|
FANTASIES DE LA NIT DE NADAL
A CASTELLET
 És
de nit. A Castellet hi passa quelcom extraordinari. S'albira com sempre
l'ermita i la torre, però ara dins la foscor està il·luminat per un gran
estel molt brillant que fa com si el cel s'engrandís. L'ermità dorm
plàcidament a la seva cambra, ignorant-ho. És una nit especial, doncs
demà serà Nadal. Des del turó la resplendor és tan forta que es
contempla el poble de Sant Vicenç com si fos de dia. Per les places i
carrers la gent hi transita i s'hi aglomera inquieta. Curiosament, la
multitud enlaire en les seves mans ampolles de cava a punt d'obrir. Dons
la gaubança, de sobte la gernació s'exalta mentre la música de festa
comença punyent. Ara el cava es destapa i tothom salta d'alegria. Es
clar, és la Nit de Nadal!
L'estel de Castellet guaita aquesta animació bocabadat i dubitatiu,
però, per un moment, la seva mirada es dirigeix cap a l'església a
l'instant en que el campanar repica la mitjanit. L'oratori és ple. El
sacerdot surt a l'altar per celebrar la Missa del Gall. Es solemnitza el
naixement de l'Infant Jesús. I és que és tan meravellós l'esclat de
vida!: néixer una planta, néixer una flor, néixer l'aurora, néixer una
estrella, néixer un Infant,... S'exalça la missa, els devots hi resen i
hi canten cançons. Després tothom s'acomiada menjant torró i coca i
bevent mistela.
L'estel de Castellet rumia, mentre observa l'espectacle únic. I pensa
què n'és de contradictòria la Nit de Nadal! Uns la celebren al redós de
la família o d'amics, d'altres amb gatzara com si la vida s'acabés en un
dia, d'altres amb soledat, d'altres ballant i cobejant la dona del seu
amic, d'altres embriagats pel carrer, d'altres al peu de la mort però
feliços d'haver sobreviscut encara aquesta Nit...
Passen les hores, la nit avança, l'alegria frena, la gent deserta a les
seves llars per descansar. L'aurora d'un nou dia comença a traspuntar a
fons de les muntanyes... I l'estel de Castellet desapareix.
A les vuit del matí, el carilló del rellotge de paret de l'ermità de
Castellet esquinça la quietud. Com de costum es lleva. Es remulla la
cara per desvetllar-se, tot sospitant que durant la nit quelcom
extraordinari havia passat. Surt al turó i contempla Sant Vicenç. Tothom
dorm. Un silenci esgarrifós impera a l'horitzó. De tant en tant, sota la
carretera deserta hi passa algun cotxe.
L'ermità, dins la seva solitud al cim de la muntanya, per art de màgia
comença a fantasiar. I, sense comprendre-ho, veu als seus peus un altre
Sant Vicenç, el Sant Vicenç del futur. Resta sorprès, perquè ara
contempla un poble molt més gran. Com s'ha engrandit! Des de la plaça
d'Espanya fins a Cal Costa, rengleres de cases i blocs de pisos omplen
l'espai residencial. Per la banda de Sant Joan de Dalt hi ha nous
carrers i places tot ben urbanitzat. La Costa del Ciment està farcida de
torres graonades vigilant el poble. El Pla de la Ceràmica s'enganxa al
veïnat, engrandint d'habitatges el poble. El riu Llobregat ara està
dragat i llisca empresonat per alts murs, vorejant-hi una llarga
avinguda on la gent hi passeja. Tres grans ponts travessen el riu per
fluir la circulació de cotxes. El llarg canal ara està traspassat per
carrers i pontets d'estil venecià, que omplen un barri encantador. Als
plans de les Vives, Clot del Tufau, sota el Serrat de la Beguda, cal
Xaparro, extensos polígons industrials simbolitzen progrés.
L'ermità es mira aquest nou Sant Vicenç estupefacte. És veritat tot el
que veu? Es frega els ulls i no s'ho creu. El miratge el desconcerta.
Com encisat, inconscientment, uneix les seves mans com si formessin una
trompeta i, des de dalt del turó de Castellet amb veu molt forta perquè
sigui sentit, pregona: "Santvicentins, avui és Nadal! Celebrem-ho!" Per
sobre les cases adormides del poble, una i una altra vegada ressona
l'eco de "... avui és Nadal... celebrem-ho"...
PERE SUADES VILA |