JOSEP SANJUAN SANJUANES

En el present número, a Coses de l'Esplai hi tenim a Josep Sanjuan Sanjuanes, un membre de la nissaga dels Sanjuan, que com sabem en són una bona colla.

Josep, explica'm coses de la teva vida.
Com és normal, ja sabem tots qui van ésser el pares, l'Agapit i l'Anastasia. Quan es van morir, això ja ho van explicar la Rosario i l'Antoni a les seves entrevistes en El Breny. Fent referència als germans, jo haig de dir que ens falta el nostre germà Pere, que va morir el mes de novembre de l'any dos mil. Vol dir que som un germà menys, però ja se sap que aquesta cosa toca quan toca.

De segur que a totes les famílies hi voldríem ser tots sempre, però la llei de vida porta unes altres intencions. Quan vas néixer Josep?
Sóc nascut el dia 8 de març de l'any 1926, al poble d'Izarra (Àlaba) i vàrem venir a Sant Vicenç l'any 1935. Si mal no recordo, vàrem anar a viure a un pis del carrer Maria Gimferrer i també en un pis del carrer Doctor Trias. Ara estem al carrer Colon.

Amb qui estàs casat Josep?
Estic casat amb l'Amparo Ciércoles Roca i ens vam casar el dia 3 de maig de l'any 1951.
Ja ens hem casat per "segona" vegada. Va ser el mes d'octubre passat, que vàrem celebrar les noces d'or.

La cosa vol dir que sabeu com s'ha de comportar un matrimoni ben avingut. Quants fills tens Josep?
Dues noies, la Mª Dolors i la Cinta. La Mª Dolors està casada amb en Vicenç Galobart i tenen dues filles, la Sandra i la Judit. La Sandra té 25 anys i treballa d'infermera a la Clínica Sant Josep a Manresa. La Judit en té 23 i estudia Biologia. La Cinta està casada amb en Ramon Maldonado i tenen un xicot i una noia. La gran és l'Alba que té 12 anys i l'Adrià en té 6. Tots dos estan estudiant.

Per molts anys a tots, en el sentit del teu matrimoni i amb la resta de tota la família. De l'escola que ens pots explicar?
Recordo haver anat a Izarra abans de venir a Sant Vicenç. Un cop vam venir aquí vaig anar a les Escoles Nacionals i també havia anat a repàs amb Doña Mercedes a casa seva, en un pis del carrer Maria Gimferrer. Anava a repàs perquè sempre m'havia agradat estudiar i quan vaig tenir algun centimet, va ser quan em pagava el repàs amb Doña Mercedes. Els cèntims els guanyava jugant al futbol.

La teva vida laboral, quina ha sigut?
Vaig començar a treballar amb el Gras, que fabricava botons en un taller que començar a tenir al carrer de Maria Gimferrer. La meva intenció era la de ser ferroviari, treballar de factor. Per aquest motiu, el pare es va preocupar perquè entrés a treballar a "Vías y Obras" a la RENFE. Després vaig treballar a l'estació de Manresa a facturació per poder fer les oposicions a Madrid i poder entrar a treballar de factor. Quan ens van avisar per anar a fer les oposicions a Madrid, jo vaig anar convençut de que les guanyaria, però no va ser així per motius que no venen al cas. Però que un sempre hi pensa que no va aprovar. Passats un dies, el pare li va comentar al senyor Riquer, que és qui es cuidava de pagar la nòmina als treballadors dels Ferrocarrils Catalans, que si em podia presentar a les oposicions que potser m'acceptarien. Em vaig presentar i una vegada fetes les oposicions, les vaig guanyar i vaig poder entrar a treballar als Ferrocarrils Catalans. Vaig començar a treballar a l'estació de Manresa Alta, fins que vaig haver d'anar a fer el servei militar. Després de la mili, em van passar a l'estació de Súria i de Súria a Sant Vicenç. Després de Sant Vicenç a Martorell fins l'any 1965 o 1966 més o menys. A Martorell, vaig tenir el càrrec de Cap de Circulació i Cap d'Estació de 1ª. El mes de gener de l'any 1981, em vaig presentar a oposicions per inspector i les vaig aprovar. Vaig passar a ser Inspector i Cap de Moviment. Llavors, a l'any 1985 em van passar a Cap de Sub-Direcció de Transport de la Línia dels Catalans. Això és tot fins a la jubilació, el març de 1993. Tot això és la meva feina. Com a entreteniment, també haig de dir que vaig ser comptable del Coro durant quatre anys, un cop ja vaig estar jubilat.

Pel que expliques, ja veig que t'agrada molt la feina de despatx i com és lògic a la vida hi ha d'haver treballadors amb tota mena d'oficis. Pel que sabem, encara continues "entre papers" ja que treballes a l'Ajuntament. Quin càrrec tens?
A l'Ajuntament sóc el Regidor de Governació i Personal.

Vas fer la mili?
Sí, la vaig fer a Mataró. Vaig estar molt bé perquè em van posar en un despatx. Vaig estar molt ben situat en tots els sentits. En canvi, durant la Guerra, de més jove, les vàrem passar bastant malament. Quan va esclatar la Guerra ens varen considerar com a refugiats i als més petits ens van portar a una casa de colònies a Caldetes. Vam haver d'anar l'Antonio, la Mariví, el Pere i jo. Jo, com que era el més gran era el responsable dels meus germans. Vam estar bé dintre del que cap, de totes maneres, la mare va haver de venir a buscar al Pere perquè no s'acostumava a estar sense els pares i es passava tot el dia i part de la nit plorant. Al cap d'un temps, vaig perdre el contacte amb els pares. Mentrestant, els responsables del campament ens van dir que si algú havia perdut els pares o no sabia res d'ells ens portarien a Mèxic o a Rússia, perquè la Guerra ja s'estava acabant. Jo, mancat d'experiència, vaig dir que volíem anar a Rússia ja que era el lloc que ens pintaven més bé. Per sort, l'endemà es varen presentar els pares i vam dir que ens esborressin de la llista. Durant la visita dels pares van bombardejar l'estació i van resultar ferits lleus. La més greu va ser la Carme que la van ferir al braç. Passats uns dies, quan ens vam poder tornar a situar ja vam tornar a casa. Això t'ho explico més o menys, ja que fa molts anys que va passar però no s'oblida mai.

Segons m'has dit havies jugat a futbol. Digues alguna cosa sobre aquest tema.
Vaig començar a jugar a futbol amb el Front de Joventuts molt jovenet i vaig acabar la carrera amb el Sant Vicenç, sempre defensant la porteria. Havia jugat amb en Feneros, Galve Roig, Marimón, Llovet,... Vaig jugar amb molts. Com a porter feia de reserva del Lozano i del Vidal, porters titulars. Jo també vaig ser titular però ara seria molt llarg d'explicar com vaig arribar. Des d'aquí, vull enviar salutacions als meus amics i companys d'equip, llàstima que ja en falten alguns.

Havies fet diners amb les fitxes?
Llavors, poca cosa però per a nosaltres poc era molt. Ja t'he dit que m'havia pagat l'escola amb Doña Mercedes de la meva butxaca. Ho vaig pagar amb algun cèntim que vaig arreplegar amb el futbol. Si mal no recordo, ens donaven deu duros per partit perdut, si empatàvem ens en donaven dotze i si guanyàvem ens donaven quinze duros. De tant en tant, el president que era el Callís, em deia "passa per casa que et donaré un pa de quilo". Per a mi, aquell pa em sabia a "glòria". Tant el pa com els diners ens feien molt servei. Els cèntims els sabíem aprofitar bé. Llavors, es pot dir que entrenàvem cada dia, si es pot dir entrenar. Ens atipàvem de donar voltes al camp i quan estàvem cansats de donar voltes i de fer una mica de partit anàvem de cap a una bóta d'aigua freda que teníem al camp. Actualment, tot ha canviat per millorar, encara que hi ha coses que han empitjorat.

Quines aficions has tingut a part del futbol?
Tota mena d'esports. Natació, anar amb bicicleta,... També havia ballat molt a l'Ateneu, com es pot dir de tota la nostra generació. També m'agrada llegir, escriure, sentir música, veure la televisió,... una mica de tot.

Com a soci de l'Esplai, què ens pots explicar?
A l'Esplai hi vaig molt poc perquè no sóc una persona de jocs de taula i a ballar tampoc hi podem anar per motius de salut. Però ja fa anys que som socis. Em va apuntar el meu germà Tomàs que encara està vivint a Martorell. No té comentat que vam viure uns anys a Martorell.
Considero que el poble de Sant Vicenç necessita l'Esplai per la seva gent gran que cada vegada en som més.

Josep Sanjuan, moltes gràcies per la teva explicada als lectors d'El Breny i a Coses de l'Esplai. Penso que agradarà saber-les a tots. Gràcies en nom d'El Breny, de l'Esplai i d'un servidor.


FE D'ERRATES
En el passat número d'El Breny (número 281) i en aquesta mateixa secció dèiem:
"... que per motiu de la inauguració de l'Esplai es va fer un dinar i que l'Ajuntament va promoure l'acte..."
La realitat va ser:
"... es va servir un "lunch" i l'acte va ser costejat per la Fundació "La Caixa"..."
Demanem disculpes als interessats.


ESTEVE LAFONT