aquest número, publiquem la primera part d'aquest ampli reportatge,
que sens dubte serà de l'interès de tots els nostres lectors. Estem
parlant d'Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926) arquitecte i que aquest
any s'ha celebrat el 150è aniversari del seu naixement. I de Jacint
Verdaguer i Santaló (1845-1902) poeta i defensor de la llengua i
cultura catalana (enguany s'ha celebrat el centenari de la seva mort).
Antoni
Gaudí va néixer el dia 25 de juny de 1852 al Camp de Tarragona. Segons
pròpia i reiterada afirmació, nasqué a Riudoms al Mas de la Calderera,
cosa no gens desaforada tenint en compte que la família Gaudí passava
llargues i freqüents temporades en aquest mas. En Joan Bergós, amic
íntim d'Antoni Gaudí, amb el que l'unia una relació gairebé de pare i
fill, assegura que així ho afirmava Gaudí en tots els escrits (podeu
trobar més informació a El Breny número 278 en el reportatge "Riudoms
i l'Any Gaudí"). L'endemà del seu naixement, Antoni Gaudí fou portat a
batejar a l'Església de Sant Pere de Reus, ciutat on vivia la seva
àvia materna. El seu pare era calderer a Riudoms. Des de la seva
infància, Gaudí va ser un atent observador de la natura, de la qual
l'atreien les formes, els colors i la geometria. El 1868, decidí
estudiar arquitectura a Barcelona. Va estudiar en una escola dominada
pels corrents neoclàssics i romàntics, la influència de la qual va
quedar palesa en la seva primera producció arquitectònica amb trets
orientals i amb la recuperació d'elements medievals.
Va
proposar una nova manera d'entendre l'arquitectura, tant pel que fa a
l'aplicació de la geometria, la concepció de l'espai i els
procediments constructius (ciment ràpid, morter de cal, maons i pedra)
com a l'ús de materials (aplacats, revestiment de vidres de colors,
vidrieres policromades). També hem de fer una menció especial al seu
original i estalviador "trencadís". 
L'exemple
del comte Güell fou seguit per altres personatges adinerats que tenien
una certa sensibilitat artística. Això motivà la rica producció
gaudiniana d'arquitectura cívica, com per exemple la famosa "Pedrera"
(o Casa Milà). Paral·lelament, la relació amb importants eclesiàstics
donà lloc a la seva valuosa creació d'arquitectura religiosa més
important: el Temple de la Sagrada Família.
La
mort d'un geni