3. PREMI DE VIVÈNCIES MÈDIQUES PER AL DOCTOR JOAN BERGAS i MATAS
També hi teníem convidats de renom i convidats que durant anys, varen dedicar molt del seu temps per tirar endavant l'esport al nostre poble perquè la gent jove sentís aquell neguit per jugar o competir amigablement amb els seus companys o joves d'altres pobles fent noves amistats. En fi, tenir una vida més sana i equilibrada. L'acte començava amb un sopar que va fer força llarga l'espera de les nominacions. Un cop arribada la mitjanit, es presentava a tot un convidat com Josep Pessarodona, conegut ciclista professional que aconseguí un gran palmarès. També es va comptar amb la presència de Ramon Tomasa (pare) que en els seus temps, també va ser un gran ciclista, però que la Guerra Civil va estroncar de soca-rel el que podia ser una gran carrera esportiva.
Un cop acabats els parlaments en Quim Casajoana, director de Ràdio
Zènith, era l'encarregat de llegir els guanyadors d'aquesta Segona Diada
de l'Esportista de l'any 2002 i que, segons el jurat format pel Delegat
d'Esports de l'Ajuntament de Sant Vicenç Isidre Costa, Loli Alonso,
Dolors Botines, Adriana Delgado, Albert Estrada, Alfons Plans, Joaquim
Casajoana, Juanjo Brau i "Jou" Marimon, van resultar ser els següents:
SETEMBRE
Naixements
El divendres 18 d'octubre el Doctor Joan Bergas i Matas va rebre el Premi de Vivències Mèdiques Doctor Pere Tarrés i Claret de mans del president de la delegació al Bages del Col·legi de Metges de Barcelona, Lluís Guerrero. Aquest premi li fou atorgat ja que el Doctor Bergas porta tota una vida dedicada a la medicina al nostre poble. Fa prop de trenta anys que va començar a exercir l'ofici a Barcelona i després va ser traslladat a Castellgalí i a Sant Vicenç on ha fet de metge titular del nostre poble fins fa dos anys que es va jubilar. El premi, el va dedicar a la seva esposa Mercè Jané, desapareguda recentment, i als seus fills Maria Antònia, Joan i Jordi. |
Un
any més i per segon any consecutiu, el dia 19 d'octubre es va celebrar
la Diada de l'Esport Santvicentí.
Aquesta festa va començar pels volts de les deu del matí quan es van
organitzar tota una sèrie d'activitats populars, totes elles encaminades
al món de l'esport. Entre les activitats que es podien fer al llarg de
tot el matí van haver-hi diferents partits amistosos de futbol que
enfrontaven diferents entitats del poble, també hi havia partits de
bàsquet i una trobada de petanca. Un cop havent dinat i pels volts de
les cinc de la tarda es va fer una pedalada popular que va reunir
bastant públic i que van seguir un circuit urbà de cinc quilòmetres. A
les set de la tarda es va organitzar un milla atlètica. Després, un cop
arribada la nit, era el torn del sopar i la proclamació dels millors
esportistes. 
La
nit de l'esportista va ser una nit amb màgia. L'ambientació del pavelló,
la disposició i preparació de les taules, l'escenari de la música, les
col·laboracions de les diferents entitats amb les parades ben guarnides
i ben preparades amb motius esportius. També hi havia molt jovent
acompanyat de pares i familiars, monitors o entrenadors de diferents
equips i de diferents esports. Només entrar al pavelló ja et trobaves
capbussat dins la festa, encara que els que patien la rau-rau per dintre
eren els que estaven nominats i ben aviat sabrien qui sortiria triat
millor esportista. Però, com a bons esportistes també patien perquè
podia ser el seu amic, el seu company o el seu monitor.
També
hem de recordar públicament la gran tasca de molta gent que varen fer
gran el bàsquet al nostre poble com en Pere Guiu, De Pedro, Vicenç
Mauri, en "Jou" Marimon, de l'Acadèmia Montserrat el malaguanyat Àngel
Mauriz, que recollia el record el seu gran col·laborador Joan Maria
Vidal,... i molta més gent que van sembrar aquella llavor del bàsquet al
nostre poble que encara dura i dóna els seus fruits. 
-
MILLOR ESPORTISTA ABSOLUT
Enguany,
la cerimònia ha sigut brillant ja que tot anat molt bé i creiem que és
bo que es reconegui oficial i públicament la tasca feta d'una manera
anònima i durant molts anys a persones que han vist que el millor per al
jovent es la pràctica de l'esport. Ells s'han abocat decididament i han
dedicat tot el seu temps i tots els seus coneixements. Si aquesta festa
ajudés a revitalitzar l'esport i molt especialment l'esport escolar
seria molt bo per a la gent jove. També seria bo que les Associacions de
Mares i Pares d'Alumnes de les escoles s'esforcessin perquè els alumnes
practiquessin algun esport (tot i que una o dues ja ho fan). Els pares
amb el seu recolzament podrien donar una oportunitat als seus fills i
filles per triar l'esport que volen practicar, doncs tenen un bon
ventall per escollir. Pels que no són tan joves, també hem de recordar
que caminar és bo i barat i és una manera de fer salut. Recordeu que el
millor és moure el cos i "FER SALUT!".